Suetoni
De Viquip??dia
Gai Suetoni Tranquil, en llat?? Gaius Suetonius Tranquillus; (70 - 126), fou un un escriptor llat?? de l'??poca imperial, exponent fonamental del g??nere biogr??fic.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Nascut a l'entorn del 70 en un lloc imprec??s del Laci, en una familia d'equites. El pare, Suetoni Letus, era un trib?? militar.
Estudi?? ret??rica i jurisprud??ncia, arribant a ser advocat. Va ocupar c??rrecs importants sota l'emperador Adri??, i bastants m??s sota Traj??, passant a formar part del personal amb contacte m??s directe amb l'emperador. Fou, de fet, el seu secretari personal (magister epistolarum), i en tal qualitat tenia acc??s als documents m??s importants dels arxius imperials.
Amic i corresponsal de Plini el Jove, fou a inst??ncies seves que aquest darrer va esdevenir governador de Bitinia.
No es t??nen massa m??s dades certes de la seva vida. Tot i que es desconeix la data de la seva mort, aquesta est?? establerta per alguns al voltant del 126, mentre que altres la situen una quinzena d'anys despr??s, entorn el 140.
[edita] Obres
[edita] De viris illustribus
El De viris illustribus ("Els homes famosos"), que t?? el seu clar precedent en Cornelio Nepote[1], analitza les figures i les personalitats il??lustres subdividint-les en cinc categories: poetes, oradors, historiadors, fil??sofs, gram??tics i ret??rics (aquests dos grups formant una sola categoria). De l'obra se'n conserva gaireb?? intacta nom??s la secci?? reservada als gram??tics i als ret??rics, tot hi mancar-ne la part final.
Despr??s d'un ??ndex on indica els escriptors que hi seran tractats, Suetoni ofereix breus retrats (alguns molt breus) de cadascun, qua han contribuit al desenvolupament de l'estudi de la gram??tica a Roma. L'atenci?? es centra a referir les novetats que cada gram??tic ha aportat, m??s que en les seves dades biogr??fiques.
De les altres seccions del De viris illustribus, en resten nom??s algunes vides, la real atrubuci?? de les quals a Suetoni tampoc ??s, per altra banda, pac??fica entre els diversos estudiosos. Pot remarcar-se la vida de Terenci (que constitueix la font del comentari d'Eli Donat a les com??dies terencianes, la vida de Quint Horaci Flac i la de Luc??. Tamb?? formaria part del De poetis la vida de Virgili, de la que procedeixen els comentaris de Donat a tal poeta.
[edita] De vita Caesarum
Les Vides les dotze C??sars s??n molt m??s extenses i han arribat als nostres dies gaireb?? completes (manca nom??s una breu part inicial). Comprenen, en ordre cronol??gic, el retrats biogr??fics de C??sar, C??sar August, Tiberi, Cal??gula, Claudi, Ner??, Galba, Ot??, Vitel??li, Vespasi??, Titus i Domici??.
En l???an??lisi de cada emperador Suetoni segueix un esquema, tot i que no de forma r??gida ja que l???autor la modifica segons les seves necessitats, que es mant?? constant: descripci?? dels or??gens familiars, carrera abans de l???ascensi?? al poder, vida p??blica i q??estions relatives a Roma, vida privada, aspecte f??sic i darrers dies abans de la seva mort.
Com a membre de la cort imperial, Suetoni tenia a la seva disposici?? documents de primera m?? (decrets, senatus consulta, actes del Senat, ...), tots ells fonts molt ??tils per a la seva obra, i que s??n molt ??tils als historiadors moderns per a la reconstrucci?? del per??ode. Tamb?? es serv?? de fonts no oficials, com escrits propagand??stics i difamatoris i fins i tot testimonis orals, a fi d???alimentar el gust per l???an??cdota i la curiositat, a les que dedica un ampli espai, i que alguns li retreuen com a defecte i altres li alaben com a qualitat.
[edita] Notes
- ??? Cornelio Nepote tamb?? ??s autor de un De viris illustribus. Aquest tipus d'obres van tenir continuitat durant segles. Aix??: Aurelius Victor, "De viris illustribus"; Jeroni d???Estrid??, "De viris illustribus"; Isidor de Sevilla, "De viris illustribus"; Gennadi de Marsella, "De viris illustribus"; Charles Fran??ois Lhomond, "De viris illustribus"; Petrarca, "De viris illustribus"; Guillermo da Pastrengo "De viris illustribus et de Originibus"; Bartolomeo Facio, "De viris illustribus"; Eneas Sivio Piccolomini, "De viris illustribus"; Pere Miquel Carbonell, "De viris illustribus Catalanis suae tempestatis libellus" i Benedetto Accolti, "Dialogus de praestantia virorum sui aevi".
[edita] Bibliografia
- Suetonius, De grammaticis et rhetoribus, ed. R. A. Kaster, Oxford, Clarendon Press, 1995, pp. 190-196.
- Su??tone, Vie des douze c??sars, I-III, texte ??tabli et traduit par Henri Ailloud, Paris, Les Belles Lettres, 1967
- A. Wallace-Hadrill, Suetonius, Londres 1983.
