Imperi Carolingi
De Viquip??dia
L Imperi Carolingi (768-814) va ser fundat pel rei dels francs Carlemany, tamb?? conegut com Carles I el Gran.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
[edita] Antecedents: el regne franc
Els francs, un poble germ??nic de la zona del Rin que es va establir en la G??l??lia en el segle V, van estar governats per reietons durant anys fins a la unificaci?? que va fer Clodoveu I. Sota el seu comandament va estendre el regne per tota Fran??a i va expulsar del comtat de Tolosa als visigots.
Els successors de Clodoveu van ser cridats reis mandrosos, ja que es van despreocupar dels temes de govern i els van deixar a les mans dels majordoms de palau, que van assumir els poders administratiu i militar i que es van constituir en una dinastia paral??lela a la que regnava.
En 732, el majordom Carles Martell ("el Martell") va frenar la invasi?? musulmana a Occident en la Batalla de Tours. El seu fill Pip?? el Breu es va proclamar rei dels francs, iniciant la dinastia Carol??ngia. A m??s, es va enfrontar als llombards, que van envair It??lia entorn de l'any 750, i en va conquerir unes terres que va lliurar al papa i que des de llavors constitueixen els Estats Pontificis, tenint aix?? la benedicci?? de l'Esgl??sia per al seu Imperi.
[edita] L???Imperi
Pip?? va deixar en her??ncia el regne als seus dos fills, Carles i Carlom??n, per?? aquest ??ltim es va retirar a un monestir i va morir molt aviat (771), amb el que va quedar Carlemany com a ??nic sobir?? de l'Imperi.
Carlemany, que era fill n??t de Carles Martell, va iniciar una pol??tica d'expansi?? territorial per intentar restaurar l'antic Imperi Rom?? d'Occident, el que el va fer enfrontar-se a bizantins, musulmans i germ??nics. Va estendre el seu Imperi per Fran??a, It??lia, Alemanya i fins a part d'Espanya (nord de Catalunya i Osca). Va establir la capital en Aquisgr??, a la zona oest d'Alemanya.
El papa Lle?? III va proclamar a Carlemany com a emperador en la esgl??sia de Sant Pere (Roma) el d??a de Nadal de l'any 800.
[edita] Decad??ncia
Despr??s de la mort de Carlemany en 814, el seu fill Llu??s I el Piet??s (o Ludovico P??o), que era de car??cter feble i molt manipulable, va assumir la corona de l'Imperi. L'Imperi fort i consolidat que va heretar va entrar en decad??ncia despr??s de les lluites internes pel poder, fomentades en part pels seus fills.
A la mort de Llu??s I el Piet??s (840), els seus fills Carles II el Calb, Llu??s el Germ??nic i Lotari van firmar el Tractat de Verdun i es van repartir l'Imperi carolingi. A Carles el Calb li va correspondre la G??l??lia; a Llu??s el Germ??nic, Alemanya; i a Lotari, la Lotar??ngia.
Es va posar fi aix?? a l'Imperi carolingi, que es va desfer encara m??s despr??s de noves invasions de pobles b??rbars: ??rabs, hongaresos i normands.
[edita] Pol??tica interior
[edita] Administraci??
Carlemany va dividir el territori en marques i comtats:
- Marques : territoris defensius localitzats a les fronteres de l'Imperi. Estaven governades per ducs o marquesos, que tenien poder sobre un ex??rcit. Les marques eren la Marca Saxona, la Marca Bretona, la Marca Llombarda i la Marca ??vara. La Marca Hisp??nica, tot i dur el nom de marca, no era tal (un territori fronterer governat per un marqu??s) sin?? un conjunt de comtats al vessant sud del Pirineu per?? que formava part de l'Imperi Carolingi
- Comtats : zones governades per comtes, que nomenava el rei i els atorgava poder militar, administratiu i judicial. Tot el que no eren marques eren comtats, que eren tota la zona no fronterera de l'imperi.
El m??xim poder de l'Imperi era l'emperador, que tenia poder per convocar les armes, administrar just??cia i designar els nobles que governaven els territoris.
Els inspectors de palau o missi dominici eren els encarregats que els marquesos i els comtes governessin segons les directrius de l'Emperador. Per a aix?? acudien en parelles als territoris a comprovar el compliment de les lleis.
El palau o cort era el nucli de l'Administraci?? i estava dirigit per un 'camarlenc' ' successor del c??rrec de majordom de palau. Al seu c??rrec estaven el 'copero' ' responsable de la bodega; el 'mariscal' ' responsable de la cavalleria i l'establa; i el 'senescal' ' responsable dels assumptes de la cort.
Les altres institucions de l'Administraci?? eren la cancelleria, que dirigia els assumptes civils i eclesi??stics; i el tribunal palat??, que aplicava les lleis als habitants de l'Imperi.
[edita] Cultura i art
Carlemany no sabia llegir, ni escriure, ni tan sols aritm??tica. Per aix?? va intentar elevar el nivell cultural de l'Imperi creant la Escola Palatina d'Aquisgr??, i va posar en la seva direcci?? al c??lebre Alcu?? de York. En ella es van formar ell, els seus fills i tots els funcionaris de la cort.
Aquesta Escola es va convertir en model per a la fundaci?? d'altres en tota Europa. Va divulgar les arts, les ci??ncies i les lletres i tot el coneixement de l'Antiguitat amb les seves mat??ries:
- Trivium: ret??rica, gram??tica i dial??ctica.
- Quatrivium: geometria, astronomia, aritm??tica i m??sica.
L'art carolingi estava basat fonamentalment en dos estils: l'art cl??ssic grec i l'art cristi??, per?? amb algunes influ??ncies dels seus ve??ns bizant?? i isl??mic.
Escultura: Els exemples conservats s??n molt escassos, si b?? les escultures de vori han sobreviscut i s??n d'una gran bellesa.
Arquitectura: L'arquitectura carolingia es reflectia en edificis religiosos i alguns palaus. Es caracteritza per usar la planta de creu llatina de tres naus; arcs de mig punt, d'her??ncia romana; cobertes de fusta; i columnes amb capitells esquem??tics i pilars quadrats i cruciformes.
'Mosaics i miniatures': Entre les obres d'art m??s notables d'aquesta ??poca, sobresurten els mosaics i les miniatures que il??lustren els Evangelis, a m??s de l'orfebreria que decorava tots els seus temples.
