Viriat
De Viquip??dia
Un (o m??s d'un) viquipedista treballa en l'edici?? de la present entrada, per la qual cosa ??s possible que trobeu defectes de contingut o de forma: a fi de coordinar la redacci??, contacteu amb els col??laboradors m??s recents amb un missatge a la seva p??gina de discussi?? abans de realitzar modificacions o substitucions importants.
Aquesta plantilla fou afegida a aquest article el dia 19 juny 2007. El seu ??s ??s temporal mentre l'usuari estigui editant l'article. No us oblideu de treure l'av??s un cop estigui acabat, o b?? es podr?? treure despr??s d'uns dies d'inactivitat.
Viriat (180 aC -139 aC) va ser el principal cabdill de la tribu lusitana que va fer front a l'expansi?? de Roma a bona part dels territoris dels actuals d'Extremadura (Espanya) i Portugal entre les conques del Tejo i el Guadiana. Viriat va conduir l'ex??rcit tribal cap a nombroses vict??ries sobre els romans entre els anys 147 aC i 139 aC, abans que fos tra??t i assassinat per alguns dels seus homes, que es van vendre als romans. En catal?? l'anomenem "Viriat", en portugu??s, en gallec, en castell?? i en itali?? es coneix com a "Viriato", en franc??s s'anomena "Viriatus" i en llat?? i en angl??s, "Viriathus".
Taula de continguts |
[edita] Vida
Poc se'n sap de la seva vida. Podria haver estat pastor, la feina de la majoria de lusitans. Era conegut entre els lusitans com un bon guerrer. Molts el consideraven un l??der, tot i que ell no. Va n??ixer a Herminius Mons (Serra da Estrela), al cor de Lusit??nia (a l'actual regi?? portuguesa de la Beira Alta). Viriat est?? considerat el primer heroi ib??ric (portugu??s i espanyol), ja que va ser el l??der de la uni?? de tribus ib??riques que van resistir a la conquesta romana. La hist??ria de Viriat i la guerra lusitana l'explica l'historiador Appi?? d'Alexandria en el seu llibre sobre Ib??ria; a la secci?? Hist??ria romana comenta que ??Viriat va matar molts romans tot mostrant la seva gran habilitat??.
[edita] Conquesta de Lusit??nia
Durant la Segona Guerra P??nica, al segle III aC, Roma va comen??ar la conquesta de la Pen??nsula Ib??rica. El senat va enviar un ex??rcit on hi havia els refor??os que els cartaginesos havien d'enviar a It??lia per ajudar An??bal. Aix?? va desencadenar, durant 250 anys, una s??rie d'enfrontaments continus a la pen??nsula. Finalment, va ser conquerida pels romans. La Guerra Lusitana ??s un dels episodis m??s documentats de la conquesta de la pen??nsula Ib??rica. Servi Sulpici Galba comandava les tropes romanes d'Ib??ria que, vers l'any 150 aC., van comen??ar a destruir la resta de les forces de resist??ncia dels lusitans.
[edita] Guerra lusitana
Viriat no va oblidar mai la tra??ci?? dels romans. M??s tard, els cabdills lusitans es decantaven a favor d'un possible pacte amb els romans en acabat de provocar un gran nombre de baixes a l'ex??rcit rom?? liderat per Gai Vetili, Viriat els va recordar l'engany de Galba i els va proposar de fer una guerra contra els romans. Els lusitans van acceptar la proposta amb molt d'entusiasme.
Viriat va preparar un atac contra Caius t??ctiques de Vetilius a Trobila: com que els romans estaven m??s ben armats, el cabdill lusit?? organitzava guerrilla i els parava enginyoses emboscades; amb aix?? i emprant llances de ferro i tridents, els lusitants van derrotar Vetilius. Tammateix, el conflicte no es va acabar aqu??, despr??s es van produir diversos enfrontaments contra els ex??rcits de Gai Plauci, Unim?? i Gai Nigidi. A partir del 147 aC, nombrosos pobles lusitans s'anaven unint a Viriat, ja que havia dirigit amb ??xit nombroses expedicions b??l??liques.
Per acabar d'un cop amb Lusit??nia, l'any 145 aC Roma va enviar a Quint Fabi M??xim Emili?? al comandament d'un ex??rcit de 15.000 soldats d'infanteria i 2.000 genets per tal de refor??ar l'ex??rcit de Gai Leli, d'aquesta manera redu??en l'??rea de moviment dels nadius. At??s que van acabar perdent la major part dels refor??os d'Ossuma, Emili?? va tornar a l'atac. Finalment, Fabi Emili?? va ser derrotat prop de l'actual ciutat de Berja (Alentejo, Portugal). Aquesta vict??ria per part dels lusitans, els va permetre accedir a l'actual territori espanyol que compr??n la prov??ncia de Granada y la comunitat de M??rcia.
Despr??s d'aprendre dels esdeveniments anteriors (140 aC), Roma va enviar a la pen??nsula un dels seus millors generals, Quint Servili Cepi??, c??nsol i governador de l'Hisp??nia Ulterior. Per comen??ar, els romans van caure en una emboscada dels lusitans prop de Sierra Morena. Tot i aix??, Viriat va deixar marxar el general i els seus soldats a canvi d'un tractat de pau amb Roma. Llavors Servili?? va declarar Viriat ???amic de Roma??? tot reconeixent el cabdill lusit?? com amo de les terres lusitanes.
[edita] Assassinat de Viriat
El senat rom?? va rebutjar el pacte que va fer Servil?? amb el poble lusit??. D'altra banda, els romans van canviar la seva manera d'actuar: aprofitant que la resist??ncia lusitana era deguda al lideratge de Viriat, al voltant del 139 aC, Marc Popil??li Laenes IV va subornar tres enviats de Viriat que tenien com a objectiu arribar a un acord de pau amb els romans. Aquests eren ??udax, Ditalc i Minurus, els quals Marc va prometre una recompensa si mataven Viriat, i aix?? ho van fer, el van assassinar tranquil??lament mentre dormia.
Quan els tra??dors van tornar al campament rom?? per reclamar la recompensa que Marc Popol??li els havia prom??s, el c??nsol Servili Escipi?? va ordenar que els executessin, declarant que ???Roma no paga als tra??dors???. Es desconeixen els motius de la tra??ci??, segons sembla devien estar relacionats amb els problemes socials i econ??mics que vivia llavors Lusit??nia sota la pressi?? dels romans.
Amb la mort de Viriat, T??ntal, el seu successor es va veure obligat a signar la pau amb els romans. A la fi, el c??nsol Marc Popil??li Laenes va lliurar als lusitans les terres causants de la guerra. Despr??s, les tribus lusitanes van quedar desunides, la resist??ncia va anar minvant, per?? al mateix temps va n??ixer el mite de Viriat. Encara que la mort de l'heroi no va suposar l'acabament immediat de les guerres lusitanes, la resist??ncia dels pobles lusitans no va durar gaire m??s. D'aquesta manera les legions romanes van poder centrar-se en altres llocs, com ara Num??ncia, que ja feia quatre anys que els plantava cara.
Amb el pas del temps sota el domini rom??, Lusit??nia i la seva gent van anar adquirint la cultura i la llengua llatina. Segles despr??s, en caure l'Imperi rom??, la zona occidental de Lusit??nia va donar lloc a la formaci?? del regne de Portugal, i la zona oriental a Extremadura, aix?? despr??s de la desfeta del regne taifa de Badajoz.
El pintor espanyol neoclassicista Jos?? de Madrazo (1781-1859) va dedicar un fam??s quadre hist??ric a la mort de Viriat.
