Celibat
De Viquipèdia
El celibat és l'estat d’una persona que no és casada a l'edat en què hom ho sol ésser. També s'utilitza per referir-se a l'abstinència sexual, independentment de l'estat civil. En el budisme i en el cristianisme el celibat ha arrelat fermament com a mode de vida institucionalitzat.
En el budisme va lligat a l'ideal de deslliurar-se de les passions per assolir el nirvana. Celibat i virginitat arrelaren en el cristianisme per obra, sobretot, de Pau. El primer tractament canònic es dóna al concili provincial d'Elvira, el 306. Als dos segles següents tres papes establiren successivament les primeres lleis, les quals portaren a la prohibició d’ordenar homes casats.
El Codi de Dret Canònic del 1983 manté aquesta prohibició, però admet la possibilitat d’ordenar diaques homes casats en el cas del diaconat permanent. Les esglésies orientals han mantingut una disciplina diferent: en el concili in Trullo, hom establí que sacerdots i diaques poden casar-se abans d’ésser ordenats, no ja després; els bisbes, per altra part, han d’ésser cèlibes.
Les esglésies reformades no s’oposen al matrimoni dels eclesiàstics. El celibat s’estén també als ordes religiosos que independentment de l'ordenació formulen un vot particular.
