Polon??s
De Viquip??dia
|
'Polski' |
|
|---|---|
| Pronunciaci??: | AFI: - |
| Altres denominacions: | polski, j??zyk polski, polszczyzna |
| Parlat a: | Pol??nia (38 milions), 12 milions a Estats Units, Litu??nia, Bielor??ssia, Fran??a, Alemanya, Ucra??na i altres. |
| Regi??: | |
| Parlants: | 50 milions |
| R??nquing: | 27 |
| Classificaci?? gen??tica: | Llengua indoeuropea Eslava |
|
|
|
| Llengua oficial de: | Pol??nia, comtat de V??lnius i Uni?? Europea |
| Regulat per: | Rada J??zyka Polskiego |
|
|
|
| ISO 639-1 | pl |
| ISO 639-2 | pol |
| ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
| SIL | pol |
| {{{mapa}}} | |
| vegeu tamb??: llengua | |
El polon??s ??s una llengua eslava, parlada a Pol??nia, on ??s oficial. Tamb?? ??s llengua oficial al comtat de Vilnius, a Litu??nia.
El polon??s s'escriu amb alfabet llat??. Aquest fet distintiu entre les diferents lleng??es eslaves es deu a la religi??. ??s a dir, si es tracta de cristians ortodoxos (tradicionalment) utilitzen l'alfabet cir??l??lic, i si es tracta de cristians cat??lics (tradicionalment) utilitzen l'alfabet llat??.
El polon??s, com la major part de les lleng??es eslaves, es declina. T?? set casos: nominatiu, acusatiu, genitiu, datiu, instrumental, prepositiu i vocatiu; i tres g??neres: mascul??, femen?? i neutre. La seva riquesa fon??tica presenta dificultats als parlants estrangers, sobretot per la gran varietat de sons fricatius i africats que cont??. Totes les paraules s??n planes i no s'utilitza l'accent gr??fic t??nic, sin?? un accent que marca palatalitzacions.
Com a curiositat antigament a Pol??nia la llengua de cultura havia estat el llat??, fins que, entre d'altres, es van comen??ar a traduir obres per a les reines, que no sabien llat?? i nom??s les podien entendre en polon??s.
[edita] Distribuci?? geogr??fica
El polon??s es parla sobretot a Pol??nia. Aquest ??s un dels estats europeus m??s homogenis ling????sticament: gaireb?? un 97% dels ciutadans polonesos declara ser de llengua materna polonesa. Aquesta homogene??tat es deu en gran part a les expulsions de les minories alemanyes despr??s de la Segona Guerra Mundial i tamb?? a la supressi?? de les lleng??es "estrangeres" per l'aparell comunista durant la Guerra Freda. Despr??s de la Segona Guerra Mundial els territoris pr??viament polonesos que foren annexionats per la URSS van conservar una part important de poblaci?? polonesa que no va voler o poder emigrar cap a la Pol??nia de la postguerra. Aix?? existeixen avui encara importants minories poloneses a Litu??nia, Bielor??ssia i Ucra??na. A Litu??nia ??s la llengua minorit??ria m??s usada al Comtat de Vilnius (representa el 26% de la poblaci??, segons el cens de 2001). A Ucra??na, la llengua polonesa gaudeix d'una gran pres??ncia a les regions de Lviv i Lutsk. A la Bielor??ssia occidental les minories poloneses s??n particularment presents a les regions de Brest i de Grodno.
A conseq????ncia de moviments migratoris existeixen comunitats de llengua polonesa a Argentina, Austr??lia, ??ustria, l'Azerbaidjan, el Brasil, el Canad??, la Rep??blica txeca, Est??nia, Finl??ndia, Alemanya, Gr??cia, Hongria, Israel, Irlanda, el Kazakhstan, Let??nia, Nova Zelanda, Noruega, l'??frica del Sud, Su??cia, Romania, R??ssia, Eslov??quia, als Emirats ??rabs Units, al Regne Unit, Uruguay i als Estats Units.
[edita] Elements de vocabulari
| Cze????/siemano(informal) | Ei/Hola |
| Mi??ego dnia | Bon dia |
| Dzie?? dobry (tot el dia) | Bon dia |
| Dobry Wiecz??r | Bon vespre/bona tarda |
| Do widzenia | Ad??u |
| Do zobaczenia/Narazie(informal) | Fins ara |
| Do us??yszenia | Fins ara |
| Dobranoc | Bona nit! |
| Dobra robota! | Molt b??/(Feina) ben fet! |
| Nie??le! | B??! |
| Nie ma mowy! | De cap manera! |
| Cholera! | Merda! |
[edita] Nombres - liczebniki
| jeden - u | dwa - dos |
| trzy - tres | cztery - quatre |
| pi???? - cinc | sze???? - sis |
| siedem - set | osiem - vuit |
| dziewi???? - nou | dziesi???? - deu |
| jedena??cie - onze | dwana??cie - dotze |
| trzyna??cie - tretze | czterna??cie - catorze |
| pi??tna??cie - quinze | szesna??cie - setze |
| siedemna??cie - disset | osiemna??cie - divuit |
| dziewi??tna??cie - dinou | dwadzie??cia - vint |
| trzydzie??ci - trenta | czterdzie??ci - quaranta |
| pi????dziesi??t - cinquanta | sze????dziesi??t - seixanta |
| siedemdziesi??t - setanta | osiemdziesi??t - vuitanta |
| dziewi????dziesi??t - noranta | sto - cent |
| pi????set - cinc cents | tysi??c - mil |
| milion - un mili?? | miliard - un miliard |
 |
Aquest article sobre lleng??es i ling????stica ??s un esborrany i possiblement li cal una expansi?? substancial o una bona reestructuraci?? del seu contingut. Per aix??, podeu ajudar la Viquip??dia expandint i millorant la qualitat de l'article. |
