[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Nicolau I de Rússia - Viquipèdia

Nicolau I de Rússia

De Viquipèdia

Nicolau I de Rússia
Nicolau I de Rússia

Nicolau I de Rússia (Tsarskoye Selo 1796 - Sant Petersburg 1855). Tsar de Rússia (1825 - 1855 de la dinastia dels Romanov. Descendents seus són el rei Constantí II de Grècia, el rei Carles XVI Gustau de Suècia, el rei Miquel I de Romania, el príncep Felip de Grècia, la reina Sofia d'Espanya o el duc de Kent.

[edita] Infància

Primer fill mascle del tsar Pau I de Rússia i de la princesa Sofia de Württemberg, era nét per línia paterna de la tsarina Caterina II de Rússia i oficialment del seu marit el tsar Pere III de Rússia tot i que la rumorologia afirma que el seu avi era l'amant de la tsarina, Sergi Saltykov. Per línia materna, era nét del duc sobirà Frederic II de Württemberg i de la princesa Frederica Dorotea de Brandenburg-Schwedt.

[edita] Matrimoni i descendència

Es casà amb la princesa Carlota de Prússia, nascuda l'any 1798 a Berlín i morta l'any 1860 a Tsarskoye Selo. Era filla del rei Frederic Guillem III de Prússia i de la mítica princesa Lluïsa de Mecklenburg-Strelitz. Essent néta del rei Frederic Guillem II de Prússia i de la princesa Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel per part de pare, mentre per part de mare ho era del príncep Carles de Mecklenburg-Strelitz i de la princesa Frederica de Hessen-Darmstadt. La parella que s'instal·là a Rússia tingué set fills:

[edita] Tsar de Rússia

Arribà al tron l'any 1825 al succeí al seu germà, el tsar Alexandre I de Rússia mort sense descendència. Des del mateix moment que accedí al tron hagué de fer front a la Revolta dels Decabristes, el 1825, moguda per les societats secretes. Per tal de superar aquest moment decidí buscar suport en la burocràcia; bastí la policia secreta, les bases de l'Estat modern a Rússia i el codi de l'Imperi que fou vigent fins el 1917.

Referent a la seva política exterior, reforçà els vincles amb l'Imperi austríac i amb el Regne de Prússia a través de la constituïda Santa Aliança. Participà en nombroses intervencions exteriors per tal de defensar els valors i règims imperants, destaca la intervenció que féu a Hongria per socórrer a l'Emperador Francesc Josep I d'Àustria de la revolta nacionalista hongaresa en el context de les revolucions nacionals de 1848.

Continuà amb la política expansionista típicament tsarista a costa de l'Imperi otomà. Aquesta ocupació acabà sobtadament amb la derrota russa a la Guerra de Crimea de l'any 1855 - 1856. La voluntat d'ampliació de Rússia es devia als creixents sentiments paneslavistes, a les ànsies imperialistes, i al voluntat messianista (la Santa Rússia) de la població i el govern rus. Aquests afanys feren que el Regne Unit i França socorreguessin l'Imperi otomà provocant la derrota russa a la Guerra de Crimea denotant la debilitat de l'exèrcit rus.

L'any 1830 - 1831 Nicolau I manà a l'exèrcit rus a aixafar la revolta nacionalista polonesa, consolidant l'ocupació russa i anihilant la voluntat nacional polonesa. També reprimí duríssimament les revoltes dels mugics.

Econòmicament inicià tímidament la industrialització de Rússia creant el primer ferrocarril i diverses iniciatives empresarials. També intentà millorar la situació de la servitud a Rússia. Dos fets que l'allunyen o desmitifiques la imatge de revolucionari extrem que se'n té.

Precedit per:
Alexandre I
Emperador de Rússia

18251855
Succeït per:
Alexandre II