Gal·lès

De Viquipèdia

Gal·lès 'Cymraeg'
Pronunciació:	AFI:
Altres denominacions:
Parlat a:	Regne Unit, Austràlia, Argentina, EUA, Canadà i Nova Zelanda
Regió:	Illa de la Gran Bretanya
Parlants:	610.000
Rànquing:	no està al top 100
Classificació genètica:	Indoeuropea Celta Britònica Gal·lès
estatus oficial
Llengua oficial de:	Gal·les
Regulat per:	Cap
codis de la llengua
ISO 639-1	cy
ISO 639-2	wel (B), cym (T)
ISO/FDIS 639-3	{{{iso3}}}
SIL	WLS
{{{mapa}}}
vegeu també: llengua

El gal·lès és una llengua celta que parlen unes 600.000 persones, tot i que s'estan fent esforços per recuperar-la, ja que és l'idioma cooficial de Gal·les i com a tal s'ensenya a l'escola. L'idioma està documentat des del segle VI dC, la seva literatura és de les més antigues d'Europa.

[edita] Presència als mitjans

Avui en dia hi ha moltes escoles i universitats que ensenyen tant en gal·lès com en anglès. El govern de la regió i també tots els serveis públics són bilingües. Hi ha diversos periòdics, revistes, i radioemissores disponibles en gal·lès i també, des de 1982, un canal de televisió en aquest idioma, anomenat Sianel Pedwar Cymru o S4C.

Els parlants de gal·lès arreu de Gal·les

[edita] Nombre de parlants

El gal·lès era la llengua principal en totes parts de Gal·les abans que el rei Eduard I d'Anglaterra sotmetera la regió a la corona d'Anglaterra, durant el segle XIII, i eradiqués les seves institucions de poder i govern, assimilant la figura del príncep de Gal·les en la persona de l'hereu del tron anglès. Des del 1870, però, la davallada de la llengua ha estat constant, tant per l'emigració dels gal·lesos com per l'escolarització en anglès. El seu nombre ha anat baixant al llarg dels anys:

1801 = 587.000 habitants dels quals 470.000 parlants (80 %)
1891 = 1.700.000 habitants dels quals 898.914 parlants (54,4 %)
1901 = 2.015.000 habitants dels quals 929.824 parlants (46,15 %)
1911 = 2.205.000 habitants dels quals 977.336 parlants (43 %)
1921 = 2.660.000 habitants dels quals 929.183 parlants (37,2 %)
1931 = 2.158.000 habitants dels quals 794.144 parlants (36,8 %)
1951 = 2.597.000 habitants dels quals 737.548 parlants (28,4 %)
1961 = 2.644.000 habitants dels quals 652.000 parlants (26 %)
1971 = 2.700.000 habitants dels quals 542.402 parlants (20,84 %)
1981 = 2.807.000 habitants dels quals 503.549 parlants (19,1 %)
1991 = 2.914.000 habitants dels quals 572.102 parlants (19,63 %)

La gran davallada de l'idioma en els darrers anys no sembla que es degui tant a un hipotètic abandó de la llengua per part dels nadius, sinó per la forta emigració dels pagesos (que el parlen) i l'arribada d'immigrants anglòfons que s'estableixen a les ciutats, procés ja iniciat durant els anys 20 i 30, així com per l'ús exclusiu de l'anglès en l'administració i en la justícia fins fa molts pocs anys. Així, les causes de la pèrdua de parlants entre el 1920 i el 1960 es deu a les següents causes:

Forta immigració anglesa
Creació d'una xarxa d'escoles estatals unilingües en anglès
Augment del prestigi de l'anglès als mitjans de comunicació
Despoblament rural
Implantació del servei militar
Crisi religiosa amb davallada de la tradicional capella gal·lesa
Augment dels matrimonis mixtes, on s’imposa l'anglès.

Encara que l'anglès és la llengua dominant a Gal·les en l'actualitat, l'idioma gal·lès encara hi és important, i no posseeix risc de desaparició a curt termini. Segons el Cens de Població del 1991, hi havia oficialment 508.098 parlants de gal·lès a Gal·les. Tanmateix, les dades del Welsh Office del 1992 afirmaven que el total de gal·lesoparlants era de 930.200, d'ells, 467.300 eren capaços de parlar una mica de gal·lès, 94.900 el parlaven de manera acceptable i 368.000 eren totalment gal·lesoparlants.

Endemés de tots aquests que ja s'han comptat, es calcula que hi ha uns 75.000 gal·lesoparlants a l'Argentina, d'ells 8.000 unilingües, a les 17 parròquies dels establiments de Cwn Hyfryd i Y Wlafda, a Chubut. També hi ha entre 200.000 i 500.000 parlants més a la resta de la Gran Bretanya, sobretot a Shropshire i Hereford, així com 35.000 a Londres. També hi ha un nombre indeterminat d'emigrants als EUA, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i Sud-àfrica que potser encara el parlen.

Segons un cens de població dut a terme l'any 2001, les zones del país de Gal·les on hi ha un major nombre de parlants d'aquesta llengua són, en aquest ordre, els comptats de Gwynedd (76,1%), Anglesey (70,4%), Sir Gaerfyrddin (63,6%) i Ceredigion (61,2%). A la capital del país, Cardiff (anomenada Caerdydd en gal·lès), s'hi troben un 16,3% de parlants.

[edita] Gramàtica

Gramaticalment, destaca el fet que moltes consonants inicials de mot canvien segons el context fonètic, és a dir, es tornen una altra consonant si la segueixen determinats sons, i gramatical, quan la segueixen altres tipus de paraula, com ara (articles o determinants. Hi ha molta distància, comparat amb altres idiomes, entre la llengua escrita i l'oral, fragmentada en diversos dialectes. A l'igual que el bretó, els pronoms es poden "conjugar" amb determinades preposicions. Quant al vocabulari, el gal·lès admet compostos molt llargs, que sobten els que no parlen la llengua.

[edita] Fonologia

[edita] Consonants

El gal·lès té els següents fonemes consonants:

	Bilabial	Labiodental	Labiovelar	Dental	Alveolar	Alveolar lateral	Postalveolar	Palatal	Velar	Glotal
Oclusiva	p b				t d				k g
Africada							tʃ dʒ
Nasal	(m̥) m				(n̥) n				(ŋ̊) ŋ
Fricativa		f v		θ ð	s (z)	ɬ	ʃ		x	h
Aproximant			w		r̥ r	l		j

El fonema /z/ només apareix en paraules prestades no assimilades; els fonemes sords i nasals /m̥/, /n̥/, /ŋ̊/ només apareix com a conseqüència de la mutació nasal.

[edita] Ortografia

Lletra/es	IPA	Nom
a	/a/	â
b	/b/	bi, buh
c	/k/	ec, cuh
ch	/x/	ech
d	/d/	di, duh
dd	/ð/	edd
e	/ɛ/	ê
f	/v/	ef, v (com en Tarragona o en valencià)
ff	/f/	eff
g	/g/	eg, guh
ng	/ŋ/	eng
h	/h/	hets, huh
i	/ɪ/	î
l	l	el
ll	/ɬ/	ell
m	/m/	em
n	n	en
o	/ɔ/	ô
p	/p/	pi, puh
ph	/f/	ffi, yff
r	/r/	ri, rr
rh	/r̥	rhi, rhuh
s	/s/	es
t	t	ti, tuh
th	/θ/	eth
u	/ɨ/, /i/	û
w	/ʊ/	ŵ
y	/ɨ/, /i/, /ə/	ŷ

h indica la sordesa en mh, nh, and ngh.
ph apareix ocasionalment en paraules derivades del grec (e.g. phenol) però més freqüentment com a resultat de la mutació aspirada (ex. ei phen-ôl)
y indica /ə/ en paraules monosil·làbiques o síl·labes no finals, però /ɨ/ o /i/ en qualsevol altres cas.
u i y es pronuncien sovint /ɨ/ al nord de Gal·les i /i/ al sud.
si indica /ʃ/ quan va seguida d'una vocal.
Les lletres consitides en dos caràcters, tanmateix, són tractades com una sola lletra, encara que la mateixa combinació de caràcters poden de vegades arribar a una juxtaposició de dues lletres separades. Per exemple (ordenat en ordre alfabètic, no en ordre lèxic): datysen, dathlu, dectant, dechrau, difywyd, diffaith, dynged, dylunio, dylluan, dyngarol, ddiwedd.

Les vocals també poden ser llargues quan aquestes estan marcades amb un accent circumflex.

Lletra	IPA
â	/aː/
ê	/eː/
î	/iː/
ô	/oː/
û	/ɨː/, /iː/
ŵ	/uː/
ŷ	/ɨː/, /iː/

També té diftongs:

Lletres	IPA
ae	/aɪ/
ai	/aɪ/
au	/aɪ/ però com a acabament en plural /a/, /e/
aw	/aʊ/
ei	/əɪ/
eu	/əɪ/, /əɪ/
ew	/ɛʊ/
ey	/əɪ/, /əɪ/
oe	/ɔɪ/
oi	/ɔɪ/
ou	/ɔɪ/, /ɔɪ/
ow	/ɔɪ/
uw	/ɪʊ/, /ɪʊ/
wy	/ʊɪ/
yw	/ɪʊ/, /ɪʊ/

La pronunciació de l'esquerra al nord de Gal·les, l'altra de la dreta al sud de Gal·les.

Les següents només s'utilitzen en paraules prestades extrangeres.

Lletra	IPA
j	/dʒ/
ts	/tʃ/

L'accent en el gal·lès parlat és majoritàriament invariable en la penúltima síl·lba del mot; les poques excepcions estan indicades per un accent agut (´), ex. ffarwél.

El posar una dièresi ( ¨ ) damunt d'una vocal significa que el diftong es trenca i la vocal s'ha de pronunciar plenament, ex. copïo (copiar) - pronunciat /kɔˈpiːɔ/, i no */ˈkɔpjɔ/.

El gal·lès també utilitza un accent greu per a marcar les vocals que han de ser curtes quan se suposa que aqueixa vocal ha de ser llarga, ex. pas /paːs/ 'refredat', pàs /pas/ 'un passi/autorització'; mwg /muːg/ 'fum', mẁg /mʊg/ 'una tassa' [1].

La posició de l'accent significa que paraules relacionades o conceptes (i inclòs plurals) poden sonar un poc diferents quan les síl·labes s'afigen al final de la paraula i l'accent es mou amb correspondència, ex.:

Ysgrif — /ˈəsgriv/ - un article o una redaccció
Ysgrifen — /əsˈgriven/ - escrivint
Ysgrifeniadau — /əsgriveˈnjada/ - escrits
Ysgrifenedig — /əsgriveˈnedig/ - escrit (part. passat)
Ysgrifennu — /əsgriˈvenɨ/ - escriure
Ysgrifennydd — /əsgriˈvenɨð/ - secretari
Ysgrifennyddes — /əsgriveˈnəðes/ - secretària
Ysgrifenyddion — /əsgriveˈnəðjon/ - secretaris

(Tingueu en compte que si s'afegeix una síl·laba a ysgrifennydd `per tal de formar ysgrifennyddes canvia la pronunciació de la segona "y". Açò és perquè la pronunciació de "y" depèn de si es troba o no en la síl·laba final.)

La connexió entre la paraula gal·lesa ysgrif i la llatina scribo 'escric', d'on es deriva, és bastant clar, pren en consideració els canvis diacrònics dels sons.

[edita] Nombres, sistema numeral

El sistema numèric tradicional que es fa servir a la llengua gal·lesa és vigesimal, és a dir, basat en grups de vint, com en francès o en èuscar (llengua de la qual, de fet, es deriva el sistema emprat pels francesos en l'actualitat). Així doncs, els números del 21 al 39 són "1-19 sobre vint", el quaranta és "dos vints", 60 és "tres vints", etc. També hi ha un sistema decimal, més popular entre el joven i més comú al sud de Gal·les, i que també sembla ser el més freqüentment emprat al gal·lès parlat a la Patagònia, on els números esdevenen "x desenes y", per exemple, trenta-cinc en decimal és tri deg pump (tres deu cinc), mentre que en vigesimal és pymtheg ar ugain (quinze [cinc-deu en si mateix] en vint). Una complicació afegida és el fet que mentre que només hi ha una paraula per u, hi han formes femenines i masculines per als números "dos", dau i dwy, "tres", tri i tair, i "quatre", pedwar i pedair, que s'han de correspondre amb el gènere gramatical dels objectes comptats.

Número'	Sistema vigesimal	Sistema decimal
1	un	un
2	dau (m), dwy (f)	dau (m), dwy (f)
3	tri (m), tair (f)	tri (m), tair (f)
4	pedwar (m), pedair (f)	pedwar (m), pedair (f)
5	pump	pump
6	chwech	chwech
7	saith	saith
8	wyth	wyth
9	naw	naw
10	deg	deg
11	un ar ddeg	un deg un
12	deuddeg	un deg dau, un deg dwy
13	tri ar ddeg, tair ar ddeg	un deg tri, un deg tair
14	pedwar ar ddeg, pedair ar ddeg	un deg pedwar, un deg pedair
15	pymtheg	un deg pump
16	un ar bymtheg	un deg chwech
17	dau ar bymtheg, dwy ar bymtheg	un deg saith
18	deunaw (2x9), tri ar bymtheg, tair ar bymtheg	un deg wyth
19	pedwar ar bymtheg, pedair ar bymtheg	un deg naw
20	ugain	dau ddeg
21	un ar hugain	dau ddeg un
22	dau ar hugain (m), dwy ar hugain (f)	dau ddeg dau
23	tri ar hugain (m), tair ar hugain (f)	dau ddeg tri
24	pedwar ar hugain (m), pedair ar hugain (f)	dau ddeg pedwar
25	pump ar hugain	dau ddeg pump
26	chwech ar hugain	dau ddeg chwech
27	saith ar hugain	dau ddeg saith
28	wyth ar hugain	dau ddeg wyth
29	naw ar hugain	dau ddeg naw
30	deg ar hugain	tri deg
31	un ar ddeg ar hugain	tri deg un
32	deuddeg ar hugain	tri deg dau
etc
40	deugain	pedwar deg
50	hanner cant (half a hundred)	pump deg
60	trigain	chwe deg
70	deg a thrigain	saith deg
100	cant	cant
200	dau gant	dau gant
500	pump cant (pum cant llengua informal)	pump cant (pum cant llengua informal)
600	chwech chant (chwe' chant llengua informal)	chwech chant (chwe' chant llengua informal)
1000	mil	mil
2000	dwy fil	dwy fil

Cartell bilíngüe a Gal·les a Caernarfon

[edita] Mutació

La mutació del so inicial de paraula és un element comú de les sis llengües celtes parlades a l'actualitat. Aquest canvi no és només fonètic, sinó que també té un rol gramatical dins de la frase. En gal·lès, doncs, existeixen tres tipus de mutació. Aquestes s'anomenen generalment mutació suau (equivalent del que s'anomena eclipsi en gaèlic), mutació nasal i mutació aspirada. Així, doncs, segons on es trobi la paraula i segons el tipus de mot que la precedeixi, la primera lletra d'aquesta pot efectuar un canvi. Aquesta és una petita guia dels canvis fonètics (comproveu-ne la pronúncia a la taula del començament de l'article)

Mutació suau

p - b
t - d
c - g
b - f
d - dd
g - (desapareix)
m - f
ll - l
rh - r

Mutació nasal

p - mh
t - nh
c - ng
b - m
d - n
g - ng

Mutació aspirada

p - ph
t - th
c - ch

[edita] Pronoms preposicionals

Una altra de les característiques que defineixen les llengües de la branca cèltica és l'existència de preposicions que es "conjuguen". És a dir, les preposicions canvien en funció del pronom personal que les segueix. Per exemple:

am - sobre (forma bàsica)

amdana i - sobre mi
amdanat ti - sobre tu
amdano fe - sobre ell
amdani hi - sobre ella
amdanon ni - sobre nosaltres
amdanoch chi - sobre vosaltres
amdanyn nhw - sobre ell(e)s

[edita] Altres característiques gramaticals

Possessius que es comporten com a pronoms de complement directe. L'equivalent gal·lès d'una expressió com ara M'agrada en Rhodri seria Dw i'n hoffi Rhodri (lit. "m'està agradant en Rhodri"), però m'agrada ell seria dw i'n ei hoffi fe - literalment "Jo sóc el seu agradant a ell" ; "m'agrades" és dw i'n dy hoffi di ("Jo sóc el teu agradant a tu"), etc.
Un ús significatiu de verbs auxiliars. Mentre que l'anglès pot fer servir els verbs tant directament com amb l'ajuda d'un verb auxiliar (compareu I go i I'm going, per posar-ne un exemple clar), el gal·lès s'inclina clarament cap a l'ús d'auxiliars. En les formes de present, tots els verbs són emprats amb el verb auxiliar bod ("ésser"), així dwi'n mind és literalment "estic anant", però també pot significar senzillament "vaig". En les formes de passat i futur, hi han formes conjugades per a tots els verbs (que són invariablement emprades al llenguatge escrit), però és molt més comú de fer servir avui en dia en la llengua parlada el substantiu verbal o berfenw, més o menys equivalent a l'infinitiu en d'altres llengües, juntament amb formes conjugades del verb gwneud (fer), així que "vaig anar" pot ser mi es o mi wnes i fynd, i "aniré", pot ser tant mi a'i o mi wna i fynd. També hi ha una altra forma de futur en la qual es fa servir l'auxiliar bod, resultant en fydda i'n mynd (la millor traducció del qual podria ser aniré anant), i un temps d'imperfet, també fent servir el verb bod: així doncs roweddwn i'n mynd, "anava".
Marcadors d'afirmació. Mi (principalment al nord) i Fe (sobretot al sud) es poden trobar sovint davant de verbs conjugats per mostrar que són declaratius. És una formació col·loquial i no és pas freqüent de veure en la llengua gal·lesa escrita o en un llenguatge més formal.