Vanwall

De Viquipèdia

Vanwall va ser una escuderia automobilística present a la Fórmula 1 a la dècada dels anys 1950. El nom Vanwall neix de la combinació del nom del seu propietari Tony Vandervell i del producte més conegut de les seves empreses: juntes per bastidors (thinwall bearings).

Tony Vandervell inicialment va recolzar l’equip British Racing Motors, també conegut per BRM, que va participar en varies competicions amb versions modificades de cotxes Ferrari sota el nom de "Thinwall Special".

Els primers cotxes Vanwall es van denominar Vanwall Specials i van ser construïts per adaptar-se a les regles de la Fórmula 1 de 1954. El xassís fou dissenyat per Owen Maddock i construït per Cooper Car Company.

Els motors de dos litres van ser dissenyats per l’enginyer de Norton Leo Kuzmicki, y eren essencialment dos motors de motos Norton de 500cc convertits en un únic motor. L’enginy fou presentat al Gran Premi de Gran Bretanya de 1954. El desenvolupament va continuar fins que es va obtenir un motor de 2,5 litres. Vanwall va córrer dos anys seguits sense gaire èxit. Aquesta època es va acabar quan es va decidir que el xassís no estava a l’alçada del motor i es va contractar el jove dissenyador de cotxes Colin Chapman per millorar el xassís.

Els nous cotxes dissenyats per Chapman (en col·laboració amb Frank Costin, responsable de l’aerodinàmica) es van mostrar competitius al 1956 al guanyar una carrera no valida pel campionat de F1 a Silverstone. A l'any següent (1957), Stirling Moss es va incorporar com a pilot, així com Tony Brooks i Stuart Lewis-Evans. La primera victòria a la Fórmula 1 la van obtenir al Gran Premi d'Itàlia del 1957 i just desprès al Gran Premi de Pescara.

A l’any 1958, l’ equip va guanyar sis curses valides pel campionat, fet que el va convertir en el primer equip en guanyar el campionat de constructors de la Fórmula 1. El campionat de pilots però, fou guanyat per Mike Hawthorn amb nomes un punt d’avantatge amb Stirling Moss. Lamentablement, durant l’última carrera de la temporada al Gran Premi del Marroc del 1958, Lewis-Evans va tenir un greu accident que li va causar la mort pocs dies després.

Aquest fet , junt amb els problemes de salut de Vandervell van fer decaure l’equip i ja no va tornar a guanyar cap més competició.

L’últim Vanwall en competir fou una màquina produïda per a la fórmula intercontinental del 1961. Però el públic ja no es va interessar per la competició, les inversions van minvar del tot i el cotxe ja no va evolucionar més.