Papua Nova Guinea

De Viquipèdia


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Unity in Diversity (Unitat en la diversitat)

Idiomes oficials Anglès, tok pisin i hiri motu

Capital Port Moresby
9° 30' S, 147° 07' E

Ciutat més gran Port Moresby

Govern

Reina
Governador General
Primer Ministre

Monarquia constitucional
Elisabet II
Paulias Matane
Michael Somare

Superfície
- Total
- Aigua (%) 462.840 km² (53è)
2%

Població
- Estimació 2000
- Cens
- Densitat 4.927.000 (108è)
-
11 hab/km² (108è)

Moneda Kina (PGK)

Fus horari
- Estiu (DST) AEST (UTC+10)
AEST (UTC+10)

Independència
- Autogovern
- Independència d'Austràlia
1 de desembre del 1973
16 de setembre del 1975

Himne nacional O Arise, All You Sons

Domini internet .pg

Codi telefònic +675

Gentilici Papú (masculí i femení)

^* Membre del Commonwealth l'ONU i l'APEC.

Papua Nova Guinea és un estat d'Oceania que ocupa la meitat oriental de l'illa de Nova Guinea (l'altra meitat correspon a la província indonèsia de Papua). Està situat al Pacífic sud-occidental, al nord d'Austràlia (de la qual està separat per l'estret de Torres) i a l'oest de les illes Salomó. Està banyat pel mar de Bismarck al nord, el mar de Salomó a l'est i el mar del Corall al sud.

[edita] Història

A Nova Guinea s'hi han trobat restes humanes d'uns 60.000 anys d'antiguitat. Probablement aquests antics pobladors provenien del sud-est d'Àsia i hi van establir una civilització senzilla, basada en l'agricultura. Del país se'n sap ben poc fins al segle XIX, tot i que l'illa ja havia estat descoberta per exploradors europeus al segle XVI. El nom del país també ve d'aquella època; Papua deriva d'una paraula malaia que descriu el cabell rinxolat melanesi, i Nova Guinea és el nom que li va donar un explorador espanyol a causa de la semblança amb la població de la Guinea, a l'Àfrica.

La meitat nord del país va passar a mans dels alemanys a la fi del segle XIX amb el nom de Nova Guinea Alemanya. Durant la Primera Guerra Mundial, fou ocupada pels australians, que també passaren a administrar-ne la part sud amb el nom de Territori de Papua (l'antiga Nova Guinea Britànica). Els dos territoris foren units sota el nom de Territori de Papua i Nova Guinea, que més endavant es va convertir en Papua Nova Guinea.

El país va aconseguir la independència el 1975. A partir de 1988, a l'illa de Bougainville es va produir una revolta secessionista que va costar 20.000 vides, fins que es va produir una situació de compromís el 1997.

[edita] Geografia

Papua Nova Guinea és un país majoritàriament muntanyós (la seva màxima altitud és el mont Wilhelm, amb 4.509 m) i cobert de selva tropical; vora la costa hi ha petites planes. Situat en una línia de falles, els terratrèmols i els tsunamis subseqüents hi són relativament comuns.

La part més extensa del país es troba a Nova Guinea (on hi ha la capital, Port Moresby, amb més de 250.000 habitants, i la ciutat principal, Lae, amb uns 75.000); les illes principals de Papua Nova Guinea inclouen Nova Irlanda i Nova Bretanya, ambdues de l'arxipèlag Bismarck, i Bougainville, on es troba la ciutat d'Arawa, la tercera del país, amb 40.000 habitants.

Estats d'Oceania
Austràlia \| Estats Federats de Micronèsia \| Timor Oriental \| Fiji \| Illes Marshall \| Illes Salomó \| Kiribati \| Nauru \| Nova Zelanda \| Palau \| Papua Nova Guinea \| Samoa \| Tonga \| Tuvalu \| Vanuatu
Dependències: Guam \| Hawaii \| Illa de Pasqua \| Illes Cook \| Illes Mariannes Septentrionals \| Illes Perifèriques Menors dels EUA \| Niue \| Norfolk \| Nova Caledònia \| Nova Guinea Occidental \| Pitcairn \| Polinèsia Francesa \| Samoa Nord-americana \| Tokelau \| Wallis i Futuna