Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Estat Lliure d'Irlanda - Viquip??dia

Estat Lliure d'Irlanda

De Viquip??dia

Saorst??t ??ireann (en Gaeilge)
Irish Free State (en angl??s)

Reialme del Commonwealth
???
???
1922 ??? 1937 ???

de}}} {{{nom_com??}}}

Bandera
Himne nacional: "God Save the King" (1922-1927)
"Amhr??n na bhFiann" (a partir de 1927)
Ubicaci?? de {{{nom_com??}}}
Localitzaci?? de l'Estat Lliure d'Irlanda
Capital Dubl??n
Idioma oficial ga??lic irland??s, angl??s
Govern Monarquia constitucional
Rei
 ??? 1922???1936 Jordi V
 ??? 1936 Eduard VIII
 ??? 1936???1937 Jordi VI
President del Consell Executiu
 ??? 1922???1932 William T. Cosgrave
 ??? 1932???1937 ??amonn de Valera
Hist??ria
 ??? Proclamaci?? 24 d'abril de 1916
 ??? Tractat Angloirland??s 1922
 ??? Signatura de la Constituci?? 1937
 ??? Acta de la Rep??blica d'Irlanda 18 d'abril de 1949
Moneda lliura irlandesa

L' Estat Lliure d'Irlanda (en ga??lic irland??s: Saorst??t ??ireann; en angl??s: Irish Free State) fou l'estat aprovat pel Tractat Angloirland??s de 1922 que comprenia 26 dels 32 comtats d'Irlanda, el qual formava un dels estats integrants de la Commonwealth.

El naixement d'aquest estat pos?? fi a la coexist??ncia de l'Irlanda del Sud, regi?? aut??noma dependent del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, i la Rep??blica Irlandesa, te??ric estat independent de la dominaci?? brit??nica si b?? mai fou reconegut pels brit??nics. De la mateixa manera, el nou govern de l'Estat Lliure d'Irlanda substitu?? tant el Govern Provisional de l'Irlanda del Sud i el Govern de la Rep??blica Irlandsa, que en aquells moments era presidit per William T. Cosgrave.

Taula de continguts

[edita] Antecedents hist??rics

Vegeu tamb??: Guerra Angloirlandesa, Tractat Angloirland??s, i Irlanda del Sud

En l'Aixecament de Pasqua de 1916, i, en particular, la decisi?? de les autoritats militars brit??niques d'executar molts dels seus dirigents despr??s de la Guerra, gener?? simpatia per la causa republicana a l'illa d'Irlanda. Aix?? mateix, els republicans i alguns nacionalistes independents s'oposaren a la prestaci?? del servei militar obligatori l'any 1918, desacreditant el partit majoritari que donava suport als Aliats de la Primera Guerra Mundial, i aconseguiren que en les eleccions generals de 1918 la majoria dels escons irlandesos del Parlament del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Palau de Westminster an??ssin a parar al Sinn F??in.

La negativa per part del Sinn F??in de prendre possessi?? de les seves actes de diputat a Londres feu que es cre??s a la ciutat de Dubl??n el D??il ??ireann o Assemblea d'Irlanda i la posterior autoproclamaci?? de la Rep??blica Irlandesa. Malgrat aquesta proclamaci??, tan sols la Uni?? Sovi??tica reconegu?? aquest estat, el veritable govern de l'illa qued?? en mans de la regi?? aut??noma anomenada Irlanda del Sud, sorgida de la partici?? de l'illa despr??s de la Guerra angloirlandesa.

Mitjan??ant la signatura del Tractat Angloirland??s es descart?? la constituci?? d'una rep??blica, sent el nou estat resultant un domini que form?? part de l'Imperi brit??nic i del Commonwealth i que un?? els governs de la Rep??blica Irlandesa i de l'Irlanda del Sud en una de sol i centralitzat.

[edita] Governs

[edita] El govern Cosgrave (1922-1932)

Imatge de William T. Cosgrave.
Imatge de William T. Cosgrave.

El 1922 se celebraren les eleccions al primer D??il Eireann el resultat de les quals fou:

William T. Cosgrave va esdevindre cap de govern irland??s. Un cop pacificat el nou estat, De Valera abandon?? el Sinn F??in i cre?? el 1926 un nou partit, el Fianna F??il (Soldats del dest??), que intentava conjugar el republicanisme amb m??todes constitucionals. Rebr?? el suport de Frank Aitken i la Germandat Republicana Irlandesa (IRB) es desintegr?? definitivament. La situaci?? del pa??s era desastrosa: el 43 % dels irlandesos havia emigrat i el 25 % vivia en condicions infrahumanes.

Alhora, intentaren promoure l'ensenyament del ga??lic irland??s, declarat llengua cooficial amb l'angl??s, amb la fundaci?? el 1926 de l'editorial An Gum (El projecte), dependent del departament d'educaci?? per a publicar llibres de text (el 1940 havia editat 700 t??tols). Tamb?? es cre?? l'An Cumann le B??aloidean Eireann (Societat per al Folklore Irland??s) el 1927, que editava la revista Bealoidean.

Cosgrave intentar?? dur a terme una pol??tica pressupost??ria que a la llarga arru??naria el pa??s, per?? va reformar l'administraci??, la policia i el govern municipal. Va fer una pol??tica cultural for??a conservadora, dominada pels ultraconservadors i censuradors Knights of Saint Columbanus, societat secreta fundada el 1922 i que el 1923 va promoure la Censorship of Films Act i el 1926 el Commitee of Enquiry on Evil Literature, per censurar les publicacions. Tamb?? va crear una sanitat p??blica, alhora que dictava noves lleis de terres. En aquestes lleis va rebre el suport dels caps laboristes, Paddy Hogan i James Larkin. El 1926 fou fundada Radio Eire??nn, i el ga??lic fou declarat cooficial, tot i que la Lliga Ga??lica va decaure (de 819 seccions el 1922 va passar a 139 el 1924).

El juny del 1927 se celebraren noves eleccions al Dail Eire??nn, a les quals De Valera es present?? amb el seu nou partit com a alternativa a Cosgrave. El resultat fou:

Cosgrave tornar?? a ser nomenat taoiseach (primer ministre), per?? de Valera es neg?? a jurar lleialtat a la corona brit??nica i ser?? expulsat del Dail. Aix?? provoc?? una forta crisi, agreujada per una revolta de pagesos a Donegall, per la qual en fou emprsonat com a instigador Peadar O'Donnell, cap de la Brigada Donegall de l'IRA, i que ser?? alliberat despr??s d'una vaga de fam. L'IRA, endem??s, assassin?? Kevin O'Higgins, ministre de just??cia i n??mero dos de Cosgrave. Aix?? provoc?? que es convoquessin noves eleccions al setembre de 1927, el resultat de les quals fou:

  • Cumann na nGaedhal, 62 escons
  • Fianna F??il, 57 escons
  • Farmer's Party (Michael Hefferman), 6 escons
  • Labour Party, 13 escons
  • National League, 2 escons
  • Independents, 13 escons

Cosgrave fou confirmat, i el governador, Tim Healy, ser?? substitu??t per James Mac Neill. Finalment, el 1928, De Valera jur?? lleialtat a la corona i es decret?? pena de mort per a tots els militants de l'IRA.

Per una altra banda, la Comissi?? Fronterera, formada per Eoin Mac Neill (Estat Lliure), Joseph Fisher (Unionistes) i el jutge sudafric?? Richard Feetham, fixaren la frontera definitiva el 1925. Els irlandesos intentaren reduir a quatre els comtats del Nord, per?? les autoritats brit??niques s'hi negaren.

L'any 1931 els brit??nics aprovaren l'Estatut de Westminster, merc?? el qual Irlanda, Sud??frica i el Canad?? tindrien facultat de canviar i rebutjar les lleis brit??niques que els afectessin, cosa que suposava m??s nivell d'autogovern. Aix?? semblava refor??ar al Cumann na nGaedhal, sobretot despr??s d'absorvir la major part de l'electorat del Farmer's Party.

[edita] El govern de Valera (1932-1937)

Imatge d'??amonn de Valera.
Imatge d'??amonn de Valera.

El 1932 es convocaren noves eleccions, el resultat de les quals fou tota una sorpresa:

El nou govern ser?? format per ??amonn de Valera (taoiseach), Frank Aiken (defensa), Sean Lemass (ind??stria) i Se??n T. O'Kelly (govern local), tots ells joves, herois de l'Aixecament de Pasqua i antics membres de l'IRA i del Sinn F??in. El portantveu del Fianna F??il entre 1927 i 1931, Donal O'Buachalla, fou nomenat governador d'Irlanda fins el 1937. El 1936 fou fundada la companyia d'aerol??nies Aer Lingus.

Van fundar el diari Irish Press i suspengueren el jurament de fidelitat al rei brit??nic, aix?? com el pagament de rendes de la terra per la llei del 1870. El 1933 es convocaren noves eleccions, el resultat de les quals fou:

Aix?? confirm?? les espectatives pol??tiques de De Valera, el qual confirm?? tot el seu anterior govern.

Els brit??nics imposaren una tarifa als productes irlandesos importants. De Valera va respondre amb la mateixa moneda i propugn?? l'autosufici??ncia econ??mica. Per aix?? augment?? la superf??cie de conreu del blat, per?? caigueren les exportacions. Tamb?? augment?? la ind??stria del cal??at, pell, vidre i paper. Tanmateix, entre el 1926 i el 1936 emigraren del pa??s 16.675 persones per any, que augmentaren a 18.711 persones per any en el per??ode 1936-1946. Aix?? era refor??at per una forta natalitat fomentada per mesures com la Criminal Law Amendment Act del 1935 que prohibia la venda d'anticonceptius, que no ser?? abolida fins el 1973 per inconstitucional.

[edita] Dissoluci?? de l'Estat LLiure

El 1937 ??amonn de Valera feu aprovar una nova constituci??, que actualment encara ??s vigent. Mitjan??ant l'aprovaci?? de dita Constituci??, s'abol?? el c??rrec de governador per crear el c??rrec de President. El primer ministre pass?? a anomenar-se taoiseach i el parlament va esdevindre bicameral (D??il Eireann i Seanad Eireann), redu??nt a 138 escons els 153 que tenia fins al moment. La idea de Valera fou que aquesta constituci?? fos v??lida per a tota l'illa d'Irlanda, encara que nom??s s'aplic?? provisionalment als 26 comtats del Sud. Aix?? mateix el ga??lic irland??s fou confirmat com a llengua cooficial amb l'angl??s i el catolicisme fou nomenada religi?? oficial, encara que es reconegu?? la llibertat religiosa i de consci??ncia. D'aleshores en????, el pa??s pass?? a anomenar-se Rep??blica d'Irlanda.

[edita] Lectures

[edita] Vegeu tamb??