Leonardo da Vinci
De Viquipèdia
Leonardo da Vinci (Vinci, Toscana, 15 d'abril de 1452 - Le Clos-Lucé, Amboise, 2 de maig de 1519) fou un pintor, escultor, enginyer, arquitecte i inventor italià. Està considerat un geni polifacètic del Renaixement.
[edita] Biografia
Da Vinci va aprendre pintura i dibuix al taller de Verrocchio cap a l'any 1470 i va cultivar igualment les matemàtiques i la música. L'any 1482, Leonardo marxà cap a Milà, on oferí a Ludivoco il Moro els seus serveis d'enginyer militar, d'arquitecte i d'escultor. Començà l'estàtua eqüestre del pare del duc, Francesco Sforza, decorà una sala del castell Sforzesco i s'encarregà de l'organització de les festes de la Cort. Els francesos expulsaren Ludovico i l'artista anà a Màntua (1499), a Venècia, a Roma, i després tornà a Florència l'any 1503, on la seva presència marcà el començament d'una nova era. Tornà a instal·lar-se a Milà el 1508 on formà escola. Després a Roma on tingué fama de filòsof quimèric i d'estranger inestable en el món real. Desenganyat, l'any 1516 acceptà la invitació de Francesc I de França a Le Clos-Lucé, on es dedicà sobretot a estudis arquitectònics per als castells reials i on tingué un final de vida tranquil. Tan donat per a la investigació científica com per les arts, tan apassionat per la recerca intel·lectual com observador (molt avançat pel seu temps) dels fenòmens naturals, demostra l'extensió enciclopèdica de la seva curiositat en els seus nombrosos quaderns de dibuixos, els quals, associats als escrits, alternen l'exactitud i la potència visionària.
Com a enginyer, són molts els invents atribuïts a Leonardo, des d'un disseny per a la fabricació d'un helicòpter (model dotat d'ales giratòries equipat amb amortidors per a aconseguir un suau aterratge) o un vehicle automòbil, fins el comú ratllador de pa, passant per una pràctica serra per a marbre, una màquina per a fabricar cordes, modernes portes batents, màquines per a tallar caragols i llimes…
També va dissenyar màquines de guerra com el carro blindat, vehicle accionat mitjançant unes manovelles que utilitzen la força muscular, i dotat d'una cuirassa en forma de con, les embarcacions submergibles (submarins) o els vestits per a bussos de combat.
Una màquina per polir miralls, fusells de repetició i una grua mòbil que facilitaria les tasques de construcció, aconseguint elevar pesades càrregues.
La seva excavadora flotant pretenia aconseguir que els rius fossin navegables.
El seu molí d'aire calent, basat en el principi de la roda de pales i en l'aprofitament de la calor residual, que es fa funcionar mitjançant un motor de pales que, instal·lat en una xemeneia, gira a conseqüència de l'ascensió de gasos calents de la combustió.
El mateix sistema serà utilitzat en una altra de les seves màquines, però fent que el motor sigui mogut per aigua. És un precedent dels mesuradors de cabal inventats més tard.
No obstant això, cap d'aquests invents va passar de l'estadi del disseny, ni va ser utilitzat, malgrat que Leonardo no només dissenyava extraordinàries màquines sinó que també s'ocupava de resoldre tots i cadascun dels problemes relacionats amb la construcció de les mateixes.
Alguns dissenys de moltes de les seves màquines s’han construït actualment utilitzant els seus apunts i dibuixos.
_-_The_Last_Supper_(1495-1498).jpg/120px-Leonardo_da_Vinci_(1452-1519)_-_The_Last_Supper_(1495-1498).jpg) L'últim sopar |
 Estudi d'un embrió |
 Disseny d'una màquina voladora |
