Estret de Torres
De Viquipèdia
L'estret de Torres (en anglès Torres Strait) separa Austràlia i Papua Nova Guinea. Té uns 150 km d'amplada. Al sud hi ha el cap York, el punt més septentrional de l'estat australià de Queensland. Al nord hi ha la província Occidental de Papua Nova Guinea.
L'estret uneix el mar del Corall (a l'est) amb el mar d'Arafura (a l'oest). És molt poc profund, i el laberint d'esculls i illes el fa molt difícil de navegar. A l'estret hi trobem les illes de l'estret de Torres, habitades pels illencs de l'estret de Torres, un poble melanesi relacionat amb els papús.
[edita] Història
El primer a travessar l'estret fou el mariner espanyol Luís Váez de Torres, lloctinent a l'expedició de Pedro Fernández de Quirós que partí del Perú cap al Pacífic Sud el 1605. Després que el vaixell de Quirós tornés a Mèxic, Torres va continuar el viatge cap a Manila, passant per les Moluques. Va navegar seguint la costa sud de Nova Guinea i probablement arribà a veure l'extrem nord d'Austràlia.
El 1769, el geògraf escocès Alexander Dalrymple va trobar la relació del viatge de Torres a Manila i va donar batejar aquest estret amb el seu nom.
El 1770, James Cook va annexar la totalitat de la part oriental d'Austràlia a la Corona britànica. Va passar a través de l'estret després d'haver navegat al llarg de les costes australianes. La London Missionary Society va arribar a Erub (illa Darnley) el 1871. Les illes de l'estret de Torres van ser annexionades el 1879 per Queensland i, més tard, van convertir-se en part de la colònia britànica de Queensland, tot i que algunes d'elles es troben just a la costa de Nova Guinea. El 1901 van ser incorporades a la nova Federació australiana.
L'estret de Torres és mencionat al llibre Vint mil llegües de viatge submarí de Jules Verne, com un estret perillós on el submarí Nautilus queda encallat temporalment.
