Imperi Rus
De Viquip??dia
|
|||
 |
|||
| Idioma oficial | rus | ||
| Religi?? | Esgl??sia Ortodoxa Russa | ||
| Capital | Sant Petersburg (Petrograd 1914-1924) | ||
| ??rea | Aprox. 22,400,000 km?? (c. 1900) | ||
| Poblaci?? | Approx 128,200,000 (c. 1897) | ||
| Densitat de poblaci?? | Aprox 5.8/km?? (c. 1900) | ||
| Govern | monarquia autocr??tica | ||
| Cap d???estat | Emperador | ||
| Creaci?? | 22 d'octubre de 1721 | ||
| Col??lapse | 2 de mar?? de 1917 | ||
| Primer Emperador | Pere el Gran | ||
| ??ltim Emperador | Nicolau II | ||
| Moneda | Ruble | ||
| Himne nacional | ????????, ???????? ??????????! (D??u salvi al tsar!) | ||
| Estat precedent | Mosc??via | ||
| Estat successor | Uni?? Sovi??tica | ||
L' Imperi Rus (rus ???????????????????? ??????????????, transliteraci??: Rossiyskaya Imperiya) fou un estat que va existir del 1721 fins la declaraci?? de la rep??blica l'agost del 1917. El seu territori s'estenia, des de l'expansi?? iniciada per Pere I (des del mar B??ltic fins l'Oce?? Pac??fic) fins el regnat de Nicolau II, el darrer tsar, i l'inici de la Revoluci?? Russa de 1917. L'Estat rus fou oficialment nomenat imperi (en rus: ???????????????????? ??????????????) des de 1721 a 1917.
La capital de l'imperi era Sant Petersburg (despr??s de 1914 rebatejada com a Petrograd). Al final del segle XIX el tamany de l'imperi era proper a 22.400.000 km??. D'acord al cens de 1897 la seva poblaci??n era de 128.200.000 persones, tanmateix, la majoria d'ells (93.4 milions) vivien a la R??ssia europea. M??s de 100 diferents grups ??tnics hi vivien plegats (l'??tnia russa era vora el 45% de la poblaci??). Afegits a l'actual territori de R??ssia, el 1917 l'Imperi rus incloia territori dels estats b??ltics, Bielor??ssia, part de Pol??nia (Regne de Pol??nia), Mold??via (Bessar??bia), el Caucas, Finl??ndia la major part d'??sia Central i una part de Turquia (avui les prov??ncies de: Ardahan, Artvin, I??d??r, i Kars). Entre 1732 i 1867 l'Imperi Rus tamb?? incloia Alaska, a l'altra banda de l'Estret de Bering.
En 1914 l'Imperi rus estava dividit en 81 prov??ncies (??blasti) i 20 regions (gubernijas). Vassalls i protectorats de l'imperi inclo??en l'Emirat de Bukhar??, el Khanat de Khiv?? i despr??s de 1914 Tuva.
L'Imperi rus era una monarquia heredit??ria liderada per un emperador autocr??tic (tsar) des de la dinastia Romanov. El cristianisme ortodox era la religi?? oficial de l'imperi i era controlada pel monarca a trav??s del Sagrat Concili. Els habitants de l'imperi eren dividits en estrats (classes) com els dvoryanstvo (noblesa), el clergat, comerciants, cosacs i camperols. Els nadius de Sib??ria i ??sia Central foren enregistrats oficialment com a inorodsty (estrangers). El seu escut d'armes era el gran escut de l'Imperi Rus , i l'himne nacional era ??D??u salvi al Tsar?? (????????, ???????? ??????????) Despr??s d'enderrocar la monarquia tsarista durant la Revoluci?? de Febrer el 1917, R??ssia va ser declarada Rep??blica sota un Govern provisional
Taula de continguts |
[edita] Etimologia
El territori controlat per la Dinastia Romanov a Europa oriental fins el segle XVII s???anomenava "Mosc??via". Abans de la proclamaci?? de l'imperi rus en 1721, es deia popularment "R??ssia" (s.XVII en rus ?????????? o ??????????), aparentment per influ??ncia del grec ?????????? (Rosia), la naci?? eslava que existia abans de l'arribada dels mongols, la Rus (????????). Mentre l'poblaci?? russa sempre va considerar "Rus" un nom per a ells i la seva naci??, alguns moderns intel??lectuals ucra??nesos q??estionen l'exactitud del terme. En l'identificar-se l'ortografia moderna ???????????? (amb c doble) fou oficial des de 1713 (i que no es distingia el 1918 entre ?? i ??, actualment s??, i el rus ??s qui no t?? "i", i l???ucra??n??s si).
[edita] Emperadors
[edita] Hist??ria
Plantilla:Hist??ria de R??ssia
[edita] Pere el Gran i el Gran Imperi Rus
Pere, fill del segon matrimoni del tsar Aleix, fou el primer en ser relegat en pol??tica. Com diverses faccions de la cort van lluitar per a controlar el tron, Aleix fou succe??t pel fill del seu primer matrimoni, Teodor III, un noi malalt??s que va morir en 1682. Com a resultat de la Revolta Streltsy, Pere va ser fet cotsar amb el seu mig germ??, Ivan, per?? la mig-germana de Pere, Sofia, va mantenir el veritable poder. Ella va regnar mentre el jove Pere jugava jocs de guerra i cavalcava a la Caserna alemanya de Moscou. Aquestes experi??ncies el van dur a un fort inter??s en la pr??ctica militar d'occident, particularment en l'enginyeria, artilleria, navegaci?? i construcci?? de vaixells. El 1691, usant tropes que l'havia entrenat durant els seus jocs de guerra, va planejar com destronar Sofia. Quan Ivan V va morir el 1696, Pere esdevingu?? l'??nic tsar.
La Guerra va dominar la major part del seu regnat. Al principi Pere va intentar assegurar les fronteres meridionals dels t??tars i l'Imperi Otom??. Les seves campanyes a un fort en el mar d'Azov van fallar inicialment, per??, despr??s d'embarcar-se amb la seva nova armada dissenyada per ell, Pere va poder capturar l'important fort d'Azov el 1696. Per a continuar amb la guerra contra l'Imperi otom??, Pere va viatjar a Europa a buscar aliats. Va ser el primer tsar en fer aquest viatge. Pere va visitar Brandenburg, els Pa??sos Baixos (en els quals en veure la seva bandera, es va inspirar per a fer un esb??s per a la seva, la qual ser?? usada fins a 1914), Regne Unit, i el Sacre Imperi Rom?? Germ??nic, durant l'anomenada Gran Ambaixada. Pere va aprendre molt i enllist?? centenars d'especialistes t??cnics. L'ambaixada va ser curta per l'intent de Sofia per a reempla??ar-lo en el tron, amb una revolta que va ser aixafada per Pere i els seus seguidors. Com a resultat, aquest tenia centenars de participants morts o torturats, i p??blicament va exposar els seus cossos per a advertir als altres, per la qual cosa va ser considerat ???salvatge???.
Pere va fracassar en la coalici?? europea contra l???Imperi otom??, per?? durant els seus viatges va trobar inter??s a comen??ar una guerra contra Su??cia, un fort poder a Europa del Nord. Veient una oportunitat per a entrar en el Mar B??ltic , Pere va fer la pau amb l'Imperi otom?? el 1700 i despr??s va atac?? als suecs en les seves posicions del port de Narva en el Golf de Finl??ndia. Encara que les tropes del jove rei Carles XII de Su??cia van aixafar l'ex??rcit de Pere, Carles no va seguir la seva vict??ria amb una contraofensiva, i es va enredar en les guerres amb Pol??nia.
Aquesta neglig??ncia va permetre Pere armar un nou ex??rcit, combinant les fortaleses del seu i les d'occident. Quan els dos l??ders es van enfrontar una altra vegada a Poltava en 1709, Pere va derrotar Carles. Quan aquest ??ltim va escapar a territori otom??, Pere va entrar de nou en guerra amb l'Imperi Otom??. El tsar va coincidir a retornar el Port d'Azov als otomans el 1711. La Gran Guerra del Nord, que en ess??ncia va ser a Poltava, va continuar fins a 1721, quan els suecs van decidir signar el Tractat de Nystad. El tractat va permetre retenir els territoris obtinguts per R??ssia: Liv??nia, Est??nia, i ??ngria. Mitjan??ant aquesta expansi?? territorial, Pere va adquirir un enlla?? directe amb Europa Occidental. Despr??s d'aix??, Pere va assumir el paper d'???Emperador??? (??????????????o??) i tsar del Gran Imperi Rus que fou proclamat en 1721.
Pere va aconseguir l'expansi?? de R??ssia i la seva transformaci?? en imperi, sota certes iniciatives majors. Ell va establir les forces navals russes, va reorganitzar l'ex??rcit mitjan??ant el sistema europeu, va organitzar racionalment al govern, i va mobilitzar el finan??ament per als recursos humans. Sota Pere, l'ex??rcit que es va reclutar fou sota condicions de treball per a tota la vida, incloent els oficials de la reialesa, els quals participaven en treballs d'administraci?? civil o militar. En 1722 Pere va introduir la Taula de Rangles que determinava la posici?? o estatus de la persona en el seu servei al tsar, ja sigui plebeu o noblesa. Fins a la gent m??s comuna apareixien en la taula autom??ticament.
La reorganitzaci?? de Pere en l'estructura governamental no va poder ser menys minuciosa. Va reempla??ar als prikazi (bur??crates) amb un cos col??legiat i va crear un senat per a coordinar les pol??tiques del govern. Les reformes de Pere del govern local van tenir pocs assoliments, per?? els seus canvis li van permetre al govern local recol??lectar impostos i mantenir l'ordre. Com part de les reformes del govern, l'Esgl??sia va ser parcialment incorporada a l'estructura administrativa de l'estat. Pere va abolir el Patriarcat i el va reempla??ar amb un cos col??lectiu, el Sant S??node, dirigit per un oficial governamental.
Pere triplic?? els ingressos de la tresoreria estatal amb una quantitat moderada d'impostos. Va imposar la capitaci??, o sondeig d'impostos, en tots els homes excepte clergues i nobles. Tamb?? va gravar amb impostos l'alcohol, sal, i fins i tot per usar barba. Per a proporcionar armes i uniformes als seus soldats, va desenvolupar ind??stries metal??rgiques i t??xtils.
.jpg/200px-Kunstkamera_(Saint-Petersburg).jpg)
Pere volia equipar R??ssia amb tecnologia moderna, institucions i idees. Va dotar d'una educaci?? occidental a tots els nobles, va introduir les seves cridades escoles naturals per a ensenyar escriptura russa i aritm??tica b??sica, va establir una impremta i va fundar l'Acad??mia russa de les Ci??ncies, la qual va ser inaugurada just abans de la seva mort el 1725 i es va convertir en una dels majors institucions de cultura de la R??ssia Imperial. Tamb?? va recomanar que els russos adquirissin roba, gustos per l'art i costums d'occident. El resultat va ser un aprofundiment en l'esquerda cultural entre la noblesa i les masses. La millor il??lustraci?? de l'occidentalizaci?? de Pere, fou la seva ruptura amb les velles tradicions i els seus m??todes occidentals en arquitectura, que el van dur a la construcci?? de la nova capital, Petrograd, el 1703. Situada en la terra nova, aconseguida de la guerra amb Su??cia, en la qual va ser ajudat per Dinamarca-Noruega, Pol??nia-Litu??nia i Sax??nia, en el Golf de Finl??ndia. Encara que Petrograd va assumir la seva occidentalizaci??, aquesta va ser for??ada, per la qual cosa no va poder demostrar la seva individualitat, que Pere tant admirava.
[edita] L'era de de les revolucions en el palau
Pere canvi?? les regles de succesi?? al tro despr??s que exili??s el seu fill, Aleix, que es va oposar a les reformes del seu pare i es present?? com a figura de grups antireformistes. Una nova llei expedida per Pere I proporcionava al tsar la dedisi?? de triar al seu successor, per?? Pere no va fer-ho abans de la seva mort en 1725. En les d??cades que van seguir, l'abs??ncia de regles per a la successi?? deix?? la monarquia oberta a intrigues, complots, i diversos cops d'estat. Des d'ara el factor crucial per a obtenir el tron fou el suport de la gu??rdia elit del palau a Petrograd. Despr??s de la mort de Pere, la seva esposa, Caterina I, va prendre el tron. Per?? quan ella va morir en 1727, el n??t de Pere, Pere II, va ser coronat tsar. En 1730 Pere II va morir de verola, i Anna, filla d'Ivan V, qui va ser cotsar amb Pere, va ascendir al tron. El Suprem Consell Imperial que va col??locar Anna al tron, per??, li va imposar moltes condicions. En la seva lluita contra aquestes restriccions, Anna va haver de donar suport als nobles que temien que l'oligarquia regn??s sobre la autocracia. Aix?? el principi de l'autocr??cia va rebre gran suport en aquest ca??tic conflicte al tron.
Despr??s de s??ries de cops, fou substitu??t per la segona filla de Pere, (r. 1741-1762). Durant el regne d'Elisabet, que fou molt m??s efectiu que el dels seus predecessors immediats, va emergir una "occidentalizaci??" de la cultura russa. Entre els esdeveniments culturals m??s destacats es troba la fundaci?? de la Universitat de Moscou en 1755 i l'Acad??mia de les arts fines en 1757 i l'aparici?? del primer cient??fic i escolar rus, Mikhail Lomonosov.
Durant el regnat dels successors de Pere, R??ssia tingu?? un rol a Europa molt m??s important. Des de 1726 fins 1761, R??ssia fou un aliat d'??ustria contra l'Imperi Otom?? al qual Fran??a de tant en tant don?? suport. En la Guerra de successi?? polonesa (de 1733 a 1735), R??ssia i ??ustria bloquejaren el candidat al tron polon??s. En una costosa Guerra amb l'Imperi Otom?? (1734-1739), R??ssia readquir?? el Port d'Azov. L'abast m??s gran que R??ssia va tenir amb Europa fou en la Guerra dels Set Anys (1756-1763), que es va lluitar en tres continents, entre Fran??a, l'Imperi Brit??nic i nombrosos aliats dels dos b??ndols. En aquesta guerra, R??ssia continu?? la seva alian??a amb ??ustria, per?? ??ustria va canviar a una alian??a amb Fran??a en contra de Pr??ssia. El 1760 les forces russes estaven a les portes de Berl??n. Afortunadament per a Pr??ssia, Elisabet va morir el 1762, i el seu successor, Pere III, va aliar R??ssia amb Pr??ssia per la seva devoci?? al rei prussi?? Frederic el Gran.
Pere III va tenir un regne curt i impopular. Encara que era n??t de Pere el gran, el seu pare era duc de Holstein-Gottorp, per la qual cosa Pere III va ser criat en una fam??lia luterana i els russos el consideraven estranger. No fent-ne cas i sense ocultar el seu concepte de R??ssia, cre?? un gran ressentiment for??ant maniobres militars prussianes en la mil??cia russa, atacant l'Esgl??sia Ortodoxa Russa, i privant R??ssia d'una gran vict??ria que canviaria la hist??ria de R??ssia i del m??n, establint una sobtada alian??a amb Pr??ssia. Fent ??s del seu descontentament i tement per la seva pr??pia posici??, l'esposa de Pere III, Caterina, va deposar al seu marit en un cop d'estat i el seu amant, Alexis Orlov el va matar, i per defecte, el juny de 1762 Caterina la gran es va convertir en Emperadriu de R??ssia.
[edita] Expedicions Oce??niques
Pere I lleg?? la flota russa als seus successors, per??, de Caterina I a Pere III, cap dels emperadors de R??ssia compart?? el seu amor al mar. En les d??cades que van seguir la seva mort en 1725, semblava inconcebible als successors de Pere que una exhibici?? de bucs de guerra fos la millor manera de demostrar el poder i l'al????ria de R??ssia al m??n. Ni era prudent jutjar la flota per a mantenir cap prop??sit immediat, la flota de Pere de trenta naus de la l??nia i els centenars de naus complement??ries; la despesa de guardar aquesta for??a a flotaci?? esgotaria les caixes de l'estat. La Gran Guerra del Nord, que va durar vint-i-un anys, havia servit ja per a esgotar els recursos i la Hisenda russa. Per tant, un per??ode de la reducci?? en despeses en la flota va seguir la mort de Pere i va ser acompanyat per una reducci?? marcada en la construcci?? de noves naus i en els nombres de mariners i oficials. L'escola n??utica i l'acad??mia mar??tima que Pere havia fundat, no obstant aix??, van continuar prosperant. Els seus estudiants i graduats es van preservar real??ant les tradicions de la navegaci?? russa durant el regnat de Pere i dels seus successors. A partir de 1716 a 1719 els russos van navegar en un gran lodia el tram des de Okhotsk a Kamtxatka, en el territori que havia estat explorat per Vladimir Atlasov al final del segle XVII. Els graduats de 1720 de l'Acad??mia Mar??ticam, el navegador geod??sic Ivan Jevreinov i Fiodor Luzhin, exploraren i van fer el mapa de les catorze Illes Kurils.
La informaci?? que portaren esdevindria la base per a l'expedici?? ben coneguda de Vitus Bering. En l'hivern gelat de 1724, Bering arrib?? a Kamtxatka per terra i en vela, en les naus constru??des all??, "al llarg de la terra que condueix al del nord... per a buscar el lloc on aquesta terra ha convergit amb Am??rica... "
L'objecte principal dels navegants russos era trobar un pas de R??ssia a l'??ndia i Xina a trav??s de l'oce?? ??rtic. De 1728 a 1729 Bering naveg?? a trav??s del Pac??fic del nord en el Sant Gabriel (vaixell de Bering). Entumit pel fred vent polar, el Sant Gabriel i el seu equip van passar per l'estret entre ??sia i Am??rica. Aix??, aquesta ruta va ser descoberta per segona vegada. Les descripcions finals del descobriment van ser compilades despr??s pels navegadors Ivan Fiodorov i Mikhail Gvozdev, que van planejar la ruta de la seva exploraci?? el 1732. L'estret en si mateix i el mar al sud d'aquest van ser nomenats en l'honor del capit?? Bering. L'expedici?? de Bering va descobrir i va explorar la ruta de mar entre l'Oce?? Pac??fic i el mar d???Okhotsk via la primera expedici?? en el Canal de Kuril. Bering va registrar curosament per a les generacions futures de cart??grafs el sud-est i les costes del sud-oest de la pen??nsula de Kamtxatka i possiblement van provar d'una vegada per sempre la no exist??ncia de les terres llegend??ries a l'est i al sud de Kamtxatka. Durant la seva primera expedici?? de Kamtxatka Bering no va poder trobar la ruta a Xina i a la ??ndia. Per tant, el 1733 el govern de l'emperadriu Anna I decid?? organitzar una exploraci?? sense precedent de les costes septentrionals de Sib??ria i del lluny?? orient. Bering va ser acompanyat per Alexei Txirikov de l'expedici?? de Sant Gabriel de Kamtxatka. Les altres separacions van ser deixades per a buscar la ruta a Jap?? al llarg de les illes Kurils i per a explorar la costa de l'oce?? ??rtic. La direcci?? general de l'expedici?? va ser confiada al col??legi del Ministeri de marina.
Les naus precisades en les seves expedicions van comen??ar una seq????ncia de descobriments sorprenents. En 1736-1737 l'expedici?? sota el tinent Stefan Maligin va rodejar la pen??nsula de Iamal i va arribar l'estuari del riu Obi. Alhora, l'expedici?? del tinent Dmitri Ovtsin fou enviada m??s lluny cap a l'est, navegant de l'estuari de Obi al Ienissei i despr??s de la costa de la pen??nsula de Gidansk. Els tinents Vasili Prontxishtxev i Hariton Laptev van explorar la costa de la pen??nsula de Taimir i de l???Estuari del Lena. El navegador d'aquesta expedici??, Semion Txeluskin, va descobrir i va descriure l'extremitat nord del continent asi??tic. Finalment, Petr Lasinius i Dmitri Laptev van navegar al llarg del marge siberi?? de l'estuari del Lena al Kolyma. A causa de la seva magnitud, aquest viatge fou anomenat la gran expedici?? del nord. Moltes ??rees geogr??fiques i aig??es van ser nomenades per a honrar els oficials russos del segle XVIII que primer els van explorar: els estrets de Malygin i d???Ovtsin, de la costa de Prontxishtxev, del cap Txeluskin i del mar de Laptev.
En el comen??ament de l'estiu de 1741 dos vaixells, el Sant Pere i el Sant Pau, van sortir del tranquil port de Petravlosk a les illes de Pere i Pau, que havien estat descobertes durant la primera expedici?? de Kamtxatka, i, sota comandament de Bering i de Txirikov, les naus van arribar al continent nord-americ??. Desafortunadament, la segona expedici?? de Kamtxatka era l'??ltima de Bering. En tornar de la costa d'Alaska el seu vaixell Sant Pere va naufragar prop d'una de les illes de Komandorskiye. En aquesta illa, Bering hi va caure malalt i va morir. No obstant aix??, com a resultat de la seva segona expedici?? de Kamtxatka, la costa del nord-oest d'Am??rica va ser explorada tan b?? com les illes Aleutianes i de Komandorskiye, aix?? don?? a R??ssia la possessi?? d'Alaska, que despr??s el 1867 fou venuda als Estats Units. En 1738 les naus de capit?? Martin Spanberg van ser els primers a arribar a les costes del nordest de Sakhalin i de Jap??, en la gran illa de Hokkaido. La informaci?? recollida durant la seva expedici?? va ajudar a la compilaci?? de la porci?? de l'est del mapa general de l'imperi rus, elaborat en 1745.
[edita] Expansi?? Russa sota Caterina II
L'extensi?? imperial del regnat de Caterina II, va portar a l'imperi territoris nous al sud i l'oest; i consolidaci?? interna. Despr??s de la Guerra de Crimea amb l???Imperi Otom?? en 1768, les parts convingudes en el tractat de Kuchuk-Kainarji en 1774. Per aquest tractat, R??ssia va adquirir una connexi?? al Mar Negre, i el Khanat de Crimea esdevingu?? un estat independent dels otomans. En 1783 Catalina va annexar Crimea, ajudant a formular la seg??ent Guerra rus-turca amb l'Imperi Otom??, que va comen??ar en 1787. Per tractat de Jassy en 1792, s???ampli?? R??ssia fins al sud-est, arribant al riu Dnister. Els termes del tractat van baixar for??a els objectius del projecte " grec " reputat de Caterina - l'expulsi?? dels otomans d'Europa i la renovaci?? de l???Imperi Rom?? d'Orient sota control rus. L'imperi otom?? ja no va ser una amena??a seriosa a R??ssia, no obstant aix??, va haver de tolerar un augment de la influ??ncia als Balcans. L'extensi?? que va cap a l'oest de R??ssia baix Catalina va resultar que es repart??s] Pol??nia. Com Pol??nia va arribar a ser cada vegada m??s feble en el segle XVIII, cadascun dels seus ve??ns -- R??ssia, Pr??ssia, i ??ustria - van intentar col??locar al seu propi candidat en el tro polon??s. En 1772 els tres convinguts en una partici?? inicial del territori polon??s, per la qual R??ssia va rebre parts de Bielor??ssia i Liv??nia. Despr??s de la partici??, Pol??nia va iniciar un programa extens de la reforma, que va incloure una constituci?? democr??tica que va alarmar faccions reaccion??ries a Pol??nia i a R??ssia. Usant el perill del radicalisme com a excusa, les tres pot??ncies anul??laren la constituci?? i en 1793 va perdre altra vegada Pol??nia territori. Aquesta vegada R??ssia va obtenir la majoria de Bielor??ssia i Ucra??na a l'oest del riu Dnieper. La partici?? de 1793 va provocar una revolta de moviments anti-russos i anti-prussians a Pol??nia, que va acabar amb la tercera partici?? de 1795. Conseq??entment Pol??nia va desapar??ixer del mapa pol??tic internacional
Encara que el repartiment de Pol??nia va augmentar molt el territori i el prestigi de R??ssia, tamb?? va crear noves dificultats. Perdre Pol??nia com a mitjancer supos?? a R??ssia haver de compartir fronteres amb Pr??ssia i ??ustria. A m??s, l'imperi va arribar a ser m??s heterogeni ??tnicament, ja que va absorbir una gran quantitat d'??tnies, ucra??nesos, bielorrusos, i jueus . Els ucra??nesos i bielorusos, que van treballar sobretot com a serfs, van canviar poc al principi sota jou rus. Els polonesos cat??lics romans no es resignaren a la seva p??rdua d'independ??ncia, i van provar ser dif??cils de controlar, provocant diverses revoltes contra l'ocupaci??. R??ssia havia expulsat els jueus de l'imperi en 1742 i els havia considerat com a poblaci?? estrangera. Un decret de 3 de gener de 1792, va iniciar formalment la zona de l'establiment, que va permetre que els jueus visquessin nom??s en la part occidental de l'imperi, de tal manera fixant l'etapa per a l???Antisemitisme i la discriminaci?? en per??odes posteriors. Alhora, R??ssia va suprimir l'autonomia d'Ucra??na a l'est del Dniper, dels territoris b??ltics, i de les v??ries ??rees Cosaques. Amb la seva ??mfasi d???un imperi uniformement administrat, Caterina presagi?? la pol??tica de russificaci?? que practicarien els seus successors.
Caterina va creure en l'activisme del govern dirigit desenvolupant els recursos de l'imperi i fent la seva administraci?? m??s efica??. Inicialment, va procurar racionalitzar procediments del govern amb lleis. En 1767 va crear la Comissi?? legislativa, dibuixada de nobles, Senyors del Poble, i altres, per a codificar les lleis de R??ssia. Encara que la comissi?? no va formular un nou codi de la llei, La Instrucci?? a la Comissi?? de Caterina va introduir a alguns russos el pensament pol??tic i legal occidental.
Entre els anys 1768 u 1774 en la guerra amb Imperi Otom??, R??ssia va experimentar una agitaci?? social important, la revolta de Pugatxev. En 1773 un Cosac del Don, Jemelian Pugatxev, es declar?? el tsar re-inesperat Pere III. Altres cosacs, diverses tribus turques que sentien el xoc de l'estat centralitzat rus (baixkirs), i treballadors industrials dels Monts Urals, aix?? com els camperols que esperaven escapar a la servitud, van unir-se a la rebel??li??. La preocupaci?? de R??ssia amb la guerra va permetre Pugatxev prendre control d???una banda de l'??rea del Volga, per?? l'ex??rcit regular aixaf?? la rebel??li?? en 1774.
La revolta de Pugatxev va encoratjar la determinaci?? de Caterina per a reorganitzar l'administraci?? provincial de R??ssia. En 1775 ella va dividir R??ssia en prov??ncies i districtes segons estad??stica de la poblaci??. Ella llavors va donar a cada prov??ncia una ampliada administrativa, un policia, i un aparell judicial. Els nobles van haver de servir nom??s un temps al govern central, i molts d'ells van rebre papers significatius a administrar governs provincials. Caterina tamb?? va procurar organitzar la societat en grups socials b?? definits. En 1785 ella va publicar les cartes als nobles i amos del poble. La carta a la noblesa va confirmar l'alliberament dels nobles del servei obligatori i els va donar drets que no igualen la autocr??cia que podrien infringir. La carta a les ciutats va provar ser complicada i en ??ltima inst??ncia menys encertada que la publicada als nobles. Faltava publicar una carta similar per a indicar als camperols, o per a millorar les condicions de la servitud, reformes socials de Catalina deix?? incompletes.
L???occidentalitzaci?? de R??ssia va continuar durant el regnat de Caterina. Un augment en el nombre de llibres i de peri??dics tamb?? va portar endavant discussions intel??lectuals. En 1790 Alexandre Nikolaevitx Raditxev va publicar El Viatge de Sant Petersburg a Moscou, un ferotge atac contra el sistema de servitud i contra la autocr??cia. Caterina, espantada ja per la Revoluci?? francesa, va fer arrestar Radishchev i el va enviar a Sib??ria. Radishtxev va guanyar m??s endavant el reconeixement com a pare del radicalisme rus.
Caterina va fer construir el Palau Pavlovsk per al seu fill Pau, que ??s un Patrimoni Cultural de R??ssia. R??ssia es va convertir en una energia capa?? de competir amb els seus ve??ns europeus a les esferes militars, pol??tiques, i diplom??tiques. L'elit de R??ssia es va convertir en cultural m??s com les elits de pa??sos centrals i d'Europa occidental. L'organitzaci?? de la societat i del sistema del govern, de Pere les grans institucions centrals a l'administraci?? provincial de Catalina, seguira b??sicament sense canvis fins a l'emancipaci?? dels serfs de 1861 i, en alguns aspectes, fins a la caiguda de la monarquia en 1917. Caterina va donar una embranzida cap al sud, incloent l'establiment d???Odesa com a port rus en el Mar Negre, amb la condici?? que la base per al comer?? del gra del segle XIX de R??ssia.
Tot i aquestes realitzacions, l'imperi patia de problemes fonamentals. Una petita ??lit europe??tzada, alienada de la massa de russos ordinaris, va plantejar preguntes sobre la mateixa ess??ncia de la hist??ria, de la cultura, i de la identitat de R??ssia. R??ssia va arribar la seva pre-emin??ncia militar per confian??a en la coerci?? i en una economia basada en la servitud. Encara que el desenvolupament econ??mic de R??ssia fou gaireb?? suficient per a les seves necessitats del segle XVIII, no seguia cap pauta per a la transformaci?? la revoluci?? industrial dels pa??sos occidentals. La temptativa de Caterina en la societat d'organitzaci?? en estats corporatius fou desfeta per la revoluci?? francesa, que va accentuar ciutadania individual. L'extensi?? territorial de R??ssia i la incorporaci?? d'un nombre important de no-russos a l'imperi van fixar l'etapa per al problema futur de les nacionalitats. Finalment, la primera q??esti?? de la servitud i la autocr??cia en els arguments morals presagiaren el conflicte entre l'estat i la intelligentsia que va arribar a ser dominant en el segle dinov??.
Durante el segle XIX, la poblaci?? de R??ssia, els recursos, la diplom??cia internacional, i les forces militars la van fer un dels estats m??s poderosos del m??n, i li permetiren jugar un paper cada cop m??s actiu a Europa, iniciat amb les guerres contra Napole?? Bonaparte, amb grans conseq????ncies per a R??ssia i Europa.
[edita] Guerra i pau a R??ssia, 1796-1825
Caterina II mor?? el 1796, i la succe?? el seu fill Pau (r. 1796-1801). Quan s???assabent?? que la seva mare havia considerat nomenar Alexandre, com a tsar, Pau institu?? una primogenitura en la l??nea masculina com a base per a la successi??. Era una de las reformes que duraven del breu regnat de Pau. Tamb?? va sostenir la Companyia Russo-Americana, que va conduir R??ssia a l??? adquisici?? d??? Alaska.
[edita] Bibliografia recomanada
Eugene Schuyler Turkistan (London) 1876 2 Vols.
|
[edita] Enlla??os externs
- Col??lecci?? de Fotos angl??s
- [http://www.loc.gov/exhibits/empire/ L???Imperi que fou R??ssia angl??s
- Multim??ia de R??ssia castell??
- Revoluci?? russa castell??
- arquitectura russa castell??
- Llibre Roig de l???Imperi rus castell??
- Social relations and cultural categorisation in the memoirs of Finnish guardsmen taking part in the Russo-Turkish war, 1877-1878 angl??s
- Uudenmaan tarkk'ampujapataljoonan upseerit asuivat Karhun korttelissa fin??s
- Mapas de la formaci??n del Imperio Ruso castell??
- Images of the russian emire angl??s
- Ryska imperiet suec
- The Empire that was Russiaangl??s
- Russian Army during the Napoleonic Wars angl??s
- Historia de la fuerza judicial en el Imperio ruso 1825-1856??????????????
- Historia de la fuerza judicial en el Imperio ruso 1857-1879??????????????
- Historia de la fuerza judicial en el Imperio ruso 1880-1904 ??????????????
- Historia de la fuerza judicial en el Imperio ruso 1905-1916 ??????????????
- ???????????????????????? ?????????????? ???? ?????????????? ?????????????? ??????????????????
- ???????? ???????????????? ?????????????????????????????? ??????????????????????????
- Genealog??a, Reyes y Reinos: R??ssia castell??
