Nou Mèxic

De Viquipèdia

Coordenades: 34° N, 106° O

Nou Mèxic (New Mexico, en anglès; Nuevo México, en castellà) és un estat dels Estats Units d'Amèrica, està situat al sud-oest del país. Fa frontera amb Mèxic al sud, Texas al sud-est i l'est, Oklahoma al nord-oest, Colorado al nord i Arizona a l'oest, a més d'Utah, puntualment al nord-oest (Four Corners).

Com que abans de formar part dels Estats Units havia estat una província de Mèxic té una gran part de la seva població de parla hispana, i és l'únic estat on el castellà també és una llengua oficial.

[edita] Orografia

Comprèn la part sud de les muntanyes Rocalloses i una part de l'altiplà del Colorado; és molt accidentat, amb altituds superiors als 3 000 m. El sector sud-est és constituït pel Llano Estacado. El seu clima és semiàrid. El Río Bravo, el més important, travessa l'estat de nord a sud, juntament amb el Canadian i el Pecos.

[edita] Població

La densitat de població és de les més baixes dels EUA (uns 5 h/km2), però el creixement demogràfic és ràpid, i més del 65% de la població és urbana. Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats a l'estat 34.343 afroamericans (1,9 %) 194.631 amerindis nordamericans (10,5 %). Les principals tribus són els navaho (106.807), pueblo (40.098), apatxe (8.046), cherokee (4.492), sioux (1.579) i choctaw (1.382). Segons el mateix cens, els idiomes més parlats són: 1.072.947 anglès (63,49 %), 485.681 espanyol (28,74 %), 68.688 navaho (4,07 %), 9.000 keres, 7.871 alemany, 4.500 zuni, 4.332 francès, 2.983 xinès, 2.650 tiwa, 1.300 tewa, 1.300 towa i altres.

[edita] Història

El territori fou explorat per Álvar Núñez Cabeza de Vaca el 1536 i per Francisco Vázquez de Coronado el 1540, el territori fou colonitzat per Juan de Oñate el 1598, malgrat l'oposició dels indis. Al s XVIII la colonització fou essencialment a càrrec dels franciscans, fet que provocà enfrontaments amb les autoritats civils. Una revolta dels indis pueblos (1680-92) fou vençuda pel capità general Diego de Vargas, però els conflictes amb els indis i els francesos veïns persistiren. El 1821 passà a formar part de Mèxic; però, envaït en 1846-48 pels nord-americans, fou cedit als EUA pel tractat de Guadalupe-Hidalgo i el 1850 n'esdevingué territori. Els confederats l'envaïren temporalment el 1862 i després de la Guerra civil americana els apatxes i navahos renovaren llur resistència fins el 1885. La construcció del ferrocarril el 1878 significà una ràpida expansió de la ramaderia, la mineria i fins i tot l'agricultura a les vores del riu Pecos. El 1912 esdevingué l'estat 47 de la Unió. Les mines de potassa i el petroli rellançaren l'economia des del 1930, i s'hi afegiren les activitats militars i nuclears des del 1945.

Estats Units d'Amèrica | Divisions polítiques

Estats Alabama | Alaska | Arizona | Arkansas | Califòrnia | Carolina del Nord | Carolina del Sud | Colorado | Connecticut | Dakota del Nord | Dakota del Sud | Delaware | Florida | Geòrgia | Hawaii | Idaho | Illinois | Indiana | Iowa | Kansas | Kentucky | Louisiana | Maine | Massachusetts | Maryland | Michigan | Minnesota | Mississipí | Missouri | Montana | Nebraska | Nevada | Nou Mèxic | Nova Hampshire | Nova Jersey | Nova York | Ohio | Oklahoma | Oregon | Pennsilvània | Rhode Island | Tennessee | Texas | Utah | Vermont | Virgínia | Virgínia de l'Oest | Washington | Wisconsin | Wyoming Districte federal Districte de Colúmbia Àrees insulars Escull Kingman | Atol Palmyra | Atol Johnston | Guam | Illa Baker | Illa Howland | Illa Jarvis | Illes Mariannes Septentrionals | Atol Midway | Illa Navassa | Illes Verges Nord-americanes | Illes Wake | Puerto Rico | Samoa Nord-americana

Aquest article sobre els EUA és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.