Suetoni
De Viquipèdia
Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus; (70 - 126), fou un un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Nascut a l'entorn del 70 en un lloc imprecís del Laci, en una familia d'equites. El pare, Suetoni Letus, era un tribú militar.
Estudià retòrica i jurisprudència, arribant a ser advocat. Va ocupar càrrecs importants sota l'emperador Adrià, i bastants més sota Trajà, passant a formar part del personal amb contacte més directe amb l'emperador. Fou, de fet, el seu secretari personal (magister epistolarum), i en tal qualitat tenia accés als documents més importants dels arxius imperials.
Amic i corresponsal de Plini el Jove, fou a instàncies seves que aquest darrer va esdevenir governador de Bitinia.
No es ténen massa més dades certes de la seva vida. Tot i que es desconeix la data de la seva mort, aquesta està establerta per alguns al voltant del 126, mentre que altres la situen una quinzena d'anys després, entorn el 140.
[edita] Obres
[edita] De viris illustribus
El De viris illustribus ("Els homes famosos"), que té el seu clar precedent en Cornelio Nepote[1], analitza les figures i les personalitats il·lustres subdividint-les en cinc categories: poetes, oradors, historiadors, filòsofs, gramàtics i retòrics (aquests dos grups formant una sola categoria). De l'obra se'n conserva gairebé intacta només la secció reservada als gramàtics i als retòrics, tot hi mancar-ne la part final.
Després d'un índex on indica els escriptors que hi seran tractats, Suetoni ofereix breus retrats (alguns molt breus) de cadascun, qua han contribuit al desenvolupament de l'estudi de la gramàtica a Roma. L'atenció es centra a referir les novetats que cada gramàtic ha aportat, més que en les seves dades biogràfiques.
De les altres seccions del De viris illustribus, en resten només algunes vides, la real atrubució de les quals a Suetoni tampoc és, per altra banda, pacífica entre els diversos estudiosos. Pot remarcar-se la vida de Terenci (que constitueix la font del comentari d'Eli Donat a les comèdies terencianes, la vida de Quint Horaci Flac i la de Lucà. També formaria part del De poetis la vida de Virgili, de la que procedeixen els comentaris de Donat a tal poeta.
[edita] De vita Caesarum
Les Vides les dotze Cèsars són molt més extenses i han arribat als nostres dies gairebé completes (manca només una breu part inicial). Comprenen, en ordre cronològic, el retrats biogràfics de Cèsar, Cèsar August, Tiberi, Calígula, Claudi, Neró, Galba, Otó, Vitel·li, Vespasià, Titus i Domicià.
En l’anàlisi de cada emperador Suetoni segueix un esquema, tot i que no de forma rígida ja que l’autor la modifica segons les seves necessitats, que es manté constant: descripció dels orígens familiars, carrera abans de l’ascensió al poder, vida pública i qüestions relatives a Roma, vida privada, aspecte físic i darrers dies abans de la seva mort.
Com a membre de la cort imperial, Suetoni tenia a la seva disposició documents de primera mà (decrets, senatus consulta, actes del Senat, ...), tots ells fonts molt útils per a la seva obra, i que són molt útils als historiadors moderns per a la reconstrucció del període. També es serví de fonts no oficials, com escrits propagandístics i difamatoris i fins i tot testimonis orals, a fi d’alimentar el gust per l’anècdota i la curiositat, a les que dedica un ampli espai, i que alguns li retreuen com a defecte i altres li alaben com a qualitat.
[edita] Notes
- ↑ Cornelio Nepote també és autor de un De viris illustribus. Aquest tipus d'obres van tenir continuitat durant segles. Així: Aurelius Victor, "De viris illustribus"; Jeroni d’Estridó, "De viris illustribus"; Isidor de Sevilla, "De viris illustribus"; Gennadi de Marsella, "De viris illustribus"; Charles François Lhomond, "De viris illustribus"; Petrarca, "De viris illustribus"; Guillermo da Pastrengo "De viris illustribus et de Originibus"; Bartolomeo Facio, "De viris illustribus"; Eneas Sivio Piccolomini, "De viris illustribus"; Pere Miquel Carbonell, "De viris illustribus Catalanis suae tempestatis libellus" i Benedetto Accolti, "Dialogus de praestantia virorum sui aevi".
[edita] Bibliografia
- Suetonius, De grammaticis et rhetoribus, ed. R. A. Kaster, Oxford, Clarendon Press, 1995, pp. 190-196.
- Suétone, Vie des douze césars, I-III, texte établi et traduit par Henri Ailloud, Paris, Les Belles Lettres, 1967
- A. Wallace-Hadrill, Suetonius, Londres 1983.
