Guerra freda

De Viquipèdia

Història universal
Prehistòria
Edat antiga Mesopotàmia Antic Egipte Antiguitat clàssica
Edat mitjana Alta edat mitjana Baixa edat mitjana Imperi Bizantí
Edat moderna Era de l'exploració Renaixement Barroc Il·lustració
Edat contemporània La Revolució Francesa La Revolució industrial La 1a Guerra Mundial La 2a Guerra Mundial La Guerra Freda La Globalització

Amb el terme Guerra Freda s'al·ludeix a l'enfrontament tàcit entre l'URSS i els Estats Units, amb els seus respectius aliats, després de la Segona Guerra Mundial (1945). La guerra freda pròpiament dita va començar, però l'any 1947 després de molta tensió política entre un bloc i un altre. Era un enfrontament no declarat, sense ofensives militars, basat en la mútua amenaça (incloent el desenvolupament de bombes atòmiques) i en l'intent per expandir les àrees d'influència respectives, ja que arran del llançament de les bombes d'Hiroshima i Nagasaki, hi havia molta por d'entrar en una guerra nuclear.

Els països de l'òrbita americana defensaven el capitalisme (bloc capitalista, units per l'OTAN des del 1949), mentre que els partidaris dels russos vivien versions diferents del comunisme (bloc comunista) units pel pacte de Varsòvia (1955). La Guerra Freda va afavorir l'espionatge, les curses espacial i armamentista així com diversos conflictes armats de baixa intensitat (per oposició al possible enfrontament total entre els dos blocs). La guerra freda es va acabar l'any 1991 amb el desmembrament de l'URSS.

[edita] Inici guerra freda

Durant la guerra freda es van produir diversos conflictes polítics i militars. Aquests són els principals:

[edita] El bloqueig de Berlín

Article principal: Bloqueig de Berlín

Després de la Segona Guerra Mundial i el repartiment d'Alemanya van començar a sorgir problemes com a conseqüència de la divisió del país. Anglaterra, EUA i França van instaurar-hi el Deutschemark i van intentar introduir-lo a l'Alemanya soviètica. Com a resposta l'URSS va fer el bloqueig de Berlín (1948) evitant que hi arribessin subministres. Els aliats van crear un pont aeri per fer-hi arribar tot el que fos necessari i l'URSS va aixecar el bloqueig onze mesos més tard. Més tard, arran d'això, es va dividir la República Democràtica Alemanya i la República Federal d'Alemanya i al 1961 es va construir el mur de Berlín.

[edita] La guerra de Corea

Article principal: Guerra de Corea

L'any 1950 el dictador comunista Kim II Sung (de l'actual Corea del Nord) va atacar, instat per Stalin, a Corea del Sud. Estats units va respondre amb un atac de les Nacions Unides a Corea del Nord. Al final de la guerra (juliol 1953) les fronteres entre les dues Corees es van mantenir igual que abans de l'inici del conflicte

[edita] La crisi dels míssils

Article principal: Crisi dels míssils de Cuba

L'any 1962, els soviètics, van començar a instal·lar míssils de llarg abast a l'illa de Cuba, ja que, amb anterioritat, Fidel Castro havia fet gestos d'apropament al comunisme degut a la falta de recolzament exterior. El govern nord-americà va detectar-los i va decidir bloquejar l'illa per impedir l'arribada dels materials necessaris per construir els míssils. Després d'unes quantes negociacions es va acordar que l'URSS retiraria els míssils de l'illa a canvi que els EUA fessin el mateix amb els que tenien instal·lats a Turquia.

[edita] La guerra del Vietnam

Article principal: Guerra del Vietnam

Al final de la segona guerra mundial França va perdre la seva colònia a Indoxina, que va dividir el Vietnam en un nord comunista i un sud capitalista. L'any 1964 un destructor nord-americà va declarar que havia estat atacat pel Vietnam del nord (incident de Tonkín). Els americans, tot i l'empenta inicial van ser derrotats principalment perquè la guerra del Vietnam era una guerra de guerrilles (com ara el Front Nacional d'Alliberament). Al 1973 es va firmar un tractat de pau i al 1975 els dos "Vietnams" es van unificar sota un govern comunista.

[edita] Fi de la guerra freda

Al 1990 Mikhaïl Gorbatxov, aplicant la Perestroika, va convocar unes eleccions pluripartidistes on van vèncer els partits independentistes a Lituània (el nou govern de la qual va declarar la seva independència), Letònia, Estònia i Moldàvia. Llavors es produí un cop d'estat que va fracassar i les repúbliques que formaven l'URSS van començar a sortir-ne cosa que va provocar la dimissió de Gorbatxov, el desmembrament de la unió i la fi de la guerra freda.