Mar de Bering
De Viquip??dia
La mar de Bering (en yupik Imarpik; en angl??s Bering Sea; en rus ?????????????????? ????????, B??ringovo more) ??s una massa d'aigua de l'oce?? Pac??fic que compr??n, de sud a nord, l'espai que hi ha entre les illes Aleutianes i les Komand??rskie fins a l'oce?? ??rtic i, d'oest a est, el que hi ha entre Sib??ria (i la pen??nsula de Kamtxatka) i Alaska. Ocupa una superf??cie d'uns dos milions de km??. L'estret de Bering la separa de la mar dels Txuktxis, a l'oce?? ??rtic. Aquesta mar deu el nom al primer europeu que la va descobrir navegant-ne les aig??es, que fou el dan??s Vitus Bering.
L'ecosistema de la mar de Bering inclou molts recursos, repartits entre la jurisdicci?? dels Estats Units, R??ssia i aig??es internacionals. La interacci?? entre els corrents, el gel mar?? i l'aigua fa que sigui un ecosistema ric i vigor??s.
[edita] Hist??ria
Durant l'??ltima glaciaci??, el nivell del mar va baixar tant que els animals i els humans van poder migrar caminant d'??sia a Am??rica, segurament a trav??s de l'estret de Bering. Aquest pas ??s conegut com el pont terrestre de Bering i, tot i que aquest fet ??s discutit, es creu que va ser la primera entrada d'humans a Am??rica.
[edita] Geografia
La mar de Bering, limitada al sud per l'arc que formen les illes Aleutianes i Komand??rskie, compr??n un bon nombre d'illes la sobirania de les quals dep??n dels Estats Units i R??ssia. En general, depenen dels Estats Units les m??s properes a Alaska, entre les quals:
- Les illes Aleutianes.
- L'illa petita de les Diomedes o Inaliq.
- L'illa de King.
- L'illa Nunivak, la segona m??s gran de les banyades per aquesta mar.
- Les illes de Pribilov (o Pribilof).
- L'illa de Sant Lloren??, la m??s gran de totes.
- L'illa de Sant Mateu.
Depenen de R??ssia les m??s properes a la costa siberiana:
- L'illa gran de les Diomedes o Imaqliq.
- L'illa Karaguinski.
- Les illes Komand??rskie, que inclouen l'illa de Bering.
A l'extrem oriental s'obre la badia de Bristol o Iilgayaq, limitada al sud per la pen??nsula d'Alaska.
La mar de Bering cont?? 16 canyons submarins, entre els quals hi ha el m??s llarg del m??n, que ??s el cany?? J??mtxug.
