Margaret Thatcher
De Viquip??dia
Margaret Hilda Thatcher, coneguda com a Margaret Thatcher, i de nom de naixement Margaret Hilda Roberts (Grantham, Anglaterra, 1925) Pol??tica anglesa, primera ministra brit??nica de 1979 a 1990.
Margaret Thatcher va n??ixer el 13 d'octubre de 1925 a Grantham. Va estudiar ci??ncies qu??miques en la Universitat d'Oxford, on hi va treballar quatre anys com investigadora. En 1951 va casar amb Dennis Thatcher, un alt executiu de la ind??stria petrol??fera, qui la va introduir en la pol??tica.
En 1953 va comen??ar a estudiar dret tributari. Va ingressar en el Partit Conservador, del que el seu marit ja era membre, i en 1959 va guanyar un esc?? en la C??mera dels Comuns. Dos anys m??s tard va ser nomenada secret??ria d'Estat per a Assumptes Socials, i despr??s ministra d'Educaci?? i Ci??ncia, durant el mandat del conservador Edward Heath.
Va abolir la normativa que ordenava la distribuci?? gratu??ta de llet en les escoles, la qual cosa va provocar una onada de protestes. Considerada la l??der m??s en??rgica de l'ala dreta del Partit Conservador, va aconseguir despla??ar a Heath del lideratge del partit, que va ocupar des de 1975.
Va elaborar un programa rigor??s contra la crisi de l'economia brit??nica mitjan??ant la reducci?? de la intervenci?? estatal. Els seus postulats principals van ser, doncs, el liberalisme i el monetarisme estrictes. Tamb?? va tendir a retallar els serveis socials.
Va estudiar la renegociaci?? per a la participaci?? del Regne Unit en la CEE i l'abolici?? del poder sindical. El seu programa va rebre el suport de l'opini?? popular, i en 1979 va aconseguir que els conservadors accedissin al poder per ampli marge: es va convertir aix?? en la primera dona brit??nica que ocupava el c??rrec de primera ministra.
Durant el seu govern va aconseguir reduir la inflaci?? i millorar la cotitzaci?? de la lliura esterlina. No obstant aix??, va disminuir la producci?? industrial, amb el conseg??ent increment de l'atur, triplicat des de la seva pujada al poder. Van proliferar, a m??s, les fallides d'empreses i bancs.
En 1982, Thatcher va intervenir en??rgicament en el conflicte de les Malvines. La seva actitud va ser b?? vista per l'opini?? p??blica brit??nica i aquest mateix any va tornar a obtenir la vict??ria electoral, aquesta vegada amb la majoria m??s folgada assolida per un candidat des de 1935.
En 1984 es va enfrontar a greus conflictes socials, especialment la vaga dels miners, que va reprimir amb duresa.
A l'octubre d'aquest mateix any, durant un congr??s del seu partit que se celebrava en l'hotel Brighton, va esclatar una bomba col??locada per un grup de republicans extremistes irlandesos ???Thatcher donava suport la retenci?? de l'Ulster pel regne Unit???, atemptat del que va sortir il??lesa.
Com a cap de govern va continuar la seva pol??tica neoliberal, la privatitzaci?? d'empreses estatals, de l'educaci?? i els mitjans d'ajuda social, la lluita contra l'atur i la limitaci?? de les vagues.
Respecte al conflicte de l'Ulster, va propiciar l'obertura de converses amb la Rep??blica de Irlanda i va refor??ar la legislaci?? antiterrorista.
En 1987 va guanyar de nou les eleccions, per?? en aquesta ocasi?? per un marge molt m??s redu??t. La seva negativa a la uni?? social i pol??tica del Regne Unit amb Europa i la imposici?? de l'impost regressiu, la poll tax, va provocar una pol??mica generalitzada que la va enfrontar al seu propi partit. No li va quedar altra alternativa que dimitir i li va succeir John Major.
Va anar la primera dona europea que va ocupar el c??rrec de primer ministre. El seu estil per dirigir els assumptes d'Estat, el seu estricte domini sobre els ministres del seu gabinet i la seva forta pol??tica monetarista li van valer el sobrenom de la Dama de Ferro.
| Precedida per: Edward Heath |
Presidenta del Partit Conservador 1975???- 1990 |
Succe??da per: John Major |
| Precedida per: James Callaghan |
Primera Ministre del Regne Unit 1979???- 1990 |
Succe??da per: John Major |
