Regne de la Gran Bretanya

De Viquip??dia

El Regne de la Gran Bretanya, o tamb?? denominat Regne Unit de la Gran Bretanya, fou un estat que exist?? a l'illa de Gran Bretanya entre el 1707 i el 1800.

Amb l'Acta de la Uni?? de 1707, sota el regnat d'Anna I d'Anglaterra, el Regne d'Esc??cia i el Regne d'Anglaterra, que havien compartit monarca des del 1602, van acordar formar una uni?? permanent com a Regne de la Gran Bretanya. Posteriorment, amb l'Acta d'Uni?? de 1800, el regne es va annexionar el Regne d'Irlanda, formant aix?? el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda.

Taula de continguts 1 Or??gen del nom 2 Estructura Pol??tica 3 Pol??tica 4 Refer??ncies 5 Vegeu tamb??

[edita] Or??gen del nom

Sovint el Regne de la Gran Bretanya rep el nom alternatiu de Regne Unit de la Gran Bretanya, que sol reduir-se a Regne Unit. Hi ha un debat sobre si el segon nom ??s acceptable^[1]. En la signatura de l'Acta de la Uni?? de 1707 es fa refer??ncia a United Kingdom of Great Britain (en catal??: "Regne Unit de la Gran Bretanya"), el que pot suposar que la paraula United (en catal??: "Unit") tingui un car??cter merament descriptiu i no formi part del t??tol oficial, significant aix?? que Anglaterra i Esc??cia es van "unir en un regne de nom Gran Bretanya" (United into One Kingdom by the Name of Great Britain)^[2].

El nom "Regne Unit" de vegades es prefereix per a efectes de la continu??tat, especialment en l'??mbit militar i colonial. En el moment de l'Acta de la Uni?? de 1800, que amb una pretesa ambig??itat van anomenar United Kingdom ("Regne Unit"), els brit??nics estaven involucrats en la Gran Guerra francesa i l'imperi brit??nic posse??a moltes col??nies a Am??rica, ??ndia i Austr??lia. No obstant aix?? el nom de "Regne Unit" entr?? en ??s popular, aix?? que en el moment de la signatura de l'Acta de la Uni?? amb Irlanda el nom va ser adoptat oficialment.

[edita] Estructura Pol??tica

El Regne de la Gran Bretanya va ser governat per un sol monarca, a l'igual que l'illa de la Gran Bretanya des de 1603 despr??s de la Uni?? de les Corones, amb l'excepci?? de l'interregne angl??s i durant el govern conjunt de Guillem III i Maria II. A partir de 1707, mitjan??ant la signatura de l'Acta de la Uni??, el monarca del Regne de la Gran Bretanya tenia pel poder d'una sola corona unificada^[3], que fins al moment tot i compartir el mateix rei es mantenien com a dues entitats completament separades i amb el seu propi parlament. La successi?? al tron va ser determinada per l'Acta d'Establiment anglesa de 1701, en substituci?? de l'Acta de Seguretat escocesa de 1704. L'adopci?? de l'Acta d'Establiment signific?? que l'hereu al tron brit??nic havia de ser un protestant descendent de Sofia del Palatinat, inciadora de la futura Dinastia de Hannover regnant en el tron angl??s.

El poder legislatiu estigu?? en mans del Parlament de la Gran Bretanya, que va substituir al Parlament d'Anglaterra i el Parlament d'Esc??cia^[4]. A l'igual que amb el modern Parlament del Regne Unit, el Parlament de la Gran Bretanya va incloure tres elements: la Cambra dels Comuns, la Cambra dels Lords i la Corona en el Parlament (la pres??ncia del monarca en el Parlament). Els territoris d'Anglaterra i Esc??cia van tenir representants en ambdues cambres del nou parlament. Encara que la representaci?? d'Esc??cia en ambdues cambres fou m??s petita que la seva poblaci?? real, la representaci?? en el parlament fou en aquells moments basada en la fiscalitat i no pas en la poblaci??, un fet que provoc?? que Esc??cia tingu??s un major nombres d'escons del que realment li tocaria. En virtut dels termes de la uni?? pol??tica Esc??cia tenia 16 escons a la Cambra dels Lords i 45 membres a la dels Comuns, sent la resta pels representants d'Anglaterra i Gal??les^[5].

[edita] Pol??tica

L'any 1714 va ascendir al tron de Jordi I, el primer rei de la Dinastia Hannover al tron brit??nic. Amb una gran participaci?? activa en la pol??tica europea, el 1717 va contribuir a la creaci?? de la Triple Alian??a amb el Regne de Fran??a i les Prov??ncies Unides contra el Regne d'Espanya, alian??a que el 1718 fou ampliada amb la incorporaci?? del Sacre Imperi Romanogerm??nic i que es denomin?? Qu??druple Alian??a. La conseg??ent Guerra de la Qu??druple Alian??a tingu?? els mateixos motius que els de la Guerra de Successi?? Espanyola, finalitzant amb la signatura del Tractat d'Utrecht pel qual Felip V fou reconegut rei d'Espanya i el Regne de la Gran Bretanya va guanyar tot un seguit de territoris (Menorca, Gibraltar o Nova Esc??cia entre d'altres) i avantatjosos acords comercials (el monopoli del tr??fic de negres a l'Am??rica espanyola).

Jordi II va inciar una nova guerra contra el Regne d'Espanya, la Guerra de l'orella de Jenkins, que finalitz?? amb la derrota brit??nica, i que pass?? a formar part de la Guerra de Successi?? Austr??aca, per la qual Jordi II ajud?? a Maria Teresa d'??ustria a aconseguir el tron romanogerm??nic per por a un augment del poder franc??s a Europa.

Les relacions entre el Regne de la Gran Bretanya i les Tretze Col??nies durant el segle XVIII anaren enpitjorant, havent d'encarar Jordi III durant el seu regnat la Guerra d'Independ??ncia dels Estats Units. Amb la signatura de l'Acta de la Uni?? de 1800, per la qual el Regne de la Gran Bretanya s'anexionava el Regne d'Irlanda, s'establ?? el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda.

[edita] Refer??ncies

1. ??? (angl??s) "Rough guide to British history". 29 d'abril de 2006. The Times.
2. ??? Acta de la Uni?? 1707, article 1
3. ??? Acta de la Uni?? 1707, article 1
4. ??? Acta de la Uni?? 1707, article 3
5. ??? Acta de la Uni?? 1707, article 22

[edita] Vegeu tamb??

• Llista dels reis de la Gran Bretanya
• Regne d'Anglaterra
• Regne d'Esc??cia
• Imperi brit??nic
• Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda