[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Fórmula 1 - Viquipèdia

Fórmula 1

De Viquipèdia

Per a l'esdeveniment en curs vegeu Temporada 2008 de Fórmula 1.


Portal Portal sobre la F1
Una cursa de Fórmula 1
Una cursa de Fórmula 1

La Fórmula 1 (F1) és la disciplina d'automobilisme més prestigiosa de la Fédération Internationale de l'Automobile (FIA), entitat governant de l'automobilisme mundial. Els participants disputen curses de Formula 1 seguint una "Formula" o reglamentació establerta pels òrgans reguladors de la competició d'obligat compliment per a tots els participants. Les curses són disputades en circuits o excepcionalment en circuits urbans i els resultats de cadascuna d'aquestes curses es combinen per tal de determinar el resultat als dos campionats que composen la categoria, els anomenats Campionat del Món de Pilots i Campionat del Món de Constructors.

En l'actualitat l'esport és seguit de forma massiva per televisió, milions d'espectadors de més de 200 països solen seguir aquestes curses. Part de la espectacularitat de l'esport la posa la velocitat dels cotxes que pot arribar a ser major de 300 km/h i també la elevada velocitat de pas per corba (de fet la més alta de totes les especialitats d'automobilisme). No obstant el rendiment del cotxe depèn clarament de l'electrònica, l'aerodinàmica, la suspensió i els pneumàtics així que un pilot que no sigui a l'equip encertat en el moment oportú ho té complicat per a guanyar el campionat. La reglamentació de la Fórmula 1 pateix canvis any rere any[1] aconseguint adaptar-se a les noves evolucions tecnològiques introduïdes pels equips i millorant contínuament la seguretat. Per exemple hi ha hagut diferents tipus de motors des dels d'1.5 litres als de 4.5 litres. La màxima potència aconseguida ha estat al voltant de 1200 cavalls als anys 80 durant la època en que s'usaven motors turbo.

El centre tradicional de la Fórmula 1 és Europa, no obstant es corren curses a altres països del món com Bahrain, Brasil, Canadà, Estats Units, Malàisia, Turquia o Xina. La popularitat de l'esport i en conseqüència els interessos econòmics generats han estat l'origen de grans disputes entre els organitzadors i els equips que posaren en perill la continuïtat de la categoria fins la signatura i posteriors renovacions del Pacte de la Concòrdia.


Taula de continguts

[edita] Història

La Fórmula 1 té les seves arrels als Gran Premis europeus disputats durant la segona i tercera dècada del segle XX. La "fórmula" com hem comentat era un conjunt de regles que els vehicles dels participants havien de complir. Després de la segona guerra mundial es va arribar a un nou acord per a aquesta fórmula que es va anomenar com Fórmula 1, d'aquí prové el nom de la categoria.

El Campionat del Món de pilots no va ser formalitzat fins l'any 1947 i oficialment la primera cursa vàlida per a un Campionat del món de pilots va ser el Gran Premi de Gran Bretanya del 1950 disputat al Circuit de Silverstone. El Campionat de Constructors es va crear l'any 1958 i es varen disputar campionats nacionals seguint la mateixa fórmula a Sud-àfrica i a Anglaterra els anys 60 i 70. A causa dels costos creixents de la competició les curses no oficials per al campionat varen desaparèixer, l'última va ser l'any 1983.


[edita] Professionalització (1950–1980)

En aquella època la organització de les curses era molt menys formal, gairebé amateur, i era habitual que els pílots canviessin de vehicle durant la cursa si el seu cap d'equip ho necessitava. El primer campionat va ser guanyat per l'italià Giuseppe Farina amb Alfa Romeo l'any 1950 després de batre al seu company d'equip Juan Manuel Fangio. Tot i així, després Fangio va arribar a guanyar fins a 5 campionats del món els anys 1951, 1954, 1955. 1956 i 1957. Fangio és recordat com el gran dominador de la primera dècada de la categoria.

Juan Manuel Fangio va ser campió amb aquest Alfa Romeo 159 l'any 1951.
Juan Manuel Fangio va ser campió amb aquest Alfa Romeo 159 l'any 1951.

Mica en mica durant els anys 60 i 70 la categoria va anar agafant forma i els equips van començar a fer recerca. Principalment es va començar a estudiar l'aerodinàmica dels vehicles, en concret l'anomenat efecte terra, que aconseguia que els vehicles poguessin elevar considerablement la seva velocitat de pas per corba.

Durant els últims anys d'aquesta època la formació de la Fédération Internationale du Sport Automobile (FISA) l'any 1979 va acabar desembocant en un enfrontament entre la FISA i la FOCA en la que el president de la FISA (Jean Marie Balestre) va enfrontar-se contínuament amb l'Associació de Constructors de la Fórmula 1 (FOCA) a causa dels drets televisius de la categoria.


[edita] Era V10(1980-2005)

  • Popularitat(1981–1999)

L'any 1981 es va signar el primer Pacte de la Concòrdia, un contracte entre els equips per tal de repartir-se els beneficis obtinguts a través dels drets televisius. Aquest acord va posar fi a la coneguda guerra entre la FISA i la FOCA i va contribuir al domini econòmic que té Bernie Ecclestone en l'esport.

La FIA va prohibir els efectes de terra l'any 1983 en una època en que dominaven els motors turbo que tenien una potència d'uns 700 cavalls. L'any 1986 els cotxes turbo arribaren als 1100 cavalls (i fins i tot a 1400 cavalls en règims de qualificació), els cotxes van ser els més potents de la història. Per tal de reduir la velocitat la FIA va limitar la capacitat del diposit de gasolina l'any 1984 i va decidir finalment prohibir els motors turbo l'any 1989.

L'arribada de grans pilots a la categoria va fer que la popularitat cresques arreu del món. Entre d'altres seran recordats els duels entre Ayrton Senna i Alain Prost o els de Michael Schumacher i Mika Hakinnen. De fet la mort d'Ayrton Senna l'any 1994 al circuit d'Imola va ser un punt d'inflexió en la seguretat que ha anat millorant a passos gegants des de llavors.

  • La era Ferrari(2000-2004)

Al principi del segle XXI l'alemany Michael Schumacher pilotant per la Scuderia Ferrari va trencar tots els records absoluts establerts a la categoria incloent els 5 campionats del món de Juan Manuel Fangio, el record de victòries d'Alain Prost i el record de pole position d'Ayrton Senna. [2]

  • La mediatització a Espanya(2005)

Per tal de reduir els costos de la categoria la FIA va prohibir els motors V10 de cara al 2006. Així l'any 2005, any del primer campionat del món de Fernando Alonso amb l'equip Renault i de la popularització de l'esport a Espanya va ser també l'últim any dels motors V10 a la categoria.

Amb l'aparició de Fernando Alonso i els bons resultats que obté es crea a Espanya un corrent de simpàtia envers la F1, que porta a un moviment anomenat alonsomania.


[edita] La era V8 (2006-actualitat)

L'any 2006 a causa de les noves regulacions de la FIA la majoria d'equips van desenvolupar motors V8 . Fernando Alonso va ser campió també en l'any 2006 i amb 25 anys és el doble campió més jove per davant de Michael Schumacher que va assolir aquesta fita amb 26 anys.


El 2007 va estar un any ple de novetats, la retirada de Michael Schumacher va portar Kimi Raikkönen a la Ferrari, on fa equip amb Felipe Massa. Aquí Kimi va guanyar el campionat de pilots i el de constructors.

Fernando Alonso va passar a l'equip McLaren en busca de nous reptes i com a company té Lewis Hamilton qui va destacar com el millor debutant de la història de la categoria amb 9 podis consecutius, tot i que al final de la temporada i desprès d'un fi de campionat catastròfic per ell va acabar perdent el títol de campió del món que ja tenia gairebé assegurat ja que a falta de dues curses (20 punts) portava 18 punts d'avantatge a Kimi.

Fernando Alonso ha decidit tornar a Renault per la temporada 2008.


[edita] Fets històrics

Si el campionat del món de Fórmula 1 pren cos el 1950, la disciplina remunta, de fet, molt més lluny:


[edita] Organització

L'esport és regulat per la Fédération Internationale de l'Automobile (FIA) situada a la Plaça de la Concòrdia de París i que actualment presideix Max Mosley. Els drets comercials de la competició són gestionats pel Formula One Group presidit per Bernie Ecclestone i que actualment té com a accionista majoritari el grup Alpha Prema .

[edita] Organismes

  • La FIA (Federació Internacional de l'Automòbil), presidida per Max Mosley i amb seu a la Plaça de la Concòrdia de París s'encarrega de la direcció tècnica i esportiva i per tant determina la reglamentació i les sancions.
  • La FOA (Formula One Association), presidida per Bernie Ecclestone, organitza les curses.
  • La FOM (Formula One Management), presidida també per Bernie Ecclestone s'ocupa de la part comercial especialment dels drets de difusió televisiva.

[edita] Reglamentació

David Coulthard al volant del seu McLaren
David Coulthard al volant del seu McLaren
Vegeu Reglament de la Fórmula 1

[edita] Seguretat

Els circuits de Fórmula 1 disposen dels darrers equipaments en matèria de seguretat i confort. Això no ha estat sempre cert i nombrosos drames van ser conseqüència directe d'aquestes mancances. A causa d'això la llista de Pilots de Fórmula 1 morts en accident arriba fins als 27 membres havent-hi entre elles la del 3 cops campió del món Ayrton Senna al Gran Premi de San Marino de 1994, que és de moment, l'últim dels pilots morts en accident.

Avui en dia, en canvi, cada centímetre quadrat d'un circuit és estrictament reglamentat en gran part degut a les accions i peticions realitzades tant per part de Sir Jackie Stewart com per l'Associació de pilots (GPDA). El Circuit de Catalunya, ja des de la seva creació, ha estat un dels circuits més segurs del campionat[3] però en canvi altres circuits més antics han hagut d'adaptar el seu traçat per tal d'oferir les màximes garanties als pilots. No obstant el Gran Premi de Mònaco suposa una excepció a les exigents regles en matèries de seguretat[4] però el glamour que envolta aquesta cursa ha aconseguit que es mantingui al calendari any rere any.


[edita] Estadístiques

[edita] Grans Premis disputats

Des de la temporada 1950, la Fórmula 1 ha conegut 35 Grans Premis diferents disputats sobre els cinc continents (36 a partir d'aquesta temporada).

D'aquests GP, 18 són els actius actualment a la temporada 2008, els altres han passat de moda, no eren viables econòmicament o continuen la seva existència fora de la Fórmula 1, com el de les 500 milles d’Indianàpolis.

El primer mundial de F1 va començar el 13 de maig de 1950 amb la disputa del GP de Gran Bretanya que va tenir lloc a Silverstone amb la victòria de l'italià Nino Farina conduint un Alfa Romeo.

Els GP que es disputen aquesta temporada ( 2008 ) son:

  • GP de Fórmula 1 del 2008


  • GP de Fórmula 1 ja desapareguts


[edita] Campionat del Món de constructors

Disputat a partir de la temporada 1958.

Llista d'escuderies que hi han pres part.


[edita] Rècords de títols per constructor


[edita] Llista de campions

Any Escuderia Pilots Punts
1958 Vanwall Stirling Moss, Tony Brooks, Stuart Lewis-Evans 48
1959 Cooper-Climax Jack Brabham, Stirling Moss, Maurice Trintignant 40
1960 Cooper-Climax Jack Brabham, Bruce McLaren, Tony Brooks 48
1961 Ferrari Phil Hill, Wolfgang Von Trips, Richie Ginther 40
1962 BRM Graham Hill, Richie Ginther 42
1963 Lotus-Climax Jim Clark, Trevor Taylor 54
1964 Ferrari John Surtees, Lorenzo Bandini 45
1965 Lotus-Climax Jim Clark, Mike Spence 54
1966 Brabham-Repco Jack Brabham, Dennis Hulme 42
1967 Brabham-Repco Jack Brabham, Dennis Hulme 67
1968 Lotus-Ford Graham Hill, Jim Clark, Jackie Oliver 62
1969 Matra-Ford Jackie Stewart, Jean-Pierre Beltoise, Johnny Servoz-Gavin 66
1970 Lotus-Ford Jochen Rindt, Emerson Fittipaldi, Reine Wisell 59
1971 Tyrell-Ford Jackie Stewart, François Cevert 73
1972 Lotus-Ford Emerson Fittipaldi, Dave Wolker, Reine Wisell 61
1973 Lotus-Ford Emerson Fittipaldi, Ronnie Peterson 92
1974 McLaren-Ford Emerson Fittipaldi, Dennis Hulme 73
1975 Ferrari Niki Lauda, Clay Regazzoni 72,5
1976 Ferrari Niki Lauda, Clay Regazzoni, Carlos Reutemann 83
1977 Ferrari Niki Lauda, Carlos Reutemann, Gilles Villeneuve 95
1978 Lotus Cars-Ford Mario Andretti, Ronnie Peterson, Jean-Pierre Jarier 86
1979 Ferrari Jody Schekter, Gilles Villeneuve 113
1980 Williams-Ford Alan Jones, Carlos Reutemann 120
1981 Williams-Ford Alan Jones, Carlos Reutemann 95
1982 Ferrari Didier Pironi, Gilles Villeneuve, René Arnoux 74
1983 Ferrari René Arnoux, Patrick Tambay 89
1984 McLaren-TAG-Porsche Niki Lauda, Alain Prost 143,5
1985 McLaren-TAG-Porsche Alain Prost, Niki Lauda, John Watson 90
1986 Williams-Honda Nelson Piquet, Nigel Mansell 141
1987 Williams-Honda Nelson Piquet, Nigel Mansell, Riccardo Patrese 137
1988 McLaren-Honda Ayrton Senna, Alain Prost 199
1989 McLaren-Honda Alain Prost, Ayrton Senna 141
1990 McLaren-Honda Ayrton Senna, Gerhard Berger 141
1991 McLaren-Honda Ayrton Senna, Gerhard Berger 139
1992 Williams-Renault Nigel Mansell, Riccardo Patrese 164
1993 Williams-Renault Alain Prost, Damon Hill 168
1994 Williams-Renault Ayrton Senna, Damon Hill, Nigel Mansell 118
1995 Benetton-Renault Michael Schumacher, Johnny Herbert 137
1996 Williams-Renault Damon Hill, Jacques Villeneuve 175
1997 Williams-Renault Jacques Villeneuve, Heinz-Harald Frentzen 123
1998 McLaren-Mercedes Mika Häkkinen, David Coulthard 156
1999 Ferrari Michael Schumacher, Eddie Irvine, Mika Salo 128
2000 Ferrari Michael Schumacher, Rubens Barrichello 170
2001 Ferrari Michael Schumacher, Rubens Barrichello 179
2002 Ferrari Michael Schumacher, Rubens Barrichello 221
2003 Ferrari Michael Schumacher, Rubens Barrichello 158
2004 Ferrari Michael Schumacher, Rubens Barrichello 262
2005 Renault Fernando Alonso , Giancarlo Fisichella 191
2006 Renault Fernando Alonso , Giancarlo Fisichella 206
2007 Ferrari Kimi Raikonen , Felipe Massa 204

|2009 |align="center"|Ferrari |Fernando Alonso , Hamilton muerto |204 |- |}

[edita] Rècords de títols per pilot


[edita] Campionat del món de pilots

Disputat a partir de 1950.

Any Pilot Nac. Equip Xasis Motor Poles Vict. Pod. VRp. Pun. Dif.
1950 Giuseppe Farina Itàlia Alfa Romeo Alfetta
158		 Alfa Romeo 2 3 3 3 30 3
1951 Juan Manuel Fangio Argentina Alfa Romeo Alfetta
158		 Alfa Romeo 4 3 5 5 31 6
1952 Alberto Ascari Itàlia Ferrari 500 F2 Ferrari 5 6 6 6 36 12
1953 Alberto Ascari Itàlia Ferrari 500 F2 Ferrari 6 5 5 4 34.5 6.5
1954 Juan Manuel Fangio Argentina Maserati,
Mercedes		 250 F,
W196		 Maserati,
Mercedes-Benz		 5 6 7 3 42 16.9
1955 Juan Manuel Fangio Argentina Mercedes W196 Mercedes-Benz 3 4 5 3 40 16.5
1956 Juan Manuel Fangio Argentina Ferrari L-F D50 Ferrari 6 3 5 4 30 3
1957 Juan Manuel Fangio Argentina Maserati 250 F Maserati 4 4 6 2 40 15
1958 Mike Hawthorn Gran Bretanya Ferrari Dino 246 Ferrari 4 1 7 5 42 1
1959 Jack Brabham Austràlia Cooper* T51 F2 Climax 1 2 5 2 31 4
1960 Jack Brabham Austràlia Cooper* T53 F2 Climax 3 5 5 3 43 9
1961 Phil Hill Estats Units Ferrari* Dino 156 Ferrari 5 2 6 2 34 1
1962 Graham Hill Gran Bretanya BRM* P578 BRM 1 4 6 3 42 12
1963 Jim Clark Gran Bretanya Lotus* 25 Climax 7 7 9 6 54 21
1964 John Surtees Gran Bretanya Ferrari* 158 Ferrari 2 2 6 2 40 1
1965 Jim Clark Gran Bretanya Lotus* 33 Climax 6 6 6 6 54 14
1966 Jack Brabham Austràlia Brabham* BT19,
BT20		 Repco 3 4 5 1 42 14
1967 Denny Hulme Nova Zelanda Brabham* BT20,
BT24		 Repco 0 2 8 2 51 5
1968 Graham Hill Gran Bretanya Lotus* 49,
49B		 Ford 2 3 6 0 48 12
1969 Jackie Stewart Gran Bretanya Matra* MS80 Ford 1 6 7 6 63 26
1970 Jochen Rindt Austria Lotus* 49C,
72		 Ford 3 5 5 1 45 5
1971 Jackie Stewart Gran Bretanya Tyrrell* 01,
03		 Ford 6 6 7 3 62 29
1972 Emerson Fittipaldi Brasil Lotus* 72D Ford 3 5 8 0 61 16
1973 Jackie Stewart Gran Bretanya Tyrrell 05,
06		 Ford 3 5 8 1 71 16
1974 Emerson Fittipaldi Brasil McLaren* M23 Ford 2 3 7 0 55 3
1975 Niki Lauda Austria Ferrari* 312 B3,
312 T		 Ferrari 9 5 8 2 64.5 19.5
1976 James Hunt Gran Bretanya McLaren M23B Ford 8 6 8 2 69 1
1977 Niki Lauda Austria Ferrari* 312 T2 Ferrari 2 3 10 3 72 17
1978 Mario Andretti Estats Units Lotus* 79 Ford 8 6 7 3 64 13
1979 Jody Scheckter Sudàfrica Ferrari* 312 T4 Ferrari 1 3 6 0 51 4
1980 Alan Jones Austràlia Williams* FW07B Ford 3 5 10 5 67 13
1981 Nelson Piquet Brasil Brabham BT49C Ford 4 3 7 1 50 1
1982 Keke Rosberg Finlàndia Williams FW07C,
FW08		 Ford 1 1 6 0 44 5
1983 Nelson Piquet Brasil Brabham BT52,
BT52B		 BMW 1 3 8 4 59 2
1984 Niki Lauda Austria McLaren* MP4/2 TAG Porsche 0 5 9 5 72 0.5
1985 Alain Prost França McLaren* MP4/2 TAG Porsche 2 5 11 5 73 20
1986 Alain Prost França McLaren MP4/2C TAG Porsche 1 4 11 2 72 2
1987 Nelson Piquet Brasil Williams* FW11B Honda 4 3 11 4 73 12
1988 Ayrton Senna Brasil McLaren* MP4/4 Honda 13 8 11 3 90 3
1989 Alain Prost França McLaren* MP4/5 Honda 2 4 11 5 76 7
1990 Ayrton Senna Brasil McLaren* MP4/5B Honda 10 6 11 2 78 7
1991 Ayrton Senna Brasil McLaren* MP4/6 Honda 8 7 12 2 96 24
1992 Nigel Mansell Gran Bretanya Williams* FW14B Renault 14 9 12 8 108 52
1993 Alain Prost França Williams* FW15C Renault 13 7 12 6 99 26
1994 Michael Schumacher Alemanya Benetton B194 Ford 6 8 10 8 92 1
1995 Michael Schumacher Alemanya Benetton* B195 Renault 4 9 11 8 102 33
1996 Damon Hill Gran Bretanya Williams* FW18 Renault 9 8 10 5 97 19
1997 Jacques Villeneuve Canadà Williams* FW19 Renault 10 7 8 3 81 39
1998 Mika Häkkinen Finlàndia McLaren* MP4/13 Mercedes 9 8 11 6 100 14
1999 Mika Häkkinen Finlàndia McLaren MP4/14 Mercedes 11 5 10 6 76 2
2000 Michael Schumacher Alemanya Ferrari* F2000 Ferrari 9 9 12 2 108 19
2001 Michael Schumacher Alemanya Ferrari* F2001 Ferrari 11 9 14 3 123 58
2002 Michael Schumacher Alemanya Ferrari* F2002 Ferrari 7 11 17 7 144 67
2003 Michael Schumacher Alemanya Ferrari* F2003-GA Ferrari 5 6 8 5 93 2
2004 Michael Schumacher Alemanya Ferrari* F2004 Ferrari 8 13 15 10 148 34
2005 Fernando Alonso Espanya Renault* R25 Renault 6 7 15 2 133 21
2006 Fernando Alonso Espanya Renault* R26 Renault 6 7 14 5 134 13
2007 Kimi Räikkönen Finlàndia Ferrari* F2007 Ferrari 3 6 12 6 110 1
  • Llegenda
Nac. = Nacionalitat; Poles = Primeres Posicions d' Arrancada; Vict. = Victòries; Pod. = Podis; VRp. = Voltes Ràpides; Dif. = Punts de diferència amb el segon; * = Indica que l'equip també ha guanyat el titol del Campionat del món de Constructors que es disputa desde 1958.


[edita] Altres Estadístiques

[edita] Llistes

[edita] Rècords de la F1

[edita] Temporada 2008

Calendari, resultats i classificació de la Temporada 2008 de Fórmula 1

[edita] Referències

  1. ↑ Novetats al Reglament de la F1 per la temporada 2007(anglès)
  2. ↑ Schumacher fa història (anglès)
  3. ↑ Últimes millores en termes de seguretat al Circuit de Catalunya.
  4. ↑ Ralf: Mònaco no és segur


[edita] Enllaços externs

Podeu trobar més informació en
els projectes germans de Wikimedia:
Commons
 Commons.
Commons
 [{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons].
Viccionari
 [[wikt:{{{Viccionari}}}|Viccionari]].
Viquidites
 [[q:{{{Viquidites}}}|Viquidites]].
Viquiespècies
 [{{localurl:Wikispecies:{{{Viquiespècies}}}|uselang=ca}} Viquiespècies].
Viquillibres
 [[b:{{{Viquillibres}}}|Viquillibres]].
Viquinotícies.
Viquitexts
 [[s:{{{Viquitexts}}}|Viquitexts]].
Viquiversitat
 [[:en:v:{{{Viquiversitat}}}|Viquiversitat]].