Gaèlic irlandès

De Viquipèdia

Irlandès 'Gaeilge'
Pronunciació:	AFI: ['gel^jgə]
Altres denominacions:	Gaeilge,
Parlat a:	Illa d'Irlanda
Regió:	Europa nordoccidental, resta de territoris de la gaeltacht
Parlants:	1.6 m; 260.000 diuen parlar-ho "bé" o "molt bé". Només 70.000 l'empren com a llengua principal
Rànquing:	no està al top 100
Classificació genètica:	Indoeuropea Celta Goidèlica Irlandès
estatus oficial
Llengua oficial de:	Irlanda, Irlanda del Nord (Regne Unit), Unió Europea (des de l'1 de gener de 2007)
Regulat per:	Foras na Gaeilge
codis de la llengua
ISO 639-1	ga
ISO 639-2	gle
ISO/FDIS 639-3	{{{iso3}}}
SIL	gle
{{{mapa}}}
vegeu també: llengua

L'irlandès o irlandés^[1] (Gaeilge) és una llengua parlada com a llengua nadiua a l'illa d'Irlanda per prop de 85.000 persones, predominantment en les regions occidentals rurals de l'illa. L'irlandès era la llengua principal d'Irlanda abans que els anglesos conquerissin l'illa durant l'Edat Mitjana.

L'irlandès, juntament amb el gaèlic escocès i el manx, pertany a la branca goidèlica de les llengües celtes, i és habitualment considerada la llengua amb la tercera literatura més antiga d'Europa, després del grec i el llatí.

Des de 1922 amb la independència d'Irlanda (anomenada originalment l'Estat Lliure Irlandès), l'irlandès hi ha estat idioma oficial, juntament amb l'anglès. Des de 1998 amb l'Acord de Divendres Sant, l'irlandès és també un idioma oficial a Irlanda del Nord, una part del Regne Unit. Actualment, l'irlandès és la llengua materna de poc més del 2% de la població a la república (unes 70.000 persones) i unes 30.000 més a Irlanda del Nord. Les comunitats i regions on es parla l'irlandès s'anomenen Gaeltachtaí (singular, Gaeltacht). El Gaeltacht amb la població més gran és Connemara al Comtat de Galway i inclou les Illes Aran.

Atès que el govern de la república exigeix que els residents estudiïn l'irlandès en les escoles públiques, moltes persones saben parlar-lo com a segona llengua. La majoria de la gent té, com a mínim, una comprensió general de la llengua. Encara que l'idioma principal d'Irlanda sigui l'anglès, al llarg de l'illa (i especialment en els Gaeltachtaí) hi ha diversos diaris, revistes, i radioemissores disponibles en irlandès. També, des de 1996, hi ha un canal de televisió en irlandès anomenat Teilifís na Gaeilge o TG4.

Taula de continguts

1 Dialectes
2 Situació de la llengua
3 Organitzacions per la llengua
4 Història de la llengua
5 Ortografia i pronunciació
6 Morfologia i sintaxi
7 Mostra textual
8 Vegeu també
9 Enllaços externs
- 9.1 Northern Ireland
10 Notes

[edita] Dialectes

Els tres dialectes irlandesos principals són:

Ulaidh o Dun na Ngall, parlat al Nord, al comtat de Donegal
Connachta, al centre, als comtats de Mayo i Galway a Tourmakeady (Tuar Mhic Éadaigh) i Joyce Country (Dúthaigh Sheoige).
An Mhumhain, a les Gaeltachtaí de Kerry (Ciarraí), Coolea (Cúil Aodha) a l'oest del comtat de Cork (Contae Chorcaí), i petits nuclis a Dungarvan (Dún Garbhàin) a Waterford.

[edita] Situació de la llengua

Situació de l'irlandès en un mapa de 1871, en tres gradacions de vermell: majoria, 25-50% i 10-25%

Fins al 1600, els que parlaven anglès a l'illa eren una minoria. El 1830 hi havia a tota Irlanda un milió de gaelòfons, que el tenien com a únic idioma, i tres milions i mig més el sabien parlar i eren bilingües. El 1841 els parlants eren uns quatre milions, però després de la fam de la patata i les grans emigracions, el 1851 s'havien reduït a 1,7 milions de parlants. El 1881 només hi havia 64.167 persones que tenien el gaèlic com a llengua única, que posteriorment es reduïren a 38.193 l'any 1891 i a 20.953 el 1901, d'elles 12.000 a Connacht.

El nombre de parlants totals de gaèlic es reduí dels quatre milions el 1841 a 1,7 milions el 1851, d'ací a 641.142 el 1901 i a 527.000 el 1911. El 1911 es deia que el 18 % dels irlandesos eren bilingües, però és una dada poc fiable. El 1925, però, un 12 % dels irlandesos afirmava saber parlar i llegir gaèlic. Els parlants el 1926 eren 543.511 persones, o sia, un 18,3 % de la població d'Irlanda del Sud. El 1936 eren uns 666.601 parlants.

Pel 1956 es va establir el sistema de la Gaeltacht o reserves lingüístiques allà on encara es parlava el gaèlic de forma natural. Endemés, hi ha uns 25.000 romanís irlandesos que parlen scelta, una argot basada en l'irlandès, que també és parlat per 15.000 individus a la Gran Bretanya i 10.000 més als EUA.

Es calcula que el 1981 un 30 % dels irlandesos era capaç de parlar gaèlic, però el 1984 O'Reagain i O'Gliasain afirmaven que només un 5 % ho feia amb facilitat (60.000 parlants, dels quals 10.000 quotidians).

[edita] Organitzacions per la llengua

A Irlanda hi ha nombroses organitzacions per al conreu de la llengua. El 1943 es va fundar el Comdhala Naisiunta na Gaeilge (Consell Nacional del Gaèlic), que federa 17 associacions no estatals per a promoure la llengua, encara que reben subvencions. Algunes d'altres són:

Conradh na Gaeilge (Lliga Gaèlica), fundada el 1893, la més antiga i la millor organitzada, compta amb 200 seus a tota l'illa.
Gael Scoileanna (Associació d'Escoles Gaèliques), agrupa les escoles primàries i secundàries en gaèlic.
Comhar na Muinteori Ghaelachta (Associació de Mestres en Gaèlic), associació de mestres, de caire corporatiu i sindical.
An Combchoiste Reamb Scolaiochta (Comité Central de Coordinació Preescolar) per a coordinar les naionrai.

El Gael Linn, fundada el 1953, és una organització de caire econòmic per a recaptar ajudes a través d'un sistema d'apostes esportives per a finançar la reviscolança gaèlica.

El 1980 fou fundat l'Udaras na Gaeltachta, un organisme per a curar del desenvolupament industrial de la zona gaèlica. En depenen 4.500 persones, 150 indústries i 500 tallers. I el 1982, per la precària situació de la llengua, es creà el Bord na Gaeilge (Oficina del Gaèlic), que va preparar un pla d'actuació per al període 1983-1986 per tal de crear bosses de llengua gaèlica a les zones urbanes, incloure més hores en gaèlic a la RTE i a les intervencions al Dail i al Seanad, formar mestres i alumnes, col·laborar amb la Comdhala Naisiunta na Gaeilge per tal d'ampliar la base d'actuació i potenciar l'economia de la Gaeltacht perquè no emigrin ni abandonin l'idioma. Per la seva banda, el Roin na Gaelthachta (Ministeri de la Gaelthacht) farà de coordinador entre el Bord i l'Udaras per tal de repartir l'ajut estatal i col·laborar amb entitats privades. També promouen el Glor na gael, competició anyal en irlandès feta a viles i barris, similar als jocs florals, per tal de potenciar la comunitat bàsica.

[edita] Història de la llengua

Cartell típic d'Irlanda amb els noms en irlandès i anglès.

Indicació d'una rotonda amb els noms en irlandès i anglès.

L'irlandès és la llengua gaèlica que presenta els més antics testimonis escrits. Es tracta d'unes 300 inscripcions sepulcrals realitzades en un tipus d'escriptura rúnica coneguda com a ogàmica (basada en el nombre, orientació i inclinació dels grups de línies que creuen una de més llarga i que fa de conductora), que daten dels segles IV al VIII d.C. Entre els segles VIII i XII es desenvolupa una àmplia producció literària en prosa i en vers (amb obres com el Leabhar na h-Uidhe, el Llibre de Leinster i el llibre d'Armagh). Durant l'època de transició entre aquesta variant originària de la llengua —coneguda com a irlandès antic— i l'irlandès modern (període que va des de l'any 1200 fins al 1600, aproximadament), es va produir el floriment de la poesia conreada pels bards. Aquests eren una espècie de poetes cantors celtes, semblats als aedes grecs, que exaltaven en les seues composicions les gestes i la genealogia mítica dels senyors baix la dependència de la qual vivien. A partir del segle XVII va tenir lloc un període de declivi cultural a Irlanda, atenuat únicament per tres destacats poetes: Ó Bruadair (segle XVII), Aogán Ó Rathaille (segle XVIII) i Brian Merriman (segle XVIII). El segle XIX va portar un ressorgir de la literatura irlandesa (encara que escrita a partir des de llavors en anglès) de la mà dels dramaturgs William Butler Yeats i Lady Gregory. James Joyce, autor del revolucionari Ulisses (1922), va ser una figura clau en el desenvolupament de les lletres irlandeses durant el segle XX, al qual també van contribuir les obres teatrals de George Bernard Shaw i els relats curts de Liam Flaherty.

[edita] Ortografia i pronunciació

L'alfabet gaèlic tradicional constitueix una evolució del sistema llatí, duta a terme cap al segle V d.C. Conté únicament cinc vocals i tretze consonants (totes les de l'alfabet llatí excepte els caràcters j, k, q, v, w, x, i, z). Les vocals llargues s'assenyalen mitjançant un accent agut, mentre que un punt damunt d'una consonant (ḃ, ċ, ḋ, ḟ, ġ, ṁ, ṗ, ṡ, ṫ) significa que es pronuncia aspirada, amb una emissió extra d'aire procedent dels pulmons que pot variar la seua naturalesa articulatòria. No obstant, en l'actualitat resulta habitual representar l'irlandès mitjançant caràcters plenament llatins, sense l'ocupació del punt diacrític anterior (en substitució de tot això s'afig una h després de la consonant en qüestió). El repertori de sons consonants és el següent :

oclusius: [p], [b], [t], [d], [k], [g]

oclusius palatalitzats: [pʲ], [bʲ], [tʲ], [dʲ], [kʲ], [gʲ]

fricatius: [f], [v], [s], [ʃ], [x], [γ], [h]

fricatius palatalitzats: [fʲ], [xʲ] (o [ç]), [γʲ] (o [j])

nasals: [m], [n], [η]

nasals palatalitzats: [mʲ], [nʲ], [ηʲ]

líquids: [l], [r]

líquids palatalitzats: [lʲ], [rʲ]

semivocal: [w]

Les variants palatals es produeixen sempre en presència de les vocals e, i. Depenent del context fonètic en què es troben, alguns dels anteriors sons es transformen en altres per un procés anomenat mutació, propi de les llengües celtes. Hi ha quatre tipus de mutació en irlandès:

Lenició. Consisteix en la conversió, en un context sonor, d'una consonant oclusiva en fricativa, o també d'una fricativa o nasal en aspirada. Aquest procés s'observa principalment en el so inicial de substantius femenins singulars després de l'article determinat an, en el genitiu singular dels substantius masculins i després dels adjectius possessius singulars:
- bean "dona" — an bhean "la dona": [bæn] > [ən'væn]
- crann "arbre"; barr "extrem" — barr an chrainn "l'alt de l'arbre": [krɑːn] > [barən'χrɑɲ]
- mac "fill" — mo mhac "el meu fill": [mak] > [mə'wak]

Sonorització. Les consonants oclusives sordes es converteixen en els seus correlats sonors al començament de paraula després d'un adjectiu possessiu plural, després de certs numerals, en el cas datiu singular i genitiu plural, etc. El so resultant d'aquest procés es representa ortogràficament mitjançant un dígraf:
- cairde "amics" — ar gcairde "els nostres amics": ['kardʲə] > [a:r'gardʲə]
- capall "cavall" — seacht gcapall "set cavalls": ['kapɑːl] > [ʃæχt'gapɑːl]
- teach "casa" — i dteach "en casa": [tʲæχ] > [i'dʲæχ]

Pròtesi d'h-. L'addició d'aquest so es produeix, en paraules que comencen per vocal, després de l'article determinat plural na, després del possessiu a ‘el seu [d'ella]', després del substantiu de ‘dia', després de certes preposicions i partícules, etc.:
- ean "ocell" — na hein "els ocells": [an] > [nə'he:ɲ]
- aos "edat" — a haois "la seua edat": [es] > [a'hʷis]
- Aoine "divendres" — Dé hAoine "divendres" (lit. "dia divendres"): ['inə] > [dʲeː'hinə]

Pròtesi de t-. La prefixació d'aquest so es produeix en substantius masculins singulars que comencen per vocal sempre que els antecedisca l'article determinat; en substantius femenins singulars en cas nominatiu o masculins singulars en cas genitiu que comencen per s-, el grup resultant ts- es pronuncia igualment [t]:
- aran [m.] "pa" — an t-aran "el pa": [arən] > [an'tarən]
- seachtan [f.] "setmana" — an tseachtain "la setmana": ['ʃæχtən] > [ən'tʲæχtən]

L'inventari de sons vocals és el següent:

curts: [ɪ], [ɜ], [æ], [a], [ɔ], [u]

llargs: [ɪː], [eː], [aː], [oː], [uː]

de timbre indecís: [ə]

La correspondència entre sons i lletres en irlandès és prou difusa, ja que existeixen tan sols 18 caràcters per a representar més de 45 sons. Per exemple, el so vocàlic [o:] pot transcriure's com o, ói, eo, eoi, omh i omhai. L'accent prosòdic recau normalment en la primera síl·laba de les paraules.

[edita] Morfologia i sintaxi

Hi ha dos únics gèneres en irlandès, masculí i femení, de caràcter gramatical. Dins de la flexió nominal hi ha cinc declinacions, cada una d'elles amb tres casos: nominatiu/acusatiu, vocatiu i genitiu. Uns pocs substantius presenten formes específiques per al cas datiu. A continuació s'il·lustra la formació de plurals en substantius típics de cada declinació:

1a D.: capall "cavall" — capaill ‘cavalls'

2a D.: cloch "pedra" — clocha ‘pedres'

3a D.: ríocht "regne" — ríochtaí ‘regnes'

4a D.: iascaire "pescador" — iascairi ‘pescadors'

5a D.: cathair "ciutat" — cathracha ‘ciutats'

L'adjectiu sol anar a continuació del substantiu a què modifica, i conforme amb ell en cas, gènere i nombre (ex.: fear mór ‘home gran'; fir mhóra ‘hòmens grans'; fir mhóir ‘d'un home gran'). Els pronoms numerals (de l'1 al 10) són: a haon, a dó, a trí, a ceathair, a cúig, a sé, a seacht, a hocht, a naoi, a deich.

Dins de la flexió verbal existeixen únicament dues conjugacions: verbs amb tema monosil·làbic (que formen el seu futur mitjançant les desinències -fidh / -faidh) i verbs amb tema polisil·làbic (que afegeixen la terminació -oidh per a aquest mateix temps). Hi ha una considerable divergència entre els distints dialectes irlandesos pel que fa a la morfologia verbal. Generalment, els dialectes del sud (Munster) són més conservadors i retenen les originàries formes sintètiques, mentre que els del nord i l'oest han desenvolupat formes analítiques per a expressar les distintes categories verbals. L'ordre bàsic de l'oració irlandesa no marcada és verb-subjecte-objecte (ex.: Scríobh Colm litir "Colm va escriure una carta").

[edita] Mostra textual

Sant. Juan V 1 -8

1. Bhí an Briathar ann i dtús báire agus bhí an Briathar in éineacht le Dia, agus ba Dia an Briathar.
2. Bhí sé ann i dtús báire in éineacht le Dia.
3. Rinneadh an uile ní tríd agus gan é ní dearnadh aon ní dá ndearnadh.
4. Bhí beatha ann agus ba é solas na ndaoine an bheatha.
5. Agus tá an solas ag taitneamh sa dorchadas, ach níor ghabh an dorchadas é.
6. Bhí fear a tháinig ina theachtaire ó Dhia, agus Eoin a ba ainm dó.
7. Tháinig sé ag déanamh fianaise chun fianaise a thabhairt i dtaobh an tsolais chun go gcreidfeadh cách tríd.
8. Níorbh é féin an solas ach tháinig ag tabhairt fianaise i dtaobh an tsolais.