Nova Zelanda

De Viquipèdia


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Cap¹

Idiomes oficials Anglès, maori, llengua de signes²

Capital Wellington
41°17′ S 174°47′ E

Ciutat més gran Auckland

Govern

Reina
Governadora General
Primer Ministre

Monarquia parlamentària
Isabel II
Silvia Cartwright
Helen Clark

Superfície
- Total
- Aigua (%) 268.680 km² (73è)
2,1%

Població
- Estimació 2005
- Cens 2001
- Densitat 4.092.900 (119è)
3.737.277
15 hab/km² (163è)

Moneda Dòlar de Nova Zelanda (NZD)

Fus horari
- Estiu (DST) NZST2 (UTC+12)
NZDT (UTC+13)

Independència
Ratificació del
Tractat de Westminster del Regne Unit

el 25 de novembre de 1947

Himne nacional God Defend New Zealand
God Save the Queen³

Domini internet .nz

Codi telefònic +64

Gentilici Neozelandès, neozelandesa

¹ Antigament "Endavant" (Onward en anglès).

² New Zealand Sign Language (NZSL): Llengua dels Signes Novazelandesa
³ Emprat rarament tot i ser oficial

Nova Zelanda (Nova Terra del Mar, en referència a la província neerlandesa; Aotearoa en maori, llarg núvol blanc) se situa a uns 2.000 quilòmetres al sud-est d'Austràlia. Es tracta d'un conjunt d'illes que es troben al llarg del Pacífic Sud tenint una extensió una mica més gran que el Regne Unit. El país es compon de nou illes, sent l'illa del Nord i l'illa del Sud les que tenen més extensió i importància. Ambdues illes es troben tan sols a 32 quilòmetres de distància. En l'illa meridional es troben els Alps Neozelandesos, així com volcans, alguns d'ells encara en activitat, glaceres, llacs creats per explosions volcàniques, termes, fiords, milers de quilòmetres quadrats de boscos, costes de coralls i els seus innumerables rius. Tot això fa de Nova Zelanda un país amb un atractiu natural incomparable, oferint zones naturals totalment disperses.

Història

Al voltant de l'any mil abans de la nostra era, els pobles lapita van emigrar a Nova Zelanda. Fugien de les guerres i de la fam. A Nova Zelanda van trobar un gran rebost animal i vegetal. Es va donar una segona època d'assentaments, anomenat el Període Maori Clàssic. Aquests colons van desenvolupar l'agricultura en la nova terra. En el període entre els segles XII al XIV, la necessitat d'aconseguir mes terra de cultiu va afavorir la proliferació de guerres entre les diferents tribus maoris assentades a Nova Zelanda, moltes d'elles van ser massacrades i el canibalisme es va fer més patent.

El 1642 l'explorador holandès Abel Tasman va arribar a terres neozelandeses trobant-se una forta resistència per part dels maoris. Va cristianitzar la "Badia dels Assassinats" (avui Golden Bay) i va batejar la nova terra com Statenlandt, suposant que es tractava del continent austral que arribava fins a la Terra dels Estats, a Amèrica del Sud. A les oficines de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals es va canviar el nom, ja que acabaven de descobrir que la Terra dels Estats només era una illa (avui illa dels Estats), i l'anomenaren "Nieuw Zeeland" en remembrança de la província neerlandesa de Zelanda, separada pel mar de la província d'Holanda, igual que Nova Zelanda de Nova Holanda (Austràlia).

L'explorador anglès James Cook va navegar per tota la costa neozelandesa demostrant que està formada per dues grans illes. Cook va proclamar Nova Zelanda territori de la Corona Britànica. Els primers assentaments de colons es componien de pescadors i mariners que van introduir la prostitució i múltiples malalties, també canviaven armes de foc per pedres precioses amb els maoris provocant grans massacres entre diferents tribus que es van conèixer com "les Guerres dels Mosquets". Aquests enfrontaments van portar a un dramàtic descens de la població autòctona.

En 1838 Nova Zelanda era un territori sense llei, que unit al setge colonial francès va provocar el Tractat de Waitangi pel qual els habitants cedien la sobirania de la seva terra a la Corona Anglesa a canvi de protecció. Per les diferències de significats entre la llengua maori i l'anglesa es van donar mals entesos d'allò que s'ha pactat provocant grans conflictes: com la possibilitat de venda de terres a colons no anglesos al que els autòctons es negaven fortament.

La situació va finalitzar en una guerra entre ambdós parts on els colons es van fer amb la gran majoria de les terres maoris durant tota la resta del segle XIX. Els maoris veien com la seva cultura tendia a desaparèixer. Al final del segle XIX Nova Zelanda es va convertir en el graner del Regne Unit, exportant-se productes agrícoles així com carn a diferents països europeus. No seria fins a 1947 que el país va aconseguir la total independència del Regne Unit. Les relacions entre els dos països van seguir sent molt estretes com es va poder veure quan les tropes neozelandeses van lluitar al costat britànic en ambdós guerres mundials. Entre els anys 70 i els 80 de segle XX, Nova Zelanda va perdre el seu mercat europeu cosa que, ajuntada amb la crisi del petroli, va fer que l'economia del país es ressentís fortament. El 1984 es va firmar un tractat de lliure comerç amb Austràlia.

Geografia

Imatge de satèl·lit de Nova Zelanda.

El territori de Nova Zelanda consisteix en un arxipèlag principal amb dues illes grans i diverses illes a les seves costes, altres arxipèlags menors i illes allunyats, i territoris autònoms.

L'arxipèlag principal consta de les illes del Nord i del Sud, separades pel estret de Cook.

Illa del Nord (North Island, «Te Ika a Maui» en maori, el peix de Maui). És l'illa amb més població on hi ha la capital Wellington i la ciutat més gran, Auckland.
- Portland, a la badia de Hawke.
- White, a la badia de l'Abundància, anomenada Blanca perquè sempre estava envoltada d'un núvol blanc. En realitat és un volcà.
- Alderman, grup d'illots a la península de Coromandel.
- Mercury, grup d'illes a la badia de Mercury.
- Great Barrier, illa habitada que forma una barrera natural a l'entrada del golf d'Harauki.
- Hen and Chickens, grup d'illes al nord d'Auckland.
- Three Kings, són tres illes davant del cap nord i el seu nom fa referència als Tres Reis Mags d'Orient.
- Kapiti, a la costa oest, és una reserva natural d'ocells.
- Bay of Islands, és una badia amb 144 illes, declarada parc marítim i històric, on s'hi fundà la primera colònia.

Illa del Sud (South Island, «Te Wai Pounamu» en maori, terra del jade verd). És l'illa més gran, amb les muntanyes nevades dels Alps del Sud, glaceres, fiords i boscos exuberants.
- Stewart, és la tercera illa en superfície, al sud de l'illa del Sud.

Illes Chatham, arxipèlag a 800 km a l'est de l'illa del Sud. Habitades pels moriori, poble d'origen incert de cultura polinèsia, van ser envaïdes pels maoris de l'illa del Sud el 1832, i incorporades a Nova Zelanda el 1842.
- Chatham.
- Pitt.

Illes Kermadec, a mig camí entre l'illa del Nord i les Tonga, van ser incorporades a Nova Zelanda el 1887.
- Raoul.
- Macauley.
- Curtis.

Illes sub-antàrtiques.
- Bounty, illots descoberts pel vaixell Bounty abans del famós amotinament.
- Antípodes, illots situats just als antípodes del canal de la Mànega.
- Auckland, illots ocupats pels maoris el 1842, va ser una base balenera. Avui són deshabitats.
- Campbell, és l'illa neozelandesa que es troba més al sud.
- Snares.

Territoris autònoms.
- Tokelau.
- Illes Cook.
- Niue.

Economia

Article principal: Economia de Nova Zelanda.

Articles relacionats

Kotahitanga

Estats d'Oceania
Austràlia \| Estats Federats de Micronèsia \| Timor Oriental \| Fiji \| Illes Marshall \| Illes Salomó \| Kiribati \| Nauru \| Nova Zelanda \| Palau \| Papua Nova Guinea \| Samoa \| Tonga \| Tuvalu \| Vanuatu
Dependències: Guam \| Hawaii \| Illa de Pasqua \| Illes Cook \| Illes Mariannes Septentrionals \| Illes Perifèriques Menors dels EUA \| Niue \| Norfolk \| Nova Caledònia \| Nova Guinea Occidental \| Pitcairn \| Polinèsia Francesa \| Samoa Nord-americana \| Tokelau \| Wallis i Futuna