[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Gaeltacht - Viquipèdia

Gaeltacht

De Viquipèdia

Situació actual de l'irlandès a Irlanda

La Gaeltacht (plural Gaeltachtaí) és una paraula irlandesa que fa referència a les zones de la República d'Irlanda on encara es parla gaèlic irlandès.

Taula de continguts

[edita] Creació

Les primeres zones de parla gaèlica foren reconegudes durant els primers anys de l'Estat Lliure d'Irlanda, després del renaixement gaèlic, com a part de la política del govern de restaurar la llengua irlandesa. La seva delimitació oficial, però, no es va fer fins el 1956 i no ha sofert variacions, tot i que la població de parla gaèlica ha baixat seriosament des d'aleshores. El territori comprèn petites zones dels comtats de Donegal, Mayo, Galway, Kerry i Cork. Hi ha també dues petites zones a Meath i Waterford, al sur. La peculiar situació del Gaeltacht de Meath es deu a que el govern proporcionà una casa i 22 acres per a cadascuna de les 41 famílies de Connemara i Mayo en els anys 1930, a canvi de llurs terres originals. No fou reconeguda oficialment com a área Gaeltacht fins el 1967.

[edita] Població

El 1965 es calculava que només el 4 % dels irlandesos que vivien fora de la gaelthacht feien servir el gaèlic. De fet, dels 716.420 parlants d’irlandès d’aleshores, 83.145 vivien a la gaelthacht, 81.084 a zones parcialment gaèliques i els 552.000 restants a la resta del país. El 1996 hi vivien 82.715 opersones, de les quals el 76,3 % parla irlandès.

[edita] Administració

El Department of Community, Rural & Gaeltacht Affairs, sota el mandat del Minister for Community, Rural & Gaeltacht Affairs s'encarrega de la política irlandesa en tot el que fa referència al Gaeltacht i supervisa el treball de l'Údarás na Gaeltachta (institució que regula la llengua gaèlica) i altres institucions.

Raidió na Gaeltachta es l'emissora de ràdio de la RTÉ per a la Gaeltacht i parlants d'irlandès en general. TG4 es la cadena de televisió irlandesa centrada en la promoció del gaèlic, que té la seu a la Gaeltacht del Comtat de Galway.

En març de 2005, el Ministre d'Afers de la Gaeltacht Éamon Ó Cuív anuncià que les senyals de trànsit de les zones Gaeltacht estarien exclusivament en gaèlic.

Senyal de trànsit en gaèlic al comtat de Waterford

[edita] Viles i pobles de la Gaeltacht

[edita] Comtat de Donegal

[edita] Comtat de Mayo

  • Ceathrú Thaidhg (anglès: Carrowteige)
  • Eachléim (anglès: Aughleam)
  • Tuar Mhic Éadaigh (anglès: Tourmakeady)

[edita] Comtat de Galway

[edita] Comtat de Kerry

  • Baile an Fheirtéaraigh (anglès: Ballyferriter)
  • Baile na Sceilge (anglès: Ballinskelligs)
  • Ceann Trá (anglès: Ventry)
  • An Daingean (anglès: Dingle)
  • Dún Chaoin (anglès: Dunquin)
  • An Fheothanach (anglès: Feothanach)

[edita] Comtat de Cork

  • Baile Mhúirne (anglès: Ballyvourney)
  • Béal Átha an Ghaorthaidh (anglès: Ballingeary)
  • Cúil Aodha (anglès: Coolea)
  • Oileán Chléire (anglès: Clear Island)

[edita] Comtat de Waterford

[edita] Comtat de Meath