Basílica

De Viquipèdia

Una basílica és una estructura arquitectònica d'origen romà. Tenia la funció econòmica i jurídica. Servia per a les transaccions comercials a gran escala i era una mena de jutjat. Es un edifici genuïnament romà. Els seus orígens són d'època republicana → Basílica Emilia (179aC).

A mesura que avança el temps es van afegint diversos canvis que esdevindran canònics. Serà la planta que adoptaran els edificis religiosos cristians de l'època paleocristiana (última fase de l'art antic). → Planta basilical. La planta està formada per una nau central, més gran que les laterals, tant d'amplada com d'alçada. Està composta de 3 o 5 naus. A la nau central s'hi poden obrir galeries de finestres. El sostre solia ser un sostre de fusta pla, però això evoluciona i es construeix en pedra. Té els 2 costats curts plans. A la llarga aquests costats es modificarán i s'afegirà un hexedra semicircular a un dels costats. En època de Trajà (basílica Ulpia 96dC), aquesta «millora» es realitza als dos costats.

[edita] La basílica cristiana

Aquest model d'estructura va ser aprofitat per Constantí com a model per als primers centres de culte cristians que ell mateix va fundar (Sant Pere del Vaticà i Sant Joan del Laterà, a la ciutat de Roma) i així ha perviscut fins a l'actualitat. Això es degué principalment al caràcter assembleari de la litúrgia cristiana i al fet que aquesta mena d'espais permet acollir grans quantitats de persones i estableix la jerarquia que se li escau, amb els fidels distribuïts a la nau (o a les naus) i qui presideix la cerimònia a l'absis o presbiteri que capça el conjunt.

Quan un edifici té aquestes característiques, es parla d'un espai de planta basilical.

Aquest article sobre Arquitectura és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.