Imperi brit??nic

De Viquip??dia

Es coneix com a Imperi brit??nic les terres que depenien ec??nomicament i pol??tica de la Gran Bretanya. El seu m??xim auge va produir-se a principis del segle XX, quan gaireb?? abastava una poblaci?? d'entre 400 i 500 milions de persones i uns 33 milions de quil??metres quadrats, el que significava aproximadament una quarta part de la poblaci?? mundial i dues cinquenes parts de les terres emergides.

L'Imperi es va desenvolupar durant uns 300 anys, a trav??s d'una s??rie de fases d'expansi?? relacionades amb el comer??, la colonitzaci?? i la conquesta, a m??s de per??odes d'activitat diplom??tica. Probablement, el punt de m??xim auge imperial pot situar-se entre 1890 i 1910.

L'Imperi va facilitar l'extensi?? de la tecnologia, el comer??, l'idioma angl??s i el govern brit??nics per tot el m??n. L'hegemonia imperial va contribuir a l'espectacular creixement econ??mic de Gran Bretanya i al pes dels seus interessos en l'escenari mundial.

El primer a utilitzar l'expressi?? "Imperi brit??nic" va ser el doctor John Dee, astr??leg, alquimista i matem??tic de la reina Elisabet I d'Anglaterra.

Alguns territoris que han format part de l'imperi brit??nic: Irlanda, Estats Units, Canad??, Jamaica, Austr??lia, Nova Zelanda, ??ndia, Mal??isia, Egipte, Sud-??frica, Nig??ria, Camerun, Kenya, Hong Kong, Iraq, Xipre, Gibraltar, Menorca ... Avui dia alguns d'aquests territoris, ja independents, reconeixen els lligams amb la Gran Bretanya a trav??s de la Commonwealth.

Taula de continguts 1 El colonialisme angl??s 1.1 Creixement de l'Imperi a ultramar 1.2 Enric VIII i la Marina Reial 1.3 L'era isabelina 1.4 L'era Estuard 2 Colonitzaci?? d'Am??rica 3 Lliure comer??, l'"imperi informal" 4 L'imperi brit??nic a ??sia 5 Ruptura de la Pax Britannica 6 El Nou Imperialisme 7 Autonomia en les col??nies poblades per blancs 8 L'impacte de la Primera Guerra Mundial 9 Descolonitzaci?? 10 Extensi?? 10.1 ??frica 10.2 Am??rica i l'Atl??ntic 10.3 Ant??rtida 10.4 ??sia 10.5 Europa 10.6 Pac??fic 11 Territoris perduts per l'Imperi brit??nic abans de 1921 12 Territoris d'Ultramar actuals 12.1 Territoris d'Ultramar que posse??xen un autogovern important 12.2 Altres Territoris d'Ultramar 12.3 Depend??ncies de la Corona a les Illes Brit??niques (Fora del Regne Unit i la UE)

[edita] El colonialisme angl??s

L'expansi?? anglesa s'inici?? a partir de 1169 amb la conquesta, en diverses fases, de l'illa d'Irlanda. El 1282 s'aconsegu?? el sotmetiment de Gal??les, per intentar el domini d'Esc??cia el 1296, tot i que aquest no reeix??.

[edita] Creixement de l'Imperi a ultramar

L'Imperi brit??nic d'ultramar ???en el sentit de l'exploraci?? i els assentaments brit??nics de llarg a llarg dels oceans fora d'Europa i les Illes Brit??niques??? comen??a a partir de la pol??tica mar??tima del rei Enric VII, que va regnar entre 1485 i 1509, iniciant l??nies comercials per al comer?? de la llana. El monarca brit??nic va establir un modern sistema per a la marina mercant brit??nica, que va contribuir al creixement de les drassanes i la navegaci?? a l'illa. La marina mercant va aportar les bases per a institucions mercantils que ocuparien un important paper en l'aventura imperial posterior, com les companyies: Massachusetts Bay Company o la British East India Company. Enric VII va ordenar tamb?? la construcci?? del primer dic sec a Portsmouth.

[edita] Enric VIII i la Marina Reial

Els fonaments del poder mar??tim d'Anglaterra, que van ser establerts durant el regnat d'Enric VII, es van ampliar gradualment per a protegir els interessos comercials anglesos i per a obrir noves rutes. El rei Enric VIII va fundar la moderna Marina anglesa, triplicant el nombre de vaixells de guerra que la componien i construint els primers amb armament pesat de llarg abast. Va comen??ar la construcci?? de la seva Marina a trav??s de l'aparell administratiu centralitzat del regne. A m??s va fer construir molls i fars que facilitaven la navegaci?? costanera. Enric VIII va crear la Royal Navy que va ser capa?? d'impedir la invasi?? de l'Armada Invencible l'any 1588, les innovacions de la qual van ser la base del domini mar??tim d'Anglaterra durant els seg??ents segles.

[edita] L'era isabelina

Durant el regnat de la reina Isabel I, entre 1577 i 1590, el pirata Francis Drake va donar la volta al m??n, sent el segon home en aconseguir-ho, despr??s de l'expedici?? de Fernando de Magallanes i Juan Sebasti??n Elcano. El 1579 Drake va atracar en algun lloc del nord de Calif??rnia i va reclamar per a la Corona Brit??nica el que va anomenar Nova Albion ("Nova Anglaterra"), encara que la seva reivindicaci?? no va ser seguida de cap assentament. Els seg??ents mapes van situar Nova Albion al nord de Nova Espanya. En conseq????ncia, els interessos d'Anglaterra fora d'Europa van augmentar considerablement.

Humphrey Gilbert va seguir el curs de Cabot quan va partir cap a Terranova el 1583 i la va declarar col??nia brit??nica el 5 d'agost a l'assentament de Sant Joan de Terranova. Walter Raleigh va organitzar la primera col??nia de Virg??nia el 1587, a Roanoke. Tant el primer com el segon assentament van durar poc temps, i van haver de ser abandonats a causa de l'escassesa d'aliments, el dur clima, els naufragis i les trobades amb tribus ind??genes hostils.

[edita] L'era Estuard

La derrota de l'Armada Invencible espanyola l'any 1588 va consagrar Anglaterra com la primera pot??ncia naval, encara que altres vict??ries navals espanyoles durant els anys noranta del segle XVI van coartar nous intents d'assentaments. Finalment, el 1604 el rei Jaume I d'Anglaterra va negociar el Tractat de Londres amb el qual acabaven les hostilitats amb Espanya, i el primer assentament permanent d'Anglaterra a Am??rica es va establir el 1607 a Jamestown, Virginia. Durant els seg??ents tres segles, Anglaterra va estendre la seva influ??ncia internacional i va consolidar el seu desenvolupament pol??tic interior. El 1707, els parlaments d'Anglaterra i Esc??cia es van unir a Londres donant lloc al parlament de la Gran Bretanya.

[edita] Colonitzaci?? d'Am??rica

L'Imperi brit??nic va comen??ar a prendre forma a principis del segle XVII mitjan??ant l'establiment per part de la Gran Bretanya de les 13 col??nies d'Am??rica del Nord, que van ser l'origen dels Estats Units aix?? com de les prov??ncies mar??times de Canad??. Tamb?? es va produir la colonitzaci?? de petites illes al mar Carib com Jamaica i Barbados.

Les col??nies productores de sucre del Carib, on l'esclavatge es va convertir en la base de l'economia, eren les col??nies m??s importants i lucratives per a la Gran Bretanya. Les col??nies americanes produ??en tabac, cot??, i arr??s al sud i material naval i pells d'animals al nord.

L'imperi brit??nic a Am??rica s'anava expandint gradualment mitjan??ant guerres i l'establiment col??nies. Els brit??nics van aconseguir controlar Nova Amsterdam, posteriorment anomenada Nova York, despr??s de les guerres anglo-holandeses. Les col??nies americanes s'estenien cap a l'oest a la recerca de noves terres per a l'agricultura. Durant la Guerra dels Set Anys, els brit??nics van v??ncer als francesos i es van quedar l'any 1760 amb Nova Fran??a, el que convertia la Gran Bretanya en propiet??ria de gaireb?? tota Am??rica del Nord.

Els assentaments a Austr??lia a partir de 1788 com a a col??nies penals i Nova Zelanda, sota el domini de la Corona des de 1840, van crear una nova zona per a la migraci?? des de les illes brit??niques, encara que les poblacions ind??genes van haver de sofrir guerres i, especialment, malalties. Aquestes col??nies van obtenir despr??s autogovern i es van convertir en rendibles exportadores de llana i or.

[edita] Lliure comer??, l'"imperi informal"

L'antic sistema colonial brit??nic va comen??ar a declinar durant el segle XVIII. Va ser un per??ode de dominaci?? Whig en la vida pol??tica nacional (1714&*ndash;1762), l'Imperi es va convertir en una instrument de menor import??ncia davant la pol??tica nacional, fins que un intent de pujar els impostos a les col??nies nord-americanes va desenvolupar en la Guerra d'Independ??ncia dels Estats Units i la independ??ncia de les mateixes el 1776.

Sovint s'al??ludeix a aquest per??ode com el del "Primer Imperi brit??nic", indicant el canvi de direcci?? en l'expansi?? brit??nica, que es va dirigir fonamentalment a les Am??riques durant els segles XVII i XVIII, mentre que durant el "Segon Imperi brit??nic" es va centrar en ??sia i ??frica a partir del segle XVIII. La p??rdua dels Estats Units va mostrar que posseir col??nies no era necess??riament un avantatge en termes econ??mics, ja que la Gran Bretanya podia encara controlar el comer?? amb les seves ex-col??nies sense haver de pagar pel seu defensa i administraci??.

El mercantilisme, la doctrina econ??mica que pressuposa la competici?? entre nacions per una quantitat de riquesa finita, havia caracteritzat el primer per??ode d'expansi?? colonial, per?? va cedir pas al laissez-faire econ??mic, el liberalisme d'Adam Smith i els seus successors.

La lli???? apresa per Gran Bretanya despr??s de la p??rdua d'Am??rica del Nord (el comer?? pot seguir aportant prosperitat, fins i tot en abs??ncia de domini colonial) va contribuir durant els anys quaranta i cinquanta del segle XIX a l'extensi?? del model de col??nia autogovernada, que es va concedir a les col??nies poblades per blancs al Canad?? i Austral??sia. Irlanda va tenir un tracte diferent, sent incorporada al Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda el 1801. El 1807 el Regne Unit va prohibir el comer?? d'esclaus i aviat va comen??ar a for??ar a altres nacions a fer el mateix. A mitjans dels segle XIX s'havia aconseguit eradicar l'esclavitud de la major part del m??n, sent abolida a les col??nies brit??niques el 1834.

Entre el Congr??s de Viena de 1815 i la Guerra francoprussiana de 1870, el Regne Unit va ser l'??nica pot??ncia industrial del m??n, amb m??s del 30% de la producci?? industrial global el 1870. En el seu paper de "taller del m??n", el Regne Unit podia produir manufactures de manera tan eficient i econ??mic que podia vendre m??s barat que els productors locals en els mercats estrangers. A partir de condicions pol??tiques estables en certs mercats d'ultramar, el Regne Unit va poder prosperar gr??cies al comer??, sense necessitat de rec??rrer al govern formal en la seva ??rea d'influ??ncia.

[edita] L'imperi brit??nic a ??sia

La vict??ria de les forces de la British East India Company en la Batalla de Plassey de 1757 va obrir la prov??ncia ??ndia de Bengala al domini brit??nic, encara que la posterior fam de 1770 exacerbada per les expropiacions realitzades pel govern provincial va ser controvertida en la metr??poli. El segle XIX va veure com el control de la Companyia s'estenia sobre tota l'??ndia. Despr??s d'un mot?? l'any 1857 els territoris de la Companyia van passar a estar sota l'administraci?? de la Corona el 1858, sent la reina Vict??ria I del Regne Unit proclamada emperadriu de l'??ndia el 1876.

Ceilan, actual Sri Lanka, i Birm??nia es van unir a la llista de territoris brit??nics a ??sia, que s'estenien fins a Mal??isia i, des de 1841, a Hong Kong despr??s de la Primera Guerra de l'Opi en defensa de les exportacions d'opi de la Companyia a Xina.

[edita] Ruptura de la Pax Britannica

En la seva condici?? de primer pa??s insdustrialitzat, el Regne Unit va ser capa?? d'aconseguir mat??ries primeres i mercat en la major part del m??n accessible. Aquesta situaci?? va empitjorar gradualment al llarg del segle XIX en la mesura en la qual altres pot??ncies van comen??ar a industrialitzar-se i van comen??ar a utilitzar la maquin??ria de l'estat per a garantir els seus mercats i fonts de prove??ment. En els anys setanta del segle XIX, els fabricants brit??nics en els sectors clau de la Revoluci?? Industrial, van comen??ar a experimentar una compet??ncia real.

La Industrialitzaci?? va progressar r??pidament a Alemanya i els Estats Units, permetent a aquests pa??sos superar el model brit??nic i franc??s del "vell" capitalisme. Les ind??stries alemanyes en el sector t??xtil i el del metall, havien sobrepassat a les de l'Imperi el 1870, quant a la seva organitzaci?? i efici??ncia i havien derrotat als fabricants brit??nics en el seu mercat nacional. Amb el canvi de segle, la ind??stria alemanya estava produint per a l'antic "taller del m??n". Les dificultats comercials del Regne Unit es van aguditzar amb la "Llarga Depressi??" de 1873-1896, un per??ode perllongat de deflaci??, accentuat per les cont??nues fallides de negocis que van afegir pressi?? perqu?? els governs afavorissin la ind??stria nacional, el que va conduir al massiu aband?? del lliure comer?? entre les pot??ncies europees (a Alemanya des de 1879 i a Fran??a des de 1881).

La limitaci?? tant dels mercats nacionals com de les exportacions que es va produir com resultat va fer que els governs i els sectors econ??mics, tant d'Europa com dels Estats Units, veiessin la soluci?? en mercats d'ultramar protegits que actuessin units al mercat nacional, defensat per aranzels i barreres duaneres: les col??nies oferirien un mercat per a les exportacions, alhora que proveirien a la metr??poli de mat??ries primeres barates. Encara que adherit al lliure comer?? fins el 1932, el Regne Unit es va unir al nou ??mpetu per un renovat imperi formal, la qual cosa era preferible a permetre que les seves ??rees d'influ??ncia fossin preses pel comer?? de les pot??ncies rivals.

[edita] El Nou Imperialisme

La pol??tica i ideologia de l'expansi?? colonial europea entre 1870 i el comen??ament de la Primera Guerra Mundial el 1914 es denominen sovint com el "Nou Imperialisme". El per??ode es caracteritza per una recerca sense precedents de "l'imperi per l'imperi", una competici?? agressiva entre les pot??ncies per a aconseguir territoris d'ultramar i l'aparici?? en els pa??sos colonitzadors de doctrines que justifiquen la superioritat racial i que neguen l'aptitud dels pobles subjugats per a governar-se per si mateixos.

Durant aquest per??ode, les pot??ncies europees van sumar gaireb?? 23.000.000 km?? a les seves possessions colonials. At??s que abans de 1880 estava pr??cticament desocupada per les pot??ncies occidentals, ??frica es va convertir en el principal objectiu de la "nova" expansi?? imperialista, encara que aquesta conquesta va afectar igualment a altres ??rees; especialment el Sud-est asi??tic i el Pac??fic, on els Estats Units i Jap?? es van unir a les pot??ncies europees en la seva lluita per territoris.

L'entrada del Regne Unit en la nova era imperial es data sovint el 1875, any que el govern conservador de Benjamin Disraeli va comprar a l'endeutat governant d'Egipte, Ismail Pasha, la seva part en el Canal de Suez per a assegurar-se el control d'aquesta via estrat??gica, un canal per al tr??fic entre la metr??poli i l'??ndia des de la seva obertura sis anys abans, sota l'emperador Napole?? III. El control financer conjunt d'Anglaterra i Fran??a sobre Egipte va acabar en l'ocupaci?? brit??nica del pa??s el 1882.

El 1875 les dues possessions europees m??s importants a ??frica eren Alg??ria i la Col??nia del Cap. El 1914 tan sols Eti??pia i la rep??blica de Lib??ria romanien fora del control europeu. La transici?? entre un ??imperi informal?? que controlava a trav??s de la dominaci?? econ??mica i el control directe va suposar una lluita pel territori entre les pot??ncies europees. L'activitat francesa, belga i portuguesa a la zona del Riu Congo amena??ava amb afeblir l'ordenada colonitzaci?? de l'??frica tropical. La Confer??ncia de Berl??n de 1884-1885 pretenia regular la competici?? entre les pot??ncies, definint la ??ocupaci?? efectiva?? com el criteri per al reconeixement internacional de les reivindicacions territorials, una f??rmula que va precisar del recurs habitual a la viol??ncia contra els estats i pobles ind??genes.

L'ocupaci?? d'Egipte per part del Regne Unit el 1882, arran dels interessos en el Canal de Suez, va contribuir a un augment de la preocupaci?? respecte del control de la vall del Nil, que va conduir a la conquesta del Sudan el 1896???1898. El 1899 es va llan??ar a completar la conquesta de Sud-??frica, que havia comen??at amb l'annexi?? el 1795 del Cap de Bona Esperan??a, a trav??s de la invasi?? de les rep??bliques afrikaner en la regi?? productora d'or del Transvaal i del ve?? Estat Lliure d'Orange. La British South Africa Company ja havia pres les terres al nord, rebatejant-les com Rhod??sia en homenatge al seu cap, el magnat i pol??tic Cecil Rhodes.

Les conquestes brit??niques en l'??frica meridional i oriental, van llan??ar Rhodes i Alfred Milner, l'Alt Comissionat brit??nic a Sud-??frica, a sol??licitar amb urg??ncia un Imperi unit per ferrocarril ??des del Cap fins a El Caire??, que uniria l'estrat??gicament important Canal de Suez amb el sud, ric en minerals, encara que l'ocupaci?? alemanya de Tanganyika va evitar la seva realitzaci?? fins al final de la Primera Guerra Mundial.

Paradoxalment, el Regne Unit, gran defensora del lliure comer??, va emergir el 1914 no nom??s amb el major imperi d'ultramar gr??cies a la seva llarga pres??ncia en l'??ndia, sin?? com vencedora en la lluita per ??frica, donada la seva avantatjosa posici?? al comen??ament de la mateixa. Entre 1885 i 1914 va prendre aproximadament al 30% de la poblaci?? africana sota el seu control, comparat amb el 1% de Fran??a, el 9% d'Alemanya, el 7% de B??lgica o el 1% de It??lia: nom??s Nig??ria contribu??a amb 15 milions de s??bdits, m??s que tot l'??frica Occidental Francesa o tot l'imperi colonial d'Alemanya.

[edita] Autonomia en les col??nies poblades per blancs

L'Imperi brit??nic va comen??ar la seva transformaci?? cap al que avui dia ??s la Commonwealth amb l'extensi?? de l'estatus de domini a les col??nies amb autogovern de Terranova (1855), Canad?? (1867), Austr??lia (1901), Nova Zelanda (1907), i la Uni?? de Sud-??frica (1910). Els dirigents dels nous estats es reunien amb els estadistes brit??nics en cimeres peri??diques anomenades Confer??ncies Colonials (i des de 1907, Confer??ncies Imperials), la primera de les quals es va mantenir a Londres en 1887.

Les relacions exteriors dels dominis les dirigia encara el Foreign Office del Regne Unit: Canad?? va crear un Departament d'Afers exteriors el 1909, per?? les relacions diplom??tiques amb altres governs se seguien duent des de Londres. La declaraci?? de guerra per part del Regne Unit a la Primera Guerra Mundial va afectar a tots els dominis.

Els dominis posse??en un gran marge de maniobra a l'hora d'elaborar les seves pol??tiques cap a l'exterior, sempre que aquesta no entr??s directament en conflicte amb els interessos de la metr??poli: El govern del Partit Liberal de Canad?? va negociar un acord bilateral de lliure comer?? amb els Estats Units en 1911. En assumptes de defensa, la concepci?? original que entenia els dominis com part integrant de l'estructura militar i naval d'un sol Imperi va acabar per ser insostenible en la mesura que el Regne Unit es comprometia amb Europa davant el repte d'una emergent flota alemanya des de 1900. El 1909 es va decidir que els dominis tinguessin les seves pr??pies armades.

[edita] L'impacte de la Primera Guerra Mundial

Despr??s de la Primera Guerra Mundial l'Imperi brit??nic va veure el seu per??ode de m??xima extensi??, ja que va obtenir el control de Palestina i l'Iraq a trav??s del mecanisme del mandat de la Lliga de Nacions, despr??s de la caiguda de l'Imperi otom?? al Pr??xim Orient, aix?? com les antigues col??nies alemanyes de Tanganyika, l'??frica Sudoccidental (actual Nam??bia) i Nova Guinea (les dues ??ltimes van quedar sota control de Sud-??frica i Austr??lia, respectivament).

Encara que el Regne Unit va emergir com un dels vencedors de la guerra i el seu domini es va estendre a noves ??rees, els elevats costos de la guerra van minar la seva capacitat financera per a mantenir aquell vast imperi. Els brit??nics havien sofert milions de baixes i liquidat els seus recursos financers a un ritme alarmant, que va conduir a l'augment del deute i falta d'efectius en les parts llunyanes de l'Imperi a ??frica i ??sia. El sentiment nacionalista va cr??ixer tant en les col??nies noves com en les antigues, alimentat per l'orgull derivat de la participaci?? en el conflicte de molts d'aquells s??bdits, al servei de les tropes imperials.

Durant els anys vint, l'estatus de domini es va transformar notablement. Encara que els dominis no van tenir veu en la declaraci?? formal de guerra en 1914, tots ells van ser inclosos per separat entre els signants del tractat de pau de Versalles de 1919, que havia estat negociat per una delegaci?? de l'Imperi encap??alada pel Regne Unit. El 1922 les objeccions per part dels dominis per a donar suport l'acci?? militar brit??nica contra Turquia van influir en la decisi?? de buscar un comprom??s. La independ??ncia dels dominis es va formalitzar el 1926 mitjan??ant la Declaraci?? de Balfour i l'Estatut de Westminster de 1931: a partir d'aquell moment, cada domini era igual en estatus a la mateixa metr??poli, lliure d'interfer??ncies legislatives provinents del Regne Unit i aut??nom en les seves relacions internacionals.

Canad?? va ser pionera, convertint-se en el primer domini que va concloure de manera totalment independent un tractat internacional el 1923. La primera representaci?? diplom??tica permanent de Canad?? en un pa??s estranger es va obrir a Washington D.C. el 1927, seguida d'Austr??lia el 1940.

L'Estat Lliure d'Irlanda va acordar l'estatus de domini el 1921 despr??s d'una amarga guerra contra la metr??poli, encara que va anul??lar la seva relaci?? constitucional amb la corona el 1937, canviant el seu nom pel d'??ire i convertint-se en la Rep??blica d'Irlanda fora de la Commonwealth des de 1949. Egipte, formalment independent des de 1922 per?? vinculat al Regne Unit per tractat fins el 1936, i sota ocupaci?? parcial fins el 1956, va tallar la seva vinculaci?? constitucional amb la metr??poli de manera similar. L'Iraq, que es va convertir en Protectorat Brit??nic el 1922, arribant a la independ??ncia el 1932.

[edita] Descolonitzaci??

El creixement dels moviments nacionalistes anticolonialistes en els territoris s??bdits durant la primera meitat del segle XX va desafiar a una pot??ncia imperial, que cada vegada havia de preocupar-se m??s per assumptes m??s propers, especialment despr??s de la Segona Guerra Mundial. Aprofitant aquesta oportunitat, primer l'??ndia, i despr??s d'ella altres territoris d'??sia i d'??frica van reclamar convertir-se en estats independents. Despr??s d'alguns intents desastrosos d'evitar-lo, el Regne Unit va haver d'acceptar la nova situaci?? que va conduir a l'antic Imperi a convertir-se en el que avui dia ??s la Commonwealth.

El final de l'Imperi es va unir als problemes econ??mics que la metr??poli va haver d'afrontar despr??s de la fi de la Segona Guerra Mundial. La crisi econ??mica de 1947 va obligar al govern laborista de Clement Attlee a abandonar el lloc de primera pot??ncia mundial i a acceptar la preponder??ncia estrat??gica dels Estats Units.

La segona Guerra Mundial va afeblir el ja feble lideratge financer i comercial de l'Imperi, accentuant la import??ncia dels dominis i dels Estats Units com a font d'assist??ncia militar. El primer ministre australi?? John Curtin va prendre la decisi?? sense precedents l'any 1942 de retirar les tropes australianes que defensaven Birm??nia demostrant que no es podia esperar que els governs dels dominis actuessin en defensa de la metr??poli i no dels seus propis interessos nacionals. Despr??s de la guerra, Austr??lia i Nova Zelanda es van unir als Estats Units a trav??s del tractat regional de seguretat (ANZUS), el 1951. Alhora el Regne Unit buscava des de 1961 el que va aconseguir el (1973), unir-se a la Comunitat Europea, el que va afeblir els vincles comercials amb els dominis referent al seu acc??s privilegiat al mercat brit??nic.

Al Carib, ??frica, ??sia i el Pac??fic, la descolonitzaci?? durant la postguerra es va efectuar amb pressa, donat el creixement dels cada vegada m??s poderosos moviments nacionalistes. Rares vegades es va lluitar per a retenir algun territori, amb clares limitacions com durant la Crisi de Suez de 1956 en la qual els Estats Units es van oposar a la intervenci?? anglo-francesa a Egipte; ja que aquella aventura podia posar en risc els interessos nord-americans al Pr??xim Orient.

La independ??ncia de l'??ndia el 1947 va acabar amb la lluita mantinguda pel Congr??s Nacional Indi durant 40 anys; primer per l'autogovern i despr??s per la sobirania. La divisi?? territorial entre l'??ndia i Pakistan va deslligar la viol??ncia i va suposar la p??rdua de centenars de milers de vides. L'acceptaci?? per part del Regne Unit i dels altres dominis el 1949 del nou estatus de rep??blica de l'??ndia es considera en l'actualitat com l'inici de la moderna Commonwealth.

Birm??nia i Ceilan van obtenir la independ??ncia el 1948 fora de la Commonwealth. El mandat brit??nic a Palestina va concloure el 1948 amb la retirada de les tropes i una guerra oberta entre la poblaci?? ??rab i la poblaci?? jueva del territori. Al Mediterrani, l'escamot xipriota promoguda per partidaris de la uni?? amb Gr??cia va concloure el 1960 amb un Xipre independent.

El final de l'Imperi brit??nic a l'??frica va arribar amb una rapidesa excepcional, sovint deixant als nous estats en una dolenta situaci?? per a abordar els reptes que plantejava la sobirania: La independ??ncia de Ghana el 1957, despr??s de deu anys de lluita pol??tica; Nig??ria el 1960; Sierra Leone i Tanz??nia el 1961; Uganda el 1962; Kenya i Zanz??bar el 1963; G??mbia el 1965; Botswana i Lesotho el 1966, i Swazil??ndia el 1968.

A la retirada brit??nica del sud i de l'est d'??frica la complicava la situaci?? dels pobladors blancs de les regions: l'aixecament Mau Mau a Kenya ja havia mostrat les possibilitats de conflicte, en un context en el qual els blancs eren terratinents opositors a les reformes democr??tiques. El govern minoritari dels blancs de Sud-??frica va continuar sent un problema enorme per la Commonwealth fins el final de l'apartheid el 1994.

Encara que la Federaci?? de Rhod??sia i Nyasaland, dominada pels blancs, va concloure amb la independ??ncia de Malawi (antiga Nyasaland) i Z??mbia (antiga Rhod??sia del Nord) el 1964, la minoria blanca de Rhod??sia del Sud, (una col??nia autogovernada des de 1923) va declarar la seva independ??ncia. El suport del govern de Sud-??frica va mantenir el r??gim fins el 1979, any en el qual es va arribar un acord, basat en la voluntat de la majoria, del que va sorgir un independent Zimbabwe.

La major part dels territoris brit??nics del Carib van optar per una independ??ncia per separat, despr??s del frac??s de la Federaci?? de les ??ndies Occidentals (1958-1962): a Jamaica i Trinitat i Tobago el 1962, les va seguir Barbados el 1966 i les illes m??s petites del Carib oriental van arribar la independ??ncia en els anys setanta i vuitanta.

Finalment, la cessi?? per 99 anys dels Nous Territoris asi??tics finalitz?? el 1997 amb el retorna a sobirania xinesa de Hong Kong aquell any.

[edita] Extensi??

El 1910 l'Imperi brit??nic constava dels seg??ents territoris:

[edita] ??frica

• Bechuanalandia (actual Botswana)
• Togol??ndia Brit??nica (actual Togo)
• Camerun
• Costa d'Or (avui dia Ghana)
• Egipte
• Kenya
• Maurici
• Nig??ria
• Rhod??sia del Nord (actual Z??mbia)
• Nyasalandia (actual Malawi)
• Sierra Leone
• Somalil??ndia
• Rhod??sia del Sud (actual Zimbabwe)
• ??frica Sudoccidental (actual Nam??bia)
• Swazil??ndia
• Sudan
• Tanganika (actual Tanz??nia)
• Uganda

[edita] Am??rica i l'Atl??ntic

• Illa Ascensi??
• Guyana Brit??nica (actual Guyana)
• Hondures Brit??nica (actual Belize)
• Canad??
• Illes Malvines
• Terranova i Labrador
• ??ndies Occidentals
  • Anguilla
  • Antigua i Barbuda
  • Bahames
  • Barbados
  • Bermudes
  • Illes Verges Brit??niques
  • Illes Caiman
  • Dominica
  • Grenada
  • Jamaica
  • Montserrat
  • Saint Kitts i Nevis
  • Saint Lucia
  • Saint Vincent i les Grenadines
  • Trinitat i Tobago
  • Illes Turks i Caicos
• Santa Helena
• Trist??n da Cunha
• Ge??rgia del Sud

[edita] Ant??rtida

• Territori Ant??rtic Brit??nic

[edita] ??sia

• Ad??n (actualment part del Iemen)
• Bhutan
• Nova Guinea Brit??nica (part meridional de Papua Nova Guinea)
• Brunei
• Birm??nia (actual Myanmar)
• Ceilan (actual Sri Lanka)
• Hong Kong
• ??ndia Brit??nica (actuals ??ndia, Pakistan i Bangla Desh)
• Iraq
• Kuwait
• Malaya (part de l'actual Mal??isia)
• Maldives
• Palestina (actuals Israel i Territoris Ocupats Palestins)
• Nepal
• Borneo Septentrional (avui dia part de Mal??isia)
• Oman
• Qatar
• Sarawak (avui dia part de Mal??isia)
• Singapur
• Transjord??nia (actual Jord??nia)
• Oman de la Treva o Estats de la Treva (Uni?? dels Emirats ??rabs)
• Weihawei (actual ciutat de Weihai)

[edita] Europa

• Xipre
• Gibraltar
• Malta
• Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda

[edita] Pac??fic

• Austr??lia
• Ellice Islands (actual Tuvalu)
• Fiji
• Illes Gilbert (actualment part de Kiribati)
• Nauru
• Nova Zelanda
• Illes Pitcairn
• Illes Salom??
• Tonga
• Maraco

[edita] Territoris perduts per l'Imperi brit??nic abans de 1921

• Les Tretze Col??nies, amb posterioritat Estats Units d'Am??rica
  • Delaware
  • Maryland
  • Nova Jersey
  • Virg??nia
  • Massachusetts, despr??s Massachusetts i Maine
  • Estat de Nova York, despr??s Nova York i Vermont
  • Nova Hampshire
  • Rhode Island
  • Ge??rgia
  • Carolina del Nord
    • Roanoke, despr??s part de Carolina del Nord
  • Carolina del Sud
  • Connecticut
  • Pennsilv??nia
  • Territori entre les 13 Col??nies i el riu Mississippi, amb reivindicacions entre les Col??nies i el que avui dia ??s Alabama, Mississippi, Tennessee, Kentucky, Ohio, Illinois, Indiana, i Michigan, part de Wisconsin, i part de Louisiana.
• Territoris medievals a Fran??a.
• Heligoland, cedit a Alemanya el 1890.
• Hannover
• Florida, cedida a Espanya i despr??s als Estats Units.
• Part d'Oregon
• Hawaii (les Illes Sandwich) cedides al Regne Unit el 25 de febrer de 1843; van obtenir la independ??ncia el 28 de novembre de 1843 i van ser annexionades pels Estats Units el 7 de juliol de 1898.
• Les Illes J??niques, preses pels anglesos el 1809 i cedides a Gr??cia el 1864.
• Menorca, presa per la Gran Bretanya el 1708 i cedida formalment a Espanya el 1802.
• La Costa dels Mosquits, protectorat brit??nic entre 1655 i 1850.
• Sud-??frica, que va obtenir la seva independ??ncia el 1910.

[edita] Territoris d'Ultramar actuals

En l'actualitat, solament uns pocs territoris romanen sota administraci?? brit??nica, principalment degut al fet que no serien viables com Estats sobirans. Els ??ltims Territoris d'Ultramar s??n:

[edita] Territoris d'Ultramar que posse??xen un autogovern important

• Anguilla
• Bermudes
• Illes Verges Brit??niques
• Illes Caiman
• Gibraltar
• Montserrat
• Illes Turks i Caicos

[edita] Altres Territoris d'Ultramar

• Territori Ant??rtic Brit??nic
• Territori Brit??nic de l'Oce?? ??ndic
• Illes Malvines
• Pitcairn
• Santa Helena (incloent les depend??ncies d'Illa Ascensi??n i Trist??n da Cunha)
• Illes Ge??rgia del Sud i Sandwich del Sud
• Akrotiri i Dhekelia

[edita] Depend??ncies de la Corona a les Illes Brit??niques (Fora del Regne Unit i la UE)

• Guernsey
• Jersey
• Illa de Man