Pau I de R??ssia
De Viquip??dia
Pau I de R??ssia (Sant Petersburg 1754 - 1801) fou Tsar de R??ssia des de l'any 1796 i fins l'any 1801, any en qu?? fou assassinat. Membre de la dinastia dels Romanov.
Nascut al Palau d'Estiu de Sant Petersburg l'any 1754, sent fill del tsar Pere III de R??ssia i de la tsarina Caterina II de R??ssia. Malgrat tot, molt s'ha especulat sobre el vertader pare de Pere que s'atribueix a l'amant de Caterina, Sergei Saltykov. Entre d'altres motius que recolzen aquesta tesi hom hi pot trobar els rumors sobre la possible esterilitat del tsar Pere III de R??ssia escampats pels partidaris de Caterina i que pretenia perjudicar els drets din??stics de Pau a la Corona imperial russa.
Durant la seva infantesa fou educat al costat de la seva tia-??via, la tsarina Elisabet I de R??ssia. Aviat don?? proves de ser un vailet intel??ligent i fins i tot atractiu. Arran d'aquesta separaci?? i els fets ocorreguts l'any 1762 la separaci?? entre Pau i la seva pr??pia mare es f??u cada vegada m??s importants i acab?? resultant insalvable. Tot i aix??, aquesta concepci?? de les relacions entre mare i fill es veuen en entredit pels comentaris expressats per lord Buckinghamshire, ambaixador angl??s a la Cort de Sant Petersburg que afirm?? que malgrat els comentaris Caterina pos?? en mans d'excel??lents tutors al seu fill, li proporcion?? un magn??fic casament i li permet?? assistir al Consell d'Estat.
Pau es cas?? l'any 1773 amb la princesa Guillermina de Hessen-Darmstadt, filla del landgrav?? de Hessen-Darmstadt i que assum?? el nom de Nat??lia Alexeievna. Nat??lia mor?? escassos mesos despr??s mentre anava de part, malgrat els esfor??os no s'aconsegu?? salvar a la criatura.
L'any 1776, Pau es cas?? amb la princesa Sofia de W??rttemberg, filla del duc Frederic II Eugeni de W??rttemberg. Sofia era una dona molt activa i que r??pidament s'adapt?? a la pol??tica i a les intrigues de la cort santpetersburguesa. La parella tingu?? els seg??ents fills:
- SM el tsar Alexandre I de R??ssia nat a Sant Petersburg el 1777 i mort el 1825 a Taganrog. Es cas?? amb la princesa Llu??sa de Baden.
- SAI el gran duc Constant?? de R??ssia nat a Tsarskoye Selo el 1779 i mort el 1831 a Vitebsk de colera. Es cas?? en primeres n??pcies amb la princesa Juliana de Sax??nia-Coburg-Saalfeld, i en segones n??pcies amb Joana Grudna-Grudczinska, princesa Lowiczka.
- SAI la gran duquessa Alexandra de R??ssia nada el 1783 a Sant Petersburg i morta el 1801 a Viena. Es cas?? amb l'arxiduc Josep Antoni d'??ustria, palat?? d'Hongria.
- SAI la gran duquessa Helena de R??ssia nada a Sant Petersburg el 1784 i morta el 1803 a Ludwiglust. Es cas?? amb el gran duc Frederic Llu??s de Mecklenburg-Schwerin.
- SAI la gran duquessa Maria de R??ssia nata a Sant Petersburg el 1786 i morta al Belvedere de Weimar el 1859 Es cas?? amb el gran duc Carles Frederic de Sax??nia-Weimar.
- SAI la gran duquessa Caterina de R??ssia, nada a Sant Petersburg el 1788 i morta el 1819 a Stuttgart. Es cas?? amb el duc Jordi d'Oldenburg i en segones n??pcies amb el rei Guillem I de W??rttemberg
- SAI la gran duquessa Olga de R??ssia nascuda el 1782 i morta el 1795 a Sant Petersburg.
- SAI la gran duquessa Anna de R??ssia nada a Sant Petersburg el 1795 i mort a L'Haia el 1865. Es cas?? amb el rei Guillem II dels Pa??sos Baixos.
- SM el tsar Nicolau I de R??ssia nat el 1796 a Tsarskoye Selo i mort el 1855 a Sant Petersburg. Es cas?? amb la princesa Carlota de Pr??ssia.
- SAI el gran duc Miquel de R??ssia nat a Sant Petersburg el 1798 i mort el 1849 a Vars??via. Es cas?? amb la princesa Helena de W??rttemberg.
A partir de 1776 els temors de caure assassinat eren m??s importants, i la creenc??a que la seva mare era darrera dels intents m??s significativa. A mesura que creixeren aquests sospites, Caterina alluny?? de la Cort al seu fill i l'expuls?? del Consell d'Estat.
Durant el bienni 1781 - 1782 la parella es dedic?? a la representaci?? de l'imperi rus a Europa viatjant per la majoria de les corts europees. L'any 1983, Pau reb?? la propietat de Gatchina de mans de la seva mare on hi form?? un esquadr?? de soldats que seguien el model militar prussi??. Anys abans, coincidint amb el naixement del gran duc i futur tsar Alexandre I de R??ssia, Pau reb?? la propietat de Pavlovsk.
Amb la mort de la tsarina Caterina II de R??ssia el dia 5 de novembre de l'any 1796, Pau acced?? al tron de R??ssia amb el nom de Pau I. La primera acci?? que comet?? Pau fou la destrucci?? del testament de Caterina ja que corrien rumors sobre els desitjos de la tsarina d'apartar del tron a Pau per facilitar l'acc??s a Alexandre, fill de Pau i n??t de Caterina. Aquestes pors contribu??ren en la publicaci?? de les Lleis Paulines les quals establiren principis estrictes de primogenitura dins de la Casa Reial dels Romanov.
Durant el primer any de regnat, Pau capgir?? algunes pol??tiques portades a terme per la seva mare. Tot i que acus?? de jacob?? i exili?? a gent pel simple fet d'anar vestits a la moda de Par??s o llegir llibres francesos, ell permet?? el retorn de l'exili siberi?? de Radishchev, el millor cr??tic de la figura de Caterina. Pau exhum?? les restes mortals del seu pare i les enterr?? amb tota la pompa a la Catedral de Pere i Pau de Sant Petersburg, i davant dels rumors molts extesos sobre qui era el seu pare, Pau al??leg?? ser descendent del tsar Pere I de R??ssia tant per part de pare com per part de mare, tenint, per tant, drets inal??lienables a dirigir R??ssia.
Les acusacions de corrupci?? i d'excentricitats colpejaren fort la seva imatge p??blica. Pau elev?? a la categoria de princesa a la seva amant, Anna Lopukhina. Pau era capa?? d'una gran generositat i repart?? m??s serfs entre les seves amants durant cinc anys que la seva mare en trenta-quatre anys de regnat.
La conducta independent de Pau durant el seu regnat en mat??ria d'afers exteriors van portar al pa??s a participar a la Segona Coalici?? contra la Fran??a revolucion??ria l'any 1798, enviat a Suvorov a Su??ssa per lluitar contra Napole?? per terra i a Ushakov al Mediterrani per ajudar a Horatio Nelson. Malgrat les vict??ries recollides pels ex??rcit russos, Pau decid?? retirar el suport als brit??nics i s'apart?? de la Coalici??.
Sembla ser que Pau actuava per passions personals, el canvi d'opini?? vers la coalici?? es degu?? al fet que el Regne Unit s'apoder?? de la illa de Malta, seu tradicional dels hospitalers que es veieren obligats a refugiar-se a Roma per qui Pau sentia un especial inter??s. A partir d'aquest moment cresqu?? l'inter??s de Pau per assaltar amb una expedici?? naval conjunta amb Fran??a les illes brit??niques per?? una nova follia del tsar, enviar una expedici?? de cosacs a combatre els anglesos a l'??ndia l'apart?? d'aquest objectiu.
L'any 1801 Pau era vilment assassinat. Les seves temptatives de militaritzar la noblesa a l'estil prussi?? provocaren moltes sentiments en contra de l'emperador a la cort palatina. Moltes de les seves pol??tiques foren vistes amb preocupaci?? per la noblesa. La conspiraci?? de l'assassinat del tsar fou organitzada pel comte Petr Alekseevich Pahlen, Nikita Petrovich Panin i el mig espanyol, mig napolit?? almirall Ribas. L'11 de mar?? de l'any 1801 Pau fou assassinat a la seva habitaci?? del Castell de Sant Michael per un grup de soldats capitanejats pel general d'origen hannoveri?? Bennigsen. Abans de matar-lo l'obligaren a signar la seva abdicaci?? en favor del seu fill, el tsar Alexandre I de R??ssia.
| Precedit per: Caterina II |
Emperador de R??ssia 1796???1801 |
Succe??t per: Alexandre I |
