Goidèlic
De Viquipèdia
|
Gaelic |
|
|---|---|
| Pronunciació: | AFI: |
| Altres denominacions: | {{{altresdenominacions}}} |
| Parlat a: | |
| Regió: | Irlanda, Escòcia, Illa de Man |
| Parlants: | extingida |
| Rànquing: | |
| Classificació genètica: | Indoeuropea |
|
|
|
| Llengua oficial de: | - |
| Regulat per: | - |
|
|
|
| ISO 639-1 | |
| ISO 639-2 | |
| ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
| SIL | {{{sil}}} |
| {{{mapa}}} | |
| vegeu també: llengua | |
El goidèlic, conegut també com a gaèlic, o Q-celta, és una de les dues branques majors en que es divideixen avui les llengües celtes (l'altra es el britònic).
El goidèlic o gaèlic és originari d'Irlanda. En el segle VI es va estendre a Escòcia, d'on va desplaçar les parles britòniques originàries. Antigament, les llengües goidèliques eren força esteses en la part més occidental de l'Europa cèltica, incloent-hi probablement Galícia. Se n'han conservat tres representants en temps moderns:
- L'irlandès (Gaeilge) és cooficial a Irlanda, i parlat sobretot a la part oest del país.
- El gaèlic escocès (Gàidhlig) sobreviu a la part nord-occidental d'Escòcia, incloent-hi algunes de les illes Hèbrides. També hi ha encara parlants a Nova Escòcia, al Canadà.
- El manx (Gaelg) es parlava a l'illa de Man. Es va originar incialment a partir del gaèlic escocès, amb aportacions nòrdiques. El 1974 se'n van extingir els últims parlants però en van sobreviure un grup molt reduït de persones que l'havien apresa com a segona llengua i que proven de potenciar-la en front de l'anglès tot i ser la seva llengua materna.
- El shelta, tot i ser confós molt sovint amb una llengua goidèlica, no és més que un criptolecte basat en l'irlandès i l'anglès amb una sintaxi principalment anglesa.
