Est??nia

De Viquip??dia

Eesti Vabariik

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Cap
Idiomes oficials	Estoni??
Capital	Tallinn
Ciutat m??s gran	Tallinn
Govern President Primer Ministre	Democr??cia parlament??ria Toomas Hendrik Ilves Andrus Ansip
Superf??cie  - Total  - Aigua (%)	45.226 km?? (129??) 4.56%
Poblaci??  - Estimaci?? 2004  - Cens ???  - Densitat	1.401.945 (149??) ??? 31 hab/km?? (144??)
Moneda	Corona estoniana (EEK)
Fus horari  - Estiu (DST)	EET (UTC+2) Si, EET* (UTC+3)
Independ??ncia  -Reconeguda	de l'URSS 20 d'agost de 1991
Himne nacional	Mu isamaa, mu ??nn ja r????m
Domini internet	.ee
Codi telef??nic	+372
Gentilici	Estoni??, estoniana

La Rep??blica d'Est??nia (estoni??: Eesti Vabariik o Eesti) ??s un estat de l'Europa del Nord,constitu??t per una porci?? continental i un gran arxip??lag en el mar B??ltic. Costaner amb el mar B??ltic a l'oest i amb el golf de Finl??ndia al nord, que comparteix frontera amb el seu estat b??ltic germ?? Let??nia pel sud, i amb R??ssia per l'est. Posseeix poc m??s d'un mili?? i tres-cents mil habitants, distribu??ts en 45 mil quil??metres quadrats. Est??nia ??s membre de la Uni?? Europea des de l???1 de maig de 2004 i de l???OTAN des del 29 de mar?? de 2004.

Els estonians s??n un poble fin??s ??ntima i ??tnicament connectat als fin??s i als lapons. El pa??s t?? connexions culturals i hist??riques amb els pa??sos n??rdics^[1], particularment amb la Finl??ndia, Su??cia i Dinamarca.

La llengua estoniana forma part del grup ugrofin??s i ??s pr??xima del fin??s i distintament connectada al hongar??s i a les altres dues lleng??es pertanyents al grup fi-??gric. Juntament amb el fin??s, el hongar??s i el malt??s, l'estoni?? forma el grup de lleng??es oficials de la Uni?? Europea que no ??s d'origen indoeuropea.

El nom actual de Est??nia probablement prov?? de l???historiador rom?? T??cit, que en el seu llibre Germania (ca. 98 AD) va descriure el poble que vivia en la regi?? de l'actual Est??nia com els Aestii, un poble b??rbar que era distingit dels altres pobles de la regi??. Igualment, hi havia en les antigues sagues escandinaves relats sobre la regi?? d'Est??nia com Eistland. En llat?? arcaic i en altres fonts de l???Antiguitat, el nom de vegades apareix com Estia i Hestia. Per?? la primera vegada que els propis estonians es van cridar aix?? va ser durant el per??ode d???enfortiment de la cultura estoniana enmig del segle XIX.

Durant segles els estonians van tenir la seva terra ocupada per altres pobles, el que caracteritza una mica la influ??ncia de R??ssia, Dinamarca, Su??cia, Finl??ndia i Alemanya en la cultura estoni??. La noci?? de pa??s va venir molt m??s tard, nom??s a la meitat del segle XIX, amb un fort creixement cultural sumat al creixement de la poblaci?? urbana, en el transcurs de la industrialitzaci?? i de l'elevaci?? del nivell cultural de la poblaci??, el que va afavorir la uni?? de pobles de mateix origen, resultant en un Estat aut??nom, establert amb la promulgaci?? de la Constituci?? de 1917.

Taula de continguts 1 Hist??ria 1.1 Domini suec 1.2 Imperi rus 1.3 Est??nia independent 2 Pol??tica 3 Divisi?? administrativa 3.1 Comtats 3.2 Municipis 4 Geografia 4.1 Clima 4.2 Relleu 5 Economia 6 Demografia 6.1 Etnicidade 6.2 Religi?? 6.3 Idiomes 7 Cultura 7.1 Arquitetura 7.2 Teatre 7.3 Literatura 7.4 Deporti 7.5 Cultura popular 7.6 Gastronomia 8 Refer??ncies

[edita] Hist??ria

Se suposa que els primers pobles que van habitar el territori actual d'Est??nia van ser els Aestii, n??mades d'origen f??n??s que vivien en tribus semi-organitzades, per?? sense unitat entre elles. En el segle XIII, a Esgl??sia Cat??lica va organitzar per mitj?? del Rei Valdemar II de Dinamarca, una croada per a cristianitzar les tribus paganes del mar B??ltic La lluita va durar gaireb?? 20 anys, delimitant el territori estoni?? al nord amb Dinamarca i al sud, dividit entre diversos bisbats i l???Orde dels Livonians, una poderosa ordre cristiana que va aconseguir derrotar tots les tribus locals i dominar la major part del territori.

Al 1248, Tallinn (Reval) va adoptar un govern aut??nom basat en la llei de L??beck i anys despr??s va tenir la seva entrada a la lliga Hanse??tica, fent la regi?? important comercialment i assenyalant la p??rdua del domini dan??s en la regi??. Encara despr??s de diversos tractats amb els lituans i els russos, Dinamarca no va aconseguir contenir l'augment del poder militar dels vassalls, influenciats pels Westf??lia i uns altres pels Liv??nia, fins que, al 1343, els estonians, fins a llavors subjugats i tinguts nom??s com serfs dels nobles, van organitzar a Revolta de la Nit de Sant Jordi, en la qual van renunciar al cristianisme i van lluitar contra a servitud. L???Orde Teut??nica, que controlava la Liv??nia, va acabar amb la revolta dos anys despr??s i va comprar el territori de Dinamarca. Aix??, s'iniciava el per??ode del domini teut??nic sobre Est??nia.

[edita] Domini suec

Dos segles despr??s el territori d'Est??nia va fer a tenir import??ncia. El reci??n-format imperi rus, en la seva seu de imperialisme i afavorit per l'enfraquecimento de l'Orde Teut??nica, a causa del lit??gio amb a Uni?? Litu??-Polonesa en el sud, va envair la Liv??nia, considerant-la terra de les seves ancestrais. Mentre aix??, Dinamarca, Su??cia i Pol??nia, que no aprovaven l'avan?? rus sobre terres tan pr??ximes dels seus dominis, contituiram una alian??a militar per a contenir l'avan?? rus en la regi??. Va tenir inici llavors, en 1559, a Guerra de la Liv??nia, en la qual van lluitar danesos, suecs i poloneses, per a obtenir el territori de la Liv??nia i contenir l'avan?? rus, que ja havia conquistat el bispado de Dorpat. Quan els suecs van dominar la regi?? nord, els poloneses la regi?? sud, i els danesos les illes del bispado de ??sel-Wiek, va tenir inici una altra guerra, a Guerra N??rdica dels Set Anys(1563-1570). Aqu?? es va consolidar l'avan?? i el subseq??ente domini suec en la regi??, derrotats els russos en Narva, i conquistades en 1629 les terres de la Liv??nia, fins a llavors controlades pels poloneses.

Llavors, en 1645, despr??s de la nova derrocada de Dinamarca, els suecs van ser a tercer naci?? a dominar el territori d'Est??nia, per?? al fet que m??s va portar beneficis al poble estoni??, antigament nom??s tinguda com siervo dels nobles que dominaven la regi??. Va ser en aquesta ??poca, que van sorgir les primeres escoles en les vilas estonianas, que eren capaces d'ensenyar el poble a llegir alguns ensinamentos religiosos. Va ser oberta tamb??, pel Rei Gustavus II Adolphus, en Tartu, la primera universitat a Est??nia. Anys despr??s, despr??s de Guerra dels Trenta Anys, mestres alemanys van venir a l'acad??mia de Tallinn, ministrar aules com en les acad??mies alemanyes, augmentant la influ??ncia que els alemanys sempre van tenir a Est??nia.

[edita] Imperi rus

Despr??s d'una guerra amb el pr??ncep de Brandenburg, Su??cia va fer una reforma^[2] en les terres dels nobles a Est??nia, generant un descontent i propiciant ho retorno d'altres nacions al territori estoni??. Es va generar llavors, al febrer de 1700, a gran Guerra del Nord, amb m??s una vegada participant Dinamarca, Pol??nia, R??ssia i a Sax??nia, contra els suecs. Despr??s de moltes batalles i reviravoltas, com a batalla de Poltava, els russos van aconseguir derrotar les tropes personals del Rei Carlos XII i conquistar Tallinn, dominant finalment Est??nia i a Liv??nia, fet requerit des de l'??poca del czar Ivan IV.

Durant el segle XVIII, la creaci?? de les universitats a Est??nia van propiciar un fort creixement cultural de la poblaci??, amb la major utilitzaci?? del idioma propi i de valorizaci?? de la cultura estoni??. Va ser la primera vegada que els estonians es bolquen com un poble i els intel???lectuals buscaven la creaci?? d'una naci??. Aprofitant la inevitable caiguda del Imperi Rus, i ja descontente amb algunes mesures de l'imperi, si revoltaram en conjunt amb a Revoluci?? de 1905 i van anar fortament reprimits per l'ex??rcit rus. Per?? aquest va ser el primer pas real per a la independ??ncia que seria aconseguida despr??s de Revoluci?? de 1917, que donaria per primera vegada una terra independent als estonians, la Rep??blica d'Est??nia, amb a bandera que significava el blau dels llacs i del cel, el negre de la s??l de la terra natal i el blanc la felicitat del poble^[3].

[edita] Est??nia independent

Durant els primers 22 anys d'independ??ncia(1918-1940), Est??nia va passar per una conturbada vida pol??tica amb dissoluci?? de partits i el primer president sent triat nom??s en 1938. Per?? en l'aspecte cultural, va anar un per??ode molt fort, amb la creaci?? de moltes escoles que lecionavam en estoni?? i la garantia de l'autonomia cultural de les minories^[4], ??nica en tot la Europa de l'Est. Per?? a causa d'aquesta pol??tica de neutralidad, Est??nia va ser blanc de l'ocupaci?? durant a segona guerra mundial. A causa d'una artimanha sovi??tica^[5], Est??nia va ser ocupada en 1940 pela URSS. En 1942, els alemanys van envair la Uni?? Sovi??tica i van comen??ar per prendre Est??nia per a ells. En el moment, el poble estoni?? va quedar content, a causa de l'antiga aproximaci?? amb els alemanys i tamb?? per somiar amb la volta d'Est??nia independent, fet que immediatament va ser descartat pel govern de Hitler. Quan a invasi?? alemanya en la URSS va fracassar i els alemanys van sortir d'Est??nia, la nova invasi?? sovi??tica es va mostrar inevitable, a causa del desgast del pa??s en la guerra. Aix?? es va establir a Rep??blica Socialista Sovi??tica d'Est??nia.

Durant els 52 anys d'ocupaci?? sovi??tica, molts moviments de revolta i fins a de escamot es van formar a Est??nia, sent el m??s conegut el Metsavennad, per?? tots van ser suprimits pel govern de Moscou. Nom??s en 1989, amb la caiguda de la Uni?? Sovi??tica, que va comen??ar l'estrutura????o dels pa??sos sovi??tics com Est??nia, i la posterior independ??ncia guanya en 1992, sent el primer president de la nova era independent Lennart Meri. Despr??s de la sortida del ex??rcit rus en 1994, Est??nia va augmentar els seus lla??os comercials amb la resta del vas llegir Europeu, i va obtenir un alt creixement econ??mic ens anys 2000. Va tenir el seu ingr??s accepto en la OTAN en 29 de mar?? i en la Uni?? Europea en 1 de maig de 2004.

[edita] Pol??tica

Antiga rep??blica sovi??tica, sota el nom de Rep??blica Socialista Sovi??tica d'Est??nia, el 20 d'agost de 1991 va recuperar la seva antiga independ??ncia (1918-1940). Els primers presidents foren Arnold Ruutel i Lennart Meri.

El r??gim pol??tic d'Est??nia ??s el parlamentarismo, en el qual un primer-ministre governa el pa??s. El primer-ministre ??s nomenat p??l Parlament, amb indicaci?? del president de la rep??blica. Generalment, ??s el l??der del partit amb major bancada en el Parlament, i ??s ell qui nomena altres ministres, i nomena directament al summe 3, dels 12 existents. Els m??s importants s??n el de Finanzas, el Social i el de Relacions Exteriors. A Est??nia, els ministres tenen una esp??cie de canceller, que aconsella i comanda els ministeris^[6], sense el poder pol??tic insertado en la figura del Ministre. D'acord amb la llei, cap ministre pot ser dimitit o perdre els seus drets pol??tics, o sigui, ell pot donar les ordres que b?? entendre, sense cap cuestionamiento. Si un subordinat rebre una ordre que ell crea que est?? fora de la llei, pot comunicar-la al superior, per?? aquesta ha de ser feta en la forma d'u informe escrit.

El Parlament o Riigikogu ??s format per 101 diputats, triats per vot dret de la poblaci??, i que no poden ser reelegidos^[7]. Els parlamentaris v??nen de diferents maneres de vida, i per incre??ble que sembli, molt pocs s??n economistas o advocats, i segueixen la vida pol??tica segons la seva manera de veure, i no el d'un partit pol??tic, malgrat ells siguin ben influents en el pa??s.

El sistema judicial estoni?? ??s basat en la constituci??; qualsevol persona t?? el dret de rec??rrer a la Just??cia. Sent aix??, a Just??cia Estoniana t?? 3 estades: Tribunal de comtat o de la ciutat^[8], Tribunal d'Apel???laci??^[9] i a Suprema Cort, aquesta ??ltima contenint 19 jutges, que els mant?? independents i redimes d'influ??ncia pol??tica del govern^[10].

Per estar en un sector geopoliticamente important, a defensa militar del pa??s ??s tractada de forma delicada i recolzada sobre tres documents principals:
- ???Bases sigui the Security Policy of the Republic of Est??nia??? (Bases per a la Seguretat de la Rep??blica d'Est??nia) [BSPRE], aprovat en el Riigikogu en 6 de Mar?? de 2001.
- ???Guidelines of the National Defence Policy of Est??nia??? (Guia per a la Defensa Nacional d'Est??nia) [GNDPE], aprovada en el Riigikogu en 7 de Maig de 1996.
- ???The Military Defence Strategy of Est??nia??? (L'Estrat??gia Militar de Defensa d'Est??nia) [MDSE], aprovada p??l Governo de la Rep??blica en 28 de Febrer de 2001.

Elles dicten alguns dels punts principals de la pol??tica de defensa del territori i del govern estoniano. Est??nia va accedir a la Uni?? Europea en 1 de Maig de 2004, despr??s de negociacions que venien des de 24 de Novembre de 1995. Va entrar alhora que les altres dues nacions b??lticas, Letonia i Litu??nia.

El dia 4 de mar?? de 2007 es convert?? en el primer estat en fer eleccions generals per Internet, aix?? fou possible gr??cies a la redu??da poblaci?? d'aquest estat i a l'her??ncia que adquireix dels pa??sos n??rdics, amb els quals te molt bones relacions comercials. Les tibants relacions entre habitants d'origen estoni?? i rus han empitjorat per la pol??tica anti-russa. Aix??, el 27 d'abril de 2007, el govern d'Est??nia va decidir retirar el monument al Soldat Llibertador a la capital de la rep??blica. Els disturbis provocats per aquest fet van provocar una mort, 44 ferits i centenars de detinguts la matinada del mateix dia^[11]. ??s molt preocupant la situaci?? dels anomenats "no ciutadans", sense gran part de drets b??sics^[12]. De fet, sumant els "no ciutadans" (majorit??riament d'origen rus) i els residents a Est??nia amb la ciutadania russa resulta que entre un quart i un ter?? de la poblaci?? estoniana no t?? dret a votar^[13].

[edita] Divisi?? administrativa

L'Acte de Divisi?? Administrativa Territorial, adoptat en 1995, va dividir el pa??s en tres divisions: comtats, ciutats i municipis rurals. Cada per??ode de temps ??s denominat un nou acte d'organitzaci??, que eleva els municipis rurals que tenen ??rea urbana en districtes.

Avui, Est??nia ??s dividida en 15 comtats, que s??n dividits en Municipis (Rurals i Urbans). Els municipis s??n 227, 34 urbans i 193 rurals.

[edita] Comtats

	Comtat de Harju (Harjumaa)		Comtat de Hiiu (Hiiumaa)		Comtat d'Ida-Viru (Ida-Virumaa)		Comtat de J??rva (J??rvamaa)		Comtat de J??geva (J??gevamaa)
	Comtat de L????ne (L????nemaa)		Comtat de L????ne-Viru (L????ne-Virumaa)		Comtat de P??rnu (P??rnumaa)		Comtat de P??lva (P??lvamaa)		Comtat de Rapla (Raplamaa)
	Comtat de Saare (Saaremaa)		Comtat de Tartu (Tartumaa)		Comtat de Valga (Valgamaa)		Comtat de Viljandi (Viljandimaa)		Comtat de V??ru (V??rumaa)

A Est??nia ??s dividit en quinze comtats (en estoni??: pl. maakonnad; sg. - maakond), llistats a baix. Un comtat ??s comandado per un governador, indicat p??l govern nacional i que representa el mateix, localment. El seu mandat ??s de cinc anys, aix?? com el del president i t?? com funci?? b??sica, fer la connexi?? entre els departaments del seu estat i les ajuntaments del seu comtat amb el govern nacional^[14].

El principal comtat ??s el de Harju, on est?? localitzada la capital Tallinn i on resideix 38,8% de la poblaci?? d'Estonia^[15]. Altres comtats importants s??n els de P??rnu, Ida-Viru i de Tartu.

[edita] Municipis

Els municipis (en estoni?? omavalitsus) en la Est??nia s??n dividits en rurals i urbans. Per tota la hist??ria d'Est??nia, les divisions de municipis van ser sent modificades. Quan a servitud va ser abolida en el segle XIX, les col??nies rurals van ser formades i van tenir la seva pr??pia organitzaci??, que nom??s va anar oficialment adoptada en el Acte d'Organitzaci?? dels Municipis Rurals (en estoni?? vald).

A constituci?? d'Est??nia no esmenta gens sobre els consells legislatius (assemblees) i el poder executiu, cabent als Actes d'Organitzaci?? dictar aquestes regles. Per als municipis urbans (en estoniano linn), existeixen els districtes i les ciutats. En total existeixen nom??s 34 municipis amb drets de ciutat, mentre existeixen 193 col??nies rurals (la gran majoria amb menys de tres mil habitants).

Cada municipi estoniano compte amb un consell legislatiu, triat per la poblaci?? per tres anys. El consell ??s qui escull els membres de l'??rgan executiu, incloent el cap de l'executiu municipal, tamb?? per a un mandat de tres anys.

[edita] Geografia

Est??nia ??s un pa??s molt pla, amb una altura mitjana de nom??s 50 m, i 318 m d'altura m??xima, a la muntanya Suur Munam??gi, situada a l'extrem sud-oriental. Amb una ??rea de 45.000 km??, Est??nia ??s major que alguns pa??sos europeus com Dinamarca o Su??ssa. Les seves dimensions s'estenen 350 km d'est a oest i 240 km de nord a sud. Les illes oce??niques corresponen a 1/10 del territori de i el nombre d'illes i illots ??s d'unes 1.500, amb dues que s??n prou grosses per formar els seus propis comtats: Saaremaa/??sel i Hiiumaa/D??go, endem??s de les Vormsi/Worms i Muhamaa/Moon, mentre els llacs detenen 5%^[16]. S'hi troben uns 1.400 llacs i estanys (alguns de molt petits, tot i que el m??s gran, el llac Peipsi, a la frontera amb R??ssia, t?? 3.555 km??), nombrosos aiguamolls i 3.794 km de litoral mar??tim accidentat per un gran nombre de badies, golfs i estrets. Tamb?? hi ha nombrosos llacs, com el Peips (en rus ??udskoje), Pihkwa (Pskov) i Vortsj??rv. Els boscos cobreixen un 47% de la superf??cie total. Els principals rius del pa??s s??n els Narva, Virgala, Parnu, Poltsamaa, Halliste, Navesti, Pedja, Emajogi, Kunda, Loksa, Jaggovel, Keghel i Fickel.

En contrapartida, a poblaci?? ??s relativament petita. Segons el cens de 2000, nom??s 1.361.242 persones habiten Est??nia, el que d??na una densitat de nom??s 30'2 habitants/km??.

La major ciutat d'Est??nia, i tamb?? capital ??s Tallin, on resideix 1/3 de la poblaci?? (398.434 persones). Altres grans ciutats s??n la universit??ria Tartu (101.140 habitants), la industrial Narva (68.117 persones) i la d'estiueig P??rnu (45.040 persones)^[17]. P??rnu ??s apreciada a l'estiu, degut al seu vent am?? i la temperatura de l'aigua agradable, que acorda bastant amb el litoral mediterrani.

La ciutat gran m??s propera a Tallinn ??s Helsinki, capital de Finl??ndia, que dista 85 quil??metres pel Golf de Finl??ndia. Altres ciutats properes s??n Riga, 307 km, Sant Petersburg, 395 km i Estocolm, 405 km^[18].

[edita] Clima

El clima a Est??nia es divideix entre el oce??nico i el continental. El factor principal que afecta el clima a Est??nia ??s el Oce?? Atl??ntico, principalment a corrent Nord-Atl??ntica, les activitats del qual c??clicas en la parteix nord de l'oce??, provoquen variacions abruptas de temperatures, aix?? com l'aparici?? de vents forts i un gran nivell de precipitaci?? (750 mm/any per al clima mar??tim)^[19].

El principal factor que caracteritza la difer??ncia clim??tica entre el litoral i les planes de l'interior ??s la dist??ncia del Mar B??ltic. En l'hivern, les corrents d'aire mant?? el litoral m??s calent, mentre l'interior queda a prop de 4??C m??s fred. En la primavera aquesta situaci?? inverte, les terres de les planes escalfen m??s r??pid del que les aig??es del Mar B??ltic, mantenint a temperatura en l'interior 3,5??C m??s calenta del que en el litoral, fet que no esdev?? en el estiu.

L'hivern a Est??nia ??s rigor??s, sent la mitjana en Febrer de -9??C, la primavera ??s suau i amb poques pluges. L'estiu ??s relativament calent, la mitjana en Juliol ??s de 16??C, i la tardor ??s llarg i am??.

La temperatura mitja al llarg de l'any a Est??nia queda entre 4,3??C i 6,5??C^[20]. El dia m??s calent de la hist??ria va esdevenir en V??ru, en 11 d'agost de 1992, 36,5??C. El m??s fred va ser de -43,5??C, en J??geva, dia 17 de Gener de 1940.

El clima, en general, a Est??nia ??s humit, amb una mitjana anual de umitat relativa entre 80% i 83%. Aneu, freq??ent, ocorre en 75 a 135 dies per any, cobrint durant tot l'hivern les terres altes de l'interior i arribant, ocasionalment a la brodes costeiras i a la illes com Saaremaa.

Mitjanes de Temperatura i Pluges en Tallinn, Estonia^[21]

Clima
Mes	Mitjana de Lluminositat (hores)	Temperatura ( ??C)				Umitat relativa (%)		Precipitaci?? (mm)
		Mitjana		R??cord
		M??n.	M??x.	M??n.	M??x.	Dia	Nit
Gener	1	-10	-4	-30	5	87	86	39
Febrer	2	-11	-4	-30	3	87	83	30
Mar??	4	-7	0	-25	12	89	77	21
Abril	6	0	7	-13	21	84	66	31
Maig	7	5	14	-3	27	79	63	44
Juny	11	10	19	0	31	72	55	40
Juliol	10	12	20	5	29	79	59	68
Agost	8	11	19	2	31	85	64	78
Setembre	5	9	15	-3	28	87	69	71
Octubre	2	4	10	-7	19	89	79	68
Novembre	1	-1	3	-21	11	90	86	56
Desembre	0	-7	-1	-25	7	88	87	39

Gr??fic mostrant la variaci?? de temperatura i pluges al llarg de l'any, en la ciutat de Tallinn, amb clima mar??tim. L'alta umidade relativa de l'aire i la inexistencia d'un per??ode sense pluges s??n les caracter??stiques del clima estoniano.

[edita] Relleu

Est??nia est?? localitzada al nord de la Europa, limitant-se al nord amb el Golf de la Finl??ndia, en la Illa de Vaindloo (59?? 49??? 17??? N 26?? 21??? 31??? ICoordenades: 59?? 49??? 17??? N 26?? 21??? 31??? I), i al sud amb a Letonia, pro??sme a la M??niste, V??rumaa (57?? 30??? 33??? N 26?? 37??? 00??? ICoordenades: 57?? 30??? 33??? N 26?? 37??? 00??? I). A oest ofereix-si amb el Mar B??ltic, a la Illa de Nootamaa (58?? 19??? 20??? N 21?? 45??? 51??? ICoordenades: 58?? 19??? 20??? N 21?? 45??? 51??? I) i en el vas llegir el punt extrem ??s Narva, Anada-Virumaa (59?? 22??? 13??? N 28?? 12??? 36??? ICoordenades: 59?? 22??? 13??? N 28?? 12??? 36??? I), en la divisa amb a R??ssia.

La majoria del territori es localitza entre 75 i 100 m per sobre del nivell del mar, sent el punt m??s alt el Munti Munam??gi a 317 m. Els planaltos ocupen pr??cticament tot el territori del sud, mentre les planes (majorit??ries en gaireb?? meitat del territori) s??n trobades en l'oest.

S??n en les planas que es troben els llacs estonians, en tal quantitat que ocupen 4,7% del territori. El territori estoniano pot ser dividit, llavors, en quatre bacias: Llac Peipsi (38%), Golf de la Finl??ndia (21%), Golf de Riga (32%) i les illes de l'Oest d'Est??nia (9%). Del llac Peipsi al Golf de la Finl??ndia corre el major i m??s important riu d'Est??nia, el Narva. Per?? nom??s el Emaj??gi ??s naveg??vel. Altres rius importants s??n el P??rnu, Pirita, Ahja i el V??handu.

En tot el territori es pot trobar a prop d'1 200 llacs, resultants del degelo del Mar B??ltic en la fi de la Era del gel, i gran part es troba en els planaltos del Sud, en Vaaremaa i una mica en Pandivere. M??s complexos de llacs poden ser trobats al llarg de tot el territori. En la gran majoria s??n llacs petits, sent considerats grans nom??s el Peipsi i el V??rtsj??rv, i nom??s 42 tenen m??s del que 1 km??. Quant a la profunditat la majoria tampoc passa de 20 m. El m??s profund ??s el R??uge Suurj??rv amb 38 m de profunditat.

El s??l f??rtil d'aquesta regi?? va contribuir per al surgimento de grans florestas, de naturalesa boreal com les florestas russes i fin??s, importants per a l'economia del pa??s, en part basada en la fusta.

[edita] Economia

Article principal: Economia d'Est??nia.

M??s del 67% del PIB estoni?? deriva del Sector de Serveis, 28% de la Ind??stria i a prop de 5% del sector prim??rio, incloent a agricultura. El sector de serveis pr??cticament no existia en l'Era Sovi??tica, i va obtenir un incre??ble i r??pid creixement en l'inici dels anys 1990. Avui, la ind??stria ??s qui passa per un bon moment i creix la taxes superiors a la de serveis.

Els sectors m??s importants de la Economia a Est??nia s??n: Ind??stria de Processament (18%); Imm??bils i Negocis(16,5%);Transport, Armazenamento i Comunicacions(15%); Comer??(14%); Govern, Educaci?? i Saludi (13%), Construcci?? Civil (7%) i a Agricultura suma nom??s 3% de l'economia.

El PIB d'Est??nia, en 2006, va quedar en 26,85 bili??ns de d??lars, amb un creixement de l'11,4% de 2005. El Poder de Compravenda per c??pita ??s d'US$ 20.300 d??lars i el nivell de atur ??s de nom??s 4,5%. El nivell de inversi?? arriba a 32,4% del PIB i a deute p??blic no passa del 3,6% del PIB^[22].

Els principals productes agr??coles s??n: batata, vegetais, peixos i llet. Quant als sectors de la ind??stria estoniana, que va cr??ixer 8% en 2006, els principals s??n els de enginyeria, electr??nica, fusta i derivats, t??xtil, TU i telecomunicacions^[23].

Exportaci??

Est??nia exporta 2/3 de tot el que produeix, sent d'aquests 1/3 nom??s en serveis, principalment Turisme. En 2006, les exportacions d'Est??nia van sumar 9,68 bilh????s de d??lars, tenint com principals productes d'exportaci?? i principals companys^[24].

Principals companys comercials d'Est??nia^[25]

Exportaci??
Pa??s		Principals productes d'exportaci??
	Finl??ndia	M??quines i Equipaments(47%); Fusta bruta; paper i m??bils(18%); Productes per a la Ind??stria El??ctrica(11%).
	Su??cia	M??quines i equipaments(36%); Fusta bruta, paper i m??bils(21%); Productes per a la ind??stria el??ctrica(13%), Vehicles(11%).
	Alemanya	M??quines i equipaments(38%); Fusta bruta, paper i m??bils(30%); Productes aliment??cios(8%).
	Letonia	Vehicles; Qu??mics; Metalls; M??quines i equipaments.
	Lituania	Productes aliment??cios; Vehicles; Qu??mics; Metalls; M??quines i equipaments.
	R??ssia	M??quines i equipaments; Productes aliment??cios, Vehicles.

Importaci??

Hi ha una gran variedade d'importacions: m??quines i equipaments, combustible, metalls, fusta, robes, aliments, aparells electr??nics, aquests tres ??ltims gaireb?? no s??n produ??ts a Est??nia, llavors s??n productes forts de importaci??.

La majoria de les importacions ve de la Uni?? Europea, especialment de la Finl??ndia (19,7%), a causa del gran nombre d'empreses fin??s instal??lades en terres estonians. Com principals companys s'ha tamb?? a Alemanya (13,9%) i a Su??cia (8,9%). De la R??ssia (9,2%) i de la ??sia C??ntrica, importants companys tamb??, v??nen suprimentos per a ferrovias, combustible i algod??o.

Per?? els altres dos pa??sos b??lticos s??n qui subministren la majoria dels productes importats a Est??nia. A Litu??nia (6%) subministra combustible, qu??mics i productes aliment??cios(inclusivament tabac). De la Letonia (4,7%) ve productes de enginyeria, qu??mics i equipaments per a a ind??stria aliment??cia.

De les importacions que van sumar 12,03 bili??ns de d??lars en 2006, generant aix?? un d??ficit de la balan??a comercial d'1,9 bili??ns de d??lars, la majoria ??s de m??quines i equipaments (33%), productes qu??mics (11%), t??xteis (10,3%), aliments (9,4%) i suprimentos per a ferrovias (8,9%)^[26].

[edita] Demografia

Els indicadors econ??mics i socials d'Est??nia v??nen fent-se millor els ??ltims anys per a la poblaci?? estoniana. La taxa de atur va caure del 10,3% de la P.E.A en 2002 per a 5,9% en el primer trimestre de 2007^[27]. A esperan??a de vida ??s de 67,3 anys per als homes i de 78,14 anys per a les dones^[28]. El nivell de fertilidade ??s d'1.55 fills per dona(2006)^[29], a baix de l'indicat pela ONU que ??s de 2,1 fills per dona, i la taxa de mortalitat infantil ??s de nom??s 4,4 cada 1000 nascuts vius, considerat extremadament baix en els padr??ns internacionals^[30]. Les taxes de inflaci?? v??nen mantenint-se estables, en un patamar del 4,0%^[31].

Per?? els ??ltims anys ve observant-se un decr??scimo en la poblaci??, alguna cosa entorn de nom??s 0,5%, fet que va ser observat tamb?? durant molts anys en altres pa??sos de la Europa com Alemanya i Hongria. El no creixement poblacional estoni?? podr?? portar alguns malef??cios al pa??s com la p??rdua de m?? d'obra, i envelleciment de la Poblaci?? Econ??micament Activa.

[edita] Etnicidade

Els estonians, com un grup ??tnic, s??n un poble f??nic. Del total d'1,3 mili?? de persones que parlen l'estoni??, aproximadament 70% ??s format per la poblaci?? d'??tnia estoni??.

Per circumst??ncies pol??tiques i hist??riques, la composici?? ??tnica del territori estoni?? ha variat for??a, sobretot en els darrers cinquanta anys, ja que els sovi??tics potenciaren l'emigraci?? de russos i altres eslaus per minvar l'element estoni??. Aix?? s???ha capgirat des que ??s un estat independent.

La primera i la segona generacions d'immigrants de diverses parts de l'exUni?? Sovi??tica (principalment de la R??ssia) constitueixen la major part dels 30% restants. D'entre les minories ??tniques, es destaca la russa, localitzada predominantemente en la capital, (Tallinn), i en les ??rees urbanes industrials del nordeste d'Est??nia (condado d'Anada-Viru). Hi ha tamb?? un petit grup de descendents de fin??s, principalment de la Ingermanland (??ngria).

L???element estoni?? ??s for??a predominant al camp (on ??s el 90 % dels efectius), mentre que a les ciutats el percentatge baixa al 56 %), mentre que el rus (que arriba al 35 % a les ciutats) no arriba al 5 % al camp. Una altra ??tnia nadiua del pa??s s??n els v??tics o chudes, que parla una llengua ugrofinesa, que eren uns 5.148 el 1848, per?? baixaren a un miler el 1914 i a uns 30 el 1970. Actualment s??n gaireb?? integrats entre els estonians. Darrerament han estat reconeguts com a minoria regional els v??ros, que viuen al Comtat de V??ru i que parlen una llengua semblant a la dels estonians.

Una part significativa de natius Germano-b??lticos va deixar Est??nia durant el comen??ament de la d??cada de 1920, despr??s que van esdevenir reformes agr??ries i fins i tot desapropriaci??ns en el pa??s. Per?? la majoria dels Germano-b??lticos va deixar el pa??s a la fi de 1939, despr??s que a Alemanya Nazista i a Uni?? de les Rep??bliques Socialistes Sovi??tiques, per interm??dio del Pacte Molotov-Ribbentrop, van concordar a col??locar Est??nia dintre de la 'esfera d'influ??ncia' sovi??tica. Hist??ricament, gran part del nord-oest del litoral i illes d'Est??nia havia estat poblada per una poblaci?? ??tnicamente de suecs natius cridada de rannarootslased ("suecs del litoral"), la majoria del qual va fugir per a Su??cia en 1944, escapant de l'avan?? de l'Ex??rcit Sovi??tic. Solament alguns centenars van romandre a Est??nia.

D'acord amb informacions publicades per l'Institut Estoniano d'Estad??stica en 2006, la poblaci?? d'Est??nia era constitu??da dels seg??ents grups ??tnics^[32]:

Composici?? ??tnica d'Est??nia

Etnicitat	Poblaci??	% do total
Estonians	923.908	68,56
Russos	345.168	25,67
Altres nacionalitats[33]	77.509	5,88

[edita] Religi??

D'acord amb de m??s recent investigaci?? d'opini?? p??blica del Eurostat, en 2005^[34], nom??s 16% dels ciutadans estonians van respondre que "Creuen que existeixi un D??u", mentre que 54% van respondre que "Creuen que existeixi algun tipus d'esperit o for??a vital" i 26% que "No creuen que existeixi qualsevol tipus d'esperit, D??u, o for??a vital". Aix??, segons la investigaci??, faria dels estonians el poble menys religi??s d'entre els llavors 25 membres de la Uni?? Europea. Hist??ricament, per??, Est??nia va ser un baluart del Luteranisme a causa de la seva forta connexi?? amb els pa??sos n??rdics. Durant el per??ode de russificaci??, molts camperols van ser convertits a l'Esgl??sia Ortodoxa, per?? pocs van romandre despr??s de caiguda dels czares en 1917 i la llei de llibertat religiosa de 1920.

Pel que fa a la religi?? del pa??s, els estonians s??n majorit??riament luterans o evang??lics (el 13,7 % de la poblaci??), aix?? com els letons, finlandesos i alemanys. Els eslaus (russos, ucra??nesos i bielorussos) s??n de religi?? ortodoxa (el 19,9 % de practicants el 1998), i apart hi ha uns 5.100 cat??lics (principalment polonesos i alemanys), 3.000 musulmans (els t??tars) i 2.500 jueus.

[edita] Idiomes

La llengua oficial del pa??s ??s a estoni??, una llengua fi-ugric que ??s ??ntimamente connectada al fin??s. Va ser influenciada p??l alemany i com el fin??s posseeix moltes paraules sueques. A llengua russa ??s tamb?? molt emprada, com la seva segona llengua, per un grup d'estonianos format per persones entre trenta i setanta anys d'edat, a causa del rus haver estat ensenyat compulsoriamente com la segona llengua del pa??s durant a era sovi??tica. Molts joves estonians saben parlar el angl??s, despr??s de l'hagin apr??s com la seva primera llengua estrangera. Alguns russos residents a Est??nia no parlen el estoni??, per?? molts d'aquells que van romandre despr??s de caiguda de la Uni?? Sovi??tica van comen??ar a aprendre-ho^[35].

[edita] Cultura

[edita] Arquitetura

En tots els anys de domini dels diversos pobles (germ??nicos, suecs i russos), a arquitetura estoniana va sofrir diverses influ??ncies. La s??ndrome d'aquestes influ??ncies - la r??bia, la por, la humilha????o - van donar caracter??stiques interessants a l'arquitetura dels seus monuments, fent el G??tic Estoniano, ??nic d'entre les arquiteturas g??tiques del nord. I els altres estils s??n reflectits, d'una forma suau i tranquil???la, entre esgl??sies medievais, detalls renascentistas, castells barrocs, cases cl??ssiques i vilas en Art Nouveau.

Com s??mbols arquitet??nicos nacionals s'ha la medieval Tallinn, la barroca Narva, la cl??ssica ciutat universit??ria de Tartu i, P??rnu, una ciutat litor??nea amb arquitetura de la d??cada de 1930.

Hotel en P??rnu. Arquitetura t??pica de la d??cada de 1930.

L'Esgl??sia de Sant Olavo en Tallinn.

A Universitat de Tartu.

[edita] Teatre

La hist??ria del teatre a Est??nia ??s centen??ria. Va comen??ar, professionalment, en 1906 amb el director Karl Menning en Tartu. Setmanes despr??s, en Tallinn, Theodor Altermann i Paul Pinna comen??aven el teatre professional en la capital. Despr??s d'aix?? uns altres grans noms del teatre estoniano van sorgir com Voldemar Panso, Evald Hermak??la i Priit Pedajas.

Dintre d'aquesta curta hist??ria, el teatre va mobilitzar moltes persones, fet que la va fer b?? acess??vel per a la majoria de la poblaci??. Existeixen una ??pera Nacional, vuit Teatres nacionals, tres Teatres municipals i 10 teatres privats, en les cinc grans ciutats estonianas, a m??s d'incomptables escoles de teatre amador escampades pel pa??s. Dintre de la hist??ria del teatre, ha tres grans esdeveniments: El surgimento del teatre professional en 1906; el profissionalismo en 1950, associat a Voldemar Panso; i la innovaci?? en el teatre, a la fi de la d??cada de 60, que va donar mitjos expressivos al teatre, les conseq????ncies del qual s??n sentides fins a avui.

[edita] Literatura

Des dels primers relats estonianos en el segle XVII, a literatura sempre va prendre una adre??a semblant amb el que la resta de la Europa passava. Aquesta orientaci?? occidental va ser afirmada amb la utilitzaci?? del alfabet llat??, resultat de la cristianizaci?? i despr??s per la reforma. La literatura a Est??nia va tenir diverses utilitats, com difondre a llengua estoniana pel pa??s, la divulgaci??n de les idees de la independ??ncia del poble estoniano i la literatura pr??piament dita.

Des del creixement del sentiment de naci?? del poble estoniano en el segle XIX, diversos escriptors nacionalistes van sorgir i van escriure textos memor??veis com el ??pico Kalevipoeg (El fill de Kalev) per Friedrich Reinhold Kreutzwald, evidentment influenciado p??l Romanticisme alemany. Al costat de Kreutzwald lluitava la poetisa patri??tico-rom??ntica Lydia Koidula. Per?? els esfor??os d'aquest incipiente nacionalisme van ser fallits pela russificaci?? d'Est??nia, a partir de 1880.

El primer realista va ser Juhan Liiv, autor de K??mme lugu (Deu hist??ries). Per?? la renovaci?? liter??ria va ser realitzada per Eduard Vilde, que durant la seva llarga vida va canviar diverses vegades d'estil, quedant, no obstant aix??, fidel al nacionalisme estoniano i al socialisme revolucionari. La seva obra principal ??s el roman?? M??ek??la piimamees (M??ek??la, el leiteiro). Vilde va ser un dels fundadors del moviment Noor-Eesti (Jove Est??nia), al com van pert??nyer Anton Hansen Tammsaare Tode ja oigus (Veritat i just??cia) i Gustav Suits Lapse s??nd (Naixement d'un nen), les dues majors figures de la literatura estoniana.

El poema Toomas ja Mai (Toomas i Mai) de Villem Gr??nthal-Ridala i tres llargs poemes de August Annist tamb?? formen part d'aquest per??ode, a m??s del poeta Friedebert Tuglas, que va evolucionar del Realisme per a un neo-romanticisme fant??stic. Aquesta evoluci?? del moviment renovador va provocar l'oposici?? de Vilde, que va indicar nous models en l'estranger. La poetisa Marie Under va adherir, en H????l varjust (Veus de les ombres), al Expressionismo alemany. El romancista August Gailit va crear, seguint models russos, a prosa moderna. Kalju Lepik va practicar el Surrealisme. Finalment, l'establiment del r??gim sovi??tic va fer v??ncer el Realisme socialista, els representants principals del qual s??n Karl Ristikivi i August Jakobson^[36].

[edita] Deporti

Durant molts anys, Est??nia va cedir els seus atletes a altres pa??sos. Primer a la R??ssia (1900-1912) i despr??s a la Uni?? Sovi??tica (1948-1988), per?? quan va participar dels Jocs Ol??mpics sota la seva bandera va portar 8 medalles de or, 7 de plata i 14 de bronze. Ens jocs d'hivern, Est??nia va participar de menys edicions (7) per?? va ser m??s eficient, portant m??s medalles d'or, 4 en el total, contra nom??s 1 de plata i 1 de bronze.

El major atleta ol??mpic d'Est??nia ??s l'esquiador Andrus Veerpalu. Ell t?? tres medalles, dues d'or i una de plata, en Salt Lake City 2002 i Tor?? 2006. En el ciclisme, el m??s notable ??s Jaan Kirsipuu que va guanyar diverses etapes de la Tour de Fran??a. Marko Asmer ??s el l??der actual del campionat de automobilismo brit??nic de F??rmula 3, i el favorit al t??tol, sent el primer pilot estoniano a pilotar un F??rmula 1, en proves per a a Williams en 2003.

En el futbol, Est??nia no t?? equip expressivo internacionalment, i seva selecci?? mai s'ha classificat per a una Copa del M??n de Futbol o Eurocopa. La seva millor campanya va ser en les Eliminat??ries de la Eurocopa 2000, quan va aconseguir 3 vict??ries, i va acabar en 3.?? en la clau que tenia Rep??blica Txeca i Esc??cia. El m??s conegut futbolista estoni?? ??s Valeri Karpin, que va resoldre tutear pela selecci?? russa.

[edita] Cultura popular

El folklore popular a Est??nia ve de molts segles abans de les primeres ocupacions en el segle XIII. Els primers grans influenciadores van ser els finlandesos, que per la seva proximitat amb el norte^[37] i amb la lengua^[38], van promoure una aproximaci?? cultural^[39]. El primer gran impacte estranger va oc??rrer quan els cat??lics van arribar a Est??nia el segle XIII, i van intentar suprimir a cultura pag?? en virtut de la cristiana. El que va oc??rrer va ser la barreja d'aquestes cultures, el que va fer al llarg dels anys sorgir la cultura del poble estoniano.

Durant el segle XVIII, amb la populariza????o de la llengua estoniana pel poble, i en el segle XIX amb el fort sentiment nacionalista que sorgia, a cultura popular es va assentar com predominant pel poble. Moltes can??ons antigues van ser ressuscitades i altres creades. Elements de la religi?? pag?? ressurgiram d'entre el poble i s'atrelaram a l'elements de la religi?? cristiana^[40]. Antigament eren fets sacrificis d'animals i persones per als d??us pag????s, per a haver-hi bones cultures d'aliments i una bona vida. Aquest element va quedar en el passat, a causa de la modernitzaci?? no permetre aix?? entre les persones de la ciutat, per?? les bruixes, mags i dimonis van tenir una visi?? diferent en la cultura estoniana, ells eren aliats per a portar el b??, diferent de la predicada pel cristianisme.

[edita] Gastronomia

A cuina d'Est??nia va ser influenciada al llarg dels segles pels seus tradicionals i m??s poderosos ve??ns. A Dinamarca, Alemanya, Su??cia, Pol??nia i R??ssia van arribar a governar tot o part del seu territori, per?? la caracter??stica principal de la gastronomia local ??s el seu origen camperola.

La major part dels estonians era d'origen rural abans de l'??ltim segle i quan el menjar es feia escassa, ells necessitaven ser inventivos conservant i aprofitant al m??xim la poca carn que disposaven. M??s tard, quan a urbanizaci?? va quedar m??s intensa, a causa de la industrializaci?? del pa??s, els tipus m??s comuns de carns i batatas fregides es van fer el padr??o, com en el restant de la Europa.

??s a dir el que probablement ser?? trobat ens card??pios dels bars locals avui dia, juntament amb una porci?? de sauerkraut.

Feli??ment, no obstant aix??, les receptes estonianas m??s exclusives encara s??n preparades en moltes fam??lies i servides en diversos restaurants al voltant de Tallinn. Entre els pratos tradicionals estan: Marineeritud angerjas, enguia marinada, servida fregeixi; Keel hernestega, un altre aperitiu servit fred l'ingredient principal del qual ??s llengua; S??lt, carn de porc cozida en gel??ia. La gel??ia ??s feta fervendo la carn de porc desossada, de vegades els peus o el cap. ??S feta freq??entment en grans quantitats i despr??s emmagatzemada en gerros; Verivorst (morcela), ??s un omplert (o embotit) sense carn, emplenat principalment amb sang coagulado i arr??s, de mem??ria fosca caracter??stica. ??S un prato estoniano molt t??pic de hivern i de la nit de Natal. ??S servit acompanyat d'una gel??ia vermella de fruits silvestres; Mulgikapsad, chucrute guisat amb carn de porc, servit amb batatas cozidas; Silgusoust, esp??cie de arenque petit del mar B??ltico amb toucinho en el creme de llet; Karask, un bolo semblant al pa de cevada; Kali, una beguda fermentada lleugerament alco??lica i adocicada feta de pa negre o de centeio.

[edita] Refer??ncies

Portal UE	Uni?? Europea (UE)
Estats membre: Alemanya | ??ustria | B??lgica | Bulg??ria | Dinamarca | Eslov??quia | Eslov??nia | Espanya | Est??nia | Finl??ndia | Fran??a | Gr??cia | Hongria | Irlanda | It??lia | Let??nia | Litu??nia | Luxemburg | Malta | Pa??sos Baixos | Pol??nia | Portugal | Regne Unit | Romania | Su??cia | Rep??blica Txeca | Xipre
Estats candidats a ingressar-hi que ja han encetat negociacions: Cro??cia | Turquia
Estats candidats a ingressar-hi: Rep??blica de Maced??nia (FYROM)
Estats potencialment candidats: Alb??nia | B??snia i Hercegovina | Kosovo | Montenegro | S??rbia

Estats d'Europa
Alb??nia | Alemanya | Andorra | Arm??nia2 | ??ustria | Azerbaidjan1 | B??lgica | Bielor??ssia | B??snia i Hercegovina | Bulg??ria | Ciutat del Vatic?? | Cro??cia | Dinamarca | Eslov??quia | Eslov??nia | Espanya | Est??nia | Finl??ndia | Fran??a | Ge??rgia1 | Gr??cia | Hongria | Irlanda | Isl??ndia | It??lia | Kazakhstan1 | Kosovo | Let??nia | Liechtenstein | Litu??nia | Luxemburg | Malta | Mold??via | M??naco | Montenegro | Noruega | Pa??sos Baixos | Pol??nia | Portugal | Regne Unit | Rep??blica de Maced??nia (FYROM) | Rep??blica Txeca | Romania | R??ssia1 | San Marino | S??rbia | Su??cia | Su??ssa | Turquia1 | Ucra??na | Xipre2
1. Estat parcialment a l'??sia. 2. Estat geogr??ficament a l'??sia, per?? sovint considerat part d'Europa per raons hist??riques i culturals.

Pobles de parla ugrofinesa
Pobles fino-p??rmics: Est??nia - Finl??ndia - Car??lia - Lap??nia - Mar?? El - Mord??via - Udm??rtia - Rep??blica de Komi - V??psia - Liv??nia - V??tia - Ingrians - V??ros P??bles ??grics Hongria - Kh??ntia-M??nsia