Voluntaris Irlandesos
De Viquip??dia
Els Voluntaris Irlandesos (??glaigh na h??ireann) eren una organitzaci?? paramilitar creada pels nacionalistes irlandesos el 1913 "per a assegurar i mantenir els drets i llibertats comunes de tot el poble d'Irlanda", i ajudar a refor??ar la imminent llei d'autogovern.
Taula de continguts |
[edita] Formaci??
Els Voluntaris foren creats com a resposta a la formaci?? de la For??a de Voluntaris de l'Ulster per Edward Carson i James Craig el mateix any. Els Voluntaris de l'Ulster foren fundats exclusivament per unionistes protestants del noed-est d'Irlanda per tal d'evitar l'aprovaci?? de la llei d'autogovern. Aix?? fou vist com una forma armada de pressionar als brit??nics en una altra direcci??. Amb la finalitat de contrarestar-lo, Eoin MacNeill public?? l'article The North Began defensant la necessitat de crear aquesta for??a. El seu amic periodista The O'Rahilly l'encoratj?? en aquest sentitt, i l'11 de novembre de 1913, al Wynn's Hotel de Dubl??n, deu prominents nacionalistes planificaren la formaci?? dels Voluntaris, entre ells Patrick Pearse, ??amonn Ceannt, i Sean MacDermott.
[edita] Primera trobada p??blica
El 25 de novembre els Voluntaris van celebrar la seva primera trobada p??blica a Rotunda a Dublin amb una crida a allistar-s'hi. La trobada fou un gran ??xit, ja que s'hi presentaren 4.000 persones capacitades, amb unes 3.000 m??s que no hi pogueren entrar. Degut a aix?? van celebrar noves trobades arreu d'Irlanda durant les setmanes seg??ents.
El lideratge dels Voluntaris era for??a influenciat per la Germandat Republicana Irlandesa (tot i que MacNeill no n'era membre). Fou planejats des del principi per l'IRB, per?? la seva gran acceptaci?? es produ?? quan el l??der del Partit Parlamentari Irland??s, John Redmond reclam?? que els Voluntaris acceptessin els seus propis assessors en el Comit?? Provisional, de manera que en tindria el control efectiu. Mentre que als moderats no els agrada va la idea, els radicals ho veien com a una forma de prevenir que l'aleshores for??a popular Redmond organitz??s una organitzaci?? similar pr??pia que li don?? suport. L'IRB n'era totalment contr??ria, perqu?? posaria fi al seu control dels Voluntaris, per?? no fou capa?? d'oposar-s'hi.
[edita] Armant els Voluntaris
Poc despr??s de la creaci?? dels Voluntaris, el parlament brit??nic prohib?? la importaci?? d'armes a Irlanda. Els Voluntaris de l'Ulster foren capa??os d'aconseguir-ne sense problemes, i els Voluntaris Irlandesos pensaren que sense elles no podrien ser una for??a seriosa. Molts comentaristes de l'??poca afirmaven que de fet els "lleials" ulsterians s'estaven armant per a desafiar el govern brit??nic per la for??a. Patrick Pearse va replicar que "un orangista amb una arma no ??s tan divertit com un nacionalista sense una." Aleshores O'Rahilly, Sir Roger Casement, i Bulmer Hobson coordinaren una marxa armada cap el port de Howth, al nord de Dubl??n. El pla sort?? a la perfecci??, i Erskine Childers els sproporcion?? uns 1.000 rifles a la platja que foren distribu??ts entre els voluntaris sense interfer??ncies de les autoritats. Quan els Voluntaris tornaren a Dubl??n, tanmateix, es trobaren amb una patrulla nombrosa de la Policia Metropolitana de Dubl??n i de l'ex??rcit brit??nic. Els Voluntaris escaparen sense donar cap arma, per?? quan l'ex??rcit retorn?? a Dubl??n dispar?? un grup de civils desarmats que els havia escridassat. Aquesta massacre provoc?? enllistaments massius als Voluntaris. La resta d'armes comprades a Alemanya per als Voluntaris Irlandesos foren entregades a Kilcoole una semana m??s tard per Sir Thomas Myles.
[edita] L'escissi??
L'esclat de la Primera Guerra Mundial l'agost de 1914 provoc?? una escissi?? seriosa en l'organitzaci??. Redmond, en inter??s de la Home Rule Act de 1914 a punt d'aprovar-se, encoratj?? els Voluntaris a donar suport als Aliats de la Primera Guerra Mundial contra la Triple Entente i unir la proposada Brigada Irlandesa al nou Ex??rcit Brit??nic, cosa a la que s'hi oposaren aferrissadament els fundadadors. La majoria, per??, donaren suport a l'esfor?? de la guerra i a la crida a restaurar la llibertat de les "petites nacions" d'Europa, s'anomenaren Voluntaris Nacionals i lluitaren en la 16a Divisi?? Irlandesa amb d'altres voluntaris d'arreu d'Irlanda. Malgrat aix??, els comandaments no eren pas irlandesos sin?? anglesos.
Una minoria creia que els esfor??os calia aplicar-los a restaurar la llibertat d'una petita naci?? en particular. Van retenir el nom de "Voluntaris Irlandesos", foren liderats per MacNeill i van fer crides a la neutralitat irlandesa. Els Voluntaris Nacionals eren uns 175.000 membres, mentre que els Voluntaris Irlandesos potser eren uns 13.500. Aquesta escisi?? afavor?? els plans de l'IRB, qui novament en va prendre el control. Els Voluntaris Nacionals s'uniren a l'ex??rcit brit??nic i deixaren d'existir com a tals.
Despr??s de l'escisi??, les restes dels Voluntaris Irlandesos seran anomenats err??niament com a "Voluntaris del Sinn F??in", o "Shinners", per l'organitzaci?? pol??tica creada per Arthur Griffith, Sinn F??in. Les dues organitzacions aviat se superposaren, l'aleshores moderat Sinn F??in i els Voluntaris. La posici?? pol??tica dels Voluntaris restants no fou sempre popular, i una marxa d'un miler d'homes liderada per Pearse cap a la guarnici?? de la ciutat de Limerick el Whit Sunday de 1915, fou rebuda amb llen??ament de brut??cia per una multitud enfurismada.
[edita] L'Aixecament de Pasqua de 1916
La pol??tica oficial dels Voluntaris Irlandesos establia que nom??s passarien a l'acci?? si les autoritats brit??niques del Castell de Dubl??n intentaven desarmar els Voluntaris, arrestar llurs l??ders o introduir la conscripci?? a Irlanda. Tanmateix, l'IRB era decidida a usar els Voluntaris per a accions ofensives mentre la Gran Bretanya era ocupada en la Primera Guerra Mundial. El seu pla era dominar l'estat major de MacNeill, instigar un aixecament i esperar que MacNeill s'hi sum??s com a fet consumat. Pearse orden?? maniobres i parades militars durant tres dies, esperant l'ordre d'insurrecci?? general. MacNeill aviat descobr?? quina veritat hi havia darrera les ordres i intent?? aturar totes les activitats dels Voluntaris. Aconsegu?? retardar l'aixecament un dia, i limit?? les maniobres a 1.000 participants actius a Dubl??n i a 2-3.000 a altres indrets d'Irlanda. L'Ex??rcit Ciutad?? Irland??s (ICA) va aportar amb prou feines uns 200 rebels m??s a Dubl??n.
L'aixecament fou un frac??s a curt termini, i molts membres dels Voluntaris Irlandesos hi foren arrestats, tot i que alguns no hi participaren. Tanmateix, va inspirar molts irlandesos a al??ar-se en armes contra el domini brit??nic. L'Ex??rcit Republic?? Irland??s n'??s el primer exemple.
El 1919 els Voluntaris Irlandesos esdevingueren Ex??rcit Republic?? Irland??s, i juraren obedi??ncia al primer D??il ??ireann l'agost de 1920.
[edita] Refer??ncies
- Bulmer Hobson, Foundation of Growth of the Irish Volunteers, 1913 - 1914
