Hist??ria de Portugal

De Viquip??dia

La hist??ria de Portugal t?? els seus or??gens que es remunten a la Baixa Edat Mitjana, ampliant el seus territoris durant l'Era de l'exploraci?? fins a crear un vast imperi i convertint-se en una pot??ncia mundial entre els segles XV i el XVI. Portugal va entrar en decad??ncia perdent gran part de la seva riquesa i estatus, comen??ant per la p??rdua de la seva for??a militar i naval a la Alcacer-Kibir, i de la seva flota, que va ser incorporada a l'Armada Espanyola, que no va permetre que el pa??s defengu??s les seves possessions d'ultramar. Va tornar a patir un altre sotragada el 1755 amb la destrucci?? casi total de la seva capital pel terratr??mol, a comen??aments del segle XIX amb les Guerres Napole??niques i el 1822 amb la independ??ncia de la seva gran col??lonia, Brasil. Una revoluci?? el 1910 va deposar la monarquia, per?? la Rep??blica va ser incapa?? de solucionar els problemes d'un pa??s immers en una conflictivitat social, la corrupci?? i els enfrontaments amb l'esgl??sia. El 1926 un cop d'Estat va donar pas a una dictadura que es mantindria en el poder fins el 1974, quan una revoluci?? de militars d'esquerres va imposar la democr??cia. A l'any seg??ent, Portugal va declarar la independ??ncia de totes les seves posicions a l'??frica. ??s soci-fundador de l'OTAN, de l'OECD i l'EFTA. El 1986 va ingressar a la CEE actual Uni?? Europea.

Taula de continguts 1 L'Era Antiga 2 Per??ode Rom?? 3 Entrada dels pobles b??rbars a l'Imperi Rom?? 4 Ocupaci?? musulmana 5 Naixement de Portugal 6 Refer??ncies

[edita] L'Era Antiga

La regi?? on es troba situada l'actual Portugal va estar habitada al menys fa cinc cents mil anys pels Neanderthals i m??s tard pels Homo sapiens.

Els primers contactes amb els grecs i fenicis (finals del segon mil??lenia aC) van significar l'aparici?? de petits llocs comercials costaners semi permanents. La part atl??ntica de la pen??nsula ib??rica va tenir menys contacte per aix?? est?? menys documentada que la part mediterr??nia. Aquella ??poca va coincidir amb la formaci?? de la primera entitat pol??tica coneguda, el m??tic regne dels tartessos, al sud-oest peninsular. En el primer mil??leni aC la pen??nsula Ib??rica estava habitada pels denominats historiogr??ficament pobles preromans. Van rebre el nom col??lectiu d'ibers els de la franja mediterr??nia i les valls de l'Ebre i el Guadalquivir, mentre que els de l'interior s'associaven a la influ??ncia de la cultura celta. S'ha d'evitar considerar aquestes denominacions com a reflex d'una unitat ??tnica o cultural que va estar molt lluny de produir-se. A la zona de l'actual Portugal les fonts romanes localitzen a pobles que denominen lusitans, gallaecs i els conis.

[edita] Per??ode Rom??

La pen??nsula ib??rica va ser juntament amb el nord d'It??lia l'escenari principal de la Segona Guerra P??nica entre Cartago i l'Imperi Rom??. Va ser durant aquesta guerra que van arribar a les costes peninsulars tropes romanes per primera vegada. Just despr??s de la conquesta de Cartago per part de Roma, els cartaginesos van haver de renunciar a la pen??nsula a favor dels romans (en el 206 abans de Crist). Aquest resultat, despr??s del final de la Segona Guerra P??nica, es va desenvolupar a partir del 202 aC. En el 197 aC, els romans van crear dues prov??ncies les quals dividien la pen??nsula, van ser la Hisp??nia Citerior (vall de l'Ebre i costa de Llevant) i la Hisp??nia Ulterior (vall del Gualdalquivir).^[1]

Alguns pobles celtes que habitaven la zona no van permetre la dominaci?? romana i lluitaren contra la forces de dominaci??. Aquesta resist??ncia va comen??ar el 197 aC amb les guerres celtiberes entre els pobles ori??nds d'Ib??ria i les tropes romanes. Despr??s d'un acord de pau, el 179 aC, ideat per Tiberi Semproni Grac, els lusis es van sotmetre a l'imperi.

Amb aquesta vict??ria romana no va arribar la pau a les prov??ncies, sin?? que els lusitans, una altre poble celtiber, acabarien per revoltar-se contra els romans. Al cap del temps, el conflicte es va anar complicant cada vegada m??s.

El 154 aC va donar comen??ament el que es coneix com la Guerra Hisp??nica que va consistir en un aixecament dels pobles celtibers contra l'ocupaci?? romana. Quatre anys m??s tard, els romans van aconseguir v??ncer el cap lusit?? i acabar la revolta. Viriat va ser un dels pocs supervivents, el qual es va convertir en el cap dels Lusitants, continuant amb les lluites contra els romans i convertint-se en l'heroi del poble. Viriat va ser assassinat en mans d'alguns tra??dors que havien estat enviats pel mateix Viriat per negociar un pacte pau. Aquests enviats havien estat subornats pels romans, encara que els tra??dors no van rebre cap recompensa perqu?? van ser assassinats pels romans amb les paraules: "Roma no paga als tra??dors". L'assassinat va ser mentre es trobava juntament amb el seu poble a la localitat de Viseu el 139 aC, va comen??ar de nou una revolta. A partir del 138 aC els romans van comen??ar a fortificar la zona en la que es trob?? actualment la ciutat de Lisboa. Juli C??sar va arribar a Lisboa el 60 aC, i aix?? va acabar amb l'??ltim focus de resist??ncia lusitana.

Roma va mantenir el seu domini sobre el territori durant casi quatre segles. El 27 aC va tenir lloc a una reforma administrativa durant la governaci?? de C??sar August, en la qual es va dividir la Pen??nsula Ib??rica en tres prov??ncies: B??tica, Hisp??nia Citerior o Tarrachonensis i Lusit??nia (amb la capital a Em??rita Augusta on hi ha actualment M??rida). La prov??ncia de la Lusit??nia es va dividir en tres convents jur??dics: Pacensis (amb capital a Pax Iulia, l'actual Beja), Scallabitanus (amb capital a Scallabis, l'actual Santar??m) i Emeritensis (amb la capital a Emerita Augusta). Lusitania va formar part en la major part del seu territori portugu??s actual. Durant l'antiguitat tardana, Diocleci?? dividiria la Tarrachonensis a tres prov??ncies surgint la Hisp??nia Cartaginensis i Gallaecia. La Gallaecia es componia pels territoris de l'actual Portugal es trobaven al nord del riu Duero.

Els celtibers eren pagans i practicaven el sacrifici hum??, el que va ser certificat per Appi?? durant les ex??quies de Viriat. En el segle IV va comen??ar la cristianitzaci?? de tots els territoris, creant quatre di??sesis (Braga, Oss??noba, ??vora i Lisboa), de les quals Braga era la m??s antiga.

[edita] Entrada dels pobles b??rbars a l'Imperi Rom??

El 409 els anomenats pobles b??rbars (forasters): Sueus, Alans i V??ndals (Asdings i Silinges). Tots eren pobles germ??nics excepte els Alans que eren pobles iranis que es van assentar a la pen??nsula. El 411 aquests pobles es dividiren entre si i es repartiren el territori: els V??ndals Asdings van ocupar la Gallecia, els Sueus la regi?? del nord del riu Duero, els Alanas les prov??ncies Lusitanes i Carthaginensis i els V??ndals silinges la Ba??tica.

Al mateix temps t?? lloc l'entrada dels Visigots a la Pen??nsula Ib??rica al servei de l'Imperi Rom?? amb l'objectiu de subjugar els invasors

De tots aquest pobles, els Sueus i els Visigots van ser els que van tenir una pres??ncia m??s duradora en el territori en que actualment es troba Portugal. Van establir la seva capital del seu regne a Braga, els Sueus ocupaven el territori fins a Gal??cia i Lusitania. Els sueus eren origin??riament pagans, sent evangelitzats per Mart??n de Braga, encara que la variant del cristianisme a la que pertanyen va ser alternativament cat??lica (la de la poblaci?? aut??ctona) o arriana (la dels visigots). A partir del 470 comencen a fer-se importants els problemes del Regne Sueu amb el Regne Visigot de Toledo. El 585 el rei got Leovigild pren Braga i annexiona al Regne Sueu al regne got. A partir d'aquesta acci??, tota la pen??nsula romandria sota el regnat visig??tic (amb l'excepci?? d'alguns punts de la costa sud del mediterrani, que estaven controlats per l'Imperi Bizant??, fins al comen??ament de la invasi?? musulmana de 711.

Els pobles b??rbars eren num??ricament inferior a la poblaci?? romana de la pen??nsula ib??rica, per aix?? la seva estrat??gia primera va ser mantenir-se com a una minoria dirigent estrictament separada de la majoria aut??ctona. Gr??cies aix?? va ajudar a mantenir les difer??ncies idiom??tiques i religioses, i la prohibici?? legal dels matrimonis mixtes. No obstant, la consolidaci?? del regne got (i en menor mesura del sueu) es va aconseguir justament per pol??tiques d'integraci?? amb la poblaci?? local, incloent la conversi?? religiosa, la unificaci?? legislativa i l'autoritzaci?? de matrimonis mixtes, el que va produir una progressiva identificaci?? i barreja ??tnica i cultural.

les ciutats van sofrir una fort decad??ncia, com a tota la Europa Occidental, tant la forma de vida urbana com l'economia van sofrir una fort ruralitzaci??.

[edita] Ocupaci?? musulmana

El 711 la Pen??nsula Ib??rica va ser ocupada per les tropes del Califat de Damasc (b??sicament bizantins nord-africans amb alguns elements ??rabs). Durant els primers dos segles el Califat de Damasc va lluitar per mantenir el control de tota la pen??nsula que estava ocupada pels musulmans. Dspr??s de els primeres victories cristianes l'antiga prov??ncia de l'imperi Omeia es va independitzar i va pasar a ser l'emirat de l'Al-??ndalus, i m??s tard va passar a estar controlada pel Califat de C??rdova. En el 712 va caure Toledo, la capital Visigoda. Des de llavors van anar avan??ant en direcci?? al nord, i totes les ciutats van ser capitulant. En el 716 controlaven tota la pen??nsula, encara que el control al nord era m??s nominal que militar. A partir de llavors van dirigir els seus esfor??os cap al Pirineu per prendre el regne Carolingi. L'any 718 el Ast??ries es va produir la primera revolta, sota el control d'un noble got anomenat Pelai I. El 722 t?? lloc la Batalla de Covadonga, Pelai I surt victori??s i funda el Regne d'Ast??ries.

Els segles VIII i el IX significarien un creixen poder musulm??, a pesar dels nuclis cristians del nord de la pen??nsula. En el segle X, Abd al-Rahman III converteix l'Al-??ndalus en un califat independent.

La Conquesta cristiana, que va acabar amb la conquesta de Granada per part dels Reis Cat??lics el 1492. En aquella ??poca, el regne portugu??s ja existia com a naci?? independent, dedicant-se als descobriments d'ultramar amb l'excusa de seguir amb les Croades per a difondre el Cristianisme. Els musulmans no van ser expulsat o assassinats durant la conquesta cristiana van tenir que adquirir els costums locals incl??s el credo cristi??. No hi ha dades certes sobre la pres??ncia de membres berbers en la poblaci?? portuguesa actual per?? alguns cient??fics apunten que n'hi ha.

[edita] Naixement de Portugal

La Conquesta Cristiana o tamb?? anomenada reconquesta va ser molt m??s lenta que la invasi?? musulmana anterior. Aquest proc??s gradual va originar el naixament de petits regnes que es van anar expandir a mesura que la conquesta cristiana anava donant els seus fruits. El primer, el Regne d'Ast??ries, es va convertir en el Regne de Lle?? amb Alfons III d'Ast??ries l'any 901.

[edita] Refer??ncies

1. ??? M. Gac??a Sebasti??n, C. Hatell Arimont, J.Palafox Gamir, M.Risques Corbella (2004). Hist??ria, Horitz??, Segon Curs de Batxillerat.. ISBN 8431671280. 

• G??mez Fortes, Braulio y Diego Palacios (2006). Una Historia Pol??tica de Portugal. ISBN 8432312428. 

• Fern??ndez Rodr??guez, Manuel (2004). Toronium: Aproximaci??n a la Historia de una Tierra Medieval: Galicia y Portugal en la Edad Media. ISBN 8400082613. 

• Herculano, Alexandre (2004). Historia de Portugal (VV.VV.). ISBN 9727060102. 

• Hermano Saraiva, Jos?? (2001). Historia Concisa de Portugal. ISBN 9721028290. 

• Garc??a, Jos?? Manuel (2003). Breve Historia dos Descobrimentos e Expans??o de Portugal. ISBN 9722325248. 

• L??pez-Davalillo Larrea, Julio (2002). Atlas de Historia Contempor??nea de Espa??a y Portugal. ISBN 8477388253. 

• Quesada Marco, Sebasti??n (2001). Portugal: Historia y Civilizaci??n. ISBN 8448306236.