Germ??nic C??sar
De Viquip??dia
Germ??nic C??sar (Germanicus Caesar) fou el fill gran de Drus el vell o Drus Major (Ner?? Claudi Drus). Fou nebot de l'emperador Tiberi i germ?? de l'emperador Claudi. Pel seu pare i l'avia paterna L??via va heretar els honors de la gens Cl??udia i els Drus, i per la mare, Ant??nia Menor (filla de Marc Antoni i neboda d'August) els de la fam??lia o gens J??lia.
Va n??ixer probablement el setembre del 15 aC (el seu fill Cal??gula va donar el nom de Germ??nic al mes de setembre). Tenia un nom per?? no es coneix ja que sempre fou conegut pel nom hereditari de Germ??nic. El 4 dC quan August va adoptar a Tiberi, Germ??nic ja havia destacat per les seves qualitats. August va recomanar al seu fill adoptiu d'adoptar a Germ??nic. Encara que fou adoptat no va perdre el nom/t??tol de Germ??nic per?? el seu germ?? Claudi, com a ??nic representant del seu pare, va agafar tamb?? aquest nom.
L'any 7, cinc anys abans del m??nim legal, va obtenir la q??estoria i el mateix any va ajudar a Tiberi en la guerra contra els pannonis i d??lmates. Es va destacar en aquestes lluites i va tornar a Roma l'any 10 per anunciar la vict??ria i va rebre ins??gnies triomfal (sense triomf) i el rang pretori?? (sense ser pretor) a m??s del perm??s per ser c??nsol abans de l'edat.
L'any 11 Var (Varus) fou derrotat i mort a la batalla del bosc de Teutoburg, i les seves legions foren destru??des. Tiberi fou enviat immediatament a la zona i Germ??nic el va acompanyar com a proc??nsol. Van creuar el Rin i van fer diverses incursions retornant a la tardor del mateix any.
Germ??nic va tornar a Roma el hivern i l'any 12 va exercir el c??rrec de consol tot i no haver estat abans ni edil ni pretor. Com a c??nsol va defensar a diversos acusats a les corts de just??cia, el que li va donar for??a popularitat; tamb?? v organitzar uns jocs dedicats a Mart amb 200 lleons al circ, i diversos espectacles de gladiadors. El 13 va retornar Tiberi a Roma i es va celebrar el triomf sobre d??lmates i pannonis que havia estat posposat, triomf en el que Germ??nic va participar destacadament.
Despr??s fou enviat a Germ??nia com a comandant de les vuit legions del Rin. Des d'aquest punt la seva historia es explicada per T??cit. El 14 va morir August i va esclatar un mot?? entre els soldats de Germ??nia i d'Il??l??ria. A Germ??nia el mot?? el van iniciar les quatre legions del Rin Inferior, la V, XXI, I, i XX, que, sota la direcci?? d' Aule Cecina, estaven estaciones a la frontera del pa??s dels ubis. Germ??nic que en aquell moment era a la G??l??lia, va tornar al campament de les legions i va restablir l'ordre. L'ex??rcit, que l'estimava molt per el seu car??cter obert i senzill, el va obeir. Les tropes el van voler proclamar emperador per?? va declarar que preferia morir abans que trencar el seu jurament de fidelitat. L'ex??rcit de l'Alt Rin estava format per quatre legions (II, XIII, XVI i XIV) dirigides per Sili i s'havien sumat al mot??; fou necessari fer algunes concessions: la llicencia als 20 anys de servei i els legionaris amb 16 anys de servei quedaven lliures de tasques militars diferents dels combats (Missio sub vexillo); el llegat d'August a les tropes fou doblat; com que les legions XXI i V demanaven el pagament immediat, Germ??nic ho va pagar del seu patrimoni personal.
Les legions I i XX foren estacionades aquell hivern a Ara Ubiorum (entre Bonn i Col??nia) i foren visitades per dos enviats del senat; els soldats van pensar que anaven a revocar les concessions de Germ??nic i es van amotinar altre cop. Agripina, la dona de Germ??nic, va poder aturar la revolta presentant als seus bra??os al infant Cal??gula, el fill de Germ??nic i mascota de les tropes. Les altres dues legions, V i XXI, entre les que va comen??ar el mot?? inicial, romanien descontentes als seus quarters de hivern a Castra Vetera (Xanten) i Germ??nic va escriure a Cecina que havia de posar fi a la indisciplina i si no ho feia, aniria all?? amb forces per fer-ho ell mateix; una nit els principals caps dels descontents foren massacrats i la tranquil??litat va tornar. Germ??nic va aprovar el resultat per?? no els mitjans.
Al mateix hivern els romans van creuar el Rin i van atacar de nit les viles dels marsis que foren sorpresos, deixant el pa??s buit d'enemics, matant a homes, dones i nens. Despr??s va seguir contra els br??cters, tubants i usipets al pa??s entre els marsis i el Rin. Tot aix?? va fer popular a Germ??nic entre les tropes i la opini?? publica fins el punt de que Tiberi es va alarmar. El senat va concedir el triomf a Germ??nic.
A la primavera del 15 Germ??nic va caure sobre els cats, va cremar la capital Mattium (Maden prop de Gudensberg), va devastar el pa??s, va matar als seus habitants sense estalviar dones i nens i va retornar al darrera del Rin. Llavors va rebre una ambaixada del general germ??nic Segestes, que demanava el seu ajut; Segestes s'havia enemistat amb el seu gendre Armini el vencedor de Var, i ara era assetjat per la gent d'Armini. Germ??nic el va ajudar, va for??ar l'aixecament del setge i va fer presonera a Thusnelda, la dona d'Armini; altre cop les forces romanes van tornar a creuar el Rin. Per ordre de Tiberi va assolir el t??tol d'Imperator que no tenia encara el significat d'emperador sin?? d'apoderat suprem.
Armini per alliberar a la seva dona, que estava prenyada, va buscar l'alian??a dels queruscs i altres tribus. Per dividir les forces germ??niques, Germ??nic va dividir les seves: la infanteria sota Aule Cecina contra els br??cters; la cavalleria sota Ped??, a la regi?? de Fr??sia, i Germ??nic amb 4 legions va embarcar al llac Flevus (Zuiderzee) cap a l'oce?? i cap al riu Ems. A la vora d'aquest riu ??s van unir els tres grups i el territori entre l'Ems i el Lippe fou assolat arribant fins al Saltus Teutobergiensis, que era entre les fonts dels dos rius; al?? romanien els cossos sense enterrar de Var i els seus homes; Germ??nic els van rendir honors.
Mentre Armini tamb?? havia reunit les seves tropes i van estar a punt de sorprendre als romans per?? Germ??nic amb prud??ncia va enviar la cavalleria a comprovar la ruta i es va retirar dividint altre cop les forces: Ped?? amb la cavalleria per la costa; Cecina, a marxes for??ades, cap a Pontes Longi entre C??sfeld i Velen, i la riba del IJssel; i Germ??nic cap al Rin. Les legions II i XIV dirigides per Publi Vitel??li van ser atacades al creuar per un lloc perill??s, per?? la major part va poder arribar al riu Unsingis (Hunse) on van trobar a la flota romana. Germ??nic en tot moment es va ocupar dels soldats i es va preocupar dels ferits.
L'any 16 va ordenar construir un miler de vaixells que es van concentrar al Vahalis (Waal) al punt que es separada del Rin. Va fer llavors un altra incursi?? i va arribar al castell d'Aliso al Lippe; va restaurar els altars i senyals erigits en honor de Varus i del seu propi pare Ner?? Claudi Drus. Despr??s va tornar amb la flota i pel Zuydersee va arribar l'oce??, desembarcant a Amisia una ciutat propera a la desembocadura de l'Ems o Amisia. Va marxar llavors per aquest riu cap al Weser; per creuar l'Ems es va perdre molt de temps i la construcci?? del pas es va haver de fer sota el fustigament de l'enemic, per lo que finalment va decidir atacar massivament als germ??nics per sorpresa i va guanyar una gran vict??ria a la plana d' Idistavicus (entre Rinteler i Hausberg). Armini es va poder escapar i tamb?? el seu oncle Ingiomar. Una mica despr??s es va produir una segona batalla al?? on la retirada dels germ??nic fou tallada per la naturalesa del terreny i els romans van tornar a guanyar. Un monument fou erigit al lloc d'aquesta batalla amb la inscripci?? "L'ex??rcit de Tiberi C??sar havent dominat les nacions entre el Rin i l'Elba, dediquen aquest monument a Mart, J??piter i August".
Despr??s va reembarcar a l'Ems cap a l'oce?? i les flota fou sorpresa per una turmenta terrible i alguns vaixells es van enfonsar, i moltes naus van embarrancar. Germ??nic, acusat del desastre, va enviar a Sili en expedici?? contra els cats i ell mateix va atacar als marsis; per la informaci?? del cap d'aquestos, Malovendus, ve recuperar un dels estendards de Var. Despr??s va seguir devastant el pa??s.
Germ??nic ja havia rebut informaci?? de que Tiberi planificava allunyar-lo de Germ??nia i donar-li un comandament a la part oriental; volia fer una darrera campanya que hagu??s comportat la dominaci?? total de Germ??nia, per?? Tiberi el va urgir a presentar-se a Roma, i no va ser possible. Germ??nic havia d' anar a Roma per celebrar el triomf que li havia estat concedit. Se li va oferir un segon consolat i Germ??nic va demanar un any m??s a Germ??nia per completar la seva tasca per?? les ordres de Tiberi de tornar eren imperatives. La seva arribada a Roma fou un clamor popular; per arreu on passava era aclamat El 26 de maig del 17 va celebrar el triomf sobre els queruscs, cats, angrivaris i altres; els seus cinc fills adornaven el seu carro i molts destacats caps germ??nics eren part de la process??, entre ells Thusnelda, esposa d'Armini.
Tiberi li va donar el comandament de les prov??ncies orientals per mig d'un decret del senat, excepte S??ria on fou nomenat governador Gneu Calpurni Pis??, que es suposa que va rebre ordres de Tiberi de vigilar a Germ??nic. Pis?? era poc donat a obeir i la seva dona Plancina encara menys, i aquesta fou encoratjada per l'emperadriu L??via Drusil??la per competir amb Agripina la dona de Germ??nic.
El 18 Germ??nic va iniciar el seu segon consolat a Nic??polis a Acaia on havia arribat despr??s de visitar a Drus a Dalm??cia. Va visitar ??ccium, Atenes, Ilium, Colof?? i altres llocs. A Rodes es va trobar amb Pis?? al que va salvar d'un naufragi, per?? Pis?? no es va mostrar agra??t i a S??ria va competir per la popularitat amb Germ??nic i la seva Plancina amb Agripina.
Germ??nic se'n va assabentar per?? ho va voler ignorar i va anar a Arm??nia on va col??locar en el tron a Zen?? o Zenon del Pont (que va regnar sota el nom d'Artaxes III) l'any 18 (fou rei fins l'any 34). Capad??cia fou convertida en prov??ncia i Quint Serveu va rebre el comandament de Commagene.
El hivern del 18 al 19 el va passar a S??ria sense que es produ??s la ruptura amb Pis??. A petici?? del rei Artaban III de P??rtia, Germ??nic va enviar al ex rei Vonones I de P??rtia a Pompei??polis, una ciutat mar??tima de Cil??cia, cosa que no va tenir l'aprovaci?? de Pis?? i encara menys de Plancina que mostrava per l'ex rei un especial afecte.
L'any 19 Germ??nic va visitar Egipte desconeixent una ordre de Tiberi de que cap rom?? d'alt rang podia entrar al pa??s sense ordre expressa de l'emperador. De Canop va remuntar el Nil i va arribar fins a Tebes; va visitar les pir??mides i altres monuments; va consultar l'oracle d'Apis i va rebre la resposta d'un proper final de la seva vida.
Quan va tornar a S??ria es va trobar que les seves ordres civils i militars havien estat obviades quan no desobe??des directament i es va enfrontar amb Pis?? al que va ordenar anar a Egipte. Molt poc despr??s es va posar malalt i des de el primer moment la malaltia es va atribuir a un sortilegi de Pis?? o la seva dona. Germ??nic va enviar una carta a Pis?? renunciant a la seva amistat. Es for??a dubt??s que fou enverinat, per?? l'opini?? publica ho va creure. Va morir el 9 d'octubre del 19 a Epidafne, prop d'Antioquia. El seu cos fou exposat al f??rum d'Antioquia i T??cit admet que no tenia senyals d'enverinament; Suetoni diu que quan el cad??ver fou cremat el cor no es va consumir, un suposat signe d'enverinament. A Roma li foren decretats els m??s gran honors p??stums. La seva dona Agripina va arribar a It??lia amb les seves restes per portar-les a la tomba d'August.
Va tenir nou fills dels que dos van morir infants, un (Gai Juli C??sar) amb pocs anys, i els altres sis van sobreviure:
- Ner?? C??sar Germ??nic
- Drus C??sar Germ??nic
- Gai C??sar Germ??nic conegut per Cal??gula, casat amb J??nia Claudil??la, L??via Orestil??la, L??lia Paulina i Mil??nia Ces??nia
- Agripina Menor, casada amb Gneu Domici Aenobarb, Gai Passi?? Crisp i Claudi
- Ner??
- J??lia Drusil??la casada amb Luci Cassi Long?? i Marc Emili L??pid
- J??lia Livil??la
Fou tamb?? un orador i poeta. De les seves com??dies en grec no se'n conserva cap per?? es conserven fragment de la traducci?? llatina de Phaenomena d'??rat on es comprova que era un poeta for??a bo. Probablement tamb?? li correspon els poema Diosemeia o Prognostica. La seva vida va inspirar modernes trag??dies com Germanicus, d'un cavaller de la Universitat d'??xford, o (amb el mateix nom) dels francesos Bursault, el jesu??ta Dominique de Cologne, i Pradon.
