Ingrians

De Viquip??dia

Els ingrians s??n un poble f??nic que parla l'ingri??, una llengua uraliana dialecte del finland??s. S???autoanomenen inkeril??inen i inkerin suomalainen 'els Ingrians f??nics' i anomenen la llengua (inkerin) suomen kieli. El nom inkerin suomalaiset comen???? a usar-se en el segle XIX quan sota influ??ncia del luteranisme i dels fil??legs finesos adoptaren el panfinisme. Com que ingri?? vol dir habitant d???Ingermanland, cal diferenciar entre pobles. Inkeroinen i inkerikko vol dir izhorians en fin??s i inkeril??inen primers de tots els Ingrians. La designaci?? prov?? del riu Inkere (Izhora) que potser d??na el nom a tot el pa??s. Els v??tics tamb?? vivien a Ingermanland.

Taula de continguts 1 H??bitat 2 Demografia 3 Hist??ria 3.1 Origen i Edat Mitjana 3.2 Domini suec 3.3 Domini rus 3.4 Pol??tica sovi??tica

[edita] H??bitat

Ingermanland ??s l???antiga ??ngria a l???area del Golf de Finl??ndia, la desembocadura del Neva i Llac Ladoga que fou prov??ncia sueca (en suec: Ingermanland) despr??s de les guerres dels 1570-1595 i 1610-1617. Inclo??a Jaanilinna, Jaama, Kaprio i P??hkin??linna ??? en total 15,000 km??. La seva ??rea s??extenia 200 kil??metres del riu Narva a l'oest del riu Lava a l???est i de nord a sud 130 kil??metres. Del 1710 en????, Ingermanland fou part de Sant Petersburg, del 1914 a Petrograd i del 1927 a Leningrad.

[edita] Demografia

Inicialment depenia de l???emigraci??. Despr??s dels tractats de Stolbovo i K??rde (1617, 1661), pagesos finesos de Savo i Vyborg (Viipuri), foren traslladats a Ingermanland. Aix?? far?? augmentar la poblaci??: el 1656 el percentatge de f??nics a Ingermanlandia era del 41.1 %, el 1671 del 56.9 % i el 1695, 73.8 %. El 1848, P. von Koeppen distingia entre tres grups d???ingrians: savakot de Savo (43,080), ??yr??m??iset d?????yr??p???? a Viipuri (29,243) i suomenmaakkoiset de Finl??ndia (3,746). M??s tard aquests grups es fusionaren com a ingrians. Informes del 1917 mostren que vivien a 761 viles fineses i a 235 viles mixtes. El 1939 els census deixaren de considerar-los una nacionalitat diferent. Tamb?? viuen a la Prov??ncia d'Arkhangelsk, Est??nia, Rep??blica Komi, Sib??ria i altres. Dels 77,079 finesos que vivien a l???URSS el 1919, 20,099 vivien a Car??lia (49.8 % parlaven la llengua nadiua), 16,239 a Leningrad (37.1 % ??dem). Segons el cens del 1989, uns 67,000 finesos vivien a l???URSS, 34.6 % dels quals parlava la llengua materna finesa. Els finesos de Leningrad viuen als districtes Gatshina (Hatshina), Lomonossov (Oranienbaum) i Vsevolozhk (Keltto). El seu nombre oscil??la en 7.000???8.000. Pertanyen a la ra??a b??ltica oriental, amb caracter??stiques europees, com ulls blaus i p??l ros, per?? s??n m??s baixos i cepats que els estonians, La llengua dels ingrians consisteix en dialectes finesos orientals (els de Savo i sudest d???Ingermanland). Izhori?? i careli en s??n relacionats.

[edita] Hist??ria

[edita] Origen i Edat Mitjana

El nom Ingria, que denota el territori dels izhorians situat vora Watl??ndia, apareix en el s. XII. El m??s recent d???Ingermanland referia del riu Narva fins els marges del Llac Ladoga. Al llarg dels segles s???hi ha fet nombroses guerres entre Su??cia i R??ssia per la missi?? cat??lica o ortodoxa, que nom??s cess?? despr??s dels tractats de P??hkin??saari (Oreshek) i Tartu de 1323 i 1351. La frontera en l???istme de Car??lia deixa v??tics i izhorians en la zona ortodoxa de Novgorod.

[edita] Domini suec

Despr??s de la pau de Stolbovo el 1617, Ingermanland fou un domini de Su??cia. Les lleis sueques hi foren introdu??des per a fer la prov??ncia m??s segura i annexar-la. Els ortodoxos foren obligats a anar als serveis luterans, i la conversi?? els prometia diners i reducci?? de taxes, cosa que no sempre complien. Aleshores potser eren uns 70.000 individus. Ingermanland fou enfeudat a nobles i alts c??rrecs. Llurs servents i treballadors eren reclutats a Finl??ndia i un gran nombre de pagesos hi anaren volunt??riament. Ingermanland fou usada per Su??cia tamb?? com a lloc de deportaci??. El 1641 es va formar una di??cese separada per Ingria, que el 1655 tenia 58 congregacions luteranes, 36 esgl??sies i 42 parr??quies.

[edita] Domini rus

El 1703 Pere I el Gran incorpor?? Ingermanland a l???Imperi Rus. Sant Petersburg, la nova capital de R??ssia, fou fundada en l???antiga Nyen (Nevanlinna) enmig dels territoris de f??nics b??ltics. El 1712 un decret reparteix el terreny entre els colons russos i aparegueren noves viles. La frontera de l???istme de Car??lia datada de la pau de P??hkin??saari marc tamb?? la frontera entre el poder pol??tic, religi?? i llengua. D???entrada, la frontera entre Su??cia i Novgorod separava els Izhorians de finesos i carelians, per?? la frontera de Su??cia i R??ssia despr??s de la Guerra del Nord separ?? els ingrians de la resta de finesos. A mitjans del segle XIX v??tics i izhorians eren fermament assentats en l???esfera cultural russa, per?? no era el cas dels ingrians. L???oppressi?? de la llengua russa fou neutralitzada pel luteranisme i la proximitat de la mare p??tria, Finl??ndia (gran ducat de R??ssia el 1809???1917)

[edita] Pol??tica sovi??tica

Els comunistes sovi??tics intentaren exterminar-los m??s moralment que no pas f??sica. D???antuvi els van fer promeses en el terreny educatiu que s???acompliren d???antuvi. El fin??s fou usat en l???educaci?? i el 1928 districte nacional de Kuivaisi (Toksova) es va formar a la regi?? de Leningrad on hi havia 54 consells nacionals de vila el 1936. El 1928 foren col??lectivitzats violentament. Uns 18,000 foren deportats de Nord d???Ingria a Car??lia de l'Est, ??sia Central i altres llocs, i incorporats a granges col??lectives. Uns 7,000 foren deportats als Urals i a la costa del C??spia el 1935, i 20,000 a Sib??ria i ??sia Central el 1936. Quatre parr??quies de nord d?????ngria foren buidades de finesos, i potser fou un factor de tensi?? que port?? a la guerra amb Finl??ndia el 1939. Totes les esgl??sies i societats religioses foren clausurades el 1932 i totes les activitats culturals i socials foren interrompudes el 1937. El districte nacional de Kuivaisi (Toksova) fou liquidat el 1939. El 1929, almenys 13,000 finesos havien estat assassinats i 37,000 eren exiliats a R??ssia. El 1942, durant el setge de Leningrad, 25,000-30,000 finesos foren deportats a Sib??ria.