Castell de Dubl??n
De Viquip??dia
A l'esquerra hi ??s l'entrada oficial a les Estances del Virrei. Les Joies de la Corona Irlandesa van ser robades de l'edifici de la dreta.
El Castell de Dubl??n (Dubl??n, Rep??blica d'Irlanda), ??s un gran complex fortificat que va ser la seu del govern brit??nic a Irlanda fins el 1922. Gran part del complex data del segle XVIII, encara que en aquell lloc ja hi havia un castell des dels dies del rei Joan d'Anglaterra, el primer Senyor d'Irlanda. El Castell va servir com a seu del govern angl??s (posteriorment govern brit??nic) a Irlanda sota el Senyoriu d'Irlanda (1171-1541), el Regne d'Irlanda (1541-1800) i el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda (1800-1922).
El Castell es va aprofitar per a diverses funcions a trav??s dels segles. La primera i m??s important de les seves funcions va ser la de resid??ncia reial del Virrei d'Irlanda, el representant del monarca. Les Estances del Virrei (ara anomenats Cambres d'Estat) segueix sent un dels llocs m??s il??lustres de Dubl??n, i s??n l'escenari de la pressa de possessi?? del President d'Irlanda. La ma dreta del virrei en l'administraci?? del Castell de Dubl??n, el Secretari en Cap per a Irlanda, tamb?? tenia les seves oficines aqu??. Al llarg dels anys, el parlament i la cort de just??cia es reunien aqu??, abans de mudar-se a les seves noves seus. Tamb?? va servir com guarnici?? militar.
Durant l'ocupaci?? brit??nica d'Irlanda, "cat??lic casteller" va ser un terme pejoratiu que s'aplicava als cat??lics sospitosos de ser massa amigables o partidaris de l'administraci?? brit??nica.
El 1907, sorprenentment, les Joies de la Corona Irlandesa van ser robades del Castell.
Durant la Guerra Angloirlandesa el Castell va ser el centre neur??lgic de l'esfor?? Brit??nic contra l'independentisme irland??s. En la nit del Diumenge Sagnant el 1920, dos oficials de l'Ex??rcit Republic?? Irland??s i un amic van ser assassinats als patis del Castell "mentre tractaven d'escapar".
El Castell va deixar de ser usat amb funcions governamentals quan l'Estat Lliure d'Irlanda va n??ixer el 1922. Va servir durant alguns anys com corts de just??cia (les Quatre Corts, la llar de les corts irlandeses havia sigut destru??da el 1922). Quan les corts es van mudar, el Castell de Dubl??n va ser usat per a cerim??nies d'Estat. Eamon de Valera com a President del Consell Executiu en nom del rei Jordi V va rebre all?? les credencials d'ambaixador d'Irlanda als anys 30. El 1938 va ser usat per a la presa de possessi?? de Douglas Hyde com a President d'Irlanda. Preses de possessi?? de presidents subseq??ents van tenir lloc aqu?? en 1945, 1952, 1959, 1966, 1973, 1974, 1976, 1983, 1990 i 1997. El cos present del difunt president Erskine Hamilton Childers va ser exhibit aqu?? al novembre de 1974, aix?? com el de l'expresident Eamon de Valera, al setembre de 1975.
A la seva esquerra es troba la Capella Real
El castell ??s una atracci?? tur??stica i, despr??s d'una gran remodelaci??, s'usa tamb?? com centre de confer??ncies. Durant les presid??ncies irlandeses de la Uni?? Europea, com ara la de la primera meitat del 2004, ??s l'escenari de diverses reunions del Consell Europeu. La cripta de la Capella Real s'usa com centre d'arts, i ocasionalment es celebren concerts als patis del Castell.
El complex d'edificis ??s normalment obert al p??blic, excepte durant actes d'Estat. Entre les ??rees obertes per al p??blic estan la Sala de Sant Patrici, un gran sal?? de balls en el qual tenen lloc les preses de possessi?? presidencials, el Sal?? del Tron, que cont?? un tron del regnat del rei Guillem III, i les Estances del Virrei, que inclou les habitacions usades pels virreis i els membres de la fam??lia reial quan estaven de visita.
L'??ltim dignatari en pernoctar a les habitacions reials va ser Margaret Thatcher, que va passar all?? la nit amb el seu marit Dennis durant la reuni?? del Consell Europeu, el 1979.
En l'actualitat ??s l'Oficina d'Obres P??bliques qui se'n ocupa del seu manteniment. Alberga, entre d'altres, les oficines dels Comissionats d'Impostos en un edifici del segle XX al final de la Castle Yard, algunes depend??ncies de la pr??pia Oficina d'Obres P??bliques en l'??rea on hi eren els estables, i algunes oficines de la Garda Siochana, la policia nacional.
