Caterina d'Arag??
De Viquip??dia
Caterina d'Arag?? ( Alcal?? d'Henares 1485 - Kimbolton, Anglaterra 1536 ), infanta de Castella i princesa d'Arag??, princesa de Gal??les i reina consort d'Anglaterra (1509-1533).
Taula de continguts |
[edita] Or??gens familiars
Caterina d'Arag?? va n??ixer el 16 de desembre de 1485 sent la filla petita del rei d'Arag?? Ferran el Cat??lic i la reina de Castella Isabel la Cat??lica. Aix?? doncs, fou la germana petita de Joana I de Castella.
Des de la seva inf??ncia va rebre una acurada educaci?? cat??lica i amb una gran cultura, aix?? la infanta castellana va arribar a aprendre les lleng??es rom??niques de la pens??nsula aix?? com el franc??s, el flamenc, l'angl??s i, per descomptat, el llat?? a m??s de dansa i m??sica.
[edita] Princesa de Gal??les
Seguint la pol??tica dels Reis Cat??lics d'a??llar l'etern enemic franc??s, pel Tractat de Medina del Campo va ser promesa en matrimoni el 26 de mar?? de 1489 amb el pr??ncep Artur de Gal??les, primog??nit d'Enric VII d'Anglaterra.
El 17 d'agost de 1501 el vaixell de la Infanta va llevar ??ncores des de La Corunya vers Anglaterra, per?? al Golf de Biscaia el pal major de vaixell es trenc?? i va haver de fondejar al port de Laredo per a iniciar novament el viatge el 27 de setembre del mateix any. Despr??s d'un mes de navegaci?? Caterina albirava el port de Plymouth, on fou rebuda pel bisbe de Bath, en representaci?? del pr??ncep. El 14 de novembre ??s casada amb el desconegut, jove i malalt??s pr??ncep de Gal??les a la catedral de Sant Pau de Londres.
Com pr??ncep de Gal??les, Artur va ser enviat al castell de Ludlow a Shropshire per presidir al consell de Gal??les i va ser acompanyat per Caterina d'Arag??, fent la seva presentaci?? com a princesa de Gal??les. El 2 d'abril de 1502 per?? el pr??ncep moria deixant a una princesa v??dua de setze anys. Els interessos d'ambdues corones, la p??rdua d'un quantios??ssim dot matrimonial per part dels aragonesos i castellans aix?? com la p??rdua d'un fidel i cada vegada m??s poder??s aliat per part dels anglesos, van dur a negociar el matrimoni de la v??dua amb el seg??ent en la l??nia de successi??, el pr??ncep Enric d'Anglaterra, germ?? del difunt. La princesa v??dua va atestar que a causa de la joventut i car??cter malalt??s del pr??ncep el matrimoni no havia estat consumat, fet que va ser certificat amb una dispensa del Papa Juli II perqu?? el nou matrimoni fos possible.
[edita] Reina d'Anglaterra
A la mort del rei Enric VII d'Anglaterra el 1509 el seu fill segon va ser nomenat successor amb el nom d'Enric VIII d'Anglaterra. Dos mesos m??s tard del seu ascens es cas?? l'11 de juny a la capella de Grey Friars, a Greenwich, amb Caterina d'Arag??, despr??s d'una llarga, solit??ria i plena d'incertesa espera de set anys. El 24 de juny del mateix any fou coronada reina d'Anglaterra.
Tant com a Princesa de Gal??les com a Reina, Caterina va ser extremadament popular entre els seus s??bdits. Va governar la naci?? com a regent, mentre Enric VIII enva??a el Fran??a el 1513.
Fou un matrimoni feli?? per a ambd??s per?? amb infidelitats per part d'ell, constants durant 18 anys, fins que el rei va comen??ar a preocupar-se seriosament davant la necessitat d'un hereu bar?? i la fi de la fertilitat de la reina. El seu primer fill va n??ixer el 1510 per?? va morir poc despr??s de n??ixer. Al cap de cinc mesos la reina es va tornar a quedar embarassada d'un nen, que va n??ixer l'1 de gener de 1511, que fou batejat amb el nom d'Enric, Pr??ncep de Gal??les i Duc de Cornwall. Moriria tan sols 52 dies despr??s del seu naixement. Caterina va patir un avortament, al qual va seguir un altre nen que mor?? al dia seg??ent a n??ixer. El 18 de febrer de 1516, a Greenwich, Caterina va donar llum a la princesa Maria d'Anglaterra.
El 1520 el nebot de Caterina, Carles V emperador del Sacre Imperi Rom?? Germ??nic i rei de Castella i Arag??, va visitar Anglaterra. La reina va comen??ar r??pidament amb la pol??tica de guanyar tant la seva alian??a com la de Fran??a. Immediatament despr??s de la partida de l'emperador, el 31 de maig de 1520, la reina va acompanyar al rei angl??s a Fran??a, per a realitzar una visita de cortesia a Francesc I, i per tal d'unir interesos i posar pau als seus litigis. Tot i aix??, el 1523 el rei angl??s novament va declarar la guerra a Fran??a, cosa que agrad?? a l'emperador que novament el visit?? a la cort anglesa i pact?? el casament de la princesa Maria d'Anglaterra amb el seu fill, l'infant Felip de Castella.
[edita] Descend??ncia
Del seu matrimoni amb Enric VIII d'Anglaterra tingueren sis fills, dels quals sobrevisqu?? tant sols la princesa Maria:
- una infanta morta al n??ixer (1510)
- el pr??ncep Enric d'Anglaterra, duc de Cornwall (1511), que sobrevisqu?? 52 dies
- el pr??ncep Enric d'Anglaterra (1513), mort al dia seg??ent de n??ixer
- un infant mort al n??ixer (1514)
- la princesa Maria I d'Anglaterra (1516-1558), reina d'Anglaterra
- una infanta morta al n??ixer (1518)
[edita] El problema successori
El naixement d'un hereu mascle es feia essencial per al rei Enric VIII. La dinastia Tudor acabava d'ascendir al tron angl??s gr??cies al seu pare, i la seva legitimitat estava en dubte. Cap reina havia governat mai el Regne d'Anglaterra i els desastres de la Guerra de les dues roses (1455-1487) eren ben vius a la mem??ria col??lectiva.
El rei, enamorat d'Anna Bolena, va sol??licitar el divorci a les autoritats eclesi??stiques el 1527 amb el pretext de la il??licitat del matrimoni celebrat entre cunyats. L'actitud inicialment favorable del Papa Climent VII es va modificar davant la negativa de Caterina d'Arag?? i a les pressions de l'emperador Carles V, poc disposat a veure compromesa la seva estrat??gia.
En plena efervesc??ncia protestant, la q??esti?? es va convertir en una viva pol??mica sobre la primacia papal en la qual van participar te??legs i homes de lletres. Finalment, Enric VIII va decidir separar-se definitivament amb Caterina el 1531 per casar-se posteriorment amb Anna Bolena, amb qui va tenir la princesa Isabel d'Anglaterra.
Thomas Cranmer, arquebisbe de Canterbury, va anul??lar el matrimoni de Caterina amb el rei el 23 de maig de 1533, i va fer que el Parlament aprob??s l'Acte de Supremacia el 1534, negant la jurisdicci?? papal a Anglaterra i separant-se de l'obedi??ncia a l'Esgl??sia Cat??lica de Roma. Aix?? mateix es va establir la Reforma anglesa, fent-se recon??ixer a ell mateix com a cap suprem de la nova Esgl??sia d'Anglaterra.
[edita] ??ltims dies
Caterina va refusar el divorci i la nul??litat i va portar-ho davant la just??cia anglesa, perdent i fou for??ada a abandonar la Cort. Va ser separada de la seva filla, que fou declarada il??leg??tima, i van ser enviades a viure en castells allunyats i en condicions humils.
Caterina va ser confinada al castell de Kimbolton, on va morir el 7 de gener de 1536. Encara que mai no va renunciar al t??tol reial, va ser enterrada a l'abadia de Peterbourough amb un funeral propi de Princesa v??dua en comptes de reina, un funeral on no hi va assistir el rei, que no deix?? que hi an??s la filla d'ambd??s, la princesa Maria d'Anglaterra.
