[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Plini el Jove - Viquipèdia

Plini el Jove

De Viquipèdia

Gai Plini Cecili Segon (Caius Plinius Caecilius Secundus) (Como, 61Nicomèdia, 113) fou un polític i escriptor llatí anomenat Plini el Jove per distingir-lo de l'oncle homònim Plini el Vell. Era fill de Gai Cecili i de Plínia (la germana de Plini el Vell). Va néixer probablement a Comum (Como) a la vora de quina ciutat tenia diverses vil·les, vers el 61 o 62 (se sap que estava present a l'erupció del Vesuvi el 79, i ell mateix diu que tenia 18 anys)

[edita] Biografia

Plini nasqué al si d'una família de rang equestre molt adinerada. El seu pare morí quan ell era encara menut i Plini fou adoptat per l'oncle, Plini el Vell, que el féu estudiar a Roma, a l'escola de Quintilià. El seu nom seguint les normes republicanes hauria estat Gai Plini Cecilià Segon (Caius Plinius Caecilianus Secundus). Educat amb cura per Plini i pel seu tutor Vegini Ruf, es va dedicar a les lletres i als 14 anys va escriure una tragèdia en grec. Va estudiar eloqüència amb Quintilià i Nicetes Sacerdos i progressivament va adquirir reputació d'un home intel·ligent i erudit.

L'any 79 d.C. assisteix a l'erupció del Vesuvi des del costat oposat del Golf de Nàpols, en la qual perdé la vida el seu cèlebre parent.

Es dedicà a l'art oratòria i als 19 anys va començar a parlar al fòrum i va actuar sovint com advocat a la cort dels cemtumviri. Transcorregué tots els estadis del cursus honorum sota l'imperi de Domicià: tribú militar a Síria, qüestor, pretor (93) i cònsol (100) any en que va escriure un panegíric dedicat a Trajà. En algun moment fou també curador del canal i les vores del Tíber.

Probablement, gràcies no tan sols al propi talent, sinó també a la fortuna i les amistats amb poderosos, la seua carrera fou de les més brillants i arribà a ser prefecte de l'erari de Saturn, és a dir, un dels tresorers de l'imperi. Al final de la seua vida fou governador a Bitínia entre els anys 111 i 113, any en què, probablement, morí.

Es va casar dues vegades, la segona amb Calpúrnia la neta de Calpurni Fabat, que era força més jove que ell. Amb cap de les les seves dues dones va tenir fills.

La seva vida és coneguda per les seves cartes. Era ric, i va construir un temple a Tifernum, i va fer altres contribucions en edificis públics.

Es conserven de les seves obres el panegíric ja esmentat i deu llibres de cartes (Epistolae)