Regne d'Ast??ries

De Viquip??dia

Aquest article ??s un candidat per a la ??contribuci?? de la quinzena??. Vegeu la candidatura per apuntar-vos com a voluntari o per discutir-hi sobre el tema.

El Regne d'Ast??ries va ser la primera entitat pol??tica cristiana establerta a la pen??nsula Ib??rica despr??s del col??lapse del regne visigot despr??s de la mort del rei Roderic a la batalla de Guadalete i la subseg??ent invasi?? musulmana. El regne va durar des de l'any 718, any en el qual es coron?? el rei Pelai I, fins el 925, quan Fruela II va accedir al tron del Regne de Lle??.

Taula de continguts 1 El substrat ind??gena 2 Evoluci?? hist??rica 2.1 Revolta astur 2.2 Expansi?? inicial 2.3 Transformacions pol??tiques 2.4 Expansi?? 3 Apogeu i final 4 Vegeu tamb??

[edita] El substrat ind??gena

El regne asturi?? va tenir com solar els territoris occidentals i centrals de la Serralada Cant??brica, particularment els Picos de Europa i l'??rea central d'Ast??ries, zones on van tenir lloc els principals esdeveniments pol??tico-militars durant les primeres d??cades d'exist??ncia del regne. Segons les descripcions d'Estrab?? i Cassi Di?? entre d'altres ge??grafs grecoromans aquestes zones estaven habitades a l'inici de l'era cristiana per diferents pobles, entre els quals es poden citar els vadinienses, orgenomescos, Selmes, o els asturs. Aquests ??ltims habitaven la zona interior d'Ast??ries

Les informacions que ens donen els ge??grafs cl??ssics sobre la filiaci?? ??tnica d'aquests pobles s??n confuses: Claudi Ptolemeu assenyala que els asturs habitaven la zona central de l'actual Ast??ries, la qual s'est??n entre els rius Navia i Sella, situant-se a l'orient d'aquest riu la frontera amb el territori dels c??ntabres. No obstant aix??, ja al segle IV la Cosmographia de Juli Honori posa el naixement de l'Ebre en territori dels asturs (sub asturibus). En qualsevol cas i deixant a un costat els detalls relatius a les fronteres entre les diferents ??tnies c??ntabres, el propi Estrab?? assenyalava en la seva Geographia que tots els pobles del nord de la Pen??nsula, des dels galaics fins als bascons, tenien una cultura i unes formes de vida similars.

Amb la caiguda de l'Imperi Rom?? i la lluita primer contra els romans i despr??s contra els v??ndals i visigot va anar forjant una identitat comuna entre tots els pobles del futur Regne d'Ast??ries.

[edita] Evoluci?? hist??rica

[edita] Revolta astur

Despr??s de la vict??ria de Pelai a la batalla de Covadonga l'any 722 sobre els musulmans s'estableix un petit territori en les muntanyes asturianes que donar?? lloc m??s tard al Regne d'Ast??ries. Aquest territori no s'estableix com successor del regne got en un primer moment com la mitificaci?? posterior ha establert, sin?? m??s aviat com un fet sorgit d'un moviment de cabdills ind??genes, conjuntament entre els asturs. La influ??ncia dels immigrants provinents del sud, fugits d'Al-??ndalus, anir?? impregnant de goticisme al regne asturi??.

El seu primer cabdill va ser el propi Pelai, establint la capital a Cangas de On??s. Durant les primeres d??cades el control asturi?? sobre les diferents regions del regne era bastant lax, i per aix?? havia de ser enfortit cont??nuament a trav??s d'enlla??os matrimonials amb altres fam??lies poderoses del nord de la Pen??nsula Ib??rica: d'aquesta manera, Ermessenda, la filla del propi Pelai, va contreure matrimoni amb Alfons, fill de Pere de Cant??bria. I els fills d'Alfons, Fruela i Adossenda van fer respectivament el propi amb M??nia, una basca origin??ria d'??laba, i Sil??, un cap local de l'??rea de Pravia.

Despr??s de la mort de Pelai I l'any 737, el seu fill F??fila fou escollit rei d'Ast??ries, el qual fou mort segons les cr??niques de l'??poca per un ??s en una prova de valor exigida a la noblesa de l'??poca.

[edita] Expansi?? inicial

Alfons I d'Ast??ries ser?? nomenat successor a la mort de F??fila, heretant el tron gr??cies al seu matrimoni amb la filla de Pelai, Ermessenda. Alfons es va despla??ar des de terres de La Rioja fins a Ast??ries per a contreure matrimoni amb Ermessenda. La mort de F??fila va possibilitar el seu acc??s al tron aix?? com l'arribada al poder d'una la qual arribaria a ser una de les fam??lies m??s poderoses del Regne d'Ast??ries: la Casa de Cant??bria.

Ser?? Alfonso el qual inici?? l'expansi?? territorial del petit regne cristi?? des de la seva ??rea inicial dels Picos de Europa avan??ant cap a l'oest fins a Gal??cia i cap al sud amb cont??nues incursions a el vall del Duero prenent ciutats i pobles i duent als seus habitants cap a les zones m??s segures del nord. Aix?? provocar?? el despoblament estrat??gic de l'altipl?? creant el Desert del Duero com a protecci?? contra futurs atacs musulmans.

Aquest despoblament, defensat per Claudio S??nchez Albornoz, ??s posat en dubte avui dia, almenys pel que fa a la seva magnitud. Les principals idees per a refutarlo s??n d'una banda la conservaci?? de la topon??mia menor en m??ltiples comarques aix?? com el fet que avui dia existeixin grans difer??ncies, tant des del punt de vista de l'antropologia biol??gica com des de la cultural, entre els habitants de la zona cant??brica i els de la Meseta Central. El que s?? ??s cert ??s que en la primera meitat del segle VIII va tenir lloc en la vall del Duero un proc??s de ruralitzaci?? que va portar aconseguir l'aband?? de la vida urbana i l'organitzaci?? de la poblaci?? en petites comunitats de pastors. Com a causes d'aquest proc??s es pot citar la fallida definitiva del sistema de producci?? esclavista existent des de temps del baix Imperi, la propagaci?? continuada de grans epid??mies en la zona, i finalment l'aband?? de lAl-Andalus per part de les guarniciones berbers despr??s de la revolta dels anys 740 i 741. Tot aix?? va possibilitar el sorgiment d'un espai poc poblat i sense organitzar que va a??llar al regne asturi?? de les r??tzies musulmanes i li va permetre afermar-se progressivament.

Inicialment la seva expansi?? es porta a terme fonamentalment a trav??s del territori cant??bric, des de Gal??cia fins a Biscaia, i ser?? necessari esperar fins als regnats d'Ordoni I i Alfons III perqu?? el Regne d'Ast??ries prengui possessi?? efectiva dels territoris situats al sud de la Serralada. Fruela I d'Ast??ries, fill d'Alfons I, consolid?? i ampli?? els dominis del seu pare.

[edita] Transformacions pol??tiques

A Fruela I el succe?? Aureli I, descendent de Pere de Cant??bria, que instal??lar?? la cort en terrenys del que actualment ??s el municipi de San Mart??n del Rey Aurelio, entre els anys 768 i 774. A l'ascendir al tron Silo I, casat amb Andosinda d'Ast??ries, trasllad?? la cort a Pravia.

Al morir el rei Silo fou escollit el seu nebot Alfons com a hereu, per?? una revolta de Mauregat, fill natural d'Alfons I, l'apart?? del poder, fent-lo amgar en terres alabeses. Mauregat, tot i la seva mala fama, proteg?? el Beat de Li??bana i el va recolzar en la seva lluita contra l'adopcionisme.

[edita] Expansi??

Despr??s de l'abdicaci?? de Beremund, Alfons II el Cast va tornar a Ast??ries i fou proclamat rei, acabant-se el per??ode de relativa pau amb els musulmans de per??odes anteriors. Durant el seu regnat realitz?? expedicions de c??stig cap al sud, arribant a Lisboa el 798. El 825 ven???? als musulmans al riu Nal??n i fixa la capital del regne a la ciutat d'Oviedo, repoblant la totalitat de Gal??cia i zones septentrionals de Castella i Lle??. Va ser un regnat exposat a atacs continus dels musulmans i tanmateix, s'expandeix. Aix?? mateix el seu regnat destaca per l'aparici?? de l'art prerom??nic asturi??, donant lloc a joies de l'arquitectura medieval europea. Alfons II instaura el culte xacobeo, i ??s la primera figura que vincula Ast??ries amb Europa.

Els seg??ents reis, Ramir I (fill de Beremund que es proclam?? rei despr??s d'una guerra civil) i Ordoni I, viuen en un per??ode de guerra cont??nua contra els musulmans. En temps de Ramir es desenvolup?? l'art ramirense, l'apogeu del prerom??nico asturi??. Aquest rei lliur?? la batalla de Clavijo, en la qual, segons la llegenda, l'ap??stol Sant Jaume a lloms d'un cavall blanc ajuda a l'ex??rcit asturi?? contra les tropes isl??miques.

Ordoni repobl?? Astorga, Lle??, Tui i Amaya, establint relacions estretes amb el regne de Navarra, ajudant possiblement a l'alliberament del rei Garcia de Pamplona segrestat pels normands. Dintre del proc??s de vinculaci?? amb la vall de l'Ebre, establ?? aliances amb els Banu Qasi de Saragossa, als quals tamb?? combat en ocasions en successives variacions d'aliances. Ordoni tamb?? tract?? d'ajudar, sense ??xit, els moss??rabs toledans en rebel??li?? contra e l'emir cordov??s. A la seva mort fou succe??t pel seu fill Alfons III.

[edita] Apogeu i final

Amb el suport dels nobles gallecs Alfons III aconsegu?? conquerir el nord de Portugal, avan??ant tamb?? pel riu Duero i conquerint Zamora i Burgos, el que signific?? el m??xim apogeu del regne.

Garcia I, fill de l'anterior, despr??s d'una lluita amb el seu pare i els seus germans Ordoni i Fruela, trasllad?? la capital del regne a la ciutat de Lle??, amb la qual cosa es crea?? un nou regne que aglutin?? l'asturi??, el Regne de Lle??.

[edita] Vegeu tamb??

• Llista de reis d'Ast??ries
• Regne de Lle??
• Llista de reis de Lle??