Bas??lica de Sant Pere del Vatic??
De Viquip??dia
| Bas??lica de Sant Pere del Vatic?? | |
 Vista frontal |
|
| Documentaci?? | |
|---|---|
| Tipus | bas??lica |
| Arquitectes | Donato Bramante Antonio da Sangallo el Jove |
| Consagraci?? | 1626 |
| Acabament | segle XVII |
| Localitzaci?? | Ciutat del Vatic?? |
| Estil | Barroc |
| Vistes | |
 |
|
La Bas??lica de Sant Pere del Vatic?? (en itali?? Basilica di San Pietro in Vaticano) ??s un dels principals edificis del catolicisme i el m??s gran tant en import??ncia, ja que ??s l'esgl??sia dels papes, com per les dimensions, ja que fa 193 metres de llargada i 44,5 d'al??ada. Est?? situada a la riba del riu T??ber, dins del territori del Vatic??, estat independent dins de la ciutat de Roma.
[edita] Hist??ria
La construcci?? de la bas??lica es remunta a l'??poca del martiri de Sant Pere, quan es va construir un petit monument commemoratiu al lloc on havia estat enterrat el sant, prop del circ de l'emperador Ner??. L'any 324 es va construir sobre la tomba una bas??lica paleocristiana, aprofitant la llibertat de culte que havia establert l'emperador Constant??.
Aquesta primera bas??lica va ser enderrocada al segle XIV quan amena??ava d'esfondrar-se i, a partir del 1506, en temps del papa Juli II, es va iniciar el proc??s de construcci?? de la nova bas??lica, que duraria m??s d'un segle i on hi intervindrien els artistes m??s grans del renaixement i el barroc: Miquel ??ngel, Bramante, Rafael, Maderno i Bernini.
Les obres es van acabar temps del papa Pau V, el 1612, el nom del qual es pot veure escrit a la fa??ana.
El projecte original se li va encomanar a Bramante, que va projectar una esgl??sia amb planta de creu grega inscrita en un quadrat, recobert per cinc c??pules, una de central, inspirada en l'esgl??sia de Santa Maria dei Fiori, a Flor??ncia, i quatre de secund??ries.
Quan va morir, amb prou f??ines s'havien edificat els quatre pilars de la c??pula principal.
Rafael va agafar el relleu i va modificar els pl??nols: va projectar una planta de creu llatina. Posteriorment Miquel ??ngel va tornar a la idea de Bramante de la planta de creu grega.
La gran c??pula central va ser acabada 24 anys despr??s de la seva mort; t?? una al??ada de 132 metres i un di??metre de 42,5. Recau just a sobre de l'altar major i est?? decorada amb mosaics de Giuseppe Cesari, que representen les jerarquies dels sants al cel. A la base de la c??pula hi ha una cinta on es llegeix: TV ES PETRVS ET SVPER HANC PETRAM ??DIFICABO ECCLESIAM MEAM ET TIBI DABO CLAVES REGNI C??LORVM ("Tu ets Pere i sobre aquesta pedra edificar?? la meva Esgl??sia i et donar?? les claus del Regne del Cel"). Cada lletra t?? 2 metres d'al??ada.
La configuraci?? final va ser obra de Maderno, que en va allargar el disseny i torn?? a la creu llatina projectada per Rafael. Llavors l'arquitecte va adonar-se que la c??pula quedava en segon terme a causa de la llargada de la planta i va haver de crear la monumental fa??ana principal, sobre la qual se sostenen les est??tues dels 12 ap??stols, Joan Baptista i Jesucrist.
Bernini va concloure el projecte amb el disseny de la columnata que envolta la pla??a de Sant Pere, formada per un total 296 de columnes d??riques que sostenen est??tues de 140 sants de totes les ??poques.
En temps d'Urb?? VIII, Bernini va aprofitar el bronze que el Papa havia extret del Pante?? durant una restauraci?? per crear el baldaqu?? que cobreix l'altar major.
[edita] Dades d'inter??s
Dins la bas??lica hi ha enterrats la majoria dels papes.
Durant unes excavacions fetes als anys 40 es va trobar la tomba de Sant Pere, actualment visitable.
La nau central va ser utilitzada per celebrar-hi el Concili Vatic?? II entre 1962 i 1965.
Sota els quatre pilars principals hi ha tombes de sants i reliquiaris, presidits per l'est??tua de sant Long??, el soldat que va travessar el costat de Crist, posteriorment convertit al cristianisme, que sost?? la Santa Llan??a. Tamb?? hi ha l'est??tua de santa Helena, emperadriu que va portar les rel??quies de la Passi?? des de Palestina, i que sost?? un tros de la Creu de Crist.
La fa??ana de Maderno t?? 5 portes. La Porta Santa sempre est?? tapiada excepte els anys del jubileu, en qu?? es convida els pelegrins a anar a Roma a la recerca del perd?? dels pecats, i en qu?? la porta s'obre. Al final de l'any el Papa torna a tancar-la.
A la fa??ana tamb?? hi ha el balc?? de les benediccions, des del qual els papes en ser escollits fan la benedicci?? Urbi et Orbi (a Roma i al m??n).
