Guerra dels Set Anys
De Viquipèdia
La Guerra dels Set Anys és un conflicte que va tenir lloc de 1756 a 1763 per determinar el control de Silèsia a Europa així com la supremacia colonial a l'Amèrica del Nord i a l'Índia. La guerra també va tenir com a escenaris la costa d'Àfrica, el Carib i les Filipines. Hi van participar Prússia, Hanover, el Regne de Portugal i l'imperi colonial de la Gran Bretanya d'una banda, i Saxònia, l'Arxiducat d'Àustria, el Regne de França, Rússia --fins a l'any 1762--, Suècia --des del 1757 fins al 1762-- i Espanya --a partir del 1761--, de l'altra. Aquesta guerra va fer més de 100.000 morts i ha estat considerada per alguns especialistes com una vertadera Primera Guerra Mundial.
[edita] El front Europeu
Mentre que l'emperadriu Maria Teresa intenta de reprendre Silèsia --perduda al 1742 i confirmada aquesta pèrdua a la pau d'Aix-la-Chapelle al 1748-- a Frederic II de Prússia, Lluís XV respon a les provocacions marítimes de la Gran Bretanya (captura de vaixells comercials francesos) i sol·licita l'aliança austríaca (consagrada pel matrimoni del futur Lluís XVI amb Maria Antonieta). El 15 de maig de 1756 Anglaterra declara la guerra a França.
La guerra comença en sòl europeu quan Frederic II de Prússia, informat de la coalició que s'ha format en contra d'ell, decideix d'atacar Saxònia --aliat d'Àustria--, el 29 d'agost de 1756. Saxònia es ret el 15 d'octubre de 1756, un dia després d'haver-se rendit l'exèrcit saxó. Tot i això, Saxònia va aconseguir de retardar la campanya prussiana.
Frederic II de Prússia pren de nou la iniciativa a la primavera de 1757 i avança cap a Praga. Frederic derrota l'excèrcit austríac a la batalla de Praga el 6 de maig de 1757 i posa setge a la ciutat però ha d'abandonar el setge arran de la desfeta prussiana a la batalla de Kolin el 18 de juny.
França i Àustria es mobilitzen en contra de Prússia i s'enfronten en dues batalles a l'armada prussiana. A la batalla de Rossbach que té lloc el 5 de novembre, Frederic II derrota la coalició entre França i el Sacre Imperi Romanogermànic i el 5 de desembre cau derrotada Àustria a la batalla de Leuthen.
A la primavera de 1758, Frederic II envaeix Àustria i a l'oest els francesos són batuts a la batalla de Rheinberg i el 23 de juny a la Batalla de Krefeld. A l'oest els russos s'enfronten amb els austríacs a la batalla de Zorndorf el 25 d'agost i els primers acaben per retirar-se del camp de batalla. El 25 de setembre a la batalla de Tornow, els prussians s'enfronten amb els suecs i aquests aconsegueixen de rebutjar sis atacs prussians. El 14 d'octubre els austríacs van sorprendre els prussians a la batalla de Hochkirk. Frederic II hi va perdre molta artilleria però va poder retirar-se'n de manera ordenada.
Al 1759 es produeixen algunes desfetes prussianes. Així els russos, dirigits per Saltikov, van derrotar els prussians comandats pel General von Wedell a la batalla de Kay. Malgrat que l'exèrcit de Hanover va derrotar un excèrcit francès de 60.000 hòmens l'1 d'agost a la batalla de Minden, Frederic II va perdre la meitat de l'exèrcit a la batalla de Kunersdorf contra un exèrcit russoaustríac; i a la batalla de Maxen contra els austríacs, Prússia va perdre un cos sencer de 13.500 hòmens.
