James Monroe

De Viquipèdia

7è Secretari d’Estat dels Estats Units
James Monroe

5è President dels Estats Units
Mandat 4 de març de 1817 – 4 de març de 1825
Vice President(s)	Daniel D. Tompkins
Precedit per	James Madison
Succeït per	John Quincy Adams
Mandat 2 d’abril de 1811 – 30 de desembre de 1814 – 28 de febrer de 1815 – 4 de març de 1817
Precedit per	Robert Smith
Succeït per	John Quincy Adams
8è Secretari de Guerra dels Estats Units
Mandat 27 de setembre de 1814 – 2 de març de 1815
Precedit per	John Armstrong, Jr.
Succeït per	William H. Crawford
16è Governador de Virginia
Mandat 16 de gener de 1811 – 5 d’abril de 1811
Precedit per	George William Smith
Succeït per	George William Smith

Naixement	28 d’abril de 1758 Comtat de Westmoreland, Virginia
Mort	4 de juliol de 1831 Ciutat de Nova York, Nova York
Partit polític	Demòcrata-Republicà
Parella	Elizabeth Kortright Monroe
Professió	Agricultor (Plantador)
Religió	Episcopal
Signatura

James Monroe (n. 28 d’abril de 1758 - † 4 de juliol de 1831). Va ser el cinquè president dels Estats Units. abans d’arribar a la presidència va exercir com a soldat, advocat, delegat continental del congrés, senador, governador, secretari d’estat, secretari de defensa.

[edita] La seva etapa de govern

Un diari de Boston va denominar la seva etapa de govern com l'era dels bons sentiments, on tot el món estava en pau i els esforços se centraven en el progrés econòmic. No duraria massa ja que l'expansió cap a l'oest va reobrir el debat entre estats esclavistes i abolicionistes. També la revolució industrial provocaria, sobretot a les ciutats de la costa est, noves tensions socials de classes, produïdes pel ràpid creixement dels barris de classe obrera. En tota la seva etapa de govern, Monroe, trencant amb la tendència federalista, va tractar de defensar un país on l'estat era el menys intervencionista possible.

[edita] L’ esclavitud en el sud

L'esclavitud, pròpia dels estats del sud, va ser una institució molt lligada a la producció de cotó. Fins i tot els més moralistes del nord endolcien els seus discursos per ser conscients de la importància del cotó en les exportacions de l'estat. El cotó abastava als mercats europeus i va cobrir el buit que va deixar el tabac. Eli Whitney va desenvolupar un nou enginy agrari denominat la desmotadora.

[edita] El compromís de Missouri

El Compromís de Missouri el 1820 va delimitar la línia geogràfica que dividia els estats esclavistes dels abolicionistes. El problema va sorgir amb la incorporació de nous estats a l'oest, la determinació del quals entorn de l'adopció de l'esclavitud podia alterar l'equilibri polític a la Unió. Missouri es va acceptar com estat esclavista, a canvi de crear l'estat de Maine para mantenir la igualtat en el senat. Però es fixava el paral·lel 36º 30´al nord del qual quedava prohibida l'esclavitud.

[edita] L'adquisició de la Florida

Espanya, embolicada en el procés d'emancipació americana el 1819 i incapaç de defensar aquell territori va preferir cedir aquest territori a canvi de cancel•lar els deutes de ciutadans espanyols per un valor de cinc milions de dòlars. L'adquisició de la Florida acabava de tancar la façana atlàntica de la Unió.

[edita] La doctrina Monroe

James Monroe va proposar una "doctrina" on es dirigiria els europeus amb intenció que cap dels països d'aquest continent interferís a Amèrica. "Amèrica per als americans", significava que Europa no podia envair ni tenir colònies en el continent. Com s'estava donant el procés d'Imperialisme, la doctrina deduïa que les potències europees s'ocupessin d'Àsia i Àfrica però que Amèrica pertanyia als americans. També va ser una defensa a les independències de Llatinoamèrica perquè poguessin tenir govern propi. Aquesta doctrina no va ser en realitat molt efectiva a causa de les múltiples intervencions europees posteriors en sòl americà, com per exemple l'ocupació espanyola de la República Dominicana entre 1861 i 1865, el bloqueig de vaixells francesos als ports argentins entre 1839 i 1840, l'establiment d'Anglaterra a la costa de la Mosquitia, a Nicaragua, etc.