Solidarność

De Viquipèdia

Solidarność o Solidaritat ( Solidarność (?) en polonès) és el nom amb que també es coneix el Sindicat Professional Lliure Autogestionari Solidarność, una federació sindical polonesa d'arrels cristianes fundada a les drassanes de Gdansk el setembre del 1980.

El seu origen va estar en una revista del mateix nom publicada per l'ala esquerra del Partit Unit dels Treballadors Polonesos, que, entre altres objectius, demanava la constitució de sindicats lliures (com existien des de molt enrere a Iugoslàvia, i van intentar fer en 1968 a Txecoslovàquia, durant la Primavera de Praga) i autònoms del Partit i del Govern. Aquesta idea va calar entre els combatius miners, que, entre altres exigències, demanaven la setmana laboral de 35 hores, sense reducció proporcional de salaris. Així que van constituir un sindicat clandestí amb el mateix nom.

El sindicat Solidarność es va caracteritzar per la gran militància obrera catòlica i per la seva tenaç lluita contra el totalitarisme comunista. L'Església Catòlica, encapçalada pel cardenal Wojtyła, va comprendre les posibilitats que s'obrien per a destruir al moviment comunista. Va estimular als obrers catòlics de les drassanes de Gdansk, conduïts per Lech Walesa a incorporar-se a aquest sindicat clandestí, i mostrar similar combativitat. Convocat el seu primer Congrés, amb tolerància governamental, calia decidir qui dominarien el sindicat. Els seus fundadors, els miners, van iniciar una desesperada batalla, en part propagandista, amb vista a aquest Congrés, paralitzant totes les conques mineres i tancant-se els seus principals dirigents en les mines de carbó.

Gdansk- Monument als caiguts en les protestes de desembre de 1970

El Govern va ordenar injectar aigua en aquests pous, ofegant-hi als dirigents de l'esquerra comunista. Ningú, ni la Església Catòlica ni Ronald Reagan, va protestar per això. Lògicament, el Congrés ho va guanyar la Església Catòlica, considerant el Govern que amb ella es podia pactar. No va ser així. La "Solidaritat Rural", una unió de grangers, va ser creada en maig de 1981. Abans de fi de 1981 Solidarność tenia nou milions de membres. El 13 de desembre de 1981, el President del Govern, el mariscal Wojciech Jaruzelski va declarar la llei marcial i va empresonar a la majoria dels dirigents de Solidarność, que va ser prohibit novament el 8 d'octubre de 1982.

La llei de Marcial va ser aixecada formalment en juliol de 1983. Solidaritat va persistir solament com organització clandestina, amb suport de l'Església Catòlica i la CIA. A la fi dels anys 80, Solidarność era prou forta per a frustrar les temptatives reformistes de Jaruzelski: les vagues a nivell nacional de 1988 van forçar al Govern a negociar amb Solidarność, que va deixar de presentar-se com a sindicat per a fer públiques les seves pretensions com a partit polític a eleccions lliures. En un excés de confiança, estimulat per Mikhaïl Gorbatxov, que pretenia experimentar amb les possibilitats, el govern va cedir i va perdre les eleccions, en petita part a causa de la propaganda nord-americana prometent la inversió d'immenses quantitats de fons si s'acabava amb el comunisme.

Així va resultar que el que es va iniciar com un moviment contra la burocràcia i per les essències del socialisme i la solidaritat, propugnat per la intel·lectualitat i els miners, va acabar amb el sistema comunista. Lech Walesa [1] va estar un mandat en el govern.