Carèlia

De Viquipèdia

Aquest article tracta sobre Carèlia, la terra que habiten els carelians. Vegeu Carèlia (desambiguació) per a d'altres significats.

Actuals divisions polítiques de Carèlia

Mapa que mostra les divisioes tradicionals de Carèlia.

Carèlia és la terra que habiten els carelians. Actualment està dividida entre la República de Carèlia i la província o óblast de Leningrad a Rússia, i Carèlia Meridional i Carèlia Septentrional a Finlàndia.

En carelià, finès i estonià Carelia es diu Karjala; en rus Карелия (Kareliya), i en suec Karelen. Històricamente, parts de Carèlia han format part de Suècia, Nóvgorod i Rússia, i administrativament mai no ha format una àrea unida.

[edita] Història

Suècia i la República de Nóvgorod van lluitar per dominar Carelia i Íngria en el segle XIII. El Tractat de Nöteborg de 1323 va dividir Carèlia entre ambdós països. Vyborg ( carelià: Viipuri) esdevingué la capital de la nova província sueca.

Carèlia passà a formar part de l'Estat de Moscòvia el 1478, quan fou incorporada a Novgorod. Tanmateix, les primers peticions russes de caire colonial no es produiran fins el 1560, quan els russos cercaven una sortida al Mar Bàltic. Pel Tractat de Stolbova del 1617, Rússia hagué de cedir Suècia tot l'istme de Carèlia. Olonets/Aunus, construïda el 1649, esdevingué nou centre administratiu i comercial de Carèlia.

Durant el període de l'imperi suec es va establir el llac Ladoga i el riu Sestra en l' istme d'Aunis com a frontera entre Rússia i Suècia. El Tractat de Nystad de 1721, entre l'Imperi Rus i Suècia, concedia la major part de Carelia a Rússia. En una guerra de revenja, la Guerra dels Barrets, els russos van assolir avançar les seves posicions i dominaren gairebé la totalitat del territori. Després de la conquesta de Finlàndia per Rússia en la Guerra de Finlàndia, parts de les províncies cedides (Antiga Finlàndia) es van incorporar al Gran Ducat de Finlàndia. En 1917 Finlàndia assolir la independència i la frontera es va confirmar mitjançant el Tractat de Tartu de 1920. Després del final de la Guerra Civil Russa, i l'establiment de la Unió Soviètica en 1922, la part russa de Carelia es va convertir en la República Socialista Soviètica Autònoma de Carèlia en 1923.

En 1939 la Unió Soviètica va atacar Finlàndia, comçant la Guerra d'Hivern. Els finesos van combatre amb força èxit en el nord de Carelia, assolint penetrar la Carèlia Blanca. Però en el istme de Carèlia (o istme d'Aunis), les tropes russes van penetrar les defenses finlandeses. Per la Paz de Moscou la major part de la Carèlia finlandesa va ser lliurada a la URSS. Més de 400.000 persones, gairebé el total de la població, va fugir i l'hagueren de reallotjar. En 1941 aprofitant l'atac del Tercer Reich a la URSS, Carèlia fou reconquerida durant tres anys (1941–1944), en els quals també Carèlia Oriental fou ocupada pels finlandesos. En concloure la Segona Guerra Mundial en 1945 la gairebé totalitat de Carelia va ser reincorporada a la URSS, inclosa en la República Federativa Socialista Soviètica de Rússia amb el nom de República Socialista Soviètica Carelo-Finlandes tenint per capital a la ciutat de Petrozadovsk.

El petit sector de Carelia que ha restat en possessió de Finlàndia forma les regions de Carèlia Septentrional, dins la província de Finlàndia Oriental i Carèlia Meridional, dins la província de Finlàndia del Sud.

[edita] Ciutats

Vista de la vella ciutat de Kem' el 1911.

Port de Kem' al Mar Blanc.

República de Carèlia
- Petrozavodsk (Петрозаводск, Petroskoi)
- Medvezhyegorsk (Медвежьегорск, Karhumäki)
- Kalevala (Калевала, Uhtua)
- Kem (Кемь, Vienan Kemi, compara amb Kemi)
- Kostomuksha (Костомукша, Kostamus)
- Kondopoga (Кондопога, Kontupohja)
- Sortavala (Сортавала, Sortavala)
- Segezha (Сегежа, Sekee)
- Unitsa (Уница, Unitsa)
- Pitkyaranta (Питкяранта, Pitkyaranta)
- Olonets (Олонец, Aunus)
Istme de Carèlia
- Vyborg (Выборг, Viipuri/Viborg)
- Priozersk (Приозерск, Käkisalmi/Keksholm)
Carèlia Meridional
- Imatra
- Joutseno
- Lappeenranta (Villmanstrand)
Carèlia Septentrional
- Joensuu
- Kitee
- Lieksa
- Nurmes
- Outokumpu