Raffaello Sanzio
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Rafael (desambiguació)». |
Raffaello Sanzio, o Rafael d’Urbino, o simplement Rafael, (1483-1520) fou un pintor i arquitecte italià del renaixement.
[edita] Biografia
Va néixer a Urbino (Itàlia) fill d’un pintor de la localitat. A 11 anys quedà orfe de pare i mare i un oncle seu, sacerdot, el va acollir. Sembla que va ser ajudant del cèlebre pintor Perugino. El 1504 passà a residir a Florència on va rebre la influència de Leonardo da Vinci i Miquel Angel.
A final de 1508 es traslladà a Roma, on va entrar al servei del Papa Juli II que li encarregà diverses obres pictòriques i arquitectòniques. Entre aquestes destaquen les Estances, uns espectaculars frescos que encara es poden veure avui en dia al Palau Apostòlic del Vaticà. El mateix va fer el seu successor Lleó X. Va pintar, naturalment, els retrats dels dos pontífexs.
El 1514 va ser nomenat arquitecte en cap de la basílica de Sant Pere. La major part de les seves obres arquitectòniques han estat ensorrades o modificades. Rafael no es va casar mai, es diu que la dona retratada en el quadre “La Fornarina” era la seva amant. Morí d’una malaltia desconeguda el mateix dia del seu 37è aniversari i va ser enterrat, amb tots els honors, al Panteó.
[edita] Obra artística
Va fer diversos retrats on mostrà una gran mesura, gràcia i harmonia, n’és exemple el de Baltasar de Castiglioni. Les Madonne amb els bambini plenes de bellesa i elegància van ser un tema recurrent. En la "Santa Cena" va donar un gran protagonisme a la figura dels apòstols. Dominava a la perfecció totes les tècniques artístiques de l’època i durant segles va estar considerat com el millor pintor de tots els temps; precisament per això va ser objecte de crítica dels artistes moderns, a partir del segle XIX, i era acusat de massa idealista.
