Alexandre I de R??ssia
De Viquip??dia
Alexandre I de R??ssia (en rus: ?????????????????? I ????????????????) (Sant Petersburg 1777 - Taganrog 1825). Tsar de R??ssia entre 1801 i 1825, rei de Pol??nia des de 1815 i primer gran duc de Finl??ndia.
Va n??ixer el dia 23 de desembre de 1777 a Sant Petersburg essent fill del futur tsar Pau I de R??ssia i de la duquessa Sofia de W??rttemberg. Alexandre era n??t del tsar Pere III de R??ssia i de la tsarina Caterina II de R??ssia per via paterna; mentre que per via materna era n??t del duc Frederic II Eugeni de W??rttemberg i de la marcgravina Frederica Dorotea de Brandenburg-Schwedt.
Alexandre va succeir el seu pare al tron despr??s que aquest fos assassinat, i va dirigir R??ssia durant el per??ode ca??tic de les Guerres Napole??niques. El seu regnat es divideix en dues gran etapes, mentre que en un primer per??ode intent?? la introducci?? de reformes de car??cter liberal, despr??s de 1815 fou el principal defensor de l'absolutisme a Europa. Referent a la pol??tica exterior, Alexandre increment?? i consolid?? definitivament el poder de R??ssia en el concert internacional. Concretament, sota el seu regnat, R??ssia va conquerir Finl??ndia i part de Pol??nia. Les estranyes contradiccions del seu car??cter converteixen Alexandre en un dels tsars m??s interessants de R??ssia.
[edita] Biografia
Poc despr??s del seu naixement, la seva ??via paterna, la tsarina Caterina la Gran, l'apart?? dels seus pares per tal de guiar personalment la instrucci?? del futur tsar. Algunes veus al??leguen que ella volia proclamar Alexandre com a hereu del tron en detriment del seu pare.
Alexandre fou utilitzat tant per la tsarina com pel tsar??vitx en les seves personals lluites de poder a la Cort. Aquest fet condicion?? de forma important el car??cter d'Alexandre que aviat es convert?? en una persona amb un car??cter dif??cil, amb grans dots per a la manipulaci?? de les persones i amb una facilitat d'exercir el poder remarcable. Educat sota l'atmosfera lliberal de la cort de Caterina, va ser instru??t, per un tutor su??s, Frederic Cesar de Laharpe, en els principis de Rosseau. A part de la formaci?? intel??lectual, Alexandre fou instru??t en els coneixements militars pel Nikolai Saltykov que l'introdu?? en els costums de la noblesa russa.
Inicialment, el jove Alexandre simpatitzava amb els revolucionaris francesos i polonesos. Malgrat tot, aviat s'intu?? que el seu pare li va ensenyar a combinar un te??ric amor per la humanitat amb un despreci pr??ctic per l'home. Aquestes tend??ncies contradict??ries van mantenir-se en el seu car??cter durant tota la seva vida, revelant-se en les fluctuacions de la seva pol??tica, tant interna com exterior.
El 1793 es cas?? amb la princesa Llu??sa de Baden, que nom??s tenia 14 anys en aquell moment. La mort de Caterina, el novembre de 1796, va portar el seu pare, Pau I de R??ssia, al tron. Aviat, el nou tsar es guany?? les enemistats de la noblesa i l'esgl??sia russa que veia amb mals ulls les reformes iniciades pels governs de Pau. Aix??, el tsar fou assassinat el mar?? de 1801. Del seu matrimoni amb Llu??sa de Baden tans sols va tenir dues filles que van morir de petites.
Va establir amistat amb Napole?? Bonaparte per un per??ode de temps molt breu per?? per pressi?? dels nobles i dels familiars, l'alian??a es va trencar i Alexandre es va convertir novament en enemic de Fran??a.
[edita] Arribada al tron
Alexandre I va arribar al tro el 23 de mar?? de 1801 i va ser coronat al Kremlin el 15 de setembre del mateix any 1801. Els historiadors encara debaten sobre el paper que va jugar Alexandre en l'assassinat del seu pare. L'opini?? m??s estesa ??s que ell estava a favor d'aconseguir prendre el tro al seu pare per?? que va insistir en qu?? el seu pare no havia de morir. Al pincipi, de fet, aix?? va exercir una petita influ??ncia en la vida de l'emperador.
El jove tsar estava determinat a reformar el sistema de govern obsolet i centralitzat que Russia tenia. Al mateix temps que retenia per un temps alguns dels vells ministres que havien servit a l'emperador Pau, un dels primers actes del seu regnat va ser el nomenament del Comit?? Privat, tamb?? anomenat ir??nicament "Comite du salut public", format per joves i entusiastes amics seus -Victor Kochubey, Nikolay Novosiltsev, Pavel Stroganov i Adam Jerzy Czartoryski- per donar forma a uns esquemes de reformes internes que pretenien aconseguir l'establiment d'una monarquia constitucional. Alexandre intent?? elaborar una constituci?? i grans pol??tiques lliberals. Tamb?? volia resoldre un altre problema rus -el futur dels serfs. El r??gim va contemplar la possibilitat d'emancipaci?? dels serfs encara que aix?? no es va aconseguir fins el 1861. Russia no estava preparada per a una societat m??s lliberal; i Alexandre, va ser tal com ell mateix va dir, "un feli?? accident" al tron dels tsars. Alexandre es queix?? amargament de l'??estat de barbarisme en qu?? havia quedat el pa??s degut al tr??fic d'homes??.
Alexandre tamb?? es queix?? de la corrupci?? generalitzada i el fet que aquesta l'havia deixat sense homes. En conseq????ncia, hagu?? de cobrir els llocs administratius governamentals amb alemanys i altres estrangers cosa que accentuava la resist??ncia dels vells russos a les reformes. Aquest regnat que havia comen??at amb grans promeses de reformes i que va acabar apretant encara m??s les cadenes que oprimien el poble rus va ser consq????ncia m??s aviat dels defectes del tsar que de la corrupci?? i de l'endarreriment de la manera de viure russa.
El seu amor per la llibertat es va demostrar irreal, tot i semblar sincer. La seva vanitat augmentava al presentar-se davant el m??n com el benefactor del seu poble, per?? al seu te??ric liberalisme s'hi afegia un car??cter aut??crata sense que aix?? li represent??s cap contradicci??.
??Sempre vols instruir-me!??, exclamava davant Derzhavin, el seu ministre de just??cia, ??Per?? jo s??c un emperador aut??crata i ho ser??, i res m??s!??. El pr??ncep Czartoryski va escriure: ??Podria haver acordat graciosament que tothom sigu??s lliure, si cada un escoll??s lliurement ser-ho??.
Malgrat tot el seu temperament, unit a la falta de fermesa dels seus prop??sits, li van fer posposar aquelles mesures els principis de les quals havia recolzat p??blicament.
[edita] Legislaci??
La codificaci?? de les lleis iniciada el 1801 no va acabar de dur-se a terme durant el seu regnat. No es va fer res per solucionar la situaci?? de la pagesia russa. La constituci?? esbossada per Mikhail Speransky i aprovada per l'emperador va quedar sense firma. Alexandre, de fet, va posseir en gran mesura totes les caracter??stiques tir??niques, com la desconfian??a en la capacitat del seu poble per tenir una opini?? independent. Li va faltar tamb?? el primer requisit per ser un sobir?? reformista: la confian??a en la seva gent; i va ser aix?? el que va viciar les reformes que es dugueren a terme. Va experimentar en les prov??ncies perif??riques del seu imperi, i els russos van fer notar amb murmuracions que, no content amb governar mitjan??ant estrangers, ara concedia a Pol??nia, Finl??ndia i les prov??ncies b??ltiques els beneficis que a ells els negava.
| Precedit per: Pau I |
Emperador de R??ssia 1801???1825 |
Succe??t per: Nicolau I |
