Luteranisme
De Viquipèdia
El luteranisme és una denominació protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes per Martí Luter, un sacerdot catòlic que volia reformar les pràctiques i les doctrines de l'Església el segle XVI. Per això, el començament del luteranisme és el començament de la branca protestant del cristianisme.
L'inici simbòlic del luteranisme, i per conseqüència de la Reforma Protestant, va ser el 31 d'octubre, 1517, data en la qual el professor Martí Luter va clavar un escrit amb 95 tesis (declaracions) relacionades amb els dogmes i les pràctiques catòliques sobre la porta de l'Església de Tots els Sants (una pràctica comuna per a convidar a altres professors als debats universitaris), al costat del castell de Wittenberg, Saxònia (Alemanya).
El luteranisme, doctrina de Luter, es basa principalment en el principi que la justificació és el fruit de la gràcia de Déu en nosaltres rebut només per la fe (sola gratia, sola fides), en una interpretació no ortodoxa, sinó nominalista, segons la qual els éssers no es poden definir, només es distingeixen segons la seua obra. Creu que la justícia original va ser connatural en Adam, però que amb el seu pecat original va corrompre intrínsecament la seua pròpia naturalesa i la dels seus descendents, de manera que l'home ja no és capaç, ara, de fer cap obra bona, perquè va decaure la seua raó i va deixar d'existir el lliure albir: l'home ja no és responsable des seus actes; està dominat, a més, per la concupiscència, la qual és sempre pecaminosa. L'home caigut és inguarible, fins i tot per Déu. La redempció és extrínseca a nosaltres, ja que va ser realitzada per Crist, que es va posar en lloc nostre per a pagar la pena dels nostres pecats a la Justícia divina. La justificació es realitza de manera positiva, imputant la santedat i els mèrits a Crist, i de manera negativa, cobrint Crist els nostres pecats, no destruint-los. L'únic acte bo que pot fer l'home és el de al fe fiducial, és a dir, que creu cegament en la possibilitat de la misericòrdia de Déu. Per a Luter, els sagraments no tenen raó de ser: només conserva el baptisme, la penitència subjectiva entre Déu i l'home i el Sopar, en el qual la presència de Crist en el pa i en el vi (impanació) es produeix per la consagració i per la fe dels fidels. L'Església com a institució jeràrquica és pura obra humana i l'única font de veritat és la Sagrada Escriptura, interpretada individualment sota la il·luminació divina. Nega les indulgències, el purgatori, la intervenció dels sants i la validesa de les oracions per als difunts. L'Església catòlica va convocar el Concili de Trento per a estudiar els problemes en els dogmes de fe plantejats per Luter.
Un altre element, secundari, del luteranisme va ser la invitació feta als prínceps cristians alemanys perquè ocupessin el lloc dels bisbes amb l'objecte de dur a terme al Reforma, la qual cosa va portar al complet domini de l'Estat sobre l'Església i, finalment, a l'absorció de l'Església en l'Estat.
Martí Luter (1483-1546) va ser un teòleg i reformador alemany. El 1505, preocupat per la seua salvació, va entrar a l'orde dels agustins, on va ser ordenat sacerdot el 1507. A la Universitat de Wittemberg es va dedicar a l'estudi de les Sagrades Escriptures entre 1508 i 1510, en què va marxar a Roma. Els abusos i defectes de la Cúria van influir en ell. Va interpretar el text de sant Pau "sereu salvats per la gràcia i per la fe" de manera que les bones obres no serveixen per a res, sinó que només ens justifica la fe en Crist. Va reaccionar contra les indulgències que es feien a Alemanya per a recollir fons per a construir la basílica de sant Pere, va manar posar el 1517 les seues 95 tesis en llatí a les portes de la catedral de Wittemberg, cosa que va motivar l'inici de la Reforma -el luteranisme-. La seua intenció no era provocar un cisma, sinó lluitar contra els abusos i errors. Invitat a retractar-se per la butlla Exurge, la va cremar a la plaça de Wittemberg, i va ser condemnat pel Papa. Des d'aleshores va publicar els seus escrits bàsics que van servir de fonament de l'Església reformada: exhorta el poble alemany a fer-se conscient per a salvar l'Església i la pàtria, a oposar-se al poder papal, a l'exclusivitat de la interpretació de la Sagrada Escriptura per part del clero, al dret del Papa de convocar un Concili Universal; exigeix la reforma de la Cúria Pontifícia, la supressió del celibat dels capellans i no admet més sagraments que el Bateig i el Sopar, però retirant-li el caràcter de sacrifici. No admet la transsubstanciació, sinó la impanació. El 1521 va rebre la butlla papal d'excomunicació definitiva i, per no retractar-se, es va recloure al castell de Wartburg, on va començar la traducció de la Bíblia, que va acabar el 1534.
El 1522 va introduir reformes al culte de la nova Església. El 1525 va trencar amb l'humanisme d'Erasme de Rotterdam i va combatre els moviments anabaptistes. Es va casar amb l'exmonja Caterina Bora. Als anys següents es va dedicar a a l'organització de la litúrgia de la seua Església i va resumir la seua doctrina en dos catecismes, els Articles d'Esmalcalda i la Confessió d'Augsburg. Roma encara va intentar que es retractés, però ell va contestar amb virulentes diatribes contra el Papat.
L'església catòlica va contraatacar amb el Concili de Trento i la Contrareforma.
