Maria I d'Anglaterra
De Viquipèdia
Maria I d'Anglaterra, més coneguda com a Maria Tudor, ( Grennwich, Anglaterra - Londres 1558 ) fou la reina d'Anglaterra i Irlanda entre 1533 i la seva mort.
Taula de continguts |
[edita] Orígens familiars
Va néixer el 18 de febrer de 1516 a la ciutat de Greenwicyh, població que avui en dia forma part de la ciutat de Londres. Fou la filla del rei Enric VIII d'Anglaterra i la seva primera esposa, Caterina d'Aragó. Fou néta per lína paterna d'Enric VII d'Anglaterra i Isabel de York, i per línia materna dels Reis Catòlics, Ferran i Isabel I.
Fou germana, per part de pare, d'Eduard VI d'Anglaterra i Isabel I d'Anglaterra. Maria fou educada pels millors tutors del Regne d'Anglaterra, arribant a dominar perfectament cinc idiomes: l'anglès, llatí, francès, castellà i l'italià.
[edita] Problemes familiars
El matrimoni dels seus pares va entrar en crisis al veure que la reina Caterina d'Aragó no fou capaç de donar un fill mascle a Enric VIII. Davant d'aquesta situació el rei intentà separar-se de la seva esposa però el papa Climent VII es negà a acceptar-la. El 1533 Enric es va casar en secret amb Anna Bolena i l'arquebisbe de Canterbury Thomas Cranmer va anul·lar el matrimoni amb Caterina i va donar per vàlid el realitzat amb Anna. Aquest fet va provocar la ruptura d'Enric VIII amb l'Església Catòlica i el naixement de l'Església Anglicana.
L'anul·lació del matrimoni dels seus pares va convertir Maria, que s'havia educat dins de la religió catòlica, en il·legítima, perdent el tractament de princesa i sent expulsada de la cort. Tot i la seva il·legimitat al naixement del seu germà, el futur Eduard VI, fou nomenada la segona en la línia successòria al tron. Durant el regnat d'aquest fou perseguida pels protestants però aconseguir escapar gràcies a l'ajuda exercida pel seu cosí Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, el qual exercí una notable influència a la mort d'Eduard VI perquè Maria aconseguís el tron anglès.
[edita] Reina catòlica d'Anglaterra
El 18 de juliol de 1553, a la mort d'Eduard VI, fou nomenada reina d'Anglaterra, realitzant la coronació a l'Abadia de Westminster el 28 de juny de 1554. El primer acte com a reina fou revalidar el matrimoni dels seus pares i legitimar la memòria de la seva mare. Va derogar les reformes religioses introduïdes per Enric VIII, i continuades per Eduard VI, i va sotmetre el Regne d'Anglaterra a la disciplina papal el 30 de novembre de 1554 amb el suport del cardenal Reginald Pole.
En els seus anys de regnat Maria Tudor passà comptes amb els partidaris de l'anglicanisme, sometent Anglaterra a una purga amb ajusticiaments massius, duent a la foguera a més de 300 protestants, entre els quals hi hagué Thomas Cranmer, l'arquebisbe que permeté l'anul·lació del casament d'Enric VIII amb Caterina d'Aragó. Aquests ajusticiaments provocaren que entre els protestants Maria fos anomenada Maria la sanguinària (en anglès: Bloody Mary)
[edita] Núpcies i descendents
El 25 de juliol de 1554 es casà a la catedral de Winchester amb el príncep d'Astúries Felip de Castella, hereu de la Corona de Castella i Aragó, en un matrimoni d'interessos polítics amb la intenció que un fill d'amdòs fos rei d'Anglaterra i Flandes.
Amb el seu casament amb el futur Felip II de Castella es convertí en reina consort de Castella, Aragó, Nàpols i duquessa consort de Milà, Bravant i Luxemburg.
D'aquest matrimoni, però, no hi hagueren descendents donada l'esterilitat de Maria.
[edita] Mort
Va morir el 17 de novembre de 1558, a l'edat de 42 anys, al Palau de Saint James de Londres, exigint a la futura hereva, la seva germana Anglaterra, que mantingués la fe catòlica, cosa que aquesta no va fer. Està enterrada a l'abadia de Westminster.
| Precedit per: Jane Grey |
Reina d'Anglaterra i Irlanda 1553–1558 |
Succeït per: Isabel I |
