Virgínia

De Viquipèdia

Coordenades: 37.5° N′ 79″ W region:US-VA° type:state′ {{{7}}}″ {{{8}}}

Virgínia és una de les quatre mancomunitats entre els 50 estats que conformen els Estats Units d'Amèrica. El nom sencer és Commonwealth of Virginia.

Virgínia és un dels 13 estats originals que es van rebel·lar contra el govern britànic a la Guerra d'Independència dels Estats Units i és generalment considerat un dels estats del sud.

Kentucky i Virgínia Occidental eren part de Virgínia a la fundació dels Estats Units. Kentucky era un comtat de Virgínia quan va ser admès com estat el 1792. Virgínia Occidental es va separar de Virgínia durant la Guerra Civil.

Un altre sobrenom de Virgínia és «la Mare de Presidents», perquè vuit presidents van néixer en aquest estat, més que en qualsevol altre. Cinc d'ells van ser triats per un segon mandat: George Washington, Thomas Jefferson, James Madison, James Monroe i Woodrow Wilson. Els altres tres eren William Henry Harrison, John Tyler i Zachary Taylor. Ambdós Harrison i Taylor van morir durant els seus mandats.

[edita] Origen etimològic

Els colons anglesos van batejar aquesta regió nord-americana en honor de la Reina Isabel I d'Anglaterra, "la soltera", el sobrenom de la qual era Virgínia, derivat de "Reina Verge" ja que mai es va casar.

[edita] Població

Segons el cens dels EUA del 2000, a l'estat hi havia 54.311 amerindis nord-americans (0,6 %). Per tribus, les principals són els cherokee (14.250), blackfoot (1.550), iroquesos (1.215), sioux (1.119), lumbee (932), apatxe (708), chickahominy (928), pamunkey (294), rappahannock (210), i powhatan (158).

[edita] Història

Entre els pobles amerindis que habitaven l'actual estat de Virgínia hi havia els powhatan, nottaway, meherrin, pohick, monacan, saponi i els cherokee.

A finals del segle XVI, Virgínia era el nom donat a la terra explorada per l'expedició de 1584 de Sir Walter Raleigh per la costa de Nord-amèrica. Inicialment, el nom Virgínia es va aplicar a la costa sencera des de Carolina del Sud fins a Maine. La Companyia Virgínia de Londres (en anglès: the London Virginia Company) es va incorporar el 10 abril de 1606 per cèdula reial com una societat anònima (en anglès: joint stock company). La companyia ràpidament va finançar la primera colònia anglesa permanent en el nou món a Jamestown en la colònia de Virgínia el 1607. La segona cèdula reial es va ratificar el 23 de maig de 1609.

El sobrenom de "The Old Dominion" (en català: el vell domini) va ser donat per Carles II d'Anglaterra al temps de la restauració perquè mantingué la resistència durant la Guerra Civil Anglesa. Patrick Henry va servir com el primer governador de Virgínia, de 1776 a 1779; i va servir altre mandat de 1784 a 1786. El 12 de juny de 1776 la Convenció de Virgínia va adoptar la Declaració de Drets de Virgínia, que va ser la base de la Carta de Drets (en anglès: Bill of Rights) incorporada a la Constitució dels Estats Units d'Amèrica. La Carta de Drets consisteix en les deu primeres esmenes a la constitució. El 29 de juny de 1776, la convenció va adoptar una constitució que va establir Virgínia com un Commonwealth independent de l'Imperi britànic. La paraula anglesa ‘commonwealth’ vol dir, literalment, un govern per al benestar comunal, és a dir, una mancomunitat.

El 1790 tant Virgínia com Maryland van cedir territori per a formar el Districte de Colúmbia. Per un acte del Congrés dels Estats Units datat el 9 de juliol de 1846, el Congrés va retrocedir l'àrea al sud del Riu Potomac a Virgínia, sent efectiu el 1847. Aquest territori avui dia forma el Comtat d'Arlington i una part de la Ciutat d'Alexandria.

Virgínia era un dels estats que va votar abandonar la unió i ajuntar-se amb els Estats Confederats d'Amèrica durant la Guerra Civil americana. Immediatament al votar abandonar la Unió, uns comtats occidentals es van separar com Kanawha, més tard anomenat, Virgínia Occidental. L'acte va ser confirmat per la Cort Suprema dels Estats Units el 1870.

Virgínia formalment es va reunir amb la Unió el 26 de gener de 1870, després del període de postguerra. Als Estats Units aquesta època es diu “Reconstrucció”.

El 13 de gener de 1990, Douglas Wilder es va convertir en el primer afroamericà escollit i investit a l'oficina de Governador d'un estat nord-americà des de Reconstrucció.

Estats Units d'Amèrica | Divisions polítiques

Estats Alabama | Alaska | Arizona | Arkansas | Califòrnia | Carolina del Nord | Carolina del Sud | Colorado | Connecticut | Dakota del Nord | Dakota del Sud | Delaware | Florida | Geòrgia | Hawaii | Idaho | Illinois | Indiana | Iowa | Kansas | Kentucky | Louisiana | Maine | Massachusetts | Maryland | Michigan | Minnesota | Mississipí | Missouri | Montana | Nebraska | Nevada | Nou Mèxic | Nova Hampshire | Nova Jersey | Nova York | Ohio | Oklahoma | Oregon | Pennsilvània | Rhode Island | Tennessee | Texas | Utah | Vermont | Virgínia | Virgínia de l'Oest | Washington | Wisconsin | Wyoming Districte federal Districte de Colúmbia Àrees insulars Escull Kingman | Atol Palmyra | Atol Johnston | Guam | Illa Baker | Illa Howland | Illa Jarvis | Illes Mariannes Septentrionals | Atol Midway | Illa Navassa | Illes Verges Nord-americanes | Illes Wake | Puerto Rico | Samoa Nord-americana