Rep??blica Irlandesa

De Viquip??dia

La Rep??blica Irlandesa (en ga??lic irland??s: Poblacht na h??ireann o Saorst??t ??ireann; en angl??s: Irish Republic) fou l'estat independent d'Irlanda declarat unilateralment en l'Aixecament de Pasqua de 1916 i establert el 21 de gener de 1919 pel D??il ??ireann. Aquest D??il fou l'assemblea parlament??ria composta per una gran majoria dels Diputats irlandesos escollits en les eleccions generals de 1918. El D??il va aconseguir fer una declaraci?? formal d'independ??ncia respecte el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, coincidint amb la Guerra d'independ??ncia d'Irlanda (1919-1922) entre el Regne Unit i l'Ex??rcit Republic?? Irland??s (IRA).

Mitjan??ant la signatura del Tractat Angloirland??s el 6 de desembre de 1922 aquest estat desaparegu?? formalment per esdevenir 26 dels 32 comtats formants d'Irlanda l'Estat Lliure d'Irlanda i la resta, 6 comtats, l'Irlanda del Nord, la qual va romandre sota el poder del Regne Unit.

Taula de continguts 1 Or??gen del nom 2 Establiment 3 Reconeixement 4 Dissoluci?? 5 Vegeu tamb??

[edita] Or??gen del nom

En angl??s la formaci?? d'aquest estat fou conegut com a "Irish Republic" (Rep??blica Irlandesa) i, ocasionalment, com a "Republic of Ireland" (Rep??blica d'Irlanda), nom aquest ??ltim que avui en dia denomina l'estat actual. Dos noms reb?? en ga??lic irland??s, Poblacht na h??ireann i Saorst??t ??ireann, basats en dues traduccions irlandeses de la paraula rep??blica: Poblacht i Saorst??t. La primera ??s una derivaci?? de pobail (gent) i del llat?? Res Publica, mentre que la segona ??s una paraula composta a partir de saor ("lliure") i st??t (un pr??stec de l'angles stat). El terme Poblacht na h??ireann ??s l'usat en l'Aixecament de Pasqua de 1916. A m??s, la Declaraci?? d'Independ??ncia i altres documents adoptats l'any 1919 van escollir aquest t??tol en favor de Saorst??t ??ireann.

En la formaci?? de l'Estat Lliure d'Irlanda establert al final de la Guerra Angloirlandesa fou adoptat Saorst??t ??ireann com a nom oficial. No obstant aix?? aquest Estat Lliure no era una rep??blica sin?? una forma de monarquia constitucional dins de l'Imperi Brit??nic. Per aquesta ra??, i des de llavors, la paraula saorst??t ha entrat en des??s com a traducci?? de "rep??blica". Quan l'estat Irland??s es va convertir en la Rep??blica d'Irlanda l'any 1949 la seva descripci?? oficial en ga??lic irland??s fou Poblacht na h??ireann.

[edita] Establiment

Vegeu tamb??: Guerra Angloirlandesa i Tractat Angloirland??s

El 1916 els rebels nacionalistes participants en l'Aixecament de Pasqua van publicar la Proclamaci?? de la Rep??blica. Mitjan??ant aquesta declaraci?? ells declaraven l'establiment d'un estat independent anomenat la "Rep??blica Irlandesa" i van proclamar que els l??ders de la rebel??li?? servirien com un "Govern Provisional de la Rep??blica Irlandesa" fins que fos possible tornar a escollir un parlament nacional. L'Aixecament de Pasqua fou limitat a la ciutat de Dubl??n i, en la seva ??poca, va tenir poc suport del poble irland??s.

La proclamaci?? de la rep??blica per part dels l??ders integrants no va comptar amb el suport del Sinn F??in liderat per Arthur Griffith, el qual afavoria l'establiment d'una forma de monarquia dual entre Irlanda i el Regne Unit. L'nay 1917, per??, aquest partit nacionalista s'un?? amb els partidaris republicans d'??amonn de Valera, adoptant a partir d'aquell moment la tesi independentista per a desenvolupar a curt termini, amb la intenci?? de donar l'oportunitat als irlandesos d'escollir la forma de govern que preferissin. Aquest acord estava subjecte, per??, a la condici?? que si el poble escollia la monarquia com a forma de govern cap membre de la casa reial Brit??nica seria convidat a ocupar aquest c??rrec.

En les eleccions generals de 1918 els candidats radicals del Sinn F??in, incloent molts que havien participat en la rebel??li?? de 1916, van defensar un manifest que comprometia al partit a boicotejar el Parlament del Regne Unit i a establir unilateralment una nova assemblea irlandesa a Dubl??n. Els candidats del Sinn F??in foren els grans guanyadors de les eleccions, i el 21 de gener de 1919 es van reunir a la Mansion House de Dubl??n, establint la primera sessi?? del D??il ??ireann. En aquesta reuni?? el D??il va adoptar la Declaraci?? d'independ??ncia d'Irlanda, i a causa de la Proclamaci?? de Pasqua adoptada ja el 1916 el D??il retrospecticament va ratificar l'establiment de la Rep??blica Irlandesa.

El mateix dia que la declaraci?? d'independ??ncia va ser publicada dos membres del Royal Irish Constabulary , una de les forces policials existents en aquells moments al pa??s, van ser assassinats a la poblaci?? de Soloheadbeg per membres dels Voluntaris Irlandesos. Aquest incident no havia estat ordenat pel D??il per?? el curs dels fets va dur a aquesta cambra a recon??ixer als Voluntaris com l'ex??rcit pr??pi de la Rep??blica Irlandesa. Aix??, l'incident a Soloheadbeg es va convertir l'incident que va donar motiu a la Guerra Angloirlandesa entre la Rep??blica Irlandesa i el Regne Unit.

La decisi?? d'establir una rep??blica el 1919, en comptes de qualsevol altra forma de govern, va ser significativa perqu?? responia a un total repudi de tota relaci?? constitucional amb la Gran Bretanya, i posava al partit contra qualsevol comprom??s que pogu??s perjudicar l'acte-govern inicial sota el Acta de Govern Local o la cont??nua pertinen??a a l'Imperi Brit??nic. La vol??til q??esti?? dels Unionistes del nordest, havent indicat que ells no participarien en qualsevol forma de rep??blica, va ser deixada sense resoldre i els sis comtats d'aquella zona van romandre com a part del Regne Unit sota l'Acta de Govern d'Irlanda de 1920 i despr??s en el Tractat Angloirland??s.

[edita] Reconeixement

Vegeu tamb??: Irlanda del Sud

Els esfor??os del President de Valera als Estats Units d'Am??rica, i de l'"ambaixador" de la rep??blica a la Confer??ncia de Pau de Par??s, Se??n T. O'Kelly, per a guanyar reconeixement internacional van fallar. O'Kelly ja havia establert l'"ambaixada" de la Rep??blica a la ciutat de Par??s l'abril de 1919, i Patrick MacCartan va instal??lar una a Washington D.C. al mateix temps. A pesar de l'??mplia promoci?? per notables nord-americans d'ascend??ncia irlandesa, el President Woodrow Wilson es va negar a dur el cas irland??s a la confer??ncia. L'??nic reconeixement estranger fou el de la Rep??blica Socialista Federada Sovi??tica de R??ssia, encap??alada per Vladimir Lenin, que va obtenir diners del Ministre de Finances de Michael Collins i que posteriorment foren retornats amb parts de les joies de la corona tsaristes. Aquest, per??, va ser un petit impuls cap a una postura m??s socialista del moviment republic?? que no pas qualsevol altra cosa.

La Rep??blica Irlandesa no va ser reconeguda pel Govern Brit??nic. L'any 1921, i d'acord amb les demandes Unionistes de l'Ulster, el govern Brit??nic va decidir partir Irlanda en dues regions, anomenades Irlanda del Sud i Irlanda del Nord, amb els seus propis parlaments que es van reunir al juny. Els nacionalistes irlandesos, per??, es van negar a recon??ixer l'autoritat dels brit??nics per a dur a terme aquesta partici??.

Quan, al desembre de 1921, la rep??blica va enviar representants a negociar una treva amb el govern de David Lloyd George el D??il els va comissionar com a "enviats plenipotenciaris", actuant sota l'autoritat del President de la Rep??blica. No obstant aix?? Lloyd George es va negar a considerar les negociacions com a relacions bilaterals entre dos estats sobirans, sin?? amb delegats que representaven al poble irland??s. Quan el Tractat Angloirland??s va ser concl??s el govern Brit??nic va insistir que fos enviat a la Cambra dels Comuns d'Irlanda del Sud per a la ratificaci?? irlandesa, considerada pels brit??nics la cambra parlament??ria legal en comptes del D??il. Encara que aix?? fou, en part, una mesura per a salvar la reputaci?? del Regne Unit davant els ulls internacionals tamb?? s'ajust?? al fet que el tractat no seria reconegut per les lleis brit??niques a menys que estigu??s ratificat per una instituci?? reconeguda pel regne Unit.

Finalment, en el per??ode transicional que va dur a l'establiment de l'Estat Lliure d'Irlanda, el govern Brit??nic va transferir la governaci?? sobre Irlanda del Sud a un ??rgan anomenat el "Govern Provisional", en comptes del ministeri de la Rep??blica Irlandesa, un fet que fou dissenyat per a salvar la reputaci?? brit??nica.

[edita] Dissoluci??

Aprovat el Tractat Angloirland??s el desembre de 1921 i la Constituci?? de l'Estat Lliure d'Irlanda l'octubre de 1922, el D??il temporalment va accedir a la dissoluci?? de la Rep??blica Irlandesa i el seu reempla??ament amb el sistema d'una monarquia constitucional de l'Estat Lliure d'Irlanda.

El 1922, el Govern Provisional va veure la llum la seva exist??ncia sense que la Rep??blica Irlandesa fos desmantellada, les seves institucions van continuar operant en paral??lel amb aquelles de l'autoritat provisional. Encara que, per un temps, l'estat inter?? va tenir (nominalment) dos caps de govern: Michael Collins va ser designat President del Govern Provisional, en teoria q??estionable per la Cambra dels Comuns d'Irlanda del Sud i designat per el Lord Liutenant; i Arthur Griffith fou nomenat President de la Rep??blica en substituci?? d'??amonn de Valera (tot i que Griffith fou nomenat per si mateix "President del D??il Eireann", oficilment va esdevindre President de la Rep??blica). Les dues administracions van ser progressivament unides fins que a l'agost, a conseq????ncia de les morts de Griffith i Collins, William T. Cosgrave va assumir ambd??s lideratges simult??niament i aix?? les dues oficines m??s importants efectivament es van tornar una, produint un h??brid constitucional ??nic; un primer ministre assignat per la corona i un president de la rep??blica. Ambd??s parlaments, el Segon D??il i la Cambra dels Comuns, van ser reempla??ats per un parlament conjunt conegut com el Tercer D??il o Parlament Provisional que, com una assemblea constituent, va promulgar una nova constituci??, que va donar llum al nou estat.

El 6 de desembre de 1922 la Constituci?? de l'Estat Lliure d'Irlanda va entrar en efecte pr??ctic i les institucions d'ambd??s organismes, la Rep??blica Irlandesa i el Govern Provisional, van deixar d'existir.

[edita] Vegeu tamb??

• Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda
• Irlanda del Sud
• Irlanda del Nord
• Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord