Regne de Portugal
De Viquip??dia
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg/125px-Flag_Portugal_(1830).svg.png)
.svg/100px-Flag_Portugal_(1707).svg.png)
-JM.jpg/250px-Portugalliae_1561_(Baseado_no_primeiro_mapa_de_Portugal)-JM.jpg)
El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la Pen??nsula Ib??rica entre els segles XII i XX, moment en el qual es convert?? en la Primera Rep??blica de Portugal mitjan??ant la revoluci?? del 5 d'octubre de 1910.
Taula de continguts |
[edita] Or??gens
L'any 868 es constitu?? el Primer Comtat de Portugal, el qual romangu?? fins el 1071 amb la capital a la ciutat de Porto sota la dinastia de V??mara Peres, com un feu del Regne d'Ast??ries. Posteriorment, l'any 1093 la dinastia Borgonya aconsegu?? fer-se amb el poder del Segon Comtat de Portugal, en aquest per??ode sota influ??ncia del Regne de Castella. El 1139 el comte Alfons I aconsegu?? proclamar-se rei de Portugal i independitzar-se de Castella, la qual reconegu?? el 1143.
El 1179 el papa Alexandre III, a trav??s de la butlla Manifestus Probatum, reconegu?? Portugal com a pa??s independent i com a vassall de l'Esgl??sia Cat??lica.
[edita] Dinastia Borgonya
L'ascens al poder d'Alfons I de Portugal el 1128 i la seva coronaci?? com a rei el 1139 comport?? l'inici de la Reconquesta dels territoris ocupats pels musulmans, ocupant Santar??m el 1148, Lisboa el 1147, Alc??cer do Sal el 1158 i ??vora el 1165. San?? I aconsegu?? ocupar el 1189 la ciutat de Silves, capital de l'Algarve, i entaul?? una guerra amb Alfons IX de Lle?? que finalitz?? amb una tregua i amb la repoblaci?? de grans zones de l'interior del pa??s.
Alfons II de Portugal continu?? les disputes amb el Regne de Lle?? per?? s'un?? l'any 1212 amb els Regnes de Navarra i Castella, la Corona d'Arag?? i diverses ordes militars per guanyar la Batalla de Las Navas de Tolosa. Les disputes internes amb els seus germans i amb el propi Alfons IX de Lle?? comport?? la seva excomunicaci?? per part del papa Honori III, mantenint-se el pa??s en interdicte fins a la mort del rei el 1223.
San?? II aconsegu?? firmar la pau amb Lle?? i derrot?? els musulmans a l'Alentejo, i el seu germ?? Alfons III firm?? la pau amb la Corona de Castella gr??cies al seu matrimoni amb Beatriu de Castella i va aconseguir mantenir l'Algarve sota poder portugu??s.
El regnat de Dion??s I fou fou un per??ode de pau ininterromput. La seva legitimitat va ser disputada pel seu germ?? Alfons, i va tenir lloc una breu guerra civil. Les hostilitats entre Portugal i la Corona de Castella van finalitzar el 1297 a trav??s d'un tractat d'alian??a, assegurat a trav??s del matrimoni entre la seva filla Constan??a de Portugal i Ferran IV de Castella, alhora que el fill de Dion??s i futur Alfons IV es cas?? amb Beatriu de Castella. Una nova guerra civil, per??, entre rei i hereu, aconseguint la finalitzaci?? de les disputes el 1293 gr??cies a la mediaci?? de Elisabet de Portugal.
Pere I aconsegu?? refor??ar el poder central del govern, eliminant la jurisdicci?? de l'aristocr??cia i el clergat. El fill d'aquest, Ferran I, fou un rei d??bil per?? summament ambici??s. Aix??, l'any 1369 reclam?? el tron de la Corona de Castella a la mort de Pere I de Castella com a descedent leg??tim per part materna de San?? IV de Castella. Els seus contendents, Pere el Cerimoni??s, Carles II de Navarra i Joan de Gant, el qual estava casat amb Constan??a de Castella, ??nica filla de Pere I. Finalment per??, l'escollit per ocupar el tron castell?? fou Enric de Trast??mara, germ?? bastard de Pere I i que fou confirmat pel papa Gregori XI. Al morir Ferran I sense fills mascles la seva filla Beatriu de Portugal fou nomenada hereva del pa??s i reina de jure, per?? el seu anterior casament amb Joan I de Castella provoc?? una inserrucci?? interna de la noblesa, que vei?? perillar la independ??ncia del seu pais, en favor de Joan d'Av??s, germ?? bastard de Ferran I.
[edita] Dinastia Av??s
- Vegeu tamb??: Imperi Portugu??s
L'ascens de Joan d'Av??s a la corona del Regne de Portugal comport?? l'entronitzaci?? de la dinastia Av??s. En prendre possessi?? del regne hagu?? de fer front a la invasi?? de Joan I de Castella, que invoc?? el dret leg??tim de la seva esposa Beatriu de Portugal, el qual derrot?? en la Batalla d'Aljubarrota el 1385. Durant el seu regnat s'inici?? l'expansi?? portuguesa gr??cies a la conquesta de Ceuta el 1415 i de les expedicions de notables mariners com Enric el Navegant, Vasco da Gama o Pedro ??lvares Cabral la dominaci?? portuguesa es feu efectiva sobre territoris com Brasil, Angola, Mo??ambic, diverses ciutats de l'??ndia, Macau o Timor.
Alfons V centr?? la seva atenci?? expansiva al nord d'??frica i en les expedicions d'exploraci?? de l'Oce?? Atl??ntic. El 1475 va intentar interfererir en la pol??tica castella despr??s de la mort d'Enric IV de Castella i les aspirancions de la germana d'aquesta Isabel I i de Joana la Beltraneja, neboda del rei portugu??s. Aquell any es cas?? amb Joana i es proclam?? rei de Castella i Lle??, per?? finalment fou derrotat a la batalla de Toro el 1476 pel seu cos?? Ferran II d'Arag??, esp??s d'Isabel I.
Durant el regnat de Joan II de Portugal es sign?? el Tractat de Tordesillas l'any 1494, que volgu?? delimitar les zones de conquesta del Nou M??n. Aix?? mateix establ?? lla??os matrimonials amb els Reis Cat??lics, casant al seu fill i hereu Alfons de Portugal amb Isabel d'Arag??, cosa que provocaria que la possible mort de l'infant Joan d'Arag?? permet??s a Alfons de Portugal reclamar els drets din??stics de Castella i Arag?? i unir aquests territoris a Portugal. Els Reis Cat??lics intentaren anul??lar el matrimoni per?? fou en va, tot i que la mort prematura d'Alfons el 1491 els salv?? la partida. La mort de Joan II de Portugal sense fill mascle comport?? que fos succe??t pel seu cos?? i cunyat Manuel de Viseu, el qual s'havia amb Isabel d'Arag?? a l'enviudar aquesta. El naixement de Miquel da Paz, que fou nomenat en n??ixer pr??ncep d'Ast??ries, fou vist pels Reis Cat??lics com l'intent de poder unificar les tres corones sota una mateix r??gim, per?? la mort d'aquest el 1500 trunc?? les aspiracions d'unificaci??. En segones n??pcies es cas?? amb una altra filla dels Reis Cat??lics, Maria d'Arag??, amb la qual tingu?? els futurs hereus de la corona de Portugal.
Joan III de Portugal regn?? com un rei fervorosament cat??lic, introduint al pa??s la Companyia de Jes??s (1534) i la Inquisici?? (1536). Continu?? amb la pol??tica expansionista portuguesa, per?? aqueta sofr?? els atacs dels pirates i dels francesosa l'Oce?? Atl??ntic i l'Imperi Otom?? a l'??ndia, arribant per?? les embaixades portugueses fins a llocs tant remots com la Xina o el Jap??. La mort del seus diversos pr??nceps hereus, i especialment de Joan de Portugal, comport?? que fos succe??t pel seu n??t Sebasti?? I, fill de l'anterior. Sebasti?? I fou un rei molt d??bil i fr??gil, i el seu ascens a la corona amb tant sols 3 anys d'edat comport?? la reg??ncia inicialment de la seva mare Caterina d'Habsburg i posteriorment del seu oncle Enric el Cardenal.
[edita] Uni?? amb els Habsburgs espanyols
La mort sense desced??ncia d'Enric I de Portugal a la batalla d'Alcazarquivir l'any 1580 provoc?? un buit de poder a la corona portuguesa, un fet que aprofit?? Felip II de Castella per reclamar els seus drets din??stics com a fill d'Isabel de Portugal i n??t de Manel I de Portugal. L'enviament de les tropes espanyoles al territori portugu??s liderades pel duc d'Alba feu desistir el pretendent Antoni I d'ocupar el tron. La uni?? de l'Imperi Portugu??s i l'Imperi Espanyol comport?? la creaci?? d'un dels imperis m??s grans del planetes, denominat en temps de Felip II de Castella "L'Imperi en el qual no es ponia el sol".
Aquesta uni?? continu?? sota els regnats de Felip III de Castella (Felip II de Portugal) i Felip IV (Felip III de Portugal), el qual hagu?? de fer front a la revolta del duc Joan II de Bragan??a aprofitant la Guerra dels Segadors iniciada a Catalunya l'any 1640. Joan de Bragan??a, amb l'ajuda del Cardenal Richelieu, aconsegu?? fer-se amb el tron portugu??s amb el nom de Joan IV de Portugal gr??cies a la seves vict??ries en les batalles d'Elvas i Villaviciosa, i que finalment fou ratificada amb la signatura del Tractat de Lisboa de 1668.
[edita] Dinastia Bragan??a
Amb l'ascens al tron portug??s de Joan IV de Portugal el 1640 la Dinastia Bragan??a es feu amb el poder i aconsegu?? la independ??ncia definitiva de la corona espanyola, gr??cies a la impossibilitat de l'ex??rcit espanyol de plantar cara a tots els fronts oberts: Guerra dels Trenta Anys, Guerra dels Segadors i les diverses revoltes a Portugal, Sic??lia i N??pols.
El nou rei establ?? una alian??a amb el Regne d'Anglaterra, acordant el casament de la seva filla Caterina de Bragan??a amb Carles II d'Anglaterra. Amb la realitzaci?? d'aquest pacte Portugal va cedir les possessions de T??nger i Bombai a Anglaterra, alhora que va aconseguir recuperar, gr??cies a l'ajuda anglesa, els territoris de Luanda, S??o Tom?? i Pr??ncipe i Brasil, que en aquells moments havien estat ocupats per les Prov??ncies Unides. La p??rdua de Malacca i Ceilan davant els holandesos comport?? que l'or, el sucre i els diamants del Brasil es convertisin en la principal font d'ingresos del pa??s.
El 1667 Pere II es feu amb el poder com a regent, desvancant el seu germ?? Alfons VI de les cotes m??ximes de poder, i accedint finalment el 1683 a la corona. Joan V s'integr?? dins de la Gran Alian??a i despr??s del Terratr??mol de Lisboa de 1755 el rei Josep I modernitz?? el pa??s gr??cies a l'obra pol??tica de Sebasti??o de Carvalho, marqu??s de Pombal i impuls?? l'absolutisme al pa??s. L'intent d'assassinat del rei va ser aprofitat pel marqu??s de Pombal per iniciar una campanya de c??stig contra les fam??lies reticents a les seves propostes de canvi i contra la Companyia de Jes??s, que fou finalment expulsada de Portugal amb l'aquiesc??ncia del Vatic??.
El 1779, a la mort de Josep I, acced?? al tron la seva filla Maria I, que regn?? juntament amb el seu marit Pere III. La destituci?? del marqu??s de Pombal fou ben vista entre la poblaci??, per?? l'imperi an?? deicaiguent poc a poc tot i entrar a formar part del Bloqueig Continental al costat d'Anglaterra per fer front a Napole?? Bonaparte. Aix??, durant les Guerres Napole??niques, el declivi continu?? i l'ocupaci?? de la Pen??nsula Ib??rica per part de Napole?? provoc?? la fugida de la fam??lia reial a la ciutat de Rio de Janeiro el 1808, i la posterior p??rdua del Brasil el 1822.
[edita] Crisi del segle XIX
- Vegeu tamb??: Imperi de Brasil i Regne Unit de Portugal, Brasil i l'Algarve
La negativa de Portugal de trencar els seus vincles de relaci?? amb el Regne de la Gran Bretanya i Irlanda provoc?? la invasi?? del pa??s per part de les tropes de Napole?? Bonaparte, les quals van ocupar Lisboa l'1 de desembre de 1807. L'ajuda brit??nica aconsegu?? retorn?? la independ??ncia en la Guerra del Franc??s, sent expulsades les ??ltimes tropes franceses el 1812. La fugida de la fam??lia reial durant la guerra a Rio de Janeiro va provocar que aquesta ciutat brasilera esdevingu??s la capital del regne entre 1808 i 1821.
Les inserruccions de les ciutats de Porto i Lisboa el 1820 provoc?? el retorn de Joan VI a Europa, retant per?? el seu pr??ncep hereu a Brasil, sent el primer rei en acceptar una constituci??. El 7 de desembre de 1822 Pere I de Brasil, fill de Joan VI, proclam?? la independ??ncia de Brasil, i lider?? posteriorment una revolta contra el seu pare per fer-se amb el poder a Portugal. El 1826, a la mort del seu pare, reclam?? els seus drets din??stics de la corona de Portugal, per?? fou obligat a renunciar-hi al cap de set dies en favor de la seva filla Maria II. Amb la condici?? que aquesta es cas??s, quan tingu??s l'edat correcte, amb Miquel de Bragan??a (enlla?? per?? que no es dugu?? a terme). El descontentament entre la poblaci?? feu que el 1828 Miquel de Bragan??a es fes amb el poder amb el nom de Miquel I, durant el seu regnat tant sols 7 anys, per retorn?? posteriorment a Maria II.
[edita] Dinastia Bragan??a-Wettin
El casament l'any 1836 de Maria II amb Ferran de Sax??nia-Coburg Gotha provoc?? l'entronitzaci?? de la dinastia Bragan??a-Wettin al tron de Portugal. Nomenat rei el 1837, a la mort de la seva esposa continu?? amb el poder i com a regent del seu fill Pere V de Portugal.
Despr??s d'una crisi pol??tica entre 1868 i 1872, que coincid?? amb el Sexenni Democr??tic ocorregut a Espanya, el sistema pol??tic va recuperar la seva estabilitat, i va iniciar la rotaci?? dels principals partits pol??tics: el Partit Regenerador (conservador) i el Partit Progressista.
L'any 1908 el rei Carles I i el seu pr??ncep hereu Llu??s Felip de Bragan??a foren assassinats a la ciutat de Lisboa, esdevenint rei Manuel II. Aquest va acusar al Primer Ministre de Portugal Jo??o Ferreira Franco Pinto Castelo-Branco, el qual havia governat de forma dictatorial durant els ??ltims anys, com a responsable de l'assassinat, per la qual cosa fou destitu??t pel nou rei. La Revoluci?? de 1910 comport?? la proclamaci?? de la Rep??blica de Portugal i l'exili del rei al Regne Unit.
