Basílica de Sant Pere del Vaticà
De Viquipèdia
| Basílica de Sant Pere del Vaticà | |
 Vista frontal |
|
| Documentació | |
|---|---|
| Tipus | basílica |
| Arquitectes | Donato Bramante Antonio da Sangallo el Jove |
| Consagració | 1626 |
| Acabament | segle XVII |
| Localització | Ciutat del Vaticà |
| Estil | Barroc |
| Vistes | |
 |
|
La Basílica de Sant Pere del Vaticà (en italià Basilica di San Pietro in Vaticano) és un dels principals edificis del catolicisme i el més gran tant en importància, ja que és l'església dels papes, com per les dimensions, ja que fa 193 metres de llargada i 44,5 d'alçada. Està situada a la riba del riu Tíber, dins del territori del Vaticà, estat independent dins de la ciutat de Roma.
[edita] Història
La construcció de la basílica es remunta a l'època del martiri de Sant Pere, quan es va construir un petit monument commemoratiu al lloc on havia estat enterrat el sant, prop del circ de l'emperador Neró. L'any 324 es va construir sobre la tomba una basílica paleocristiana, aprofitant la llibertat de culte que havia establert l'emperador Constantí.
Aquesta primera basílica va ser enderrocada al segle XIV quan amenaçava d'esfondrar-se i, a partir del 1506, en temps del papa Juli II, es va iniciar el procés de construcció de la nova basílica, que duraria més d'un segle i on hi intervindrien els artistes més grans del renaixement i el barroc: Miquel Àngel, Bramante, Rafael, Maderno i Bernini.
Les obres es van acabar temps del papa Pau V, el 1612, el nom del qual es pot veure escrit a la façana.
El projecte original se li va encomanar a Bramante, que va projectar una església amb planta de creu grega inscrita en un quadrat, recobert per cinc cúpules, una de central, inspirada en l'església de Santa Maria dei Fiori, a Florència, i quatre de secundàries.
Quan va morir, amb prou fèines s'havien edificat els quatre pilars de la cúpula principal.
Rafael va agafar el relleu i va modificar els plànols: va projectar una planta de creu llatina. Posteriorment Miquel Àngel va tornar a la idea de Bramante de la planta de creu grega.
La gran cúpula central va ser acabada 24 anys després de la seva mort; té una alçada de 132 metres i un diàmetre de 42,5. Recau just a sobre de l'altar major i està decorada amb mosaics de Giuseppe Cesari, que representen les jerarquies dels sants al cel. A la base de la cúpula hi ha una cinta on es llegeix: TV ES PETRVS ET SVPER HANC PETRAM ÆDIFICABO ECCLESIAM MEAM ET TIBI DABO CLAVES REGNI CÆLORVM ("Tu ets Pere i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església i et donaré les claus del Regne del Cel"). Cada lletra té 2 metres d'alçada.
La configuració final va ser obra de Maderno, que en va allargar el disseny i tornà a la creu llatina projectada per Rafael. Llavors l'arquitecte va adonar-se que la cúpula quedava en segon terme a causa de la llargada de la planta i va haver de crear la monumental façana principal, sobre la qual se sostenen les estàtues dels 12 apòstols, Joan Baptista i Jesucrist.
Bernini va concloure el projecte amb el disseny de la columnata que envolta la plaça de Sant Pere, formada per un total 296 de columnes dòriques que sostenen estàtues de 140 sants de totes les èpoques.
En temps d'Urbà VIII, Bernini va aprofitar el bronze que el Papa havia extret del Panteó durant una restauració per crear el baldaquí que cobreix l'altar major.
[edita] Dades d'interès
Dins la basílica hi ha enterrats la majoria dels papes.
Durant unes excavacions fetes als anys 40 es va trobar la tomba de Sant Pere, actualment visitable.
La nau central va ser utilitzada per celebrar-hi el Concili Vaticà II entre 1962 i 1965.
Sota els quatre pilars principals hi ha tombes de sants i reliquiaris, presidits per l'estàtua de sant Longí, el soldat que va travessar el costat de Crist, posteriorment convertit al cristianisme, que sosté la Santa Llança. També hi ha l'estàtua de santa Helena, emperadriu que va portar les relíquies de la Passió des de Palestina, i que sosté un tros de la Creu de Crist.
La façana de Maderno té 5 portes. La Porta Santa sempre està tapiada excepte els anys del jubileu, en què es convida els pelegrins a anar a Roma a la recerca del perdó dels pecats, i en què la porta s'obre. Al final de l'any el Papa torna a tancar-la.
A la façana també hi ha el balcó de les benediccions, des del qual els papes en ser escollits fan la benedicció Urbi et Orbi (a Roma i al món).
