Neró
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre l'emperador romà. Per a altres significats, vegeu «Neró (desambiguació)». |
Neró Claudi Cèsar August Germànic o Neró Claudi Drus Germànic, Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus (Antium, 15 de desembre de 37 – Roma, 9 de juny de 68), nom de naixement Lucius Domitius Ahenobarbus, fou el darrer emperador romà de la dinastia julio-clàudia (13 d'octubre de 54 – 9 de juny de 68).
Era fill de Gneu Domici Aenobarb i d'Agripina Menor, filla de Germànic Cèsar i germana de Calígula. Fou adoptat per Claudi el 50, després de casar-se amb la seva mare. Llavors tenia 16 anys i el jove es va casar amb Clàudia, filla de Claudi i de Valèria Messal·lina.
Entre els seus mestres estava Sèneca. Neró tenia talent i bon gust. Apreciava l'art i feia versos; però era indolent i donats als plaers. A la mort de Claudi el 54, Neró que havia estat designat hereu, fou proclamat emperador; per si quedava algun dubte Agripina ja havia donat els passos necessaris i el prefecte del pretori Sext Afrani Burre el va presentar com a nou sobirà. Alguns pretorians van preguntar per Britànic però ningú va moure un dit en favor seu i la habitual donació de Neró als pretorians va acabar de decidir la successió, que fou confirmada pel senat.
Neró no era un bon orador i Sèneca havia d'escriure tots els seus discursos. Inicialment va deixar que el senat pogués legislar. A l'Orient la Petita Armènia fou donada a Aristòbul fill d'Herodes de Calcis i l'Armènia Sofene al àrab Sohemos.
La seva mare volia governar en nom del fill i va rebre totes les marques externes del poder però per influencia de Burre i Sèneca no va poder governar.
Neró es va dedicar aviat als plaers en els que va tenir per company al futur emperador Otó. El 55 va exercir el consolat amb Luci Antisti Vet. El conflicte amb la mare va anar empitjorant i aquesta va intentar oposar a Britànic al seu propi fill. Això va acabar amb l'enverinament de Britànic que només tenia 14 anys. Finalment un arranjament entre mare i fill es va poder establir.
El 57 Neró fou cònsol per segona vegada amb Luci Calpurni Pisó, i a l'any següent va repetir amb Valeri Mesal·la. Neró no estimava a la seva dona Clàudia, i va quedar fascinat per Poppea Sabina, la dona d'Otó, coneguda per la seva conducta llicenciosa. Otó fou enviat com a governador a Lusitània per deixar el camp lliure a Neró (hi va restar deu anys). Poppea es volia casar amb l'emperador però això era impossible mentre Agripina visqués.
Armènia havia estat ocupada pels parts però al començament del regnat fou recuperada pels romans i Corbuló fou enviat a la zona per dirigir la guerra. La lluita va començar el 58 contra Tiridates, nomenat rei d'Armènia pel seu germà el rei dels parts. Corbuló va lluitar a Artaxata i Tigranocerta (60).
A la frontera del Rin hi havia pau i els soldats de Paul·lí Pompeu a la Germània Inferior es van poder dedicar a la construcció de canals. Luci Vet va planejar unir el Saona i el Mosela per un canal per connectar la Mediterrània i la mar del Nord per una línea continua a través del Roine i el Rin, però la gelosia d'Eli Gracil, el llegat de la Gàl·lia Belga, ho va impedir.
Neró va tractar de matar a la seva mare fent naufragar el seu vaixell a Baiae, però va fracassar i finalment fou assassinada per odre de l'emperador (59) amb l'aprovació de Sèneca i Burre. La mort fou acceptada pel senat però Neró va tenir remordiments i veia aparèixer l'espectre de la seva mare
Nero es va dedicar a la música, ja que aspirava a ser un músic reconegut. També tenia molta afició per les carreres de quadrigues.
El 60 fou cònsol per quarta vegada amb Cos Corneli Lèntul. En aquesta any es va establir un rei vassall a Armènia, i un contingent va restar al país.
Aquest mateix any va desterrar a Rubel·li Plaute, que era membre de la família imperial per part de la seva mare Júlia, i que Neró veia com a possible rival. Plaute es va retirar a Àsia on dos anys després fou executat per ordre del mateix Neró.
El 61 es va produir la revolta de Boadicea a Britània, sufocada per Suetoni Paul·lí. El pretor Antisti fou acusat de fer versos contra l'emperador i condemnat a mort, si be es va salvar de l'execució per la intervenció de Trasea. Fabrici Veientó, un altre literat que havia escrit contra Neró, fou desterrat
El 62 va morir Burre i fou substituït per Fenni Ruf i Sofoni Tigel·lí. Sèneca va demanar permís per retirar-se, i Neró va quedar sota influència d'homes perillosos, especialment Sofoni.
Neró es va divorciar d'Octàvia (al·legant que era estèril) i es va casar amb Poppea al cap de 18 dies. Després va acusar a Octàvia (falsament) d'adulteri i la va desterrar a l'illa de Pandatària on poc temps després fou executada. Tàcit diu que la noia tenia uns 20 anys.
El 62 els parts van envair Armènia i van expulsat a Tigranes reintegrant a Tiridates. Finalment es va establir un acord però els ambaixadors parts a Roma no el van poder confirmar i les hostilitats es van reprendre. Gai Cesenni Pet fou derrotat i els romans van haver d'evacuar el país. El 63 Corbuló va tornar a Armènia i finalment es va establir un acord pel que el regne esdevenia client romà però amb un rei part. Tiridates va fer homenatge a Neró i més tard va anar a Roma per rebre personalment la corona.
El mateix any 63 Pompeia fou destruïda per un terratrèmol.
Poppea va donar a llum a una filla que va rebre el títol d'augusta que fou donat també a la mare. Però aquesta filla va morir quan tenia 4 mesos (63).
El incendi de Roma al 64 fou molt greu i va destruir bona part de la ciutat. Molts autor n'acusen a Neró però els moderns estudis no ho consideren probable. El rumor de la seva culpabilitat corria per Roma i es va haver de trobar un culpable, i es va acusar a la petita secta odiada dels cristians. La reconstrucció de la ciutat planejada per Neró fou finançada amb actes d'exacció i fins i tot els temples foren espoliats. La primera construcció fou el seu nou palau, d'una magnificència desconeguda.
El 65 la seva tirania havia produït l'organització d'una conspiració encapçalada per Gai Calpurni Pisó. Milic un llibert de Flavi Escevi, va descobrir als conspiradors i es van produir nombroses execucions, entre les quals Pisó, Lucà (que es va poder suïcidar) i Plauci Laterà. Es possible que Sèneca fos un dels conspiradors, o al menys que n'estigués al corrent. Neró li va ordenar de suïcidar-se. El senat va recompensar a Tigel·lí, autor de les execucions, amb ornaments triomfals.
Va seguir la mort de Poppea, colpejada per Neró per no tenir un fill. El seu cos no fou enterrat sinó embalsamat i posat al sepulcre dels julis. Neró va proposar en matrimoni a Antònia, filla de Claudi, i la seva germana per adopció, però aquesta va refusar l'honor i conseqüentment fou executada. Llavors es va casar amb Messal·lina Estatília, que va quedar viuda de Vestí al que Neró va fer matar; Estatília ja havia estat la seva amant.
En aquest temps el jurista Gai Cassi Longí fou exiliat a Sardenya; altres executats foren Luci Juni Silà Torquat, Luci Antisti Vet, Sèxtia (la seva sogre) i la seva filla Pol·lútia (esposa de Rubel·li Plaute).
Neró va dedicar una important quantitat de diners públics per reconstruir Lugdunum (Lió) incendida com Roma. La ciutat fou la darrera que li va romandre lleial.
Apol·loni de Tiana va visitar Roma el 66 i fou acusat de màgia però es va poder escapolir. Neró va començar a ser contrari als filòsofs i Musoni Ruf, filòsof estoic, fou desterrat. Foren executats Marc Anneu Mela (pare de Lucà) i Gai Petroni; també foren perseguits i executats Trasea Pet (que es va poder suïcidar) i Barea Sorà.
Aquest mateix any Tiridates I d'Armènia va anar a Roma amb la seva dona i fills. Neró el va rebre a Nàpols i el rei es va tirar al seus peus i el va reconèixer com al seu senyor. Després van anar al teatre de Roma on Neró el va coronar i li va donar el permís per reconstruir Artaxata. Més tard Tiridates va sortir d'Itàlia per Brundusium i Neró li va transmetre una invitació per visitar Roma al seu germà Vologès I de Pàrtia, el rei part, que aquest va declinar però va convidar a Neró a Pàrtia.
Neró va visitar Acaia on va apreciar la cultura grega i mentre era allí va rebre noticies de la rebel·lió dels jueus i de la derrota de Cesti Gal el governador de Síria. Neró va enviar a Vespasià (després emperador) per dirigir la guerra i a Mucià com a governador de Síria. El 67 fou present als jocs olímpics que s'havien d'haver celebrat el 65 però havien estat retardats dos anys per permetre a l'emperador d'assistir. Per commemorar la fita Neró va declarar lliure Acaia, en un manifest fet a Corint el dia de la celebració dels jocs ístmics. En aquests jocs va donar una mostra de crueltat quan va fer matar a un cantant la veu del qual no deixava sentir a l'herald imperial. Neró va dissenyar un canal a través de l'istme de Corint (i va començar els treballs que després va fer aturar) i va visitar després Delfos on l'oracle li va predir llarga vida. Era a Grècia quan va cridar a Corbuló i el va ordenar executar, sentencia que el general va evitar amb el suïcidi.
Mentre era a Grècia l'administració a Roma havia estat encomanada al seu llibert Heli (Helius), que va abusar del poder; davant la pèrdua de suport popular, va cridar a l'emperador a Roma, i com que aquest no va tornar, va anar a Grècia a buscar-lo. Finalment Neró va sortir de Grècia la tardor del 67 i va entrar a Roma en triomf amb el carruatge d'August i acompanyat d'un músic.
El 68 Sili Itàlic i Galeri Tràcal foren cònsols. Llavors la Gàl·lia es va revoltar sota Juli Víndex i va oferir el tron a Galba, governador de l'Hispània Tarraconense. Galba, assabentat de que l'emperador havia ordenat la seva execució, es va revoltar i fou proclamar emperador si be només va acceptar el títol de llegat del senat i el poble de Roma. Mentre Neró, que al esclatar la revolta a la Gàl·lia era a Nàpols, va tornar a Roma on al conèixer la revolta de Galba es va alarmar. El senat va declarar a Galba enemic de l'estat i l'emperador va fer destituir als dos cònsols per raons desconegudes i va assolir el càrrec de cònsol únic com abans havien estat Gneu Pompeu i Juli Cèsar.
El governador de la Germània Superior era Vergini Ruf, que es manifestà contrari a Galba; primer va marxar contra Vindex i va obtenir el suport dels gals que vivien prop del Rin i de la ciutat de Lió. Ruf va assetjar Vesontio (Besançon), on es va dirigir Vindex que es va entrevistar amb Ruf, i els dos homes van arribar a un acord, que per alguna raó fou trencat pels homes de Ruf que van matar o van provocar la mort de Vindex; però llavors els soldats van aclamar emperador a Vergini Ruf amb el títol d'august, que aquest va refusar i es va sotmetre al senat.
A Roma mentre es passava una època de fam i les exaccions de l'emperador per obtenir diners van acabar de decidir el seu enderrocament. Va córrer el rumor de que Neró havia fugit cap a Egipte, i el prefecte del pretori Tigel·lí va convèncer als pretorians per proclamar a Galba. Aquest estava força desmoralitzat després de la mort de Vindex, quan es va assabentar que havia estat proclamat emperador a Roma, i estava sent reconegut per les províncies
Neró va fugir de palau a la nit amb alguns lliberts i es va refugiar a una casa del llibert Faó a pocs kilòmetres de Roma, on va passar la nit i el dia següent en estat de terror i agitació. El seu amagatall fou descobert i un centurió amb soldats va anar allí per agafar-lo. Neró no es va deixar agafar viu i després de moltes vacil·lacions i amb l'ajut del seu secretari Epafrodit, es va suïcidar clavant-se una daga al moment en que va sentir els cavalls dels soldats. El centurió encara va provar d'aturar l'hemorràgia però Neró va morir al cap d'un minut.
Fou enterrat segons el seu rang i les seves cendres foren col·locades al sepulcre dels Domicis per dues de les seves dides i una concubina de nom Acte. Tenia 31 anys quan va morir i havia governat tretze anys i vuit mesos. Fou el darrer membre de la dinastia Júlia-Clàudia.
[edita] Vegeu també
