Unió personal
De Viquipèdia
Una unió personal és una situació política on una persona és al mateix temps el sobirà de dues o més terres (comtats, ducats, regnes…), per la casualitat de casaments, heretatges i altres peripècies de les cases reials. Al cas d'una unió personal, les lleis, usos i costums i institucions de cada component es queden intactes. Són típiques per a les monarquies i doncs molt rares avui. La última unío personal important contemporània és la de la Reina del Regne Unit i el Commonwealth, tot i ser gaire cerimonial. De vegades les unions es queden confederals i son temporànies, de vegades són una fase abans de una fusió complerta quan sovint l'estat més poderós aboleix les institucions de l'altre.
La diferència amb una confederació rau al facte que les unions personals no són pas el resultat d'un pacte o d'un tractat entre dos o més estats decidit pels governs respectius. Ans al contrari les unions personals són el resultat de la situació matrimonial del monarca. Els seus consellers solien cercar un espòs o una esposa per raons geo-estratègiques. Per a evitar unions matrimonials malvingudes a terres aprop de les fronteres, l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i altres sobirans preferien anomenar bisbes com prínceps com era el cas al Principat de Lieja o a Trèveris.
[edita] Exemples
- Andorra i França: Unió parcial amb França des 1607 (El president francès és un dels caps del principat).
- Bèlgica i l'Estat Lliure del Congo: unió personal del rei Leopold II de 1877 a 1908.
- Les Disset Províncies: unió personal dels ducs de Borgonya i de Carles V
- Islàndia i Dinamarca: de 1918 a 1944.
- Luxemburg i els Països Baixos: de 1815 a 1890
- Àustria i Hongria: de 1867 a 1918
- Portugal i Espanya: de 1580 a 1640
- Catalunya i Aragó: de 1135 a 1716 Decrets de Nova Planta
