Regne d'Irlanda
De Viquip??dia
 |
Aquest article tracta sobre el Regne d'Irlanda. Per a altres significats, vegeu ??Irlanda??. |
|
|||||
|
|||||
 |
|||||
| Capital | Dubl??n | ||||
| Idioma oficial | ga??lic irland??s i angl??s | ||||
| Govern | Monarquia heredit??ria | ||||
| rei d'Irlanda | |||||
| ??? 1542-1547 | Enric VIII | ||||
| ??? 1760-1801 | Jordi III | ||||
| Hist??ria | |||||
| ??? Establiment | 1541 | ||||
| ??? Acta de la Uni?? | 1801 | ||||
| Superf??cie | 84.412 km?? | ||||
| Oficialment el Regne d'Irlanda no tingu?? mai una ??nica bandera, sent utilitzades la Bandera de Linster, l'actual bandera presidencial o la Bandera de Sant Patrici, sent aquesta ??ltima la m??s reconeguda popularment | |||||
.svg/30px-Flag_of_the_Commonwealth_(1649-1651).svg.png){kind=small}
El Regne d'Irlanda fou un estat situat a l'oest d'Europa que ocupa l'illa d'Irlanda i que exist?? entre el segle XVI i XVIII, moment en que s'integr?? en el Regne de la Gran Bretanya i Irlanda.
Taula de continguts |
[edita] Or??gens
El papa angl??s Adri?? IV va concedir el 1155 a la monarquia normando-anglesa la possessi?? feudal de l'illa d'Irlanda mitjan??ant la signatura de la butlla Laudabiliter, cessi?? confirmada el 1172 pel papa Alexandre III.
Amb l'excomuni?? que pat?? Enric VIII d'Anglaterra l'any 1533 en trencar les relacions amb la Santa Seu, i declarar-se cap a si mateix de l'Esgl??sia d'Anglaterra davant la negativa de Climent VII de donar-li el divorci amb Caterina d'Arag??, la posessi?? de l'illa per part del monarca angl??s es torn?? incerta ja que restava com a domini papal. Com a resultat de la seva excomunici?? trenc?? tots els vincles amb la Santa Seu i va deixar de recon??ixer la sobirania papal sobre l'illa fent-se coronar rei d'Irlanda mitjan??ant l'aprobaci?? de l'Acta de la Corona d'Irlanda de 1542, aprovada pel Parlament d'Irlanda.
El nou regne no fou reconegut per les monarquies cat??liques d'Europa. Des de 1553 la reina cat??lica Maria I d'Anglaterra govern?? aquest territori, juntament amb el seu consort Felip II de Castella, gr??cies a una butlla papal signada el 1555 per Pau IV, reconeixent la uni?? personal amb la corona anglesa mitjan??ant el dret can??nic. A partir d'aquell moment el tron d'Irlanda fou ocupat pels reis d'Anglaterra, reconeixent una uni?? personal d'aquest regne amb el Regne d'Anglaterra. El 1603 el tron angl??s fou ocupat pel rei d'Esc??cia, creant-se posteriorment el Regne de la Gran Bretanya l'any 1707, quan els parlaments dels dos estats foren suprimits i units en un de sol. L'any 1801 el parlament brit??nic i irland??s emprengueren el mateix cam?? mitjan??ant la signatura de l'Acta de la Uni?? pel qual es cre?? el Regne de la Gran Bretanya i Irlanda.
[edita] Govern
El Regne d'Irlanda estava governat per un executiu sota el control del Lord Deputy, posteriroment anomenat Lord Lieutenant. Encara que alguns irlandesos van estar en aquest c??rrec, la majoria dels Lords Deputy van ser nobles anglesos.
El regne era legislat per un Parlament bicameral, conformat per la Cambra dels Lords i la Cambra dels Comuns, i que gaireb?? sempre es reunien a la ciutat de Dubl??n. Els poders del Parlament Irland??s estaven restringides a una s??rie de llis, especialment per la Llei Poynings de 1492. A partir del trencament de les relacions amb la Santa Seu els cat??lics, i posteriorment tamb?? els presbiterians, foren exclosos de ser membres del Parlament.
[edita] Estat Lliure d'Irlanda
- Vegeu tamb??: Guerra Angloirlandesa, Guerra Civil Irlandesa, i Estat Lliure d'Irlanda
El 1922 26 comtats abandonaren el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda per formar l'Estat Lliure d'Irlanda. Mitjan??ant la signatura de la nova constituci??, el rei d'Anglaterra passava a denorminar-se "Rei a Irlanda" en lloc de "rei d'Irlanda", t??tol que torn?? a canviar-se l'any 1927 en la signatura de l'Acta de T??tols Reials, per la qual el rei d'Anglaterra es va convertir en rei de tots els seus dominis pel seu propi dret, va tornar a esdvenir "rei d'Irlanda". El vicepresident del Consell Executiu Kevin O'Higgins va suggerir la idea d'unificar l'Estat Lliure Irland??s amb l'Irlanda del Nord mitjan??ant una monarquia dual i una coronaci?? p??blica a Dubl??n. L'assassinat d'O'Higgins per part de l'Ex??rcit Republic?? Irland??s (IRA), que estava en contra dels acords signats en el Tractat Angloirland??s.
